dimecres, de setembre 09, 2009

Crítiques a la política econòmica

L’atac que ara té en Castells cap a la política econòmica d’en ZP és un atac en defensa pròpia. D’allò més naïf, però. Ell representa un dels darrers cops de cua del maragallisme oficial. Sabia –ho sap el més ase- que el resultat de les seves negociacions per la qüestió del finançament van acabar amb un bon calbot montillesc i passant per l’adreçador. Després de mostrar una vel·leïtat -més o menys sentida- el van haver de posar a lloc. El nyap que ens farà menjar aquest home serà antològic, perquè ni acompleix les expectatives que va crear ni amb aquest Estatut que ja fa dies que tremola. El conseller Castells s’ha jugat el prestigi intentant vendre, tant a la Sra. Paquita del Mercat de l’Abaceria com al col·lectiu d’economistes -i a tothom que se li posa pel davant-, que les seves gestions van ser tant lluïdes. L’endemà de rebre el calbot no havia ningú a Madrid que sabes el que l’honorable conseller havia anat a signar, ni gosaven aventurar cap de les xifres que l’home anava esbombant en forma de triomf per Catalunya. En resumides comptes, una manera de fer el ridícul tant privada com públicament. I ara sembla que s’hi vol tornar, perquè el seu honor ha quedat remenat i massa tocat. Però els seus companys ja han corregut a desmarcar-se. Davant d’un faristol i la bandera catalana han declarat solemnement haver quedat sorpresos amb les declaracions del seu conseller. (Aquí s'albira un principi de nou calbot, que motivarà en Castells haver de precisar ben aviat les seves paraules).

En Castells sap que la presa de pèl de l’acord de finançament no aguantarà dos telenotícies. Se l’ha hagut de menjar i ara ha de començar a cercar noves vies per distraure efectivament l’atenció que ara se li podria dedicar. En fi, com un calamar: tira tinta i comença a córrer. Fins la propera trastada.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan es vagi clarificant l'estafa del finançament passarà a ser recordat com el conseller Castells de Sorra.
Això ho sap, i ara preten deixar caure alguna gota heròica que dilueixi el mal nom.

Dessmond ha dit...

JoanOliu,
Sí, i a més al més pur estil Maragall. La qüestió és marejar la perdiu. Però l'acord de finançament aviat tindrà els seus efectes, per més que faci el numeret de l'home fort.

Josep-Empordà ha dit...

En el mon de la Politica...amb majùscules, la dignitat no es presserva fen proclames, sino presentant la dimissió.

A veure si al final resultará que en Castells és a on és perque té la mateixa "dignitat" que els seus companys de partit?.

O és que encara hi ha qui es cregui alló de que el PSOE del NE té dues ànimes?.

O...potser si que té dues ànimes, encara que la més fosca i tenebtosa és la dels pretesos menmbres del "sector catalanista", per lo que tenen de mentiders i traidors a la Nació catalana.

Els de l'"altre ànima", no enganyan a ningú...i no és que no ho intentin.