Bledes-fifí(*) de Vic
(*)Equivalent del mot "pija"
Això que en diem bleda-fifí és un material que no te maldat. És generós –potser, perquè en aquestes condicions se’n pot ser- i sempre te’n pots refiar. Això si que no té preu. De tota manera, la generositat vertadera, en qualsevol camp, és font de satisfacció. En el que és de naturalesa... diguem-ne prosaica i en el que no ho és tan.
El món de la bleda-fifí és, primer, fascinant i després previsible. Són abnegadament fidels als seus principis i a les seves amistats, que tot i no dir-ho, acaban tractant-les com una extensió de la pròpia família. Coneixes una bleda-fifí, poc després coneixeràs la seva família al complert. El concepte de família, com podeu suposar, a Vic encara és el model tradicional, on d’una tirada pots coincidir amb vàries generacions: una senyora gran encara pot conèixer el seus besnéts. El marit d’aquesta senyora s’atura en una tongada menys.
Una bleda-fifí et porta a una altra. És un llei imparable. I una veritat incontestable. Però si d’entre el regne de les bledes-fifí vigatanes he de triar entre una que sigui sociata o una convergent, no hi ha lloc pel dubte: sempre la convergent.
La bleda-fifí convergent és molt nacionalista –segurament el seu encant més explosiu-. La bleda-fifí sociata exaspera. És bona persona, és generosa igual, però té algun cargol que li balla. Naturalment, té més quartos que la convergent i ha triscat una bona part de la seva vida per Barcelona, Europa i Amèrica. I quant finalment retorna d’aquest trajecte parabòlic que dona la volta al món en més d’un sentit, se li encén la llum: “A Vic m’asfixia el provincianisme. La persecució que s’hi fa als que no parlen català no te nom. TOOOT ha de ser en català!. M’agafen ganes de plantar-ho TOOOT i anar a viure a Madrid, on la gent no te aquesta mena de problemes. La culpa d’això és d’en Pujol i Convergència!”. La bleda-fifí convergent esclata en rialles, abraça la sociata desconsolada i li fa un sonor petonàs a la galta.
L’escena la trobo deliciosa. Només desitjo que no arribi el dia en que Felip Puig reaccioni de forma igual amb en Pepe Zaragoza. Aquell dia els catalans tindrem la vida tan refotudament resolta, que només haurem de front a la mort, al morir –d’èxit.
32 comentaris:
Quan escolto a parlar a aquests que van de cosmopolites per la vida (generalment socialistes, però hi ha de tot) de la "cosmopolita Madrid" hem ve al cap aquella frase tan repetida als Astèrix "Ahhhhh, Lutetia !!"
Mirar que voler escapar de Vic per provincianisme i anar-se'n a Madrid !!
Madrit és la ciutat més provinciana que conec. Més que Valladolit o Jaén(g), per exemple.
La raó és que Madrit és una munió de provincians acomplexats que es pensen que vivint a Madrit poden dissimular el seu provincianisme. Tothom veu com n'és de provincià el del costat, però ningú no diu res. I al fet de "ser un provincià que es pensa que la gent no li ho nota, però ell si que nota que el del costat és molt provincià, sense dir-li, tot i que el del costat es pensa que a ell ningú no li ho nota tampoc" ho han batejat amb el nom de señorío.
Les bledes-fifí de Vic acostumen a tenir molt bon fons. Però també molts complexes, provocats bàsicament pel fet de no ser acceptades per les bledes-fifí barcelonines. I és que el parlar aquell tant característic de la plana és interpretat com un "es de pueblo" per aquell moviment "bledafífic" barceloní que es creu algo.
Digues-li a la flor sociata que "mentre tingui visa hi ha esperança"
Salut!
mentre tinguis visa hi ha esperança jjasuujasujsaujsaujsaujasujas m´agradat molt aquesta frase juasjausjausuj
La bleda-fifi, en masculí? bledo-fifo? No ho sé, no acabo de trobar un equivalent al terme exacte, ai, ens haurem d'inventar quelcom... Jo crec que pijo i pija, pronunciant la jota en català, i admetent que és un castellanisme, potser colaria.
Anar a Madrid, allò és un poble però molt gran...sincerament em quedo amb Vic. Tal i com estan les coses amb els catalans, segur q et senten parlar català allà i et miren malament, en canvi a Vic no tindràs aquests problemes :P
Carquinyol,
No hi ha ningú que vulgui conservala identitat pròpia que no pugui ser titllat de provincià. És un drama que fa riure.
Karbeis,
El post no l'he fet per carregar contra Madrid. És una ciutat que té de tot: coses bones i dolentes. També te rampells provincians, però de moderns no li en falta.
El que dius d'aquestes bledes-fifí, la pugna que hi ha entre comarques i Barcelona: tens tota la raò. Això encara fa més riure!
Elur,
No tinc paraules: bonissim. Si aquesta màxima l'arribes a signa com "Confuci", se citaria als llibre de filosofia. I als d'autoajuda, que tan li agradena en Karbeis.
Molinera,
Una bleda-fifí, un bleda-fifí. Així de simple, així de fàcil i més políticament correcte, impossible. Less is more, by Confucio.
Gudulina,
A mi Madrid m'agrada molt. Però ho trobo massa gran, potser sóc una mica provincià. Ara, Vic també m'agrada, tan que li dedicaré el proper post.
Bé...jo no soc catalana, soc de València. Ací no hi han bledes convergents, ni bledes que parlen valencià...així que...No sé jo si arribarem ací a plantejar-nos aquest problmes...a mi m'agradaría arribar a eixe punt.
Helena,
A València hi ha molta bledeta-fifineta del PP -no en teniu???- i molta del PSOE.
El que mai faria una bledea-fifí del PP és fer-li un petò a una altra del PSOE.
Helena, a València és molt fàcil trobar bledetes del PP, només cal anar per la tarde pel carrer Colom o els dels costats !! I aquestes semble van parlant de Madrid, de New York, de Londres, de Paris... gairebé sempre en espanyol, és clar !!
Dessmond, ja tens raó, és molt trist que per defensar les teves costums et diguin provincià, de fet, tots som provincians en un o un altre grau, l'únic que ens diferencia és la quantitat de gent que és del mateix tipus provincià que tu.
Deu ni do, si que donen de si les bledes-fifí....
Poder si que es arriscar, però feia temps que ho tenia pensat, i crec que havia de tornar amb el bloc tant aviat com poguès.
Ara tinc més temps, espero poc a poc anar millorant-lo, gràcies per postejar.
bela-fifi... jejeje, quina gràcia aquest mot! ara ja tinc alternativa per pija! les bledes-fifi les prefereixo genuines. No és que hi senti una gran admiració ni molt menys, però almenys em semblen més honestes amb si mateixes. Les que conec i són totalment pijes doncs viuen en el seu món i ja està. Però les que han donat el pas que dius de veure més món doncs acaben resultant insuportables. Tornen dient que el món és més del que ens pensem (serà del que es pensava ella, perquè els demés ja teniem les mire més amples des d'abans que decidicin sortir de la seva carcasa) i després es preocupen de parlar i parlar i tal i pascual. I a sobre van amb roba més hippy que abans. Això si, la seva roba "alternativa" l'han comprat a preu d'or i de marca tan pija que ni tan sols em sona! segueixen visquent amb i dels pares, consumint de la tarjeta dels papás, el seu segueix sent seu... però lliçons de moral les que vulguis i més. Jo prefereixo les genuines que et diuen: "si, sóc pija, i què?" em sembla més honest.
Dessmond, no carrego pas contra Madrit: en faig un anàlisi subjectiu i prou.
I sobre la "rivalitat" Barcelona vs. comarques, l'odi de les "bledafifis" de Barcelona respecte les de comarques vé marcat en una proporció inversa a la seva pròpia capacitat econòmica: quanta menys liquidesa, més fums i més odi a les "bledafifis" de comarques. Comprovat.
Ho has clavat amb la imatge del petó a la galta. És molt gràfica!
Carquinyol,
Jo m'en sento molt de provincià. sort d'això!
Imewmon,
Collons si hi ha tema... no me l'acabaries!
Piruk,
Doncs endavant les hatxes -destrals?-! Sort!
Bellosoli,
És que com tot en la vida, fins i tot de bledes-fifí n'hi ha de tot pelatge!
Karbeis,
Ah, entesos amb les anàlisi constructives.
Coincideixo amb l'anàlisi que fas de l'odi bledo-fifí barceloní. És aixíi, noi!
Àrium,
Un petò és una mostra d'amor, explossiu quan te l'estampa una bledeta!
Home jo crec que no s'ha de generalitzar,categoritzar de dir com és una persona dependent de la seva ideologia.Jo vaig neixer a barcelona,pero visc fa molts anys en un poble de alacant, i et dic que ni ha de tot,bueno aqui es quasi tot del pp, i no saps el que poden soltar per la voca els del pp sobre catalunya, pero en fi jo passe de tot aixo ,no lis faig cas i ja esta.Pero crec que ja m'he anat del tema que classificar a una persona per la seva ideologia es un error.
Eldamar,
Estem d'acord. Vull fer-te notar que l'escrit està pensat més en clau d'humor que de rigor.
Dessmond, jo hem sento més de comarques ;) (provincià hem sona massa espanyol)
Carquinyol,
Entesos. Jo sempre he defensat ser de comarques, tot i ser de Barcelona. Tothom és d'una comarca o altra.
Com m'has deixat un comentari a http://elqvulldir.blocat.com/ et torno la visita.
M'anirè passant per seguir els teus escrits.
Jo sóc d'Osca filla de pare i mare de poble i neta de pagès i pastor. Barcelonina d'adopció. Estic amb un peu a cada lloc.
He conegut una miqueta la teva terra. M'agrada la Catalunya interior.
Doncs no serà la primera vegada que CiU i PSOE es fan amiguets. De fet, Montilla és un delfí de Mas encara que no ho sembli. Més que res perquè no so creu ni ell que guanyarà les eleccions. No interessa gens, si a madrit tenen PSOE, a Catalunya toca CiU, i tots tan amics tu.
Anna,
Abans de res, benvinguda a aquest blog. Gràcies per mirar de tenir l'humor suficient per anar mirant el que vagi sortint per aqui.
Però, ara mateix, no vius a Catalunya?
Juli,
Doncs sembla, sobre tot pels cercles "catalanistes i d'esquerres" que CiU només s'hagi entés amb el PP.
Hi ha qui diu això: a Madrid -ZP- li convé un govern de CiU a Catalunya. Ara, això era abans de que aparegues en Montilla en el firmament.
Visc a Catalunya.
Sento per les dues terres un sentiment d'arrelament que em fa sentir dels dos llocs. A Osca em diuen catalana i al nostre entorn em fan sentir/em sento a casa, per això dic que tinc un peu a cada costat.
Em fa gràcia com denomineu los/les 'bledes-fifí', és nou o què?
A Vic vaig menjar per primera vegada galtes de porc, una noia amiga que em va convidar. Quan en menjo sempre ho recordo amb satisfacció. Va ser en el temps dels meus primers anys a Catalunya.
De Madrid no se gaire. Sempre m'ha semblat altre món.
No m'atreuen altres territoris. Més bé en sento del nord i miro cap a Europa.
Quan baixo trobo com que no tinc clar allò de que Spain és un país.
Vaig viure la transició en els debats sobre autonomia i autodeterminació.
Des del 76 que sóc a Catalunya és aquí on m'he fet com a persona.
Anna,
Doncs jo crec, a menys que tu diguis al contrari, que ets ben catalana. T'estimes aquesta terra, parles la seva llengua...
Això de les bledes-fifí ha estat una iniciativa lul·liana, d'inventar els mots quan no existeixen. Fa uns dies vaig demanar si podiam trobar una paraula catalana per dir "pija". Van haver diferents aportacions i em va semblar que aquesta expressió podia, tranquilament, tenir un gran futur dins el nostre idioma.
però Dessmond, si OC tindria menys carisma de President que Justo Molinero presentant "la nit al dia"
Juli,
jajajaja. No el menystinguis, que té molts números que acabi sent president de debó. Mal que ens pesi!
Justo Molinero seria una bona opció de futur, he, he, és més guapo, més xulo i un negociant nat. Una mena de Mas amb pinzellades d'exotisme del sud, com és que no hi han pensat???
Insisteixo, com he de dir la variant masculina de la bleda-fifi, que`també hi és, a ciutat i comarques???
Molinera,
Un bleda-fifí. La blederia ronda per arreu del territori. Una veritable plaga incontrolada.
Per cert hi ha fifís pitjors que les socialistes, les hippies!!!!!
Jordi,
Les hippies sociates? Tremendes.
Les hippies, hippies, tremendes també. Perque fan servir poca aigua i sabó per connectar amb la vida i el seu magnetisme.
Publica un comentari a l'entrada