dissabte, d’agost 05, 2006

Molta pela

Vic algú la va qualificar com la capital de la Catalunya catalana. Fa dies d’això perquè avui trobar aquesta Catalunya fins i tot a Vic és ben complicat. Jo en sóc un enamorat de Vic, és una ciutat amb una vitalitat enorme, amb una mesura molt humana per viure-hi –exceptuant els dies de boira-, és una ciutat que gaudeix de tots els avantatges de la modernor –fins i tot de la mal entesa. És un centre que bitllo-bitllo irradia aquesta energia i dinamisme a tota la comarca. El creixement d’Osona és fulgurant, pensat i projectat ordenadament pels propers 30 anys. Sense tan soroll de trompetes com una Barcelona olímpica, per exemple, i amb la mateixa eficàcia. Capital i comarca fan goig. I no em deixeu començar a escriure sobre la xarxa bàsica de restaurants clamorosos que tota societat del benestar necessita per viure amb uns mínims de dignitat merescuda.

A Vic hi ha molta pela. Rere el posat de pagès hi ha un multimilionari. Només els va faltar que la darrera rifa de Nadal la grossa anés a petar a Vic, al bell mig de la preciosa plaça on hi ha, també, el seu ajuntament. Fa ja uns quants dies, m’explicava una altra bleda-fifí –amb posat de pagès- fragments de conversa a la perruqueria: “ a mi només me n’han tocat 30”. –Els comptes moltes encara els fan en pessetes- . “Nena, si a mi no me n’arriben a tocar més de cinquanta, em deprimeixo. I em veus amb cara d’agafar cap depressió? Doncs no cal que t’expliqui res més”. Els milions de pessetes anaven de trenta en a munt, en ascendència impertorbable. Fins que es va fer una mena de silenci, molt a propòsit per donar punt i final al tema i la nena que porta els cafès a les clientes, els hi talla les ungles dels peu –les llima, si cal- i pinta les de les mans i els hi passa el raspall final, amb un fil de veu tremolós va sentenciar: “ai, senyores, si els dic el que m’ha tocat a mi, potser mai més no em diran ni el bon dia”.

S’ha de dir que tota aquesta lluentor també s’ha fet a base de pencar molt. A Vic pagesos i empresaris penques com a mules, abnegadament, cosa que no es pot dir de les generacions que pugen. D’aquest benestar, que s’ha lograt amb tant d’esforç, només se’n transmet per herència la part material. I els hereus això ho ensumen abans d’hora. La passió per l’Àlex Clivillé – que és de Seva-, n’ha fet la resta.

18 comentaris:

karbeis ha dit...

Osti Dessmond, m'has fet venir records que ja ni recordava.
I és que a Vic me'n vaig fer un fart, d'anar-hi!

El meu avi hi "parava", al mercat. Havia "heretat" la parada del meu besavi. I és que de fet, la meva àvia sempre m'explicava que, ja amb 12 anys, son pare l'acompanyava al tren amb un farcell plè de mocadors, l'enviava a Vic i li dèia "quan ja no te'n quedi cap, agafes el tren novament i tornes". Al tren, tornant de "parar" de Vic es van conèixer la meva àvia i el meu avi i, per tant, em vaig començar a gestar jo...

De ben petit, quan tenia vacances a l'escola, com a premi em deixaven acompanyar al meu avi a "parar" a Vic, al mercat, que era els dissabtes. Per ser dels més antics, el meu avi tenia la parada a un escaire, al bell mig de la plaça. I del que més bon record en tinc és d'aquells entrepans de somalla amb els que ens premiàvem a mig matí...

Fins que no vaig ser més gran i vaig començar a "alternar" amb gent de Vic a les nits etíliques de Platja d'Aro, per mi Vic sempre havia sigut això: anar a "parar" al mercat. Des d'aquell moment, però, Vic és per mi una barreja entre parades de mercat i hereus d'aquests que tant bé defineixes al teu escrit.

Molta pela a Vic, si.

Molinera ha dit...

Com han canviat les coses, oi, de ciutat de capellans al que és ara?

Alepsi ha dit...

Per a una barcelonina poc donada a l'anàlisi político-econòmic és sorprenent que en una ciutat (o poble? Això algú m'ho hauria d'aclarir) d'interior com és Vic, s'hi cogui tota aquesta jet-set ben avinguda.

M'han fet ganes d'anar-hi a treure el cap, d'altra banda, és una ciutat (o poble) que m'agrada especialment.

Àirum ha dit...

A Vic hi tinc un dels millors clients i el producte que venc està dins del nivell alt de preu, cosa que certifica que a Vic hi ha pela llarga.
Karbeis: també eres de les nits alcohòliques de Platja d'Aro? Toma bucle!

lmewmon ha dit...

I jo em pregunto una cosa, si ara s'acostumen a cert nivell de vida, quan se'ls acabin els diners què faràn?

bellosoli ha dit...

hi ha moltes viles on hi ha molta pasta. De fet la renta per càpita és més elevada que a les grans ciutats. De totes maneres no acabaré mai d'entendre això de vic capital de la catalunya catalana. No és catalana Barcelona? no ho són Lleida i Tarragona? No se, són coses que em sorprenen.

Dessmond ha dit...

karbeis,
Recoi, tu si que en tens de bons records a Vic. Els meus són bastant més light. Però hi ha un bareto, prop de l'escaire on dius que ton avi tenia la parada, que fan uns entrepans memorables. De somalla, formatge o de pernil o fuet. AAAAhhh...

Molinera,
De capellans encara en tenen, gràcies a Vic. Per cert, molt recomanable la catedral, amb fantàstiques pintures d'en Sert. Precioses.

Alepsi,
Val molt la pena donar-hi un tomb. La Universitat també és un altre puntal ha ajudat a catapultar Vic. Poble o ciutat? Tu mateixa, hi ha que fa servir una paraula o altre.

Àrium,
Treballa't molt Vic. Hi ha realment pela llarga. Potser ets podires juvilar, amb un parell de clients nous.

Imewmon,
Això que et demanes tu, penso que dona tema per un post a part. Però hem d'esperar a que arribi aquesta cleca.

bellosoli,
Capital de la Catalunya catalana se li diu perquè allí el català, el que és català és el model de vida. Pots viure en català amb normalitat, plenament. Això no pots fer-ho a Barcelona, per exemple.
La frase, però, està feta en clau de conya.

xfebrer ha dit...

Encara que no hi visc, jo sóc vigatà, i m'ha fet gràcia llegir tota una sèrie de tòpics. Cal estar atent, però, a l'hora de generalitzar.
Crec que és una ciutat digne per ser visitada. Hi viu gent adinerada i també n'hi ha que no tenen suficient per viure. Com arreu!

Ramon B. ha dit...

Dessmond,
Jo hi vaig anar fa uns dies. Em va agradar una església que no coeneixia, i el seu retaule, la de Sant Felip Neri. Hi vaig anar a missa i al·lucinava: era com una peli·li.

juli ha dit...

No se qui em va dir que Vic te totes les desventatges d'un poble i cap de les ventatges d'una ciutat...

Que t'agafa últimament amb Vic?

Dessmond ha dit...

Xfebrer,
Tingues en compte que parlo d'una experiència meva, que no vull que s'entengui com a estudi rigorós de Vic. És evident que la realitat vigatana és molt més complexa.
Benvingut al blog!

Ramon B.,
Bé, algú ja ha fet el comentari per aquí que Vic és una ciutat de capellans...i d'esglèsies. Ténen un gran patrimoni. Espero que la sorpresa fos en positiu!

Juli,
Sospito que t'ho va dir un barceloní reclacitran. A Vic s'hi pot viure amb molta qualitat de vida.

arreplegat ha dit...

És cert que a Vic, alguns tenen molta pela, però com a tot arreu, n'hi molts que en tenen més aviat poca. I a sobre, lo de la loteria fa encara més dificil la vida.

Dessmond ha dit...

Arreplegat,
Si m'han comentat que els preus s'han disparat. Els pisos i els cotxes han fet un salt considerable.

Jordi ha dit...

L'efecte boomerang de la loteria: inflació.
Jo crec que hi ha més pasta a la Vall d'Aran i a Puigcerdà, on hi ha fifís convergents i de l'Opus, a la segona residència, i com que s'hi empadronen per no pagar els impostos de la ciutat on viuen...

Dessmond ha dit...

Jordi,
No dic que no n'hi hagi de convergents o de l'opus. Però hi ha més tranversalitat del que et penses. Conec gent d'ERC que també hi fa el mec per aquelles contrades i a gust. No els he demanat mai si ho feien per no pagar impostos.

Jordi ha dit...

Pârlava de fifís convergents... d'Esquerra n'hi ha, però poques! però ho són molt, de fifís, de bledes.
Jo no conec a cap d'Esquerra que estigui forrat. A mi m'agradaria ser el primer d'Esquerra forrat a conèixer! (calla, ara me'n ve un el cap que sí que està forrat, i molt!)

Dessmond ha dit...

Jordi,
Jo en conec uns quants de forrats d'esquerra.
Convergència, en tan que partit de masses hi trobaràs de tot. Gent amb pela llarga i gent humil. Però quan parles de gent amb peles no ha de ser necessariament ningú convergent.
Per cert, hi ha molt fill de convergent, bleda-fifí a matar que vota ERC o sociata. Aquesta és la seva gran forma de rebelar-se contra el sistema. I de tocar els ous a son pare.

Anònim ha dit...

Best regards from NY! yeast infection transfer by oral sex Free latina sample bikini snatch