dimarts, de setembre 19, 2006

L’educació del fumador

Fa dies que es va posar en marxa la llei per restringir els espais on s’hi pugui fumar. Tracta sobre tot de prohibir-ho en els llocs públics i el tema ha portat més o menys polèmica, sobre tot en el bàndol de les criatures addictes al tabac.

Jo no en sóc de fumador, ni ho he estat mai. Sempre he tingut molt clar no ser-ne, tot i que els motius per no fer-ho han anat canviant amb l’edat. Quan es va posar en marxa aquesta llei, confesso que em va dividir el cor: com a bon liberal, penso que és inacceptable haver d’intervenir en un fet tan individual, personal i domèstic com el fet de fumar. Sens dubte, l’administració entra en una parcel·la de llibertat que m’és molt difícil de justificar.

Ara, deixant de banda tot el discurset sanitari per tirar la iniciativa endavant -i que jo el considero un tema menor-, també me n’adono del temps que he estat sotmès bàsicament a la mala educació dels fumadors. Des que vaig a llocs públics i no respiro fum, noto un augment exponencial en la meva qualitat de vida. Està clar que la meva llibertat també se l’han “fumat” durant molt de temps.

Considero que si algú es vol tirar de cap per una finestra, és ben lliure de fer-ho. No m’hi de posar, si ho fa en plenitud de les seves facultats mentals. Fumar, per a mi, seria més o menys això, però a càmera lenta. Ja t’ho faràs el dia que pesquis un càncer de pulmó. O quan la tràquea et quedi perforada de per vida i hagis de parlar fent pets per culpa del quitrà que t’has cruspit. Realment se me’n fot aquesta mena de patir si hi optes de forma lliure i amb les facultats mentals plenes.

Però a l’hora de la veritat, en ma vida, exceptuant un cas, mai he trobat un fumador educat. Ja no dic que sàpiga fumar, sinó que en voler fer-ho, demostri el mínim d’educació: que vol dir demanar per fumar sense forçar-te i tenir prevista la forma de recollir la llosca. El més fàcil i sabut és fotre-la per terra.

No fa massa vaig tenir una picabaralla –cap cosa greu, que consti- amb en Joan Oliver. Fumador i liberal. Contrari a aquesta llei, és clar. Argumentava que ell podia morir-se com volgués i que “no està demostrat que el tabac sigui dolent per la salut”. (Hòstia, us juro que un amic meu, fumador precoç d’amagatotis, als onze anys ja feia servir aquest argument per temptar-me!). Vaig replicar que no es tracta d’això. Si amb la panxa que fas, encara que no fumis, petaràs per una altra qüestió. De salut, això sí. En el fons, abans de parlar de salut, amb el tema del tabac cal parlar d’educació elemental. Si jo ara t’obsequio amb una, dues o tres llufes mentre xerrem, demostro tenir un sentit més alt que tu, pel que fa a l’educació. Certament, hauràs d’ensumar unes ferums probablement desagradables a tot estirar un parell de minuts. A tot estirar!. Però el teu coi de puro me l’hauré d’empassar tot el que duri la conversa i molt més. Perquè arribaré a casa i hauré de llençar la roba per rentar, de la puta pesta que m’estàs empeltant. Fins i tot deu llufes meves són un acte provat de misericòrdia a la vora de qualsevol cigarreta de merda.

24 comentaris:

Marc Arza Nolla ha dit...

No saps com d'acord estic amb tu.

Estic content de saber que no soc l'únic que fa servir l'argument de les flatulències per combatre els fumadors.

Fins aviat,

Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Dessmond ha dit...

Marc Arza,
El més curiós és que ni així es donen per aludits. L'educació és el problema immediat. La qüestió sanitària arriba després de molts anys de mala educació.

Alepsi ha dit...

Ells solen dir que una llufa és de mala educació, i que el tabac no. Fantàstic.
La veritat és que per mi, és meravellós que hagin prohibit fumar, per exemple, a les discoteques. Llevar-te al matí i no haver de suportar la pudor de tabac al cabell és... una meravella! Per posar un exemple.
Tot i que, com tu dius, també estic semi-dividida... però per un lloc o per l'altre es coarten llibertats, no?

vilapou ha dit...

Potser és el pas dels anys però cada vegada tinc menys clar que l'administració o el "poder" no s'han d'interposar en determinats drets de les persones. També està clar que ells són els primers que hauríen de donar exemple i educar en la llibertat, però quan veus que sempre quedes en minoria (i no per això et falta la raó), et vas preguntant qui ha de salvaguardar el teu espai vital o la teva persona. (Sé que això que dic és dificil d'exposar i fàcil de malinterpretar).

karbeis ha dit...

Estaria plenament d'acord amb tu... però sóc fumador. I com a fumador (dels que gaudeixen fumant), m'he d'empescar totes les excuses que puc per defensar-me.

En primer lloc, sóc dels que considero que tu téns el mateix dret a no fumar, que jo a fer-ho. En aquest sentit, per tant, jo fumo al meu despatx. I si a algú li molesta, que no entri -no obligo pas ningú a entrar-hi, jo-.
Per tant, només vaig a restaurants per fumadors. Trobo molt bé que hi hagi restaurants per no fumadors però, de la mateixa manera, n'hi ha d'haver per fumadors. I el no-fumador que es queixi pel fum d'un restaurant de fumadors l'haurien de lligar a la via del tren juntament amb el fumador que es queixi en un restaurant de no-fumadors perquè no el deixen fumar.

Com a bon liberal, només pots estar en contra de la llei. No hi ha cap altre supòsit possible. I és que MAI HA ESTAT PROHIBIT CREAR UN RESTAURANT "LLIURE DE FUM". Per tant, doncs, crec que s'ha de donar la oportunitat als restaurants, de triar. I el propi mercat, gràcies a la demanda, ja n'adaptarà el percentatge de "amb fum" i els de "sense fum".

Jo, per exemple, a casa no fumo. La meva dona no fuma, i els meus fills són petits. Per tant, doncs, fumo a fora.
Al despatx, per contra, si que hi fumo. És meu, i jo en sóc l'habitant. Ara, si amb reuneixo amb algú que no fumi, jo m'espero a finalitzar la reunió per tal de poder fumar.

La llei la trobo d'allò més absurd des de la meva òptica. Es clar que jo sempre he demanat permís per poder fumar als dinars. I si algu m'ha demanat que no fumés, me n'he estat. Per contra, hi ha gent que entra fumant als ascensors. I per culpa de gent com ell, paguem tots.

karbeis ha dit...

Sobre el tema de fumar al despatx, i aprofitant que vé al cas, no fa massa vam anar a la consulta particular del Dr. Alaman, cap de pediatria de la Clínica Teknon. I el cabró tenia amagat (mal amagat, per això el vaig poder veure) sota la taula un cendrer plè de burilles de Ducados!

Ja veus, tu, un pediatre que fuma al despatx entre consulta i consulta! Jo no ho faria, també t'ho diré.

Dessmond ha dit...

Alepsi,
Segurament, si individualment fóssim més seriosos, no caldria que el plasta del Gran Hermano vetllés per nosaltres.

Vilapou,
La teva llibertat comença on acaba la de l'altre. Però no hi ha massa gent apliqui el conte. Aquest és el drama.

Karbeis,
Es pot ser fumador i considerat. Però costa de trobar aquest còctel.
Certament, mai s'ha prohibit cear un espai lliure de fum. Quants n'has vist, tu?. Ha calgut que el Gran Hermano ho imposi. Patètic.
Crec que hi ha fumadors considerats, però sou la minoria simbòlica. Aleshores, com sempre passa quan s'aplica l'intervencionisme, que paguen justos per pecadors.

jbauer ha dit...

Jo soc ex-fumadora i ara no soporto que fumin mentre estem sopant. Tot ho demés ho respecto força bé.
i que bé és arribar a casa amb el teu cabell sense olors desagradables.
Ara només em fumo un puro a les bodes. Digue'm nostàlgica.

Dessmond ha dit...

Jbauer,
Nostàlgica. He dit.
Si, la pudor al cap també és tremenda l'haver-la de suportar.

MaRiNa ha dit...

No podria estar mes d'acord

júlia ha dit...

No he estat mai fumadora i em molesta el tabac. Quan convenia que tothom fumés i feia progre fumar ningú ni s'havia plantejat tanta prohibició i haguessis semblat feixista si protestaves, allò era un excés, d'acord. Es fumava a la universitat, a molts locals de tota mena... i a les cases, els homes. Ara, però, estic en contra d'aquestes exagerades prohibicions i de que es fiquin amb la vida privada de la gent. He conegut gent que ha patit malalties pel tabac, però també d'altres que han patit malalties per altres coses que no es critiquen. Per que`no prohibeixen que els immigrants hagin de pujar bombones de butà a peu a pisos sense ascensor o treballar a ple sol de paletes? Per què no prohibeixen els cotxes? Fan molt mal a innocents, també. I en molts casos, no són necessaris, són, tan sols, una comoditat. I generen una gran despesa a la seguretat social. Crec que estem admeten de forma massa alegre i inconscient que ens controlin la vida privada. Sobre els efectes en la salut, no em crec res, la veritat, crec que hi ha a qui perjudica més i a qui ho fa menys, si fos veritat tot això dels fumadors passius els que som de l'època de fum a tot arreu ja criaríem malves. També deien -els metges i científics- que masturbar-se deixava cec i coses així, tot es manipula segons cal, segons els valors vigents. Què se n'ha fet del 'prohibit prohibir'? Sobre la mala educació dels fumadors, hi ha de tot, i molt mala educació en molts àmbits de la vida social, també. Conec molts grans fumadors que han arribat a edats avançadíssimes. Per què?

Dessmond ha dit...

Marina,
Perfecte, doncs.

Júlia,
Certament aquesta prohibició fa consciència. Ara, la vida -al menys la meva- ha guanyat qualitat. Avui vaig a sopar a fora. I només de pensar que no hauré de llençar al roba a rentar, ja em ve més de gust sortir.

bacus ha dit...

ser fumador és una droga-adicció, per tant estem parlant de Malalts.

Tenir la geniral idea de que amb el prohibicionisme de erradicar la plaga al treball, als bars acabaria amb això seria com voler acabar amb la fam a africa amb el 0.7%..

Mesures populistes però que no serveixen de res, sobretot pel malalt.

Sobre prohibir-ho a les discoteces, ja és més complicat, ja que a l'entrada posa reservat dret d'admissió, és un lloc privat i com potser si fas podor o vas mal vestit no et deixen entrar, tb podrien prohibir-ho als no-fumadors...

Sobre el tema ecònomic jo crec que és perjudicial, en el sistema actual l'ideal és que la gent es moris als 65 un dia després de la juvilació.

Crec que un no-fumador que arribi als 100 anys no es gens rentable, ja que 35 anys de pensions i les malalties que tindrà segur que surt més rentable a un fumador de 65-mort que paga un munt d'impostos que l'altre cas...

clar dir això d'un socialista seria politicament correcte però segur que en solbes haurà fet calculs i no suma.

Això de tirar-se per la finestre estic totalment d'acord, en tot cas pots explicar pq el tabac es dolent, però si tot i això insiteix endavant, això es aplicable tb a fotre's un "Xute"

bacus ha dit...

Jo tb soc fumador de tabac i altre coses, al despatx on treballo fumem tots.
Els primers dies anaven a fora a fumar, jo per respecta als altres (tb fumadors) anava a la habitació/cafeteria.

Ni tan sols és legal crear una narco-sala a l'empresa per poder fumar, aquí es retallant tot tipus de llibertats.

Si tant els i molesta que prohibeixin la venta o collin les tabaqueres.

Ja fa mesos que fumo ala meva cadira, no molesto a ningu, i a mi ningu m'impossarà via BOE que deixi de fumar, ja se que és dolent però que collons vull fumar.

Dessmond ha dit...

Bacus,
Jo no estic a favor de regular en aquests extrems. Penso que la llibertat és sagrada. Però també la dels no fumadors, que fins ara no es té en compte. De rebot n'hem sortit guanyant. Si realment els fumadors fossin tan respectuosos, haurian lograt l'adhesió dels no fumadors en un cas tan flagrant de retall de llibertat.

Sulpertu ha dit...

Tenint en compte que està demostrat (encara que en Joan Oliver digui el contrari) que el tabac és perjudicial per la salut, estic totalment d´acord que no es pot obligar a un no fumador a respirar el fum. Jo sóc fumador de fa anys. També he de dir que fa força anys fumava dos paquets i ara hi ha dies que fumo 5 o 6 cigarrets i d´altres que en fumo 15 (generalment, no tants). Però tinc molt clar que quan fumo no he de molestar ningú. Al cotxe només fumo quan vaig sol (i m´emprenya que la gent que puja es queixi de la pudor, però la pudor no deu ser perjudicial, oi ?), però si vaig amb algú, no fumo (si ell no fuma), i encara menys si hi porto canalla. A casa fumo perquè visc sol, si ve gent amb canalla, aleshores no ho faig o ho faig a la cuina. I si la majoria de gent que ve no és fumadora (tinc molts amics no fumadors), me´n puc estar i no fumar, encara que sigui casa meva.
El que està clar és que el percentatge de fumadors que escrivim comentaris i que direm que som molt "solidaris" no es correspon amb la realitat. Jo conec molts fumadors mal educats. Per no parlar d´un segment de la població que no voldria anomenar que no té cap recança a l´hora de tenir un/a nen/a en braços amb el cigarret (o el puro) a la boca.
Ho sento, Dessmond, més que un comentari ha semblat un post, ja em perdonaràs.

aina ha dit...

tot plegat ho podríem resumir en una sola paraula: educació... i encara no hi és tota...

Jordi ha dit...

Això del fumar i la legislació... a vegades s'és més duur amb les drogues legals que les il.legals.
I l'alcohol, per quan? segurmaent és més perillós socialment i per la salut l'alcohol que el tabac.
No és per autocitar-me, com el Porcel, però tinc un post sobre el tema:
http://casalsprat.blocat.com/post/3477/47488

Sir William Temple ha dit...

Cadascu es lliure de fumar sempre i quan no perjudiqui els altres. I tambe s'haurien de tenir en compte els costos sanitaris per intentar que la gent no fumi tant, amb restriccions o incentius.

Anònim ha dit...

Hola,soc el Geperut.

Sincerament, tractant-se de la pàgina d’en Dessmond, que visito amb una certa freqüència, en veure el títol n’esperava més.
En tots els temes que ens afecten d’una manera directa, el perill de la subjectivitat poc es sol controlar, en general, que és el que crec que ha passat en aquest cas.
És estimable al meu parer les contribucions d’alguns comentaris al post, que hi han aportat argumentació seriosa.
I parlo del post i d’aquests darrers. No mereixen cap atenció els corifeus de sempre, sigui en una direcció o altra, segons els va bé en aquell moment, com ara els d’un parell d’aprenents de Torquemada que han posat comentari.
Has encetat un raonament que a la meva manera de veure està en el fons de la qüestió però que, lamentablement, se t’ha escolat com aigua entre els dits: “com a bon liberal, penso que és inacceptable haver d’intervenir en un fet tan individual, personal i domèstic....”

En el teu cas i d’algun dels comentaristes, conscients d’això, crec que és admissible fins a cert punt.
El que, en efecte, és inacceptable és que siguin els organismes públics els que envaeixin, no tant sols la privacitat, sinó, el que és pitjor, la manera d’entendre, d’interpretar la vida. De viure, en una paraula.
Ser liberal no és gens senzill i els que ens tenim per tal hem de ser autoexigents. I molt. Conscients que el liberalisme va més enllà d’un tipus de democràcia que ha acabat essent la dictadura de les majories.
I el tema de la llei del tabac no és altra cosa que això. Que la imposició d’una majoria damunt l’altra. Justament com fins fa poc, amb el tema del tabac, era justament a l’inrevés.
Foucault ens va ensenyar molt sobre les lleis físiques del pèndol. Però sembla que pel que fa a lleis socials i morals del pèndol encara no n’hem après.
Hi ha una majoria disposada a canviar llibertat per seguretat. No és el meu cas. Per ells ja va bé que les cameres gravin als carrers tota la privacitat de la gent que vulguin, només amb la promesa que “se’n farà un bon ús”. Els que no hi estem conforme ens hem d’aguantar. La majoria mana, fins i tot dins de casa meva.
Per segles la majoria ha trepitjat els homosexuals, entre els que no em compto i per a qui tinc, exactament, els mateix respecte que als heterosexuals. Més ben dit, més, pel que han hagut de patir.
Majoria mana.
I en una societat que ha anat canviant Déu per ídols, en ús d’una llibertat que jo defensaré fins al final, entre els quals ha entronitzat el deu salut (com si abans la gent no en volgués tenir!), tot si val per a fer doblegar les manies dels heterodoxes de sempre, que volen tenir la seva pròpia visió de la vida i els seus propis valors. Que malgrat les imposicions que avui toquin, vulguin seguir dient, ni que sigui també en veu baixa “eppur si mouve”.

Et saluda el Geperut. El geperut no es veu mai el gep. Tinc el consol que, almenys jo, en sóc conscient.

karbeis ha dit...

Amic Dessmond,

Com a bon liberal que ets, m'ha extranyat que apuntéssis que tot i que estava permès (és obvi), abans de la prohibició no hi havia restaurants "lliures de fum".
Coi, serà perquè no hi havia una demanda que ho justifiqués, no? Si no, de què?

júlia ha dit...

Un dels temes perillosos en tot això és el del cost sanitari. Això justificaria per exemple mides que s'intentaven prendre en altres països sobre restriccions de prestacions als fumadors. Però el cost sanitari es divideix en molts temes i crec que hi ha coses que generen molt de cost també, com per exemple, els accidents de cotxe, o les depressions per motius laborals o... No crec que sigui bo anar per aquest camí, el debat sempre serà parcial. Totalment d'acord amb les referències a la, cada vegada més malmesa, llibertat individual.

Hanna B ha dit...

jo sóc ex fumadora ara reciclada a fer un piti de quan en quan, sense vicis ni mono, jo controlo :)
i la majoria de gent amb la que em relaciono amb apreci i fumen, són molt educats i respectuosos.
no puc dir el mateix dels cadells que campen per la ub. horroros. està prohibit fumar pels passadissos i no vegis la fumera que es munta a les pauses, i portem dos dies!!! ah, i tot el fum te'l tiren a la cara o no aparten la cigarreta. penòs.
jo no li fumaria mai a ningú que no fumi, és una cosa tant elemental!!!

Dessmond ha dit...

Sulpertu,
Em sembla molt bé que t'hagis explaiat, sobre tot perquè ets un fumador, i a més, educat. Crec que aquesta mena de fumadors hauria de ser més visible, perquè sou una minoria "selecta". Esta bé que els altres fumadors tinguin en compte els vostres referents.

Aina,
aquesta és la vertadera llàstima. Si hagués més educació, molts no fumadors potser també haguèssim anat més fermament en contra d'aquesta llei.

Jordi,
Gràcies per la referència. Miraré de donar-hi una ullada!.

Sir William,
S'han de tenir en compte moltes coses. Però si el problema tingués un rere fons més civilitzat, segurament les xifres baixarian per tots cantons.

Geperut,
Sento no haver-la encertat. Ara, jo volia fer una plantejament molt primari per defensar el punt de vista no fumador. En aquest cas, embrancar-se en arguments saberuts ja ho han fet d'altres i amb més èxit.
Estic d'acord amb el que dius, però. Totalment.

Benvolgut Karbeis,
No n'hi havia d'espais sense fums, perque el tema no estava madur. Els propietaris de locals no han visualitzat fins ara que puguin plantejar-se un establiment sense fums i que a més tingui èxit.
D'altra banda, em pregunto si n'arriba a aparèixer algun, no hagués saltat cap fumador que se sentís discriminat i emprengués accions en contra... no se pas.
Espero que no personalitzis el que he escrit. Jo em queixo de la mala educació d'alguns. Compte, eh?.

Julia,
Els costos sanitaris per a mi, tot i que són elevats, són una conseqüència posterior. Abans de que un agafai cap malaltia, ha fumat molt. I és la llibertat la que se'n ressent primer.

HannaB,
Celebro el teu camí cap a la vida sense tabac. Justament aquests són els que millor prenen consciència del tema a tots nivells.