dijous, de febrer 04, 2010

Jo també sóc amic d'en Francesc Abad

Aquest dies hem assistit, per sorpresa, a un daltabaix en el si de Reagrupament. Sóc dels que m’havia mirat aquest projecte molt de prop. N’estic una mica massa cansat dels venedors de duros a quatre pessetes. Per tant m’he mirat l’invent tant de prop com he pogut. Fins i tot he acabat –molt gustosament- fent campanya en favor d’aquesta causa. Puc dir que he tingut la sort de poder comptar en dues ocasions amb en Joan Carretero com a convidat dels sopars organitzats des d’aquest blog. Sempre gràcies a les gestions i a l’entusiasme desbordant de’n Francesc Abad vers la causa Reagrupada. En motiu d’això he pugut compartir bones estones xerrant amb la Rut Carandell. No cal que digui que compartim una visió de país bastant bastant semblant. De retruc he d’afegir que he parlat, sopat, escoltat, en diferents ocasions a n’Emili Valdero. Tinc, doncs, per tots ells més simpatia que altra cosa.

He de dir, també, que he quedat molt parat amb el què ha passat a Reagrupament. Em reservaré l’opinió per a mi. No voldria contribuir a fer més gros aquesta mena de brou infecte que es fabrica cada cop que hi ha una picabaralla entre gent que és en un mateix bàndol.

Ara, si que vull deixar ben clara la repugnància que sento al veure determinades coses que s’han dit sobre els quatre que van decidir aguantar el xàfec en el si de la Junta d’RCat. De la mateixa forma que em sembla ben miserable treure punta a l’afer sentimental –pressumpte afer? és que no tinc ni idea si la cosa és certa!- de Joan Carretero, trobo igualment repugnant el linxament que se li ha dedicat a en Francesc Abad. Cal ser un perfecte indocumentat per dir el que s’ha dit sobre ell i vull que quedi clar el meu suport cap a la seva persona.

Jo, que m’ho miro molt des de la barrera -i amb tot el carinyo que vulguis-, no entenc com una majoria de membres de la junta no poden atacar el problema en clau estrictament interna. Trobo insòlit que quatre membres puguin fer-ne dimitir trezte. (Bé no en sé el número exacte, però si que sobrepassa la desena).

Arribats en aquest punt m’importa ben poc conèixer qualsevol tipus de justificació que intenti salvar la jugada. No en vull saber res de res. El mal ja està fet i servit en safata. Misèria i companyia. Ara, el que no acceptaré de ningú són els intents de linxament cap en Francesc Abad. El considero amic meu. I aquell que tiri en contra d’ell sàpiga que també ho fa en contra meva. Informo, doncs, que els desgraciats, els bacteris –tal i com molt encertadament els anomenen a can Cimera-, amb mi tampoc no trobaran cap comprensió, sinó tot el contrari: més i més menyspreu.

22 comentaris:

Francesc ha dit...

Dessmond, moltíssimes gràcies per aquest post. Moltes i moltes. No cal que m'hi estengui, tothom crec que ha pogut ser mínimament conscient de tota la merda que s'ha tirat a sobre nostre. Un linxament infernal.

Per això agraeixo molt aquest testimoni d'amistat teu. Moltes gràcies.

I si em permets la llicència, és un post que imprimeixo per portar-lo a ma mare. Si jo he patit un infern, la meva mare l'ha compartit amb mi, i ha plorat per causa meva el que no està escrit, quan anava veient, escoltant, llegint, el que s'escrivia sobre el seu fill, convertit de sobte en un bellzebú amb banyes i cua.

Gràcies, amic, gràcies, Dessmond.

marc ha dit...

Ets un crac, Dessmond.

L'Espelt ha dit...

Gràcies Dessmond.
Emocionant post, carregat de valors irrenunciables.

Joan ha dit...

Molt be Dessmond.

Encara recordo el sopar blocaire que vas organitzar amb Carretero. Despres del sopar, fent unes birres i parlant entusiasmadament del futur que veiem a Rcat. I per cert, coneixent la mort de Michael Jackson. Que s'ho podia pensar que això acabaria d'aquesta manera.

I per cert, la infecció és total, perquè el primer dels bacteris ha fet unes declaracions que reproduiex l'Avui digital, i que em nego a reproduir, que vaja tela.

I lo pitjor de tot és que la tristor que ens envaeix no es pel fet de les calumnies en si (que també) sinó per la rabia de l'oportunitat perduda. Perduda per l'independentisme i per Catalunya.

Joan ha dit...

volia dir que

"... no és SOLAMENT pel fet de les calumnies en si ..."

Lluís ha dit...

Cert, són fets que s'han de tenir en compte. No obstant, cal que poguem demostrar que tot i les diferències, tot i les picabaralles internes tots tenim un objectiu comú que ens uneix. Endavant amb RCat!

Cesc. ha dit...

Bé, molt bé, amic Dessmó, quan cal ser-hi hi ets i quan hi ets és perquè cal ser-hi. Com al Via Fora de Gràcia hi vas ser. Com hi ets avui.
Si aquell dia m' haguessin dit que cap de nosaltres hagués estat linxat, vexat i difamat com ho ha estat en Francesc ni m' hi hagués acostat. T'ho ben prometo.
Demà, bé, d' aquí a unes hores, havia de sortir a navegar a vela i pescar taurons tigre amb canya contra les barracudes insolents que insulten la musculatura.
No hi aniré, em quedaré a escriure sobre què és el lideratge, com a concepte, també per mi, però sobretot, vull inspirar-me amb en Francesc, qui no m' ha ensenyat res d' empresa, però molt d' entrega i entusiasme. De lideratge transcendent, que és el que ara es porta a les grans corporacions que volen humanitzar-se per augmentar els resultats, les que veuen que és més la qualitat que no la quantitat qui els porta endavant.
Potser, en Francesc, és una de les darreres victimes del nostre enderrariment de cultura pel que a persones fa referència.
Corregim-ho. Potser el post l' hauria d' haver fet abans.
Qui ho sap mentre tinguem salut i lluitem per la independència.
Plegats.
Cesc.

L'home del sac ha dit...

Molt ben dit!
És repugnant el que ha passat.
Sense saber si tenen raó o no, l'actuació d'en Carretero i companyia ha estat indigna.

Arnau Oteji ha dit...

Esdrúixol i superlatiu dessmond

Collons com t'estimo (sense mariconades)

Dessmond ha dit...

Francesc,
No he pogut publicar-lo abans perquè he estat liat. El tenia embastat i l'he anat modificant, a mesura que el tempus de les coses també anava virant. Volia filosofar al respecte de tot plegat, però al final veig que la cosa no dona per a tant. Com a mínim en aquesta finestra.
Per a mi serà una bona alegria si finalment aquestes línies ajuden d'alguna manera a la teva mare. És cert que els linxaments tenen un efectes col·laterals devastadors. Ho sé molt del cert. Sort, doncs! Una abraçada ben forta!

Marc,
Jo en som dos, doncs!

L'Espelt,
No es mereixen. Com dic feia dies que volia dir quelcom, però el temps sempre corre massa de pressa. Salut!

Joan,
Hahaha, bona aquesta d'en Jackson! Potser va ser la consicència d'aquesta tragèdia que li va fer la vida insuportable! Era un paio extremadament sensible.
Més val que ens ho prenguem amb una mica més de conya. Salut!

Lluís,
Això és el que mai hauriem de perdre de vista. En el fons unes sigles no són res de res o són pernicioses. No pot ser que ens separin d'aquesta forma tan cruel i primària als que se suposa anem al mateix sac.

Cesc,
Espero aquest post i espero, també, que sigui el de dilluns! Saludus i dsifruta, tu que ets a l'exili daurat!

L'home del sac,
Crec que s'havia d'haver actuat amb tota la contundència que vulguis però sense fer espectacle. Al final és la raó la que queda francament tocada, perquè no la trobes per enlloc.

Sempre reverenciat i majúscul Arnau Oteji,
Si no és amb mariconades de sotà mà, ja saps que el sentiment és recíproct. Salut!

rA ha dit...

Jo, que ni tan sols se que s'ha dit o deixat de dir, tambe vull ser amic d'en Francesc Abad. De fet, si hi hagues una associacio de victimes d'atacs ad hominem me'n faria membre.

I molt lloable el sembla el post, però et demanaria que no et reservessis l'opinió, doncs encara soc dels optimistes que creuen que un debat politic sobre idees i programes i no persones es possible

Dessmond ha dit...

RA,
Essent amic ja n'hi ha prou, no cal anar a muntar una nova associació, que ja veus com pot acabar la cosa...
Em reservo l'opinió per no afegir llenya al foc. Per agafar una mica de perspectiva. Perquè declarar-te amic d'en Francesc i dir segons què pot semblar que vull repartir una estopa que en realitat no vull repartir. Ja he dit que totes les parts gaudeixen de la meva simpatia.

El veí de dalt ha dit...

Caram! Com ha acabat tot plegat! Des de la distància d'un agnòstic destrempat de la política sap greu tot això que ha passat a RCAt i de les il.lusions certes tombades pel nepotisme i personalisme exacerbats d'alguns dirigents. Pocs i malavinguts. Almenys, veig la integritat de certes persones en tot això. Sense saber-ne res del tal Abad, pel que he anat llegint ací i allà, li envio una salutació solidària.

Dessmond ha dit...

Benvolgut veí,
S'agraeix el teu suport i molt! Gràcies per deixar un comentari com aquest!

Joan Safont ha dit...

M'ha agradat molt Dessmond. Com en el cas de Prenafeta i Alavedra, penso que qui defensa els seus amics és un home honorable.

Anònim ha dit...

Dessmond,

Només volia fer-te veure quelcom que dius. Dubtes dels "afers", i fins i tot els anomenes, que s'han imputat a en Carretero. Però ni dubtes ni anomenes les acusacions que se li ha fet a l'Abad.

Lamentes els menyspreus a l'Abad, però no tens ni una mica de consideració vers la noia que se li ha dit de tot (fins i tot per part de l'Abad) i se n'hi ha fet molt escarni.

Potser que et plantegis el teu criteri.

Dessmond ha dit...

Joan,
Gràcies pel comentari. Sembla que no tothom entèn l'esperit d'aquestes ratlles. Molt agraït.

Anònim,
Quan dic que dubto dels "afers" imputats a en Carretero vull dir que no m'interessen i que em sembla censurable sortir amb aquestes.
Amb això se sobreentèn que tinc el mateix concepte cap a la noia.
Conec la disputa més de prop del que et pots pensar. El que no puc fer és una llista d'implicats directa o indirectament amb el tema, perquè no és el moll de l'os de la qüestió. L'afer sentimental no és el motiu de la crisi. I si tu ets tant amic de la Sandra Lomas, et correspon a tu defensar-la. No pas a mi. Ah, i no em vinguis amb el criteri amb els qual m'he de moure. Prou feines teniu vosaltres amb no fer el paperina més del compte.

Andreu ha dit...

M'adhereixo 100% al que escriu l'amic Dessmond.
Els qui coneixem al Francesc no en tenim cap dubte.
Honor, patriotisme, veracitat. 100% arxidemostrats.

Cordialment,
Andreu

Dessmond ha dit...

Andreu,
Benvingut al club, doncs!

Josep-Empordà ha dit...

No tinc la sort de coneixre en Francesc Abad, però m'omple de satisfacció el coneixre-us a molts de vosaltres. Segurament será l'ùnica cosa possitiva que en trauré de la misèria del tripartit.

Segueixo l'actual bloc de'n Francesc i he seguit des dels seus inicis l'anterior i sempre m'ha semblat un patriòta de pedra picada amb el que coincideixo en el 97%.

El no ser reagrupat no m'impedeix lamentar molt el que ha passat i encara més, la manera com ha passat, encara que he de comfessar que no m'ha agafat massa per sorpresa. L'independentisme explicit catalá és així, que hi farem.

Anònim ha dit...

Dessmod,

Si t'importa una merda les opinions dels altres, i només et mou la defensa del teu "amic", doncs fes-t'ho mirar.

Perquè les persones sensates, confien amb els amics, però això no els treu objectivitat i tenen el criteri d'escoltar i tenir en compte els arguments dels altres, tot i que no els comparteixin.

El teu bon amic Abad, ha fet escarni d'aquesta noia (que no conec de res), i ni tant sols has tingut un mínim de decència de fer-li veure que no es juga amb aquestes coses. Aviam que et semblaria que jo ara parlés dels afers de la teva mare, viam que en pensaries.

Però ja veig que això són els grupets de que parlava en Carretero. Jo sóc amic teu i parlo malament dels altres, i entre tots ens donem suport, per així poder manar. No sé si ets de reagrupament, però si ho fossis preferiria que fotessis el camp, no fos cas que no em consideressis amic teu i parlessis malament d'algun conegut o coneguda.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Gràcies, Josep. Potser sí que hem d'estar més agraïts del que ens pensem al tripartit!

Anònim,
Fes el favor de rellegir el que he escrit i no al·lucinis més cogombrets. No vulguis vendre segons quina mena de motos que no la compraré.
Per cert, no tens ni punyetera idea del que he parlat amb n'Abad. Potser te n'adonaries de lo prescindibles que són els teus comentaris. A Mallorca et dirien que te'n vas des boll. Però molt.
I fes el favor de llegir i rellegir el que he dit i no vulguis posar com a tema central la pobra Sandra Lomas, perquè no ho és. Això ha estat un efecte colateral de la crisi. Tot el censurable que tu vulguis i que, evidentment, no comparteixo. Aqui tots menys tu parlem d'una altra cosa. I si tant et preocupa muntes una causa a Facebook en favor d'ella, caramb.
No sé perque en una puta crisi reagrupada ha de sortir ma mare pel mig.
Les ganes que m'agafen de reagrupar-me... quatre, quatre comptats que volien fer-se amb el poder. Que si, que n'hi ha més d'un que amb el sentit del ridícul una mica més desenvolupat hagués estalviat un principi de circ.

Endavant les axtes!