Itching like grass

Immortalitat i canalons

Jo seria capaç de fer moltes coses per un plat de canalons. Per una safata de canalons. Per uns bons canalons.

La meva mare els fa increïblement bons. En sóc addicte. M’entusiasmen. I crec que és per culpa d’ella que tinc debilitat per aquesta menja. Els que fa de carn són una delícia. Però els que fa de peix són insuperables. No hi ha res que se li iguali.

Els canalons tenen el mateix secret que qualsevol altre plat de la nostra cuina tradicional. Assoleixes entrar a l’olimp dels millors després d’haver invertit una quantitat ingent de temps. Amb temps, temps, temps i una mica més de temps assoleixes un segell particular i intransferible.

La meva amiga bleda-fifí de Taradell tenia una àvia que també feia uns canalons memorables. A la plaça del poble hi tenia la fonda. Se’n va fer un tip de fer canalons. Els de la Magdalena foren uns canalons de referència a la comarca.

Evidentment jo he intentat seguir-li el rastre a través de deixebles seus. Malauradament mai vaig arribar a conèixer-la aquesta venerable senyora. Ho he fet per dues vies. La mare de la meva amiga fa uns canalons que m’han recordat els de la meva. Són, també, una cosa exquisida. Tant, que la mare de la meva amiga va quedar astorada de la quantitat de canalons que em vaig arribar a cruspir el darrer cop que em va convidar a dinar. En va fer de carn i d’espinacs. Jo solet vaig endrapar l’equivalent a més d’una safata. La vaig ben advertir: per menys no surto de Barcelona.

L’altre lloc on s’hi pot trobar el fil d’uns grans canalons és a l’hostal Ca la Manyana, de Sant Julià de Vilatorta. Aquest lloc té una virtut rarament vista. Hi ha un menú a base d’un bufet més un segon plat d’una qualitat difícil de superar. Amb el bufet tan extens i deliciós cal esperar no voler fer un segon plat. Aquest inclou els canalons. El límit, doncs, el poses tu.

Una altra opció amb canalons de referència, molt diferent: La Fonda Sala, d’Olost de Lluçanès. Aquest és un lloc excel·lent, que fa bastant de temps que vaig descobrir gràcies a un bon amic. Tancaven els diumenges, “perquè el noi –el cambrer- festeja”. Tot i aquesta mena de raonaments comercials, val a dir que la qualitat gastronòmica del lloc és altíssima.

Dins la cuina de la temporada de tòfona hi figuren uns canalons de faisà. Són dos canalons comptats. Dos, sí. Diumenge els vaig tastar. El camí de tornada a casa fou una mena de tortura. No podia treure’m els canalons del cap. Dos canalons, sí. I jo que per menys d’una safata no surto de casa!.

Ara mateix només tinc una solució per afrontar el futur. La meva mare no em durarà de per vida. Estic practicant el seu diví mestratge. Començo amb els canalons de peix. La pasta comença a tenir un resultat excel·lent. Crec que dintre de no massa la meva adorada mare serà immortal.