diumenge, d’agost 06, 2006

Cara de pòquer

És la que va posar aquella senyora que fa de puta al carrer, desmanegada i marcida, "yonki" com ella sola, despentinada, malgirbada, repintada i escrostonada i tornada a pintar, un poc coixa, tudada del tot, a la qual vaig aguantar la mirada uns segons; menys del que va durar la fugaç conversa.
-Te vienes conmigo?
-On vols que anem?
-¿¿¿¿????. A dónde??? A divertirnos un ratito!
-Bé, depèn del que em paguis.

18 comentaris:

Alepsi ha dit...

Caram... mai se m'hagués acudit una resposta així...

Pobra dona, encara deu estar-se recuperant de l'ensurt! xDD

Dessmond ha dit...

Alepsi,

La cara que va fer!. Jo me la vaig mirar perque em semblava una manca d'educació no aguantar la mirada i ella ho va interpretar molt malament. No es pot ser bonifaci!

Fragments ha dit...

Quina bona resposta. Me l'apunto per si mai em trobo en aquesta situació.

bellosoli ha dit...

si, això em passava quan vivia pel Raval a Barcelona. Les més destartalades, en veure nois joves, ens agafaven pel braç i ens estiraven! ja veus, fotiem uns salts de l'ensurt!

Dessmond ha dit...

fragments,
La vida mai saps la de sorpreses que et pot donar!

bellosoli,
Ostres i quan t'engrapen el bras, quina amable frase t'inventes per deslliurar-te'n? Aquestes paies tenen molt de "paligru"!

llunacreixent ha dit...

Eii... He marxat uns dies de vacances sí, però no tenia cap problema en anunciar-ho públicament!! jeje!!
Ja torna a estar obert el blog!! Ens llegim!!!

llunacreixent ha dit...

Això sembla... esperem que aquesta energia blogaire no s'esfumi que ha costat de recuperar, jeje!!!

Apa!! Fins ara...

Botxí ha dit...

Anècdota autèntica:
Quan tenia uns 14 anys anava a l'Escola d'Idiomes, sovint caminant pel carrer Sant Oleguer (un dels típics de les putes).
Un dia, una d'elles (molt grandeta, per la resta com la descriu el Dessmond) em diu:
- ¿Te hago una pajita?
- (m'ho penso uns segons i li dic) ¿Por cuanto?
- Por cincuenta pesetas.
- No llevo tanto.
- Venga, por cinco duros.
Em quedo pensant, fico la mà a la butxaca i, justament, trec una moneda de 25 pessetes. Me la quedo mirant i li dic
- Pues casi que me la hago yo, y me ahorro los cinco duros.

Adagio ha dit...

quina resposta tan dura xDD
i si thagués pagat??

Dessmond ha dit...

botxí,
Digne d'un post aquesta! Molt bona!

Adagio,
Si m'hagués pagat... de ben segur que estaria gestionant el blog des d'una altra vida.

Joan Marc ha dit...

xDDD Que boo!! La... dona de la casa de barrets es devia quedar amb un pam de nas! Només faltava que li fessis una foto d'amagat!!

Juli ha dit...

ara podries ser en Sostres.

karbeis ha dit...

Osti, Dessmond, veig que tothom té un preu! ;-)

Dessmond ha dit...

Joan Marc,
Afortunadament, sí. Per això la cosa va acabar en aquest punt.

Juli,
Voldria ser en Sostres quan és a Paris o al Drolma!

Karbeis,
Sóc "ben" català i no m'en amago!

frannia ha dit...

Idò a mi tot això em fa molta pena, sincerament...que algú s'imagini la seva desesperació, el pou en el que han d'estar per fer això.

Dessmond ha dit...

Frannia,
Dic el moment tal com va passar. No hi faig ap mena de burla en aquesta escena. Era bastant sórdida i penso que aixó si que es trapua.
Ara, després vaig estar pensant, una mica com tu: no sé si el més fotut era fer el carrer o ser tan "yonki" com se la veia.

Anònim ha dit...

What a great site Types+of+laser+eye+surgery Mississippi custom lasik community college accounting Zyban saddle

Anònim ha dit...

Looking for information and found it at this great site... »