dimecres, de juliol 11, 2007

Sopar amb López Tena

Demà farem un sopar amb en López Tena. Darrerament només faig que sopar amb en López Tena. No sembla possible. Ho farem a Reus, gràcies a l’amic Marc Arza.

El que pensa aquest vocal del Consejo General del Poder Judicial -el vocal català-, és matèria imprescindible per aquells que ens interessa mínimament el país. El seu llibre “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia" no pot quedar sense conèixer o sense llegir. Ell és un personatge instruït en el rigor. Parlem de tot un senyor notari; massa jove per tenir pinta de notari. El que diu no esta fet a cop d’humorades. Són reflexions molt meditades, argumentades i compten amb una base sòlida d’exposició.

El més collonut de tot és ell mateix: valencià, d’ascendència andalusa. Defensor del nostre fet nacional amb una clarividència admirable. Lluny del tòpic i del retòpic en el qual semblem encallats. A molts anys llum de les bestieses que sustenten l’independentisme mediàtic. Lluny d’aquesta mena de cartró pedra d’entendre el país. Lluny de pensar que Catalunya és un parc temàtic.

Crec que val molt la pena conèixer el personatge, tan si t’has llegit o no el llibre. És una màquina de parlar de coses interessants. Coneix molt bé la vida d’allí on s’administra el poder. I no toca mai d’oïdes. És un luxe poder compartir taula amb aquest element.

Casualment he anat a dos sopars amb ell. Per tant, demà serà el tercer. És a dir, faig les recomanacions amb coneixiement de causa. Si algú s’ho vol pensar això de Reus, que m’ho digui aviat. Però una altra opció podria ser organitzar una sopar passat l’estiu amb els lectors del blog. Se m’acaba d’ocurrir. Que me’n dieu?. Si hi ha quòrum demà mateix plantejo l’oferta.

16 comentaris:

reflexions en català ha dit...

El que ens fa falta a Catalunya és gent com el López Tena, gent amb criteri, desacomplexada i valenta. Ah! I sobretot, deslligada dels interessos espanyolistes.

Em vaig llegir el seu llibre i tot seguit el de la Patrícia Gabancho. Conclusió: estem perduts.

Farlopa ha dit...

Primer de tot que vagi molt be el soparet, sempre es bo sopar amb gent que sap parlar i sap del que parla.

En segon lloc dir-te que mira tu ja tinc lectura per les vacances.

En tercer lloc això que proposes sempre pot estar be fer un sopar amb els lectors del teu bloc, però li podrem fer una entrevista? ;) jajaja fora bromes si ho vols fer ho trobo una gran idea.

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

Interessantíssim aquest López Tena i el seu llibre. Ja fa temps que el vaig veure entrevistat i té les coses molt clares i sap exposar-les. No veu més solució que marxar d'Espanya.
El seu sobiranisme té un valor duplicat i exemplificador, per que ell, Valencià d'origen, d'independentista no en tenia un pèl. És a partir de descobrir la crua realitat que enten que només la separació seria la solució.
Que vagi bé el sopar! tant de bo pogués baixar a Reus.

El veí de dalt ha dit...

Sopar, dius? L´últim paga el cafè?

Papitu ha dit...

Un sopar amb en Tena, quina bona pensada. Aquest home i el seu llibre em tenen encisat.

chamb ha dit...

jo també m apunto,és clar.

Dessmond ha dit...

Reflexions en català,
Mentre ens quedin els tomàquets hi ha esperança. Però si, estem ben cardats. I darrerament sembla que en ho haguem cercat.

Farlopa,
Gràcies, espero que vagi bé.
La lectura és bona, de debó.
Finalment, la proposta de sopar és per a que el convidat faci una exposició, però després hi ha torn obert de preguntes.

Cdecarbassa,
Reus no és pas tan lluny!. I sí, és un tipus amb les idees clarissimes. I molt ben argumentades.

Veí de dalt,
Pel tema del pagamaent a la catalana. Cadascú paga el que consumeix i entre tots la propineta.

Papitu,
Això vol dir que t'hi apuntaries?

Chamb
Ets l'únic que dius les coses clares. T'hi apunto, doncs.

crue ha dit...

M'hi apunto. Puc?

reflexions en català (marc) ha dit...

Al llibre del López Tena hi ha força espai dedicat al dèficit fiscal, a la falta d'inversions a Catalunya.

A l''Avui' d'avui donen dades dels últims quaranta anys (són d'un informe encarregat pel BBVA, que quedi clar):

"Des del 1964, Catalunya pateix un dèficit en inversió pública que li ha fet perdre pes dins la riquesa estatal i que només ha pogut ser compensat gràcies a la iniciativa privada local en maquinària i equipaments. Madrid, per contra, s'ha convertit en un focus d'atracció de la inversió privada mentre rebia alhora el gruix de les inversions aeroportuàries i ferroviàries del pressupost de l'Estat.
Tot i que l'economia catalana significa el 18,8% del PIB estatal, la inversió de l'Estat en infraestructures no ha passat del 13,6%. Segons un estudi elaborat per la Fundació BBVA sota el títol L'estoc i els serveis de capital a Espanya i la seva distribució territorial (1964-2005)"

Mr Blob i Cinquantapeus ha dit...

Un bloc ben interessant, amb el teu permís t'enllaç. Salut!

reflexions en català (marc) ha dit...

Una cita de l'epíleg del llibre 'Catalunya sota Espanya', del López Tena:

"Cal pensar i actuar la relació Catalunya-Espanya, la secular confrontació entre dos projectes nacionals que només acabarà amb l'extinció de la nació catalana (per assimilació), amb la mutilació de la nació espanyola (per la independència catalana), o fent ambdues nacions compatibles al mateix Estat plurinacional (si els espanyols abandonen la seva pretensió d'assimilar com a espanyols els catalans, i assumeixen l'Estat com a estri de les quatre nacions que hi ha [...])"

I una altra del començament de tot: "Els catalans som un dels pocs pobles del món que conscientment renunciem al que és millor per a la nostra comunitat."

I ja està tot dit.

Papitu ha dit...

M'hi apunto, m'hi apunto... subjecte però a la meva agenda de setembre.

Mikel ha dit...

Jo d´entrada m´apuntari al un possible sopar mes endavant , pero la meva apretada agenda no em permet agafar cap compromis ;-)

Dessmond ha dit...

Després respondré un a un els comentaris. Jo ara he d'acabar coses... no he començat el dia tan puntualment com seria desitjable. Fins després, doncs.

L'Avi.- ha dit...

Malgrat que arribi tard, penso que és una bona idea això del sopar. M'agradaria assitir-hi...

Dessmond ha dit...

Crue,
Naturalment. Només faltaria!

Reflexions en catlà (marc),
Si és una part imprescindible. A través d'arguments variats, arriba a la conclusió pràctica de dir adeu.

He vist la notícia. Si el BBVA arriba a tals conclusions, pots deduir perquè el ministre de torn no vol publicar ni en broma les balances fiscals.

Mr Blob i Cinquantapeus,
No cal demanar permís. És per això que he fet el mateix amb el teu. Mercès.

Reflexions en catlà (marc),
Les cites que has assenyalats son bones. El millor, però, és sentirlo a ell. T'ho prometo. Ahir vam estar fins a quarts de cinc de la matinada!

Papitu,
Pensem la intendència. Això de muntar un sopar via blog és nou per a mi. Pot donar molt joc.
A més de l'agenda, crec que hem de tenir dos paràmetres més: preu i lloc.
Admeto suggeriments per tal delaborar la intendència.

Mikel,
Més endavant quan seria? Parlem de setembre, per exemple? Jo li he de proposar aquest mes. A veure que dirà.

l'avi,
Fantastic. Serà una ocasió molt bona per coneixer-nos.