Llegeixo de bon matí una literatura que potser no hauria de tocar fins passat el mig dia. Em refereixo a una entrevista a El Singular Digital que li fan al senyor Miralles, diputat i coordinador general d'EUiA. Explica –i defensa- moltes coses que, efectivament, li ajudaran a mimar el seu hortet. A mi potser m’escandalitzen. Però ell podrà conrear aquest nínxol de mercat que de forma impertèrrita segueix recolzant l’opció que defensa i, tot i ser minoritària a Catalunya, li garanteix tenir presència en redols polítics que mai hagués sospitat. Vull dir, ni ell ni jo. S’acompleix, doncs, allò tan conegut de la feina ben feta. Reconec que saben trempar molt bé tot aquest receptari verd de forma que arriben a fer les delícies a tots i totes les bledes que pul·lulen pel país. I ja no diguem el clímax que poden provocar a tot quisqui que decideix penjar directament d’una branca de la formació.Diu el flamant conreador general d’EUiA: “Quan vam discutir el primer acord d’Entesa em vaig quedar en minoria defensant que les conselleries haurien de ser barreja. Les forces de govern haurien d’estar més presents a tots els departaments. La pluralitat comporta conviure i, per tant, no podem parlar de la conselleria del meu partit, sinó de la conselleria del govern.”
Sobta comprovar en algú tant antisistema com ell que ser al govern de la Generalitat ho entengui com una oportunitat de negoci bastant única. Mirar de fer crèixer el radi d’acció funcionarial fins l'equivalent al total de la institució, suposa augmentar exponencialment la capacitat de gestionar persones afins i dotar-les d’experiències que mai es donarien a base de complir amb el receptari propi. El més semblant a la versió verda i esquerranosa del que fa La Caixa amb les seves beques, vaja: posar a l’abast horitzons impossibles.
Com si el drama hagi estat aquest: arribar al govern i trobar una Generalitat orfe de funcionaris... d’això sí que n’hauria de parlar vostè, Sr. Miralles, en comptes de veure si el premi d'aquesta rifa encara l’hem de fer més gros!. Però és clar, el que pensa la majoria queda radicalment fora d'un determinat nínxol de mercat.
1 comentari:
Amb totes les idees politiques, s'hi pot estar d'acord o no, però és cert que a la esquerra de la primera meitat del segle passat, al meu entendre, la movia un cert compromis ètic i moral.
L'actual "esquerra" fa servir aquell compromis per trepar en la societat sense cap aturador ni ètic ni moral, amb l'ùnic proposit de possar els presupostos pùblics al seu servei privat.
Son la degeneració de la politica a on els pitjors son els que triunfen, possant el País al seu servei, en comptes de servir-lo.
Publica un comentari a l'entrada