dilluns, d’agost 21, 2006

Cap a la presidència del barça

Cometo febleses amb més freqüència del que pensava. Crec que a un impuls semblant el professor Medina el tipifica com a procastinació. He tornat a pitjar el botó de la televisió i l’he encès altre cop per canal que emet TV3, la vostra. Una cara en primer pla –m’ha semblat veure el Dioni- es presentava com a nou aspirant a candidat a la presidència del Barça. Acció i reacció. Si en Dioni pot aspirar a dirigir el barça, en Dessmond –com diria l’Helenio Herrera- ho pot fer sense baixar de l’autocar.

L’aparició d’aquella cara ha estat reveladora. M’ha fet donar el pas definitiu per començar la meva carrera meteòrica al front del club més gran de la galàxia. Des d’aquí faig una crida blaugrana a tot els bloggers amb carnet o sense que em vulguin donar el seu suport. No ens resta massa temps, però podem fer realitat aquest somni.

No vull fer cap reflexió al voltant del que és el barça –que per norma general és pura mentida- i les seves connotacions. De les múltiples lectures, que no podem oblidar quan mirem els colors del club. Són com les cançons d’en Llach, que tenen moltes lectures, també.

Només vull sintetizar el meu programa en tres punts -un de menys i no cal ni redactar-lo-:

Més que un club: un puticlub
El barça és una gran casa de barrets. Tothom entra i surt amb molta alegria. Tan és així que en una nit de glòria, un d’aquest endarrerits mentals que es guanya la vida foten patacades a una pilota, pot agafar el president de la Generalitat i sacsejar-lo com un vil sac de patates, públicament al balcó de la plaça de Sant Jaume. Cap país mínimament normalitzat no permetria escenes d’aquest cabotatge. En cap país del món s’hi llencen els calçotets d’altri des d’aquest balcó. Cap país que es consideri com a tal pot dependre de les humiliacions d’un club de futbol. Cal, doncs, posar aquest esport/club al lloc que realment li pertoca.

Ciutadania blaugrana: la fundació
El barça xucla moltes de les energies vitals que són necessàries per fer rutllar el país. Hom pot creuar Catalunya d’una punta a l’altra per tal de veure un partit al Camp Nou. Una gesta com aquesta no es faria ni per anar a votar l’estatut, o per assistir a una manifestació en el seu favor o per fer una donació de sang. Cal, doncs, potenciar una fundació –o reconvertir l’existent- per tal que la ciutadania blaugrana pugui seguir un tractament amb l’objectiu de tornar a reinsertar socialment aquests valuosos individus.

Més que un lema: Dessmond-teu el Barça
El futbol és una activitat trivial. El món no el mou una piloteta que acaba enredant-se en el fons d’una xarxa, empesa per norma general gràcies a un analfabet. Ho pot fer amb un peu, el cap o alguna altra extremitat, si l’àrbitre no se n’adona. Una activitat com aquesta no pot ser que ocupi portades dels telentícies o dels diaris, perquè al món hi passen coses realment importants i que el futbol les eclipsa. Cal, doncs, trobar el lema que sintetizi la voluntat de salvació col•lectivament que ens urgeix. La idea vertadera que jo vull imprimir en aquest nou barça revolucionat: Teu el barça.

Confio que aquestes idees força, agosarades com cap altra, comptaran amb el teu suport. Imprescindible que em facis arribar les teves dades per tal que la meva candidatura, la autènticament responsable, arribi a bon port. Pots fer-ho via el meu correu-e.

Gràcies a la bestreta per la confiança que diposites en mi. Estic segur que, finalment, Catalunya brillarà en el firmament dels països lúcids un cop haguem guanyat aquestes eleccions de pa sucat amb oli. Compta, també, amb una butaca en la propera junta del club i amb tota la rastellera de croasants i entrepanets que a la llotja s’hi acostuma a cruspir, encara que només hi hagi partit de costellada.

23 comentaris:

Hanna B ha dit...

jijiji, m'agrada la teva proposta i dono suport a la teva candidatura, això sí, amb la condició que expliquis el teu programa per assolir els objectius tant elevats que pretens :)
on reculliràs les signatures? espero que no utilitzis hostesses/os bollicaos, fes ús de la tercera edat que per aquestes coses està millor disposada i entenimentada (em permetries presentar-me de vicepresi?)

Dessmond ha dit...

Hanna b,
Una vicepresidenta m'aniria de perles. Benvinguda a l'ONG que ha de salvar els cors blaugrana!

Anònim ha dit...

Jo crec que votant president del Barça, tota la resta 'ergo' votar president de la Generalitat, sobra. Que ho unifiquin, JA!!!!

Dessmond ha dit...

Júlia,
I voldries que el Barça també anés a segona, com ho és la lliga on juga la Generalitat?

Anònim ha dit...

Com que el Barça mou molta més gent que no pas el país polític, crec que continuaríem a primera in seculaseculorum, doncs l'entusiasme patriòtic que es manifesta en les desfilades i partits del Barça es canalitzaria vers finalitats més idealistes. O no?

Anònim ha dit...

què critic et veig, la veritat és que a mi em dóna igual qui sigui el president del Barça, total, no em donaran ni un euro!

Dessmond ha dit...

Júlia,
M'agrada aquest pragmatisme. Gosaria a dir que supera el meu.
Me l'apunto pel programa electoral.

Deric,
A mi no m'és igual qui sigui el president del barça, sobre tot si ho pot ser algú altre que no sigui jo.

Anònim ha dit...

T hauria donat la meva signatura pero has perdut una gran oportunitat.
Les coses son com son,i per desgracia(potser)el Barça es mes conegut arreu,que Catalunya.Tots els guiris que porto coneixen Ronaldinho,eto´o,Deco,Messi...Cap coneix a Maragall,la tura...Es aixi.
A l edat mitjana hi habia guerres entre senyors feudals,les estrelles d aquells equips eran els caps de les tropes,el public eran els desgreaciats que anavan a la guerra.
Avui les guerres aquestes estan montades diferents.Es resolen amb una pilota que patejan els caps,i els soldats defenem el nostre nom per tot arreu de totes maneres varies.
Pensava que series diferent al Laporta(que esta utilitzan el Barça per una precandidatura a la generalitat,al tiempo.)Fa falta un president que dongui suport a mort al Boixos nois,un president que sigui hooligan,que el primer article del seu programa sigui en favor de la violencia al futbol,s estan carregant el futbol amb tanta mariconada.
Llastima que en Gaspart fos un desastre com a gestor pero era el tipus ideal si arriba a tindre una mica d idea de numeros.
Amb ell els Boixos anavam gratis per tot arreu,ara em costen un cullo aquestes guerres.Et donavan una boseta amb l entrada,una samarreta,un bocata i una cervessa.
Antigament un catala anava amb la familia a Valencia,Madrid,Saragossa a veure el Barça i revia o l hi punxaven rodes.Eran batalles molt injustes un contra 40.Fins que van sortir els Boixos per lluitar amb igualtat de condicions amb l enemig.Jo son moltes les batalles que vaig lliurar i sempre vam guanyar,nomes vaig rebre 2 cops pero es part del joc de la guerra.
Aneu equivocats els que voleu desnaturalitzar el futbol.El ser huma te una violencia innata que ha de canalitzar per algun lloc i que millor que el bon nom del teu club i una estalada.
Desde aqui vull presentar la meva candidatura a la presidencia del Barça.Treballerem 4 anys recollin adeptes per les proximes eleccions ja que aquestes ja no hi som a temps.
Osti nen que bo estava el tripi que m he fotut per esmorçar!!!

Anònim ha dit...

així com em demanaves ahir: la platja des Bot i son Saura són a l'illa de Menorca, municipi de Ciutadella. Hala, idò.

vilapou ha dit...

Amic Dessmond, en els 3 punts del programa ha definit mot bé el que és el món del futbol. I ara em sembla que ja no hi som a temps a canviar-lo, ni a canviar-nos. (Ni amb esmorzars de tripis)

Mikel ha dit...

Ostres hi ha un altre Mikel , curios.
Jo Dessmond sento comunicar-te que ja he firmat per en Laporta per lo que no puc recolzar la teva candidatura , tot i aixo el teu programa es mes que discutible :-PPPP

Dessmond ha dit...

Ddriver,
Jo no puc esperar quatre anys. Tiro endavant amb el meu projecte i ho faig amb els milers de signatures que estic rebent. (Versió oficial del tema).

Vilapou,
Trobarem moltes dificultats, però sempre tindrem l'escala que ens ajudarà a fer l'assalt final!

Mikel,
Hauré d'anar darrera l'altre Mikel, a veure si encara no ha fet el mateix que tu: llençar la seva valuosa signatura.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Chamb,
Estic d'acord en que en Laporta és el millor i de llarg el president que ha tingut el barça.
Ara, jo el puc superar. No en dubtis!

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond, i perquè no es presenta a President de la Generalitat? Miri, davant de tanta mediocritat que hi ha dins la classe política, estic segur que arrassaria. Compti amb el vot a Presi de la Gene.

Anònim ha dit...

"Al szossi no sel pot enganyar". Núñez va dir.
A veure Dessmond, comencem pel començament: ensenyam els avals i ja en tornarem a parlar.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Avi,
Ostres, encara em farà emocionar. Ser president de la Generalitat em fa massa respecte com per presentar-m'hi. Ho meditaré, ho meditaré.

Franciscu,
Jo no pretenc enganyar al szossi. Ara, no em toqui els avals, que no són hores!...

Anònim ha dit...

ei, doncs em sembla que et votaria. Sobretot per alló del puticlub

que vagi bé nano!

Anònim ha dit...

tan de barça em fa venir mareig, mareig de reig trilili. As que em torno boja! xD

Dessmond ha dit...

Ararat,
És que és més que un club...això diuen.

Imma,
Això vol dir que em votes?

Anònim ha dit...

jajajaja
si t'haguessis presentat, ja t'hauria deixat la meva signatura.

Anònim ha dit...

Amb molta tristo vaig veure ahir a la tele que voste no ha presentat la seva candidatura.Al menys podria haber fet com el Sr.Liñan i haber presentat el que tenia.AIZO E ENGANYAR AL ZSOZI.
Ara el que si que es mes facil es la generalitat i no es necesitan avals,alla podra manegar tot el que volgui perque els diners no son del soci son del poble i aquets es poden cremar ES QUE ES COLMO!!!

Anònim ha dit...

crec que no puc votar... encara no he fet els 40, principals vull dir :P a més fas una mica de por, només una mica però eeeh! xD

Dessmond ha dit...

Deric,
No oblido mai una ma amiga. Moltes gràcies!

ddriver,
A mi la presidència de la Generalitat em mereix molt de respecte. Li ben asseguro, que encara que veiem algun candidat que sembla un saldo, jo encara tinc una certa vergonya. I no ho sembla, oi?

Imma,
T'asseguro que en la realitat no en faig gens de por. Gens.