No recordo que en Montilla s’hagi definit mai com a nacionalista català. És més, si en alguna ocasió ha exterioritzat alguna consigna, aquesta ha estat un “Viva Espanya” que li ha sorgit amb tot l’amor a la pàtria que li corre pel dedins. Per compensar-ho també ha espetegat allò de “Visca Catalunya” o alguna altra referència catalanista per tal d’aplacar els humors del bàndol contrari. Ell mai s’ha amagat de quins són els seus referents i de quina és la seva nacionalitat. O la seva bandera. O a qui considera veritable amic.Sabent tot això -perquè és ben públic-, el que ara no s’hi val és fer-li jugar un paper que ell mai ha volgut. Jo faria el mateix. Si alguna ment suficientment arnada em donés l’oportunitat d’escarxofar-me a la Moncloa, ho faria. I tant que sí!. Sense renunciar a cap quota de sobiranisme. Ben al contrari: el primer que posaria en dansa és promoure la iniciativa per separar Catalunya d’Espanya. El que passa és que aquesta mena de situacions rarament es donen. Molt rarament.
Ara hi ha encara qui se sorprèn perquè en Montilla no vol fer un front comú contra els socialistes espanyols. He de dir que compta amb el meu suport i la meva comprensió. És el que faria qualsevol amb un cervell sa. Per quina raó ha d’anar contra els seus i allò que sempre ha defensat?. Jo, altre cop, faria exactament el mateix. Exactament. Si algú es tan ximple de regalar-me la Moncloa, que s’atengui a les conseqüències. Només faltaria, tros de corni!
31 comentaris:
Cert amic Dessmond, els que s'ho han de fer mirar son els que li han regalat la poltrona, encara que alguns han desertat per fer "altres coses", aixó si, sense renunciar al que han fet. Al llegir la entrevista de'n Carretero al Punt d'ahir, em varen caure els co..ons a terra. Al meu pais se li en diu contumàcia...aixó si, molt ben amanida.
Repeteixo el mateix que he dit a ca l'Elies:
Josep-Empordà,
Ha fet més mal a Catalunya la gent com tu, sectària de mena, que la gent de Reagrupament.
Jo no vaig apostar pel tripartit però tampoc no m'hi oposava. Per higiene mental i democràtica. Calia donar un oportunitat als que feia 25 anys que s'esperaven i deien que eren tan bons. Ara ja hem vist que han sigut nefastos.
Que potser no ho sabies el que pensava el Carretero?
Els que sou sectaris, en el teu cas de CiU, sou incapaços de fer autocrítica. O et penses que no hi havia molta gent que pensava que valia la pena provar a veure com funcionava un govern de dolor diferent?
Veuras, company...passa que els del PSOE del NE no son uns extraterrestres que han arribat a Catalunya inmaculats per fer el tripartit. Als del PSOE del NE, ningú que hagi viscut en aquesta terra els ùltims 30 anys pot alegar que no els coneixia...que no sabia com eran...que pobrissons, be que se'ls havia de donar una oportunitat. Els del PSOE del NE portan 30 anys administrant el 75% dels presupostos de Catalunya via ajuntaments i diputacions...i ara n'administren el 90%...gràcies a qui tots sabem...entre ells, pel que sembla el Dr. Carretero.
No hi ha tripartits bons...tots son dolents si hi ha els PSOEmontillistes.
Deixem-ho aquí perquè discutir amb tu és perdre el temps. Ets incapaç de pensar en clau de país perquè ets un sectari. Per sort, no teniu futur.
Josep-Empordà,
Em pots passar l'enllaç cap aquesta entrevista que cites?. Ja tinc els collons agafas amb esparadrap. Ara, vols dir que n'hi ha per tant?
Reflexions en català,
Per higiene mental, la teva teoria és defensable. Per higiene democràtica em sembla que no.
Ara, en Josep-Empordà crec que es tant contundent, no pas perquè sigui de CiU, que és el que ara defensa. Sinó que després de dur una vida al cantó esquerra se sent més que afaitat.
Josep-Empordà,
El que és cert és que estàs molt revoltat. Un dia haurem de parlar sobre en Carretero, tranquil·lament, més que anar dient segons què. Dones peu a que et malinterpretin. I que ens comencem a estirar del monyo els que pensem bàsicament el mateix en temes de país.
Reflexions en català,
Em de parlar amb en Josep. No pot ser que ens comencem a dir aquestes coses, compatriota!
DessMond, Marc, Josep,
Marc, No t'enfadis, però no te'ns, crec, cap base per a titllar de sectari a algu que manté coherència en els seus plantejaments.
Primer, respecte als qui pensen diferent, honradament, honestament, i de manera clara, nitida i transparent.
Tothom es lliure de canviar d'opinió, pel que sigui, però també tothom té dret a fer saber que tants canvis d'opinió, tants messies d'un moment i traidors al pocs anys, es un senyal d'equivocar-se, que no passa res, pero serveix per a no tenir patents de donar carnets o adjectius, i de poca consistència en les opinions.
Tampoc passa res, mai, però uns s'equivoquen 10 vegades, i altres no.
I el dret a la defensa pròpia és també un dret humà, reconegut a la Declaració.
Ah, Marc, jo, des del 2003, i des del 1999, i des del 1995, quan va començar a circular això del canvi perque en Pujol ja portava massa anys (no el Pasquis, ni el Felipin, no d'aquests no, com eren de l'esquerra federal (hua hua hua ..), i van tenir la jeta de treure la higiene democràtica com a motiu de l'aliança dels perdedors i dels qui van enganyar el poble amb "mans netes", "equidistancia", "la clau" i altres fantasmades, fan mentir conscientment.
Era la menjadora el que volien, de totes totes.
Perquè, TV3 o CatRadio eren mes plurals i mes objectius abans o amb els tripartits?
Algun alt càrrec convergent va amenaçar , privadament i publicament, a periodistes o editors?
Hi ha més alts carrecs de lliure designació ara o fins el 2003?
Hi ha mes o menys transparència en les accions de govern, ara o en l'"ominosa" (magnífica) etapa convergent?
Les eleccions on participa tothom lliurement i secretament, estan condicionades pels anys als càrrecs? No.
La higiene democràtica dels tripartits era la menjadora. I la col.locadora.
I el regal al Psoe.
SI això fos higiene, jo preferiria anar brut.
Però encara em dutxo cada dia. Una cosa es la higiene, I NO EXISTEIX LA HIGIENE DEMOCRÀTICA O LA HIGIENE TOTALITÀRIA, NO EXISTEIXEN AQUESTS CONCEPTES (ah...era una metàfora...ah..)
I, si su plau, tranquil.litat i mesurar els adjectius, a discutir idees o fets , i deixar transquils els missatgers , els postistes i els blogistes.
Matar missatgers tampoc es higiene, ni higiènic, ni democràtic. També es una metàfora.
Cordialment
Andreu
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/50933-lerc-no-ha-fet-res-per-la-independenciar.html
Benvolgut Dessmond,
De revoltat res de res. Sé el que dic i sé de qué parlo, i no consentiré que els que ens han dut a on som ara...i amb molts hi parlo cada dia...in person...i no als blocs, em vinguin ara donant lliçons de patriotisme.
I perdona la comparació, perqué és molt forta, però és la dura realitat que no volem veure, de terrible que és, però son com el pulgó, que quant han mort una planta, se'n van cap a un altre a repetir la jugada.
Fa 30 anys que els escolto...fa 30 anys que escolto el mateix rotllo a les mateixes persones, ara a Estat Catalá...ara al MDT...ara a N.E....ara al PSAN...ahir a ERC...i avui a Reagrupament. Sempre el mateix, sempre la mateixa pancarta...i sempre el mateix resultat, zero patatero...i també sé de qué parlo, perqué ningú m'ho ha explicat...jo hi he estat.
Cordialment.
Benvolgut Dessmond,
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/reagrupament_es_constituira_en_un_congres_al_setembre_63154.php
Com deia un dels comentaris que hi ha: "Possant tanta Esquerra al all i oli només pot sortir un all i oli Esquerra".
I disculpa, que no vull convertir el teu bloc en monotemàtic, però és que les coses poc a poc es van clarificant.
Ai, Desmond, Desmond, que la prudència no ens faci traïdors! Com pot permetre que l'obcecat del Reflexions en català digui sectari a un home que només fa que verbalitzar les seves pors (pors que comparteixo plenament), mentre que ells, els reagrupats, amb la fe dels conversos de l'esperança bretona es dediquen a escampar exclusivament la idea que hem de donar ple suport a una aventura que, de moment, només és això, una simple proposta que ja veurem si funcionarà. Mira, Desmmond, ja fa temps que els escaldats de la gran pantomima d'E estem més que cremats de les tocades de daixonsis de quatre il·luminats que no tenen altra cosa a fer que salvar la pàtria i demanem garanties de tot plegat. Hi ha algun mal en això? O sigui que benvinguda la crítica i la desconfiança. Endavant Josep Empordà, no et deixis desanimar per quatre obnubilats que tiren pel dret sense voler veure res més.
Andreu,
Tens raó amb l'argumentari que exibeixes. Ara, em sembla que potser el mitjà ens mata. Potser en fer anar la paraula sectari aquí s'ha desmadrat la cosa. Conec en Marc (Reflexions en català). D'una banda em sobta que faci anar aquest llenguatge, però d'altra ho entenc, perquè la cosa ve de lluny. No li ha espetat aquest en motiu d'aquest post, sinó que fa dies que en Josep-Empordà es mostra implacable amb tot el que surt d'Esquerra.
Josep-Empordà,
Merci pel link!
Això de revoltat ho dic sense ànim de tocar el voraviu. Revoltat ho dic en el sentit que tens determinades teories posades en crisi, vista la teva experiència i què, insisteixo, segurament en Marc (Reflexions en català) no sap.
Josep-Empordà,
Gràcies novament per aquest enllaç. Molt oportú.
No t'has de discupar de res. Aquí tothom pot expressar-se. Només faltaria!.
Agnès,
Probablement la lectura que he fet jo del comentari no és igual a la que has fet tu. M'ho tornaré a llegir. Ara, jo tinc per norma no deixar intervenir en aquest blog si no és guarda el respecte. A mi la paraula "sectari" no em fa tant mal d'oïdes perquè me l'han dit tants cops que gairebé ni la sento. I en el cas d'en Marc (Reflexions en català), com que el conec personalment no m'ha semblat ofensiva perquè és així de vehement en persona, quan en realitat és un tros de pa. Si la cosa queda aquí no m'hi posaré. Si la cosa va a més ja miraré de prendre algun tipus de mesura. Però no anirà a més, n'estic convençut.
Jo et diria que estic en la banda dels escaldats i en la banda del Josep-Empordà i, per tant, en la teva. Però també crec que els d'aquest cantó hem de començar a fer ponts o estendre la ma. Perquè si posem per davant el cavar trinxeres, tornarem a prendre mal. Tots tots. O ens entenem perquè toca o ens tornaran a passar la ma pel davant. Si no veiem la necessitat de convergir en uns mínims, podem perdre una oportunitat històrica. Jo no em deixaria dur per certes passions. I no ho confonguis amb que la prudència em pugui convertir en traïdor.
Una cosa és certa: la realitat ens posarà tots a lloc. Als erkys, als carreteristes i a nosaltres. Per tant sí que seria molt prudent a l'hora de començar a dir el nom del porc. Si determinades coses s'haguessin fet abans, probablement avui tindriem govern nacionalista en comptes d'un d'esquerres. Però en fi, això seria entrar en una altra discussió.
La setmana vinent organitzo un sopar amb en Carretero per conèixer, sense filtres, què vol fer. Un altre handicap que tenim tots són els mitjans i la forma en la qual ens arriba servida la informació rellevant. És important no rebre interferències, per no acabar tots emprenyats abans de començar. En teoria el que fa en Carretero hauria de gaudir de la nostra simpatia, més que de la desconfiança. I l'única forma que hi ha de certificar-ho és anar a la font. És millor que anar especulant i fent mala sang.
Benvolgut Dessmond.
En Josep-Empordà va neixre a mitjans de desembre del 2003, i va neixre de la indignació i ràbia que li provocá que el partit que portaba votant tota la vida, ERC, lliures la Generalitat al PSOE-NE. Ho reconec, soc culpable de que fins aquelles dates, no haver prestat suficient atenció a fets i detalls que, a posteriori, analitzant-ho amb perspectiva, ja feian preveure el que havia de passar. És culpa meua i he demanat i demanaré perdó per aixó tantes vegades com calgui...mira tu si en soc de sectari.
I no hi havia prestat atenció perqué, a casa meua, per motius familiars, des de que tinc ùs de raó he mamat ERC. Era així i prou.
El tripartit 2.0 va venir después, però el que em va possar en marxa fou el primer de tripartit, perqué, si qui hi ha al darrera de'n Josep-Empordà té una cosa clara és el que son i el que representan els del PSOE del NE. Clarissim.
Dit aixó, tinc la esperança de que entenguis que de cap de les maneres, mai mai mai em possi del costat de ningú que defensi el tripartit...el primer, que fou el motiu de que ara, estem parlant d'aixó...i fou l'avantsala del segon.
Has llegit el que diu el Doctor?...donç per mi ja está tot dit.
Has preguntat a la Rut Carandel qué en pensa del 1er. tripartit?...jo si, i amb la seua resposta ja n'he tingut prou.
A aixó, li diuen sectarisme...jo li dic coherencia. No puc acceptar com a bó el motiu que em va possar en marxa...el pacte del Tinell.
Per cert...molt sectari...però sense secta, perqué, per no ser sectari, no milito en cap partit politic, perqué en soc incapaç...perqué acostumo a dir el que penso, el que m'inhabilita per ser militant...en fotrian al carrer en quatre dies...i no será per manca d'invitacions, en pots estar segur.
I com que jo només represento a la persona que hi ha al darrera del nick "Josep-Empordà", que és veritat que es diu Josep i és veritat que viu a l'Empordà, extendré ponts amb qui cregui convenient i em mereixi comfiança (politicament, és clar, que tampoc cal fer-ne questions personals)...i amb qui no...no.
Despues del que ha passat a Catalunya, que ningú em demani adhessions inquebrantables, perqué si una virtud ha tingut el tripartit és que des de la seua creació, he deixat de confiar en la retòrica, en les proclames i en les pancartes. Suposo que als de Reagrupament en general i a n Carretero en particular el que jo digui i pensi li deu relliscar força, però a mi més ben igual, si vol que confii en ell, s'ho haurá de treballar, i de totes maneres no será mai mentres existeixi el tripartit, perqué fer-lo fora, perque lluitar contra el tripartit és el motiu de la existència del nick "Josep-Empordà", com he dit al principi de tot.
Però que sapiga el Dr. Carretero i tota la seua "troupe" que defensant tripartits no ens trobarem mai, torneu-me a dir sectari si voleu.
Disculpa pel rotllo, Dess.
Cordialment.
Benvolguda Agnès.
Per que no vens a sopar el 25, la setmana vinent?
Tinc interès en poder-te coneìxer, atesa la qualitat, precisió i irrebatibilitat de les afirmacions dels teus escrits.
En Josep, com no viu a Can Fanga, no podrà venir; en Dess estarà copresidint el sopar, i ( ha ha) a veure si estic en una minoria massa minoritària.....
De debó, si poguessis venir em donaries una alegria. Per a que desprès es vagin posant com a galls revoltadets; en Carretero es l'unic que haurà repetit en els sopars d'en Dessmond.
I encara es queixen que no se'ls hi dona importància.......ai si el mon fos proporcional als vots...
of course, Más...o Montilla.
Això es el que compta.
Cordialment,
Andreu
Josep-Empordà,
Per mi no cal que donguis tantes explicacions. No havia vist el segon comentari. Sento molt que et tractin de sectari.
Espero que no torni a passar.
Ho sento encara més per què ve d'un paio al qual li tinc bon apreci. Em sap greu.
Andreu,
Comparteixo absolutament el què dius. A mi també m'agradaria conèixer l'Agnès. M'agrada molt com argumenta.
Per cert, després d'en Carretero tornaré a repetir amb el convidat. S'ho mereix. Ara estem fent els tractes, encara.
Per acabar-ho, Dessmond...Se me'n refot que em diguin sectari.
En aquests cinc anys i mig, me n'he sentides de pitjors...em rellisca.
Josep-Empordà,
Ja em sembla bé que et rellisqui. Però en aquest blog, no. A mi no em rellisca.
Josep-Empordà,
Ets un sectari perquè saps perfectament que el Carretero no farà cap pacte amb els sociates. Però els sectaris només us dediqueu a intentar desprestigiar els que no són dels vostres (els dolents), encara que hàgiu de recórrer a tota mena de bajanades i manipulacions.
Argumentar que el Carretero és un perill pel fet que va donar suport al primer tripartit demostra que o bé ets un sectari, o bé no en tens ni punyetera idea. O sigui, la primera opció. A més, et penses que convenceràs algú, amb aquesta teoria de pa sucat amb oli?
Josep, tots tenim un passat, fins i tot els teus. No entraré en aquest joc però estaria bé que fessis autocrítica. Suposo que l’Artur Mas ja en deu haver fet i sap per què molta gent es va allunyar de CiU amb els pactes amb el PP o la tristíssima foto amb el Zapatero arran de l’Estatut.
Mira, jo no sóc com tu. El 2003 vaig votar ERC i volia un pacte ERC-CiU. No va ser i vaig pensar que calia veure com governaven el país ERC i el PSC de Maragall. Ja hem vist com s’ha acabat tot. El 2006 vaig votar CiU i a les europees, el Tremosa. Ho he fet sempre pensant en el país, cosa que tu ets incapaç de fer perquè només penses en el partit. A les pròximes eleccions votaré Reagrupament perquè sé què m’ofereix i hi estic d’acord.
A Convergència farien bé de desfer l’eterna ambigüitat i no buscar-se enemics. Amb el fiasco del tripartit no n’hi haurà prou per tenir majoria absoluta, i llavors cal vigilar perquè potser al final CiU només podrà sumar amb el PP.
Convergència també és dels meus. Ho entens, això? T’hi cap, al cap?
Tu saps perfectament quins són els objectius de Reagrupament; en canvi, saps quins són els de Convergència a part de recuperar el poder? Jo no.
Agnès, tu encara ets pitjor perquè tens la pell molt fina. La por que teniu no és pas que el Carretero pugui sumar amb els sociates (això fa riure), sinó que triomfi i que molts dels 'vostres' es cansin de tanta ambigüitat. Teniu por que hi hagi gent que vulgui desfer l’immobilisme.
El menyspreu que destil•les (“amb la fe dels conversos de l'esperança bretona es dediquen a escampar exclusivament la idea que hem de donar ple suport a una aventura que, de moment, només és això, una simple proposta que ja veurem si funcionarà”), ja te’l pots confitar. Retòrica buida i els tòpics de sempre. No entraré en aquest joc.
Nosaltres som els il•luminats i tu el seny. Realment vomitiu.
Molt trist.
Salut i til•la.
I per mi, punt final.
marc
Fins i tot el cantant Bono de U-2 s'ha adonat de que Catalunya és la capital de surrealisme.
Benvolguts Andreu i Dessmond, moltes gràcies per les paraules d’elogi a la meva manera de presentar arguments i pel suggeriment de ser present al sopar que organitza el Dessmond. Ja em perdonareu, però tot i que aplaudeixo la iniciativa, personalment no em veig amb cor d’entrar a la palestra pública a defensar o objectar contra posicions que a hores d’ara no tinc prou elements de judici per afrontar. Per emetre judicis de valor primer necessito comptar amb la convincció íntima de poder defensar el que realment vull defensar i de poder objectar el que realment vull objectar. I, això, a hores d’ara encara no tinc prou arguments per fer-ho i necessito més temps. Per tant, a la vista del panorama prefereixo no posar-me a la gola del llop. Estic tranquil•la perquè sé del cert que tu, Andreu, amb la el do de paraula que Déu t’ha donat i el teu ‘savoir faire’ i la capacitat de gestionar l’entregent que et caracteritza et bastes i et sobres per a la tasca. I que el Dessmond, amb la seva bonhomia i equanimitat, sabrà posar les coses al seu lloc. O sigui que, reiterant les gràcies per la invitació, permeteu-me l’opció de declinar-la. Jo en aquest moment estic més en la línia del Josep-Empordà, per això el vaig defensar, si bé practico altres mètodes per aconseguir més o menys el mateix. Em dol que en aquest moment resulti tan dur haver de bregar amb gent que es considera en possessió de la veritat absoluta, i molt ingrat haver-s’hi de barallar. I, Marc, sí, és veritat tinc la pell molt fina, és una herència de família, noi, i precisament per aquest motiu o en connexió directa amb aquesta condició vull dir-te que modestament aspiro a aconseguir el millor per Catalunya i no m’avinc a aceptar aventures que sonin a males imitacions, segones parts i refregits d’altres experiències ja viscudes. Si no aprenem de l’experiència només podem aspirar a perpetuar el mateixos errors del passat. I és contra això que vull preservar la meva independencia de criteri. Si tu comences i em dius sectària, has d’assumir i permetre que jo et digui a tu que, de moment, no ets més que un fonamentalista, és dir, un propagador d’una fe irracional i sense proves. Acepta el repte noi, i no amaguis el cap sota l’ala, un manera de tirar pilotes fora que s’ha demostrat més que nefasta per als intereses del catalanisme independentista.
Qui repte, noia? Quin fonamentalisme? Quines pilotes fora?
Agnès, molta palla. No dius absolutament res.
És igual. Ho deixo aquí definitivament. me'n vaig a amagar el cap sota l'ala, a tirar pilotes fora si puc i a propagar la meva fe.
De debò, ja n'he tingut prou amb el Josep a ca meva.
Salut.
Tot plegat em sorprèn una mica.
Recordeu que en Mas va convidar personalment en Carretero i als RCats a sumar-se a la Casa Gran.
En Carretero a l' entrevista que enllaça en Josep del Punt diu ben clar que apostarà per qui vulgui ser autodeterminista.
No veig cap equidistància. Enlloc.
No veig tampoc un repartiment de papers formal, però sí que l'hi veig de facto.
RCat porta el debat polític cap a l' eix nacional, i a Ciu això li convé. Tota sola no ho pot pas fer.
Penso que ambdós som més compatibles que no pas antagònics.
Més simbiòtics que parasitàris. RCat cal a CiU i CiU cal a RCat perquè el cercle quedi tancat i en maximitzem el radi de la circumferència. RCat restarà vots tripats i en farà concórrer d' abstencionistes i blanquistes.
Si tot va bé, CiU s' hi podrà recolzar, si tot va extraordinàriament bé, RCat es podrà recolzar amb CiU. Més dificil això últim.
La victòria congressual de la bona gent a can CDC no està pas consolidada, RCat hi pot ajudar.
En Sostres parla de nou bipartidisme.
En cas de no existir abocariem el País a una entesa no desitjada.
L' aparició d' RCat és, nacionalment, oportuna. No només de cara a les elccions al Parlament, sinó també de cara a les municipals del 2011 on caldrà escombrar sociates a manta.
Entenc que en Josep es malfiï d' ERC, per escaldat, com en Mas fa, no entenc que es malfiï d' RCat...com en Mas no fa.
Si en Carretero digués, que el 2003 volia una altra cosa que la que realment volia, enganyaria. Enganyar no va amb ell. Explica què volia i què n' esperava. Condemnar la sinceritat no crec que porti enlloc. En Mas s' ha sincerat, també, proposant en Tremosa, qui va defugir del pacte de l' estafatut i de l' entesa amb el pp. En Mas per via indirecta, també s' ha sincerat.
És plegats que avançarem, amb el millor de cada casa. Enfrontant-nos ens debilitem. Mútuament.
Estic ben convençut que per separat sumem més que no pas aplegats. Sumem, doncs.
Salut i independència,
Cesc.
Cesc,
Jo encara vaig a dormir mes tard.
Però saps que passa, crec?
Que el teu discurs no es el del Marc d'aquesta setmana, ni és el dels que es pensen que tenen les Sagrades Escriptures per escriure, a trocets, cada dia, al BGRcat, posant de xupa de dòmine a qui no s'adhereix a tonteries com més va més grosses, o a altres bloggers una mica accelerats per les nits, sobretot.
El teu discurs, Cesc, és el minoritari, el solitari, entre els qui s'autopresenten com de Rcat i com de com cauran les llonganises des del cel de Puigcerdà per tot Catalunya, fent veure que en Carretero és un Deu ex machina..
I no hi ha per tant, caram.Estic content, ara, perque veig que al final Rcat ha designat una comissió política provisional, o sia que ja sabem qui parla per la seva pròpia boqueta, i res més (com el Marc) i els qui poden parlar, des d'ara, per Rcat. Veus com no era tant dificil? I tota aquella pallissa (no teva) que se sabien administratr els silencis de manera magistral s'ha revelat com el que és, com una solemne tonteria.
Hi ha brots d'intolerància, si, entre gent apuntada a Rcat. Ja et diré el nom quan ens veiem, però un il.lustre trnasfuga d'un sector al de Rcat, i excursionista de matinades, va gosar, a la brava, directament, esborrar un comentari meu al seu bloc, perque li xafava la guitarra. Cap problema, tampoc se'l llegeix ningú, més que 5 ó 6 gaireb´insomnes, com jo. Però al final, a partir dels 30/35, no és canvia.
Qui ha mamat i teoritzat marxismeleninisme anys i panys, es un totalitari en potència, com els falangistes (Socias Humbert, per exemple, o JA Samaranch) que es volgueren reconvertir.
El problema es que entre els fracassats moltes vegades, políticament, i molts també personalment i professionalment, i els qui no han aprés prou bé les regles morals de la política nacionalista (el fi no justifica tots els mitjans, ja no solament mai els violents, sinó d'altres; per a resumir; els qui no s'han llegit o no han entés les obres de Mossén Armengou, d'en Serra i Moret, d'en Galí, d'en Joan Sales i la seva memorable i indispensable "Incerta Glòria", o les obres d'en Jordi Pujol de l'etapa de la dictadura fosca i genocida; i els qui a la seva vida professional i personal creuen que el fi justifica tots els mitjans,) ..i no es així, companys, no es això, companys, l'abandonament dels valors morals , al temps de la Republica, va ser una altra causa més de la desfeta catalana, perque va ser una ensulsiada terrible, que, miraculosament, per l'acció d'uns pocs centenars de resistents, si va estar a punt de dictaminar , amb realisme, el delenda is Catalunya.
Jo segueixo, evidentment, amb les meves cauteles i reserves, a l'espera dels fets que ja he comentat diverses vegades. He vist, bastant d'a prop, si , bastant d'aprop, per gent molt amiga ficada, les aventures de NE, les crisis i separacions a ERC provocades per en Carod, i el crush del PI, i, amb aquestes experiències molt properes i prou detallades, em reservo opinió fins mes endevant, però davant els brots de totalitarisme i fanatisme, o els insults i desprecis des del no res, no callaré, of course.
Si tot Rcat, o tota la Comissió Executiva de RCat fos com tu, Cesc, ja ho saps, estaria brindant amb xampany francès, i la darrera ampolla, de cava català. Però no és el cas. LLàstima.
I ja se sap, una cosa és la qualitat d'un dels avalistes, i altra, la categoria de l'avalat, i d'altres avalistes.
Si fos una operació financera, diria que la tinc en estudi, encara no ha passat de l'estudi a fer cap proposta. No tot es fa en un dia, sobretot si es vol fer be.
Cordialment,
Andreu
P.S.- Agnès.
Dona, el que si podriem fer, com alternativa privada, és un dinaret o soparet de 4 ó 5. (4 estem com a postistes o blogaire d'aquest bloc). Discreció 100%. Assegurada.
N'Andreu és noctambul...i jo soc matiner. Llàstima, l'Andreu se m'ha avançat i ja només puc fer que dir amen...a tot...i vull fer especial esmena a lo referit a tu, Cesc.
Si tothom a Reagrupament...bé, tothom no, que aixó de les unanimitats és sospitós, deixem-ho en la majoria, fossin com tu, Cesc, jo també brindaria amb cava...Gramona brut nature, que és el meu preferit, però només cal llegir blocs...i als mateixos que (per fí!) ja sabem que diritgeixen (provisionalment, aixó si)la "agrupació cultutal"...o al mateix Carretero...per mantenir la mosca sota el nas.
Que en Carretero va fer el que va fer, tots ho sabem...que es va equivocar, alguns ho tenim present, i que ell no vol acceptar que es va equivocar amb el 1er. tripartit, resulta evident. Ell i els que l'acompanyan en la llista de "dirigents provissionals"...per cert, TOTS!! militants o ex militants d'Esquerra, que continuan defensant que "el 1er. tripartit era necessari".
Tu saps, Cesc, que, com li he explicat a n Dessmond una mica més amunt, fou justament el 1er. tripartit el que va fer neixre en Josep-Empordà...ara explicam tu com puc fer costat a algú...o alguns que encara el defensan.
PS. Andreu, si és dinar, fes-m'ho arribar, que a aixó encara hi arribo, un sopar ja és més fotut, que después d'un sopar, em fa mandra agafar el cotxe i fer 110 km.
Benvolgut Josep,
Els partidaris de l' entesa amb els sociates amb la falàcia del front d' esquerres són a ERC. No a RCat.
Qui primer va parlar de satel.lització vers els sociates va ser en Carretero. Fa més de dos anys. Fa més de mil dies ja va dir que el ZP era un embustero i el tripi un Dragon Khan, quan tothom s' hi barallava per pactar-hi i en Puigcercós feia, fins i tot, sprints per aprovar-li els pressupostos de l' espoli.
Titllar Carretero i el nucli dirigent d' RCat de potencials montillistes a mi personalment em frapa.
No sóc capaç de veure com es pot arribar a aquesta conclusió. Em feu tenir la sensació que m' he perdut alguna cosa.
M' he sentit dir de tot dins d' ERC, des de carlí fins a independentista de dretes passant per filoconvergent.
Mai però, fins ara, m'havia sentit dir que fos un tapat del montillisme.
Quan els excompanys d' ERC em deien filoconvergent, sempre els deia que si volgués ser-ne en seria, sense cap "filo" al davant. Et dones de baixa d' un i demanes d' entrar a l' altre. Tot fos tant senzill com això!!
Si a RCat ens anés bé el pacte amb el jacobinisme ecspanyol no haguéssim sortit d' ERC. Quin sentit tindria?
En Carretero o la Rut o en Valdero o en Comas o en Francesc són gent que es guanyen bé la vida lluny de la política, fins i tot diria que millor que no pas fent política. La política els costa diners.
Si són en política és per patriotisme, no per fer-ne un modus vivendi. Una de les coses que més m' agrada d' RCat és justament aquesta, aquesta voluntat de servei i no de servir-se'n. Des de que va néixer que és així, no des de fa quatre dies. És així, públicament, des del 14 de febrer del 2007, com a resposta, justament, a la perpetració del segon tripi sense consultar la militància, a diferència del que havia passat amb el primer que sí que va gaudir de l' aval de les bases.
Salut i independència,
Cesc.
Benvolgut Cesc,
No és que t'hagis perdut alguna cosa...és que t'ho has perdut tot.
Estas responent al que jo he escrit o al que tu penses que he escrit?.
A hon dic que en Carretero sigui "potencial Montillista"?. Ni ho dic no ho he dit mai...altre cosa és que m'inspiri confiança. Tampoc és potencial montillista (o si, ves a saber!) la Sánchez Camacho...i no hi confio en ella.
La questió és un altre, Cesc, i per a mi, la questió és que Reagrupament només té un argumentari, una pancarta...l'independentisme, i com que sé en el mon que visc, jo no em crec a NINGÚ que em parli de "independència expres", perqué tinc la extranya sensació de que m'está enganyant...com m'han enganyat avants. La "independència exprés" considero que només és un argument de màrketing per assolir algun objectiu. Donç bé, que no em menteixin, que aparquin l'"independentisme exprés" i m'expliquin amb claretat quins son aquests objectius per poder decidir lliurement.
No sé si m'explico, però resumint: descomfio de les pancartes.
També t'oblides de l'assumpte del 1er. tripartit. En Carretero fará molt de temps que ha dit moltes coses...però la setmana passada, i en aquest mateix bloc en tens l'enllaç, i perque no l'hagis de cercar, t'el torno a copiar:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/50933-lerc-no-ha-fet-res-per-la-independenciar.html
Diu el que diu sobre el primer tripartit.
T'ho repeteixo, i tu prou que ho saps, que si Josep-Empordà existeix, és per culpa del primer tripartit...de l'ignominios pacte del Tinell. Seria una incongruencia i una traició a la raó d'existir en Josep-Empordà recolzar a algú que defensa aquella barbaritat.
Benvolgut Cesc, jo soc responsable del que escric...no del que no escric...o pensen que he escrit.
Cordialment.
Benvolgut Josep,
Si en Carretero digués que al 2003 no volia fer foc nou, mentiria. I en Carretero no acostuma a mentir, ni per dir, obertament, que en el seu moment preferia a Maurinho a Guardiola. Ni en això menteix.
A la mateixa entrevista que enllaces ho diu, que volia foc nou. També hi diu que totes les esperances que hi va depositar van fracassar.
Ja durant el primer tripi i sent al Govern Maragall va denunciar-ne el desori i va encapçalar-ne el NO a l' estafatut.
Amb el suport d' en Tremosa, per cert. A qui jo no he tingut cap problema a votar recentment malgrat hi hagi qui hi ha a alguns llocs de CiU.
Jo hi veig coherència, en tot plegat.
En Tremosa va deixar CDC quan no li va agradar com es feien segons quines coses, igual que Carretero va maldar per renovar una ERC desnortada fins a ser-ne expulsat.
Però les critiques de Carretero al sociatisme no comencen després de l' expulsió d' ERC del govern Maragall, sinó que ho fa des de molt abans, i amb la direcció d' ERC des del moment que s' abstenen al Senat donant el vist-i-plau a l' estatut retallat i pretenent que els independentistes votéssim, ni que fos críticament, un estatut d' autonomia.
Si una cosa té en Carretero és credibilitat, demostrada amb fets. Si una cosa el guia és la coherència i la justa correspondència. El compromís.
Els programes electorals de Jordi Pujol eren sosos com una sopa de bledes, però, no per això, li permetia de guanyar eleccions i complir el programa amb el que es presentava.
RCat té un propòsit programari semblant, sense fantasies ni abusos de retòrica, amb la independència com objectiu principal. Una independència ràpida, declarada des del Parlament. És la principal diferència que hi veig amb el sobiranisme per fascicles que fa quatre dies vaig votar.
Declarar la independència i obrir corts contituents. Un programa sintètic, però no per això, poc ambiciós.
Salut i independència,
Cesc.
Cesc, no puc evitar-ho, t'aprecio i no vull discutir amb tu. Si et presentes de cap de llista per Girona amb Reagrupament, prometo votar-te.
Un diàlec de bessucs entre amics que da lleig...i com que tu saps que no em convenceras i jo no et vull convencer de res, quedem per fer una cervesa...i aquí pau i despues glòria.
Salut!.
Benvolgut Josep,
El proper cap de setmana ja quedaré instal.lat a l' Empordà.
Tindrem oportunitat de fer la cervesa i de conversar llargament.
una abraçada,
Cesc.
Publica un comentari a l'entrada