En tota situació excepcional, com pot ser la d’una nevada com la viscuda, hi ha una versió múltiple del papanatisme. Tenim els polítics que es cobreixen de glòria gestionant l’imprevist com perfectes amateurs, apareixen els polítics barruts que s’espolsen les puces amb més pocavergonya que gràcia, o brollen les valoracions polítiques que ratllen la indigència mental. Però hi ha un capítol a banda que mereix ser dedicat al ciutadà “normal”. Que sembla ser és tot aquell bestiar que d’una forma o altra no exerceix directament l’ofici de polític.Això no vol dir que no pugui arribar a assolir les mateixes cotes rupestres. Quan plou, quan trona o quan neva, sempre hi ha un o altre que la bufa de través. Aquest dia era freqüent trobar el conductor que unilateralment decidia aturar la seva cursa en el punt mateix allí on era. Sense apartar el seu vehicle del carril de circulació, sense posar cap tipus d’avís ja sigui el triangle de marres o els quatre intermitents. Res de res, i a començar una espera de perfecte imbècil amb el pretext que “s’ha posat a nevar”. Això va provocar caos difícil de gestionar. Cues i males llets certament difícils de gestionar. Quan topes amb ciutadans on veus que la seva “normalitat” és d’aquest calibre et recorre una fredor per dins que no la provoca pas la intempèrie, sinó comprovar fins a quin punt hom ha extraviat la capacitat de reacció mínimament intel·ligent davant un imprevist que en absolut és catastròfic. Hi ha molta ciutadania “normal” que n’espera tant de l’administració, que arribarà el dia en que li exigirà que li treguin els mocs del nas.
Tota la vida que ha nevat, un moment o altre. Però és des que hi ha tanta administració disposada a fer tant pel ciutadà “normal”, que aquest ha començat una cursa imparable cap a una atrofia mental difícil de convertir-la en reversible.
La nevada del 2001 ja va mostrar uns primers indicis alarmants, a la vista de segons quina mena de comportament havia aflorat. Però després, fins arribar avui, hem tingut altres moments àlgids on ha rebrotat vertadera estupidesa humana amb tota la seva força. Cas del Carmel, per exemple. No és d’estranyar, doncs, que encara puguem assolir noves cotes de “normalitat” ciutadana altament preocupant.
3 comentaris:
Bemvolgut Dessmond,
De jove vaig tenir la sort de viure un temps a Suissa. Allá neva, i de veritat, tant com va nevar el dilluns a Palafrugell, p.e. i ho fa més sovint...i no passa res.
Evidentment, és responsabilitat de cada escú l'estar preparat per afrontar aquestes nevades dintre de les possibilitats d'una persona particular, però, benvolgut Dessmond, ja t'asseguro jo que, amb 30 cm. de neu gebrada al ben mitg del carrer, si no passa una maquina llevaneus i escampadora de sal, ja pots portar totes les cadenes que vulguis, que t'hi quedes.
Avui és el 4rt. dia post nevada, i per aquí no ha aparegut cap maquina llevaneus ni hi ha més sal que la sal Costa que venen als supermercats. Els pagesos i empreses constructores, amb la seua maquinaria han fet tota la feina de netaja dels carrers, però malgrat aixó, continua sent un perill el sols fet d'anar al supermercat a comprar, perqué fa tanta fred que qualsevol traça d'aigua, per la manca de sal, és gel pur, i les relliscades i trompades, encara avui son comuns, la meua dona, sense anar més lluny, aquest matí s'ha fotut una bona costellada per l'atrevit fet d'anar a comprar el pa.
I ja no et dic res si et tallan la llum!...qué pots fer tu, individualment, per molt preparat i previssor que siguis si no tens un element tant bàssic avui dia com és la etectricitat?. Si, a casa hem sigut molt previsors...sempre tenim espelmes, tenim mantes per tapar-nos i a l'ordinador hi tinc instalat un S.A.I. per evitar el desastre cada vegada que se'n va la llum sense avisar, tenim queviures al congelador per si de cas...que hem hagut de llençar a les escombraries.
En fi, que si, que tens raó en que hi ha molta gent que s'espera que li donin tot fet, però hi ha situacions que ens ultrapassen, per molt previsors i autosuficients que siguem, i és justament en aquestes situacions que ens ultrapassen que ha d'haver-hi l'administració per garantir els serveis minims vitals perqué la vida continui. Ep!...i si no volen venir a netejar la neu i escampar sal, que no ho facin, però, que amb els diners dels impostos que paguem, que son moltissims, que ens portin una maquina llevaneus i uns camions de sal i ja ens espabilarem...com hem fet dintre de les nostres minses possibilitats.
El que és inadmissible és tenir un "govern" com el que tenim, que mai és responsable de res. Per aixó no ens cal cap givern, i sabent al que ens hem d'atenir, ja ens espabilarem...però el cas és que el tenim, el paguem i el mantenim!.
Josep-Empordà,
Jo parlo de la meva experiència, a Barsalona. No és pas comparable a la situació que viviu per les comarques gironines. Res a veure. Aquest post no l'he pensat justament pel vostre cas, que efectivament és de resistència heroica.
Es molt interessant aquesta actitud (indignada, sovint) d'esperar que l'administracio ho arregli tot. M'agradaria saber on esta el "gruix" del tema, definitivament hi haura observacions extremes, des de la "resistencia heroica" del comentari anterior als que es planten al bell mig de la carretera.
Publica un comentari a l'entrada