Itching like grass

Només quan tornis

El meu amic erky em truca indignat perquè en Mas carrega contínuament en contra d’ERC. Jo li dic que repassi, per exemple, el que en Carod, en Ridao o n’Huguet han dit del president Pujol en seu parlamentària, que allí és on ho han fet amb molta més mesura. El d’en Mas és el paper normal del qui li toca ser a l’oposició. Hi ha certa parauleria que hauria de fer mal d’orelles als que no tenim ni el carnet del Caprabo. Però no a qui és en la trinxera política.

“Encara que no t’ho pensis, si en Mas et toca els ous –els nassos seria potser políticament més correcte, però és el preu de l’amistat- és perquè en el fons li tens alguna mena de simpatia que no racionalitzes o que et costa d’assumir. Mai m’has vingut indignat pel que et pot dir en Piquè, perquè ho dones per suposat; perquè el guió te’l saps amb els ulls clucs.

Ara, també t’he de dir que no m’agrada gens les carregades que fa en Mas en contra d’ERC. No m’agrada en Mas, ni en Duran, ni en Puig ni en Madí ni cap altre que carregui contra ERC. Encara no m’he arribat a trastocar fins aquest extrem. Per més imbècil o ressentit que em creguis.

M’agrada cada dia més en Pujol; el seu sentit indiscutible de país, el seu talant d’estadista, de tractar Catalunya com si fos el que tots volem que algun dia sigui. Aquesta manera d’entendre la política no li deixa marge per embrancar-se en contra d’ERC, sobre tot en aquesta legislatura que moltes estones ho ha permès. Coneixes algun altre polític nacionalista que en la seva estratègia no entri la possibilitat d’enfrontar els mateixos nacionalistes? Encara que sembli mentida, Pujol apareix altre cop com l’únic i fa una ràbia especial, per de tan òbvia que n’és la qüestió. Encara que a molts els costi de creure o de descobrir, quan es tracta la nostra política amb aquestes formes tan exquisides, exercim la sobirania. No fer-ho, ens converteix en una comunitat autonòmica més. Una regió espanyola entre les altres.

De totes formes, em sobta que políticament no et faci molt més mal les passades que rebeu dels socialistes. El que hagi pogut dir en Mas o cap altre ciuero, políticament no es comparable al fet de tenir la clau i haver d’agafar la maleteta amb els trastets i sortir per la porta del darrera. Com si fóssiu les minyones incompetents. No confonguis la proporció dels fets. No confonguis el fum amb les hòsties vertaderes. Trencar un govern és d’una gravetat institucional no homologable al paper que pugui fer ningú des de l’oposició. Emprenya’t amb CiU, però de tornada, quan vinguis d’emprenyar-te amb els socialistes, que són els que us han catapultat a una altra galàxia política. I ho han fet justament amb la mateixa clau que els vau regalar”.

Ha brollat un profund sospir, a l’altra banda de l’aparell. Li segueix un silenci sepulcral i suposo que la rèplica és a punt de caure.