dilluns, d’agost 07, 2006

Accidents i temeritats

Aquest dies ha aparegut la lamentable notícia de la mort de cinc treballadors. Un mur de contenció els ha vingut al damunt. Desgràcia lamentable, sense dubte. La reacció del sindicats és mimètica, arxi-coneguda i repicant el tòpic de que cal més inversió per frenar la sinistralitat, més inspeccions, més...

Desconec el detall d’aquest accident en concret, però em fa pensar un parell –català- de coses.
Primer: no conec cap empresa promotora, cap responsable d’obra, cap tècnic que no vagi amb mil ulls quan entra en una obra. Això no ho motiva simplement l’estrica normativa que fa referència al compliment de diferents mesures de seguretat al treball, que potser també. Un accident en el ram de la construcció por tenir conseqüències desastroses. Ho sap el més imbècil.

Segon: el que no he vist mai en forma de titular és la cara B d’aquest problema: la temeritat de molts –per no dir la majoria- dels treballadors de la construcció. Sobre tot la dels que vulgarment coneixem com paletes –picapedrers-. Aquesta temeritat arriba a uns extrems tan rematadament demencials, d’una xuleria tan fora de lloc, que si no fos perquè ho he vist amb els meus ulls no m’ho creuria.

Som en una estructura de 10 forjats i ens aturem a la que fa vuit. Vuit pisos representa una alçària més que respectable. El forat de l’escala –forma rectangular- el creua dos taulons de fusta per la part més estreta. Cada tauló fa un pam d’ample, per entendre’ns. Els taulons no són pas fixats ni en terra, ni tan sols l’un amb l’altre. En aquestes apareix un operari –paleta- amb la carretilla plena de maons i sacs de ciment, s’enfila als taulons –que comencen a tremolar pel pes de tot plegat- i creua el forat que dona al buit. Els que contemplem l’escena –i que tenim els peus sobre ferm-, l’estómac se’ns regira de vertigen.

-Perdoni, vostè és casat?
-Si, por?
-Vostè te fills?
-Si, dos, por?
-Vostè ha vist el que acaba de fer?
-El camino más corto! Con dos co-jo-nes!

La xarxa de seguretat –obligatòria- hi és, per desembolicar. “Pero esta!”, ens fa notar. Demanem que l’empresa despatxi a aquest energumen, que també tenia el seu casc i no el duia posat. El gerent de la colla ens esboça el panorama: a més d’haver-lo d’indemnitzar, el substituirà algú gairebé calcat a ell. I ell mateix, l’endemà serà treballant a l’obra del costat.

La mort d’aquest energumen no te cap mena de valor més que per la seva dona i fills?. La té, també, pel promotor, els tècnics i el cap d’obra que poden anar a la presó per haver no evitat “el fàcilment evitable”, que és posar un policia a la imbecil•litat del paleta.

Els accidents sempre es poden produir en les obres. No hi ha res ni ningú que els pugui eliminar per complert. L’home comet errors, no és pas infalible i s’ha d’assumir aquesta limitació. Ara, la temeritat del marit l’hauria de poder castigar, com a mínim, la mateixa dona o els fills.

28 comentaris:

vilapou ha dit...

Aquest sector és molt "delicat", també el conec. S'ha de fer molta pedagogia als implicats, però generalment sembla impossible. Senzillament no es deixen.

Dessmond ha dit...

Que tothom faci amb la seva vida el que li sembli millor. Ara, que no impliqui a ningú més sense demarnar-ho.
No crec que s'hagi de practicar cap pedagogia. Són persones adultes.

Eva ha dit...

les persones sempre tenim la sensació que les desgracies passen als demés pero mai a nosaltres, no som concients dels riscos... de fet, això es demostra clarament amb els nens petits. un nen petit pot enfilar-se tranquilament a un mur que fa 50 metres d'alt i 10 centimetres d¡'ample sense sentir el perill que pot caure i és pq no n'és concient, tmpc nn'és concient de la noció de dolor i quan ens fem grans seguim sense ser-ho plenament

karbeis ha dit...

Molt encertat, amic Dessmond. Realment la irresponsabilitat d'alguns (que, en principi, haurien de ser responsables) fa feredat. És una lluita diària on no es pot baixar la guàrdia. El més curiós, però, és que totes les mides que pren l'empresa són per la seguretat del treballador. El treballador, però, ho interpreta com que és una acció que l'empresa deu fer per perjudicar-lo i, per tant, passa.

Nosaltres vàrem decidir amonestar tot aquell qui no fés ús de l'equipament de seguretat. Els de seguretat inspeccionen els peus dels treballadors cada dia a l'entrar. I si algú no porta el calçat de seguretat se'l fa tornar a casa a buscar-lo. Saps a quins extrems hem arribat? Doncs que es porten les bambes dins una bossa, i a la que no els veu ningú, se les col.loquen. El cas és que l'ultim imbècil que, trepitjant un pallet es va clavar un clau rovellat a la plana del peu (el calçat de seguretat porta una làmina metàl.lica per evitar això, les bambes no)... a que no saps a qui en van culpar? Molt bé, ho has encertat: al empresario explotador que sólo busca su beneficio i bla bla bla.

I amb tota la mala llet del món (i imbecil.litat també, perquè negar-ho), el departament de treball de la Generalitat ens ha fet arribar una missiva on se'ns fèia saber que duplicàvem la mitja d'accidents laborals de Catalunya en el nostre sector. Saps amb què acompanyaven la missiva? Amb una Lupa. Com dient "ei, vigileu". Són o no són imbècils.
El fet és que el 80% dels accidents són "in itinere", de gent que s'hòstia en moto o cotxe anant o tornant de la feina. El 80%! (i que m'agradaria saber fins a quin punt anàven o tornaven de la feina...)

I això per no parlar de que un elevadíssim nombre de treballadors no superarien un control d'alcoholèmia ni de broma.

Resumint, és una vergonya que hi pugui haver tant d'imbècil capaç de jugar d'aquesta manera amb la seva pròpia vida. I de com de ràpid es treuen les culpes els sindicats o l'administració fotent-la-hi al "empresario".

Dessmond ha dit...

Eva,
Potser aquests elements tenen carcassa d'adult però interiorment són criatures. Trobo que en aquesta xuleria injustificada hi ha un punt d'infantil que em repugna.

Dessmond ha dit...

Karbeis,
A mi m'indigna el mimetisme amb el qual els sindicats reaccionen davant de cassos com aquest. A priori la culpa ja està establerta. Aquesta mena de fer el joc a la temeritat fa que molts treballadors no es preguin seriosament la seva propia vida. Amb l'agravant, que amb aquesta inconsciència, arrosseguen més gent. M'agradaria conèxer els líders sindicals del sector de la construcció quina actitud tenen en el seu lloc de treball. Potser ens explicaríam coses que ens semblen inexplicables.

M'agradaria, també, que aquesta mena de notícia es presentes amb més rigor periodístic.

Hanna B ha dit...

sí que és molt lamentable que un adult i suposat professional no vulgui treballar amb les màximes condicions de seguretat (exhibició testosterònica, potser?), però donat que la responsabilitat legal pot recaure en els seus caps, no entenc com no en fan res. alguna cosa es podria fer, deixar-lo a la planta baixa fent altres tasques (tipus càstig del cole), per exemple escombrar, o passar el plumero a les parets, o el que sigui fins que el mascle s'avingui a treballar en les condicions de seguretat que li pertoquen... no?
allò de l'es-que-no-s'hi-pot-fer-res no m'acaba de convèncer...

Bet ha dit...

jo tb he treballat a la construcció -a l'oficina- i era una lluita continuada amb els paletes pel casc, per les cordes... Si tots els empresaris es posessin d'acord: o et lligues o no treballes, la cosa aniria diferent.
tot i que és molt més complicat...

Dessmond ha dit...

Hanna B,
Si vols veure per creure, ves-te'n a trepitjar obres i no esperis a que t'ho expliquin.
El problema no és d'un individu, sino que està molt extès aquesta forma irracional de funcionar en el ram de la construcció. No pots "castigar" a escombrar tot el personal o el 80 per cent d'una colla.
Davant d'una actitud d'aquestes, segurament si pot fer molt. Però digues-m'ho tu, perquè jo vaig venut. Digues-m'ho tu, que t'ho mires des de l'altra banda del televisor.
Jo davant cert tipus d'irracionalitat em veig impotent per trobar fórmules miraculoses. L'únic possible és un canvi radical d'actitud. Però no se com provocar-lo.

Dessmond ha dit...

Bet,
És una lluita infantil i absurda. Esgotadora, increïblement esgotadora. Un casc de merda el paga gustosament qualsevol empresa per evitar accidents. Només cal que te l'enclastis al cap.

karbeis ha dit...

Hanna b, en el meu cas em dedico a la construcció i, per tant, el que vull fer notar és que aquesta irresponsabilitat s'extén a tots els àmbits.

Has de tenir en compte que les empreses, per començar, no són guarderies. I per tant, si fas una inversió en cursos de formació per intentar que alguns treballadors entenguin quatre obvietats que reverteixen única i exclusivament en la seva pròpia seguretat. Els proporciones tots els elements de seguretat necessaris i, a més a més et dediques a controlar que en fagin ús... què més hi pots fer? Si un treballador és idiota i, un cop passada la inspecció decidieix prescindir d'un element de seguretat, no hi podem fer res!

La opció del "càstig" tampoc és factible a la majoria d'empreses que, gràcies a la poca flexibilitat contractual d'aquest pais, ens veiem obligats a passar amb la gent que necessitem. Una pime no es pot permetre "castigar" algú a escombrar sense tenir algú que supleixi la feina d'aquella persona.

Si a un treballador que coneix els riscos del seu lloc, a qui s'ha proporcionat tot el material necessari perquè no corri cap risc i a qui se li ha fet especial èmfasi en l'ús. Un treballador a qui a més a més se l'ha controlat al començar la seva jornada per tal que portés tot l'equip decideix treure-se'l a la que es gira el supervisor i pren mal, l'empresa hauria de tenir la potestad d'acomiadar-lo gratuïtament per falta molt greu. Per imbècil.

Si tinguéssin una administració intel.ligent, la sanció pels casos on l'accident es deu a un passotisme manifest per part del treballador, recauria en el treballador (a qui, en moltes ocasions, seria lícit obligar-lo a pagar una indemnització a l'empresa).

Dessmond, "llocs de treball" dels líders sindicals? Però què dius! Aquests no treballen pas! Els sindicalistes són com els crítics de cinema/gastronomics/literaris: viuen de criticar el que fan els altres (atès que ells no ténen prou collons com per fer-ho)

karbeis ha dit...

Perdó, volia dir que NO em dedico a la construcció.

Dessmond ha dit...

Karbeis,
Subscric totalment el que dius. Es nota que tu el problema el vius, més que llergir-lo o veure'l per la televisió.
Hanna B, si no ho pateixes no t'ho creuries on pot arribar la temeritat/imbecilitat humana.

bellosoli ha dit...

vaja dessmond, resulta que som de la mateixa branca laboral? a mi aquest tema em neguiteja molt també. En els mitjans la culpa sempre cau pel cap i els polítics dins la seva demagògia innata prefereixen acusar al cap d'obra ja que per cada un hi ha 100 peons (els numeros en vots surten clars).

Però el que no solen pensar és que hi ha molt de descerebrat pel món. Molta gent que diu que el casc li dona calor i no li surt dels nasos de posar-se'l, l'altre que es treu els guants perquè així té més tacte i fa més via, l'altre que no du l'arnés perquè així té més equilibri. I és això, si se'l despatxa per no complir la seguretat aleshores se't cau el pèl perquè els sindicats et matxaquen (poc que els importa aleshores la seguretat, però els calerons si). I és un merder perquè n'hi ha d'aquests que són uns xulins i que s'encaren i igual et parteixen la cara.

A la xicota d'un colega meu que ara treballa a l'obra li va passar. Li van retreure a un treballador la seva manca de seguretat i el tio les va començar a insultar a ella i a la companya de feina dient-lis de putes en amunt i que lis partiria la cara i no se quines més barbaritat. Total, que el tio segueix allà donant pel cul (és dador, oi?) perquè no hi ha res a fer.

Està clar que també hi ha empresaris amb molta cara que van a per mínims, però el problema és molt més bast que no pas el que es pinta. Com l'anunci de la genenralitat en que el treballador té l'accident però no per culpa seva sinò per culpa de tots els d'adalt. I si comencessim a concienciar a tots els estaments? començant per avall? Avui en dia ningú li posa la culpa al cap de la BMW per no promocionar l'ús del cinturó entre els seus clients. Tothom se la posa al "peó" per no cordar-se'l. Doncs el mateix.

ararat ha dit...

SEnyor Dessmond, a casa meva es dediquen des de fa temps a això de la construcció i la veritat és que l'has encertada de ple amb el tema de l'actitud dels paletes.

De veritat.

He començat a llegir el text que pensava " a veure que dirà?" i realment el subscric força.

que vagi bé noi!

Dessmond ha dit...

Bellosoli,
El tema té moltes més perspectives de les que ens te acostumats sobre tot la televisió, que és una versió reduccionista de l'assumpte. La temerirtat no hi surt mai, principal causant dels accidents.

Senyor Ararat,
Celebro que el meu punt de vista us sembli correcte. El cert és que m'ha sorprés trobar més acord que desacord. Em fa sospitar que ens toca "empassar-nos" massa sovint el discurs oficial de les coses.

Peroides ha dit...

El tema està força clar i hi estic plenament d'acord.
A més dels buròcrates de les administracions, potser valdria la pena parlar sense embuts de quín és el paper que tenen i quin el que haurien de tenir els sindicats al segle XXI.
Per exemple, com és possible, en un altre sector productiu, que els sindicats hagin accedit a "negociar" en nom dels gamberros que van segrestar l'aeroport del Prat?

l'avi ha dit...

Benvolgut Dessmond, penso que per una part teniu tota la raó del món, però hi ha un detall, almenys en l'accident esmentat, que els treballadors eren d'una empresa subcontractada per una altra empresa i eren immigrants sense papers. A un treballador que cobra una miséria i va a preu fet, no mira gens la seguretat i tant sol l'importa fer quanta més feina millor per cobrar més.
Crec que s'hauria d'analitzar cada cas i veure perquè es produeixen certs accidents.

Joan Marc ha dit...

Uups.. com pot haver-hi gent capaç de fer això!? Però si jo veig l'alçada de dos pisos i ja m'han d'agafar!! Podrien posar multes als paletes enlloc de als pobres conductors... Segur que farien més calaix! xDD

Dessmond ha dit...

Peroides,
Jo espero que la justícia actui. Com a mínim, perquè els directament afectats per aquesta gamberrada es posin en marxa. A fer valdre tambñe els seus drets.

Avi,
He dit que no coneixia el cas. Per tan no parlo d'aquell cas. Sino que aquest accident em permet parlar d'una forma menys mecànica del tema. Que és el que sempre es fa en els mitjans i sindicats.

Joan Marc,
I de més grosses que se n'arriban a fer. Els paletes funcionen amb el que en diuen el "quita miedos". Si no hi ha més desgràcies és perque el d'allà dalt no vol.

DDRIVER ha dit...

MOLT D ACORD AMB EL SEU ARTICLE.PERO EL SER HUMA ES AIXI I MES QUAN PENCAS A DESTAJO I TENS MOLTA CONFIANÇA AMB EL QUE FAS.LA SEGURETAT EN UN MATEIX NO ET FA VEURE EL PERILL,EL PENSAR NO PASARA RES.et fa fer COSES QUE DESPRES QUAN LES PENSES O LES EXPLIQUES DIUS QUE ANIMAL QUE SOC.JO MATEIX AMB EL TRAILER HABIA CONDUIT DE PEU AL ALTRE COSTAT DE LA CABINA,AGAFAN UN PAQUET DE TABAC I CONDUINT AMB LA PUNTA DELS DITS I AMB L AUTOMATIC DE LA VELOCITAT,AMB HO FACIL QUE HAURIA ESTAT PARAR,RECULLIR EL TABAC I CONTINUAR,PERO LES PRESSES,LA PRESIO EMPRESARIAL I EL POC CAP...

Dessmond ha dit...

Ddriver,
El terrible del cas és això: que fas les coses temerariament perque no calibres l'abast del cas. El fotut és que amb aquesta inconsciència pots perjudicar a tercers.

eldamar ha dit...

Si es cert es cometen moltes barbaritats en les obres.

Dessmond ha dit...

Eldamar,
I sort que no totes acaban en tragèdia.

Xeix ha dit...

Un cop més d'acord!
Jo vaig veure, en l'enderrocament d'una casa vella, com tallaven bigues de fusta amb serra elèctrica plantants al damunt de les pròpies bigues que tallaven. I, evidentment, per esmorzar, vi, "carajillo" i copa.

Dessmond ha dit...

Xeix,
I vas veure alguna xarxa, per si algu queia?

Anònim ha dit...

This is very interesting site... » » »

Anònim ha dit...

Very nice site! »