Marxisme i el Sant Pare
No fa massa vaig penjar un post parlant de les arrels cristianes d’Europa. He de dir que va ser la versió light que del es va produir en la vida real, amb alguns amics (?). Per defensar aquesta idea, em vaig haver de sentir arguments d’una solidesa incontestable: “el que et passa a tu és que en ta puta vida has llegit un llibre” o “amb el temps t’estàs tornant clarament subnormal”. Aturo aquí el devessall de clarividència. Evidentment, les converses al respecte van durar més enllà d’aquestes dues frases. Recordo particularment un sopar amb sis o set persones i patètic com pocs. Fou en lloc públic i us asseguro que qualsevol persona del local hi podia dir la seva perquè el tó va anar bastant més enllà de l’àmbit de la nostra taula. Ah, i cal dir que sort que tothom en aquella tropa es defineix sobre tot com a liberal.
Referir-se a l’Església s’ha convertit en un tema tabú, si no defenses el políticament correcte. A mi em molesta soberanament aquesta onada anticlerical, que pel que he tastat és molt i molt tranversal. Hi ha molta ignorància rere aquest posat tan bledament anti i molt de prejudici injustificat. I la majoria d’aquests opinadors viscerals en contra de l’Església tot el que saben és el que han vist per la televisió. Amb aquest bagatge a les esquenes, no cal ser una fletxa per suposar el que deuen pensar hores d’ara, arran de les paraules del Sant Pare. Algunes de les suposicions ja estan contrastades i confirmades; estan molt en sintonia del que es pot llegir.
Resulta que el Sant Pare és un cràpula, per dir el que va dir. Resulta que el que va dir justifica la trencadissa, la crema i l’assassinat. Però el que de debò resulta és que Europa torna a mostrar un símptoma de debilitat política i mental descomunal. Tergiversar el sentit d’unes paraules i empassar-s’ho de la forma que ho estem fent vol dir que alguna cosa no rutlla gaire bé en el nostre món. És un clar símptoma més de debilitat i decadència en la que Europa sembla estar sumida. A partir d’aquí tot és possible, fins i tot el marxisme, però el d’en Groucho: “arrencant del no res, hem assolit els cims més alts de la misèria”.
17 comentaris:
Sí que és veritat que ens estem abocant a un anticlericalisme, moltes vegades, injustificat.
Jo em declaro, pel moment, anti-esglèsia. Que no vol dir anti-religió, mai no ho he dit, això, jo.
La veritat és que l'esglèsia a petit nivell (com ja s'ha comentat en algun altre bloc) fa una tasca que, moltes vegades, quedaria sense fer si no existís, aquesta... però l'esglèsia, a gran nivell, crec que s'està quedant obsoleta i que, cada cop més, es mira el seu melic...
[Però vaja, la política no vindria a ser lo meu... és una simple opinió]
Alepsi,
És una opinió benvinguda i ben respectada. Gràcies!
Amic Dessmond,
Jo sóc dels que em declaro, directament, anti-església. La meva opinió aniria molt en el sentit de la de l'Alepsi, doncs crec que una parròquia pot fer molt bé a certes persones. La organització eclesiàstica com a tal, són figues d'un altre paner. I et ben asseguro que no és un odi gratuït sinó meditat, raonat i justificat -almenys per mi-.
No obstant, no hi veig la gravetat a lea paraules d'en Razinger. El que passa és que moltes vegades hi ha gent que necessita entendre el que li convé entendre per tal de poder justificar coses que serien del tot injustificables. Una mostra la vem veure en la reacció militar a les paraules de l'Iu Forn. Una altra l'hem vist com a conseqüència de les paraules d'en Rubianes. I l'altra la tenim aqui.
Sóc "anti" Sant Pare, però no crec que hagi dit res dolent o fora de to. El que té més gràcia és que les pronunciï el "Sant Pare" catòlic. Talment com si l'alcaldessa de Marbella fundés una associació anti-corrupció amb en Roca de segón. És allò que dius "collons, vaia uns per anar a parlar d'usar la violència per induïr a la fe".
A mi un amic em va dir un cop: "si vols mantenir un amic, no parleu mai de politica, futbol, ni de religio".
Aixi que aquest sera el meu comment d'avui...
Una abraçada!
Benvolgut Karbeis,
En absolut sóc un home d'esglèsia. Crec que sóc més agnòstic que cap altra cosa, vagi això per endavant.
Jo entenc que hom és "anti" quan va en contra no sé si és el teu cas o el de l'Alepsi...
Penso que hi ha molta feina que es fa des de l'Esglèsia que no surt mai als titulars, ni el les notícies. Hi ha milers de persones que fan una feina abnegada que no la fa ningú i que se li hauria de reconèixer a l'Església.
A mi em costa molt carregar-me una institució com aquesta.
Home de la música,
A vegades cal empassar-se coses gruixudes, per mantenir l'amistat. A vegades els hi toca a ells aguantar-me a mi. Però el políticament correcte a nivell domèstic si que no el vull ni regalat!
Home de la musica, amb aquestes condicions que tu dius, prefereixo no mantenirlo, perque no és un amic.
Cordialment.
Normalment tenim el costum de barrejar conceptes. No ho dic per ningú en concret. Si de cas per a mí mateix que sovint també caic en el parany.
Una cosa son les arrels cristianes d’Europa. Incontestable. Que en tenim d’altres també?. Doncs també incontestable. Hi ha coses que no em semblen opinables. Son o no son. Per exemple, el pensament de la Grècia clàssica, el dret romà, la fe cristiana, i d’altres, estan en l’Adn d’Europa. Això és així. Una altra cosa és que s’opini, com de fet ja va passar, que s’ha de fer constar a la constitució europea o no les arrels cristianes d’Europa. Personalment crec que la fallida constituciuó europea així ho havia de dir i amb meridiana claredat.
Una altra cosa és el paper històric de l’Església com a institució en el decurs de la història, amb els seus blancs i les seves immenses taques negres.
Una tercera cosa és la credibilitat que mereixi o no l’institució eclesial actual. Personalment n’estic força allunyat.
Una quarta, l’immens respecte que em mereixen els creients cristians, entre els quals no sé si comptar-m’hi o no, doncs si bé no crec pertànyer als gnòstics (els que tenen el “coneixement”), em sembla relativament cert que tampoc formo part de manera clara dels a-gnòstics.
I finalment, no siguem innocents si us plau: aquesta gent tergiversaran tot el que vulguin i els calgui per tal de mobilitzar les masses contra el seu dimoni: l’Occident de Descartes, Khan i Einstein, per exemple. A veure si al menys, els europeus ens treiem la bena dels ulls.
Europa te arrels Greco-Romanes.
Les arrels Juedo-Cristianes ens les vam treure de sobre amb el reneixament, si no haguessim fet encara viuriem dins de coves i el foc com a llum.
A risc que no segueixis llegint, el primer que dic és que sóc anti-clerical. Jo diria que podria raonar-ho, per tant no em fa por definir-me'n (aprofito per dir que en sóc gairebé tant com d'antimarxista -del Karl- però potser no tant).
Dit això, no et pensis que som tan pocs els que aquests dies defensem el Papa. A la blocosfera n'hi ha uns quants, tot i que realment són alternatius.
Aquest Papa serà moltes coses, però que dubtin de la seva capacitat intel·lectual, sobretot si parla de teologia, diu molt dels que critiquen. Per cert, si un Papa no pot parlar de teologia, qui ho pot fer?
Intentar ser equidistant a l'hora de valorar Islam i Cristianisme és el mateix que intentar ser-ho a l'hora de comparar el chopped i el foie. Penso jo. En fi, que fa més tolerant defensar el president d'Iran que no pas llegir que escriu el Papa (dic "llegir", cosa que no ha fet cap dels periodistes que aquests dies barregen informació i opinió...).
Perdó per la plasta.
Crec que tens raó sobre el que dius d'Europa, caldria tenir clares unes quantes coses i no anar sempre demanant perdó. Després han de venir de fora a treure'ns les castanyes del foc, com a les guerres mundials. Aquells somniats estats europeus que havien de ser forts i units, tolerants i justos, ai...
Jo no tinc problemes amb ningú, ni sóc anti però prefereixo la mama.
Molt d'acord amb el Dessmond.
* Primer, que en Benet va llegir un text que no era seu. Podia haver llegit directament una "sura" de l'Alcorà i estalviar-se la crítica.
* Segon, que la majoria dels que critiquen el Papa i l'Església MAI no baden boca per criticar l'Islam. L'Església (d'avui) mai no parla de fer guerres santes. I l'Islam en parla tots els dies. No podem ser "equidistants".
* I Tercer, que som europeus, precisament perquè no som musulmans. Peti a qui peti. A Ibèria i als Balcans hem lluitat molts segles per mantenir el musulmà fora. Per això som europeus. Per això els turcs, els marroquins, els libanesos... no són europeus.
En Bono d´U2 deia en una canço que la religio es un club.....
Jo dic que la societat i a evolucionat a un ritme molt molt diferent que l´esglesia hi aixo s´esta notant cada dia mes el renovar-se o morir estaria mes vigent que mai.
VISCA MARX, BONA FALTA ENS FA!
Francisuc,
Estic amb tu.
Peroides,
Ets de gran ajut. Perquè no vas descobrir abans aquest "magnífic" blog que faig?
Bacus,
En prou feines ens les hem tret encara del damunt.
Perdedor,
He llegit tot el que has dit, i em sembla molt respectable.
Júlia,
Agraeixo molt el teu comentari. Jo també ho penso això. Al finals són els americans que ens han de posar la cullera a la boca, perque no ens la trobem.
Omplint buits,
La mama, però que també sigui santa, no?
Chamb,
Moltes gràcies per les teves paraules. Sembla que hi hagi gent més cabal a internet que a la vida "real"!.
Botxí,
Estem entesos i t'agraeixo molt el teu comentari. Sí, aquesta equidistància el que amaga en el fons és ignorància supina sobre el tema.
Mikel,
En Bono el millor que sap fer és fer calers...
L'esglèsia, la que es coneix pels media, no té res a veure amb el que dius. Hi ha gent molt progre, que és anònima i que no surt enlloc. És la que fa més feina. Si tot fos així de decrèpit, faria dies que l'esglèsia no exisitría.
Tati-no logo soulbizarre,
Si, en Marx i un bon pa amb tomàquet, per sobreviure amb garantíes.
doncs a mi m'agradaria viure amb la tranquil.litat de poder ignorar l'esglèsia i les religions. i resulta que no es pot. tot són cortines de fum, i tenir els manats ben entretinguts...
Hanna b,
Vols dir que no ho pots fer? Passant olímpicament d'anar a misa o canvair de canal en el moment oportu...
Publica un comentari a l'entrada