diumenge, de setembre 17, 2006

Cara de pòquer

Ahir, enfilant el camí de tornada cap a Barcelona, la meva dona recorda que prop de casa de ma mare s’ha obert un obrador de pasta fresca italiana. A Mataró també n’hi ha un que ens ha fet les mil i una delícies. Així és que decidim anar-hi tots tres. Quedem particularment encuriosits amb una pasta farcida de sobrassada. N’agafem una racioneta -125 grams per hom- i un parell de mozzareles de búffala. A granel no n’hem trobat mai a casa nostra. La diferència és abismal, la d’aquesta mozzarella.

Quan tornem a ser a casa ella posa a bullir l’olla. Prepara un plat amb els tomàquets acabats de comprar, amb una làmina d’aquesta mozzarella i un raig d’oli. A un altre plat, amb un fons fet simplement de fulles senceres d’alfàbrega, hi aboca la pasta fresca, que ha bullit sis minuts i es corona amb encenalls de parmesà.

Han revingut els magnífics dies en que ella va ser a Torí. La pasta, la millor, és un plat directe, sense collonades. El secret és la seva senzillesa. Si la matèria prima és bona, el resultat és immillorable. Ah, sobre tot, com diuen a Itàlia, la pasta no espera. Quan te l’han abocat te l’has de cruspir de seguida. Esperar a que tothom estigui servit a la taula és una prova inequívoca de mala educació –o de simple ruqueria-.

El dinar confirma la sospita: anar a Mataró t’arregla el dia en més d’un sentit. Ah, quin dissabte el d’ahir!

18 comentaris:

Sir William Temple ha dit...

Si, a vegades es millor no posar-li gaires coses. Un raig d'oli i vinga. Clar que jo hi acostumo a posar moltes coses per autoenganyar-me i pensar que soc un figura de la cuina.

lmewmon ha dit...

Veig que dissabte va ser un gran dia per tu tb!!

Salut!

MaRiNa ha dit...

oli una mica de bitxo i apa! la pasta mes bona q et puguis imaginar.
x cert.. d tomaqet res. crec q testas obsessionant am el menjar

Dessmond ha dit...

Sir William,
Less is more... i en qüestió the pizzes is much more.

Lmewmon,
Si, ho va ser de totes totes!

Marina,
M'obssessiona menjar bé, que no vol dir menjar molt. (No sé si la paraula correcta és obssesió; em preoucpa, vaja). Menjar bé i de qualitat és un luxe al qual no vull renunciar.
Pel mateix preu pots cruspir-te autèntica basura. Voldria evitar-ho, és clar.

Alepsi ha dit...

Sí senyor! Visca la cuina bona i senzilla! Una bona pasta (casolana a poder ser) regada amb un raig d'oli d'oliva verge, una mica d'orenga i coronat amb un bon formatge.... grr.... estic salivant, ja...
I tant que no val la pena renunciar a menjar bé i de qualitat!!!! Uhm... quina gana....

Selphy ha dit...

A mi la pasta m'agrada amb formatge gratinat per sobre, mmm... :P xD

PD.Si vols treure la barra de blogger que et surt a la capçalera de la pàgina et dic el secret... xD

Dessmond ha dit...

Alepsi,
Un parmesà, si no és molt demanar...

Selphy,
Els macarrons gratinats amb formatge. Amb unes puntes de sobrassada...
PD: No sé de quina barra parles, però pots dir-me el secret. Merci!

Selphy ha dit...

La barra blava de dalt de tot del blog que automàticament et posa blogger

karbeis ha dit...

Amic Dessmond,

Segur que, si ho va fer la mare, ella sabrà què fa (i més si va viure a Torino). També el crec amb les excel.lències a l'hora de menjar-s'ho tot. Però crec que 6 minuts de cocció per una pasta fresca és excessiu! Quina mena de pasta és?

Per cert, aquests establiments de pasta que cada dia proliferen més són boníssims (al mercat del Masnou també n'han obert un). Però la pasta de la marca "Rana" que pot trobar a molts súpers, Déu n'hi do, també. N'hi ha una farcida amb pera que és, directament, espectacular. Si no la coneix, la hi recomano de totes totes!

Dessmond ha dit...

selphy,
Resto a l'espera de que em traspassis el secret, si us plau!

Karbeis,
Ho he dit de memòria, però crec que si, que eren sis minuts. Ho cercaré altre cop.
La que va ser a Torino va ser la meva dona. Potser he fotut massa embolic de dones!

Selphy ha dit...

Bé, nomès cal afegir les línies següents de codi a la plantilla de blogger. Entre els tags dels estils. I ja está xD

#b-navbar{
height:0px;
visibility:hidden;
display:none
}

La dona del Dessmond ha dit...

A veure...
Senyor Karbeis: la de l'aventura torinesa sóc jo. De fet, m'hi vaig estar prop d'un any, i allà vaig aprendre tres o quatre trucs sobre la pasta.

Quant al temps de cocció, van ser exactament tres minuts. Està clar que vostè sí sap el que es fa.

jbauer ha dit...

Desmond, i mestressa, sense ànims de ser més llest que ningú. Us informo que la millor pasta a Barcelona la podeu trovar al carrer Avda. Sarrià cantonada amb Travessera de les Corts.
També tenen salses, lasagnes, etc etc... quina gana. Jo també vaig estar a Italia i la pasta la borden.

Joana ha dit...

La pasta s'ha de reconèixer igual com l'arròs admet tota classe d'ingredients i de tots colors. Estic d'acord en què no cal carregar-la. Per exemple una pasta fresca regada amb oli d'oliva on s'hi han passat uns allets 2 minuts a la paiella i un polsim de parmesà....no cal res més. És el meu menú dels dissabtes.

Dessmond ha dit...

Selphy,
Gràcies. A veure si ho poso en funcionament...

La dona del dessmond,
Gràcies per la informació. La pasta no venia en paquet, perquè la fan ells...

Jbauer,
Molt agraït per aquesta valuosa informació, també. Estic segur que serà un altre petit paradís. A veure quan l'explorarem!

Joana,
Totalment d'acord: amb oli i uns allets la cosa pot funcionar de meravella.

Hanna B ha dit...

ostres, m'han retronat els budells, quina gana, que bo!!!!!!!
totalment d'acord amb els consells i les receptes. m'ho permetré algun diumenge d'aquests :)

Dessmond ha dit...

hannab,
La pasta és farcida de sobrassada... t'ho dic per què encara t'agafin més ganes!

La teva dóna, Dessmond ha dit...

Dessmond!!!!

Que no t'enteres, guapo. Que "la dona del Dessmond" vol dir que som jo, la teva dona, hòstia, i que no sé què vols dir amb la història de la pasta de bossa, i que te record que és una servidora la que et va assabentar de l'existència de l'obrador d'aquesta bona gent d'Abruzzio.