dimarts, de setembre 08, 2009

Ja fa vint anys!

A tres quarts de vuit m’ha arribat un missatge de text, via mòbil: “Avui fa 20 anys de la inauguració de l’estadi. FREEDOM FOR CATALUNYA!”. Al seu autor el vaig fer anar rere les columnes que hi ha al començament de l’Avinguda Ma. Cristina i li vaig dir: Et baixes els pantalons i t’hi col·loques unes quantes lletres. Són les que després t’hauràs de tornar a treure, un cop salvats els controls policials. Ajuntant-les amb les d’altres voluntaris com tu farem una pancarta que ha de donar la volta al món.
Al paio el que li preocupava de debò era que, un cop dins l’estadi, algun reporter gràfic el pesqués amb els pantalons avall. I que fos aquella imatge la que recorregués el planeta. (Als catalans sempre ens ha perdut l’estètica!). El meu amic cada any m’ha recordat la baixada de pantalons en lloc públic. Jo li havia promès una entrada, sí. Però es va haver de baixar els pantalons!. Quan em va presentar la seva dona el primer que va fer fou delatar-me: Aquest va ser el que em va fer despilotar a Montijuïc! I quan la meva dona aparegué en escena, tres quarts del mateix. Ara té dues precioses criatures. Són encara petitones. Però així que sàpiguen dir “bon dia”, son pare em tornarà a assenyalar davant d’elles. I jo aleshores faré córrer la seva foto, amb els calçotets avall. En vint anys el Photoshop ha arribat al punt de fer vertaders miracles. No tant com per aconseguir la independència, però sí per poder deixar-me ben descansat.

10 comentaris:

Cesc. ha dit...

Era aquell dia que plovia a bots i barrals, oi?
Salut i independència,
Cesc.

Marc Arza ha dit...

Dess.,

Doncs jo acabava de fer els tretze i no sabia res de res però us agreixo el gest. Feliç aniversari!

Marc Arza

Dessmond ha dit...

Cesc,
Era aquell dia, sí. Que tu també hi eres?

Marc Arza,
Li donaré les gràcies de part teva al meu amic!

Deric ha dit...

cóm passa el temps i què grans ens fem!

Dessmond ha dit...

Deric,
Si que passa, sí. Ens fem grans i per on és que ha d'arribar la independència? Del cel?

Papitu ha dit...

Hòstia jo en tenia 18 i mai he tornat a xiular tant fort com ho vaig fer aquell dia. I mira que va arribar a ploure, collons quina galipàndria.

Cesc. ha dit...

Sí que hi era, sí, benvolgut Dessmó. Esperant a un borbó per xiular-lo que va fer tres quarts tard. Brut de fang d' uns accessos tercermundistes i xop de pluja que s' escolava pel formigó en forma de goteres a raig. Quina fila que fèiem !!
Com en Papitu també vaig agafar una bona calipàndria, sortint d' allò, molls com ànecs, vam anar a sopar a Gràcia, i després amb la moto i sense escórrer fins al poble a 40Km del Cap i Casal.
L' endemà tenia les 24h de futbol...realment, erem joves...i soferts!
Salut i independència,
Cesc.

Dessmond ha dit...

Papitu,
Jo era una mica més gran. Vaig tenir la sort de no enganxar res, més que un cabreig monumental perquè la polícia ens va confiscar una bandera de més de 300 metres quadrats, que després feien servir d'estora a la comisaria provisional que van muntar a l'Estadi. Tot el fang se'l treien a l'entrar.

Cesc,
Al llibre d'en Prenafeta, L'ombra del poder, s'explica el monàrquic endarreriment. No té desperdici.
Certament, erem més joves. Ara, soferts no ho sé pas. Des d'aleshores ençà me n'he hagut d'empassar molts de gripaus!

joanoliu ha dit...

Jo també hi era! Si t'hagués conegut abans!
Crec recordar que el Rei va trigar una bona estona a aparèixer i ho va fer, com sempre, anunciat per l'immne espanyol. Tot l'estadi es va posar a xiular, riu-te'n de l'anècdota de Mestalla de la Copa del Rei. Vaig xalar d'allò més.
Tinc algunes boniques fotos en b/n de la tribuna d'autoritats, a vol d'ocell, fetes des de la tribuna superior. Miraré de trobar-les.

Dessmond ha dit...

joanoliu,
El va arribar tard, sí. Al llibre "L'ombra del poder" , de'n Prenafeta s'apunta la raó. La xiulada va ser un èxit justament per això: amb la pluja que queia i l'espera al monarca espanyol, la cosa va ser francament fastigejant. I s'hi va sumar tothom a la xiulada: activistas polítics o no, tothom tenia un motiu per exterioritzar una emprenyada.
A veure aquestes fotos en b/n. Jo també en tinc. Però sòn molt d'ambient...