Informa, que alguna cosa queda

Ahir, tot fent, dialing vaig escoltar la notícia referida a la inauguració de la T1, a l’aeroport de Barcelona. En aquesta tasca de proveir d’informació a l’audiència, el periodista va dir que la infraestructura arribava amb tres anys d’endarreriment i amb el doble de pressupost del que era inicialment previst. I punt.

Clar, quan veus que això hom ho considera “informació” arribes a entendre perfectament la política dels blocs electorals. Perquè, d’entrada, la lectura subliminal –o no tant subliminal- que fas és la de pensar que o bé hi ha molta incompetència o bé hi ha ferotges ganes de robar.

En una obra d’aquesta volada tot és possible, quant a no complir amb la data ni amb el pressupost. Hi poden sorgir imprevistos de grans dimensions que poden justificar una cosa o altra, sense haver de significar forçosament que s’ha obrat malament.

Quan la informació aspira a ser seriosa hauria de subministrar el perquè de l’incompliment dels terminis d’execució o bé denunciar, cas de que hi hagi realment cap irregularitat. Però fer-ho d’aquesta forma, simplement sembrant l’ombra del dubte, per més que esquitxi en ZP o qualsevol altre socialista, em sembla censurable. Perquè al final el ciutadà “normal”, de tantes mitges veritats com arriba a engolir, acaba una mica ximplet i decebut amb la política. El mal que es produeix no és a tal o qual partit en concret, sinó al comú. I aleshores, quan el desànim ja és generalitzat, existeix cap professional de la informació -amb la pell sempre tan fina- que ho pugui redreçar?

És ben bé que amb això dels blocs electorals els polítics van fer curt.