Més miratges, no gràcies

La fàbrica de miratges que regenta l’esquerra no s’atura ni en temps de crisi. Ben mirat, potser és en aquests períodes quan decideix fomentar l’augment de producció per tal de fer minvar la sensació de reculada.

A més de les juguesques que ens proporcionen, per exemple amb l’esquer de les llistes, en Tremosa ha fet bé de recordar determinades coses que són tant conegudes com òbvies. És tal la maquinària mediàtica i la capacitat que tenen per distorsionar la realitat que a vegades sembla que tot ha succeït de forma contrària.

La tant bramada Catalunya social la va posar en marxa els successius governs que va presidir en Pujol, durant vint-i-tres anys. I sembla que ha estat amb el tripartit i amb aquest fill boterut que anomenen patriotisme social, que el tema hagi començat a donar les seves primeres passes.

Tremosa fa bé de trencar clixés d’aquesta mena. Rere la pompa de determinades “polítiques” exhibides des de l’orgull autoanomenat d’esquerres només hi ha fum. No hi ha novetat ni cap plus de solvència. No s’hi intueix cap valor afegit. Ans el contrari, només hi ha clara voluntat de viure de rendes.

El patriotisme social l’únic que ha facilitat és la invasió de competències de la Generalitat. I, per adobar-ho, no s’ha demostrat tant eficaç com ens l’havien promès. La llei de dependència, per exemple, n’és el paradigma. Certament, ha eclipsat el que pugui fer la sanitat catalana de remarcable. Però ni els seus valedors saben com es podrà aplicar de forma sostinguda en el temps, donada la manca de recursos que hi ha per suportar aquest devessall de sensibilitat social. Això sí, hem tingut titulars per donar i per vendre al respecte.

A Europa sembla que també el paisatge es divideix entre bons i dolents. En Tremosa demostra que hi ha vida més enllà d’aquest miratge. Que tota la versió oficial que vol imposar-nos la divina esquerra o la conservadora dreta, al capdavall representen el mateix. Defensen els mateixos interessos. I si cal jeuen plegats, quan la causa comuna els ho demana. Espanya ben es mereix aquest tipus de sacrifici.

Tremosa té una visió europea en català. Així com un dia CiU fou pionera en el camp de la sensibilitat social, avui el candidat posa l’accent en el terreny de la logística i les infraestructures. Aquests seran els puntals estratègics que han de garantir un bon nivell de vida per a Catalunya, en els propers anys. Hauria de ser, certament, el centre de la discussió.

Ara “només” li cal rebre la força dels vots per poder-la aplicar. Ell és tan progre, sostenible, socialment compromès i sobradament preparat com per fer una excel·lent feina. Passa -com passa en els que són bons de debò- que no ho va escampant amb aquesta manca de pudor, com fan d’altres i que els veus anar prou justet justet.

No cal inventar històries truculentes per guanyar l’escó al Parlament Europeu. Si la prioritat és Catalunya i tens l’aval de bones idees, aleshores no s’han de fer malabarismes ni haver de recórrer al miratge personal o polític per veure si hom pot enredar la santa innocència que encara sembla exisitir en aquest país tant infectat de xerraires.