dimecres, de juny 03, 2009

La diferència generacional

En Tremosa representa una altra cosa, que també és vital: el signe dels temps. El candidat de CiU posa de manifest la renovació als partits, l’alenada d’aire fresc. Ell implica una altra forma d’entendre la política, gens sotmesa. El contrari del que li passa a segons quina mena de mercenari, de polític professional. Generacionalment és un personatge molt més capaç de copsar la realitat que alguna de les mòmies erràtiques que exhibeixen les dues grans famílies polítiques espanyoles.

No fa massa vaig visitar el blog d’en Raimon Obiols. Vaig tenir la sensació d’entrar al túnel del temps. L’home fotia aquell mateix discurs de fa cinquanta anys i que segurament devia enravenar a més d’un i més de dos, quan els sermons els engaltava en la foscor de les catacumbes antifranquistes. Suposo que a la llum d’una espelma aquesta energia antifeixista semblava la cosa més trencadora del món. Fins que ha cremat tota la cera i aleshores cap casa, altre cop. I l’endemà, tornem-hi. Un dia i altre i altre i altre... així fins que el dictador –feixista- mor enllitat, sumit en una son profunda. És llavors que pot treure el cap a l’exterior i escampar la bona nova de l’esquerra als quatre vents. Suposo que ja sabeu com va acabar la cosa: vist l’èxit rotund, a fer maletes i cap al cor d’Europa. (Consti que no està gens malament, com a projecte de jubilació).

Doncs l’home, n’Obiols, ara estava encaparrat amb la Margaret Thatcher!. Havia descobert que ella i el dimoni són ànimes bessones i volia advertir al món. A quin coi de català l’importa la Thatcher avui?. Qui se n’enrecorda?. Em va sobtar molt això de dispensar tanta vehemència per a un discurs tant caducat.

Tota la vida democràtica fent de cortesà a un cantó o un altre al final et fa perdre el fil de la realitat. Per acabar d’arreglar-ho -i després de satanitzar la dreta en versió europea-, populars i socialistes estan ben d’acord en afirmar que al Parlament Europeu no s’hi va a ventilar cap assumpte en clau catalana. El cert és que és d’agrair tanta franquesa, d’entrada. Facilita molt la tria final.

Per això el cas d’en Tremosa és diferent. Ni és víctima del seu passat polític, ni s’ha arrossegat a qualsevol preu per les moquetes oficials. Té una visió revisada i posada molt més al dia del que són els interessos de Catalunya. Ho diu sense cap tipus de complex que sí pots veure a la gent que desfila en la llista socialista. N’Obiols o na Badia, quan parlen de Catalunya o simplement la neguen o ho fan fluixet i arronsant les espatlles. No es destensen fins que tenen clar que no els caurà un calbot. Això sí, no oblidem que representen la branca catalanista dels socialistes a Catalunya, en el seu particular exili daurat.

Tremosa és el color, mentre n’Obiols, na Badia o n’Alejo pensen en blanc i negre. El candidat de CiU cerca com fer rica i plena la nació, mentre els altres la neguen i la sotmeten a interessos de més "volada". Allí on Tremosa hi veu Catalunya els professionals hi planten, a cop d’estaca, Espanya. I això és, també, per culpa del llast generacional. Mentre els altres encara tenen assumit feliçment la seva espanyolitat, en Tremosa no té cap hipoteca mental que l’obligui a res en vers la mare pàtria. És fill d’aquests temps, on podem pensar amb total llibertat allò que faria qualsevol altre que no arrossegués un insuperable complex d’esclau i una resistència numantina a no voler deixar pas a les noves generacions. Tal i com fan els conservadors, siguin espanyols de dretes o d’esquerres.

8 comentaris:

Miquel ha dit...

Doncs sí, fins allà on m'he pogut informar i pel que he pogut llegir i veure, per a mi en Tremosa també és el candidat més vàlid per a les aspiracions catalanistes en aquestes eleccions. L'entrevista que es publica al seu bloc en Josep (sl) crec que és de les millors que jo recordo haver llegit.

Josep-Empordà ha dit...

Al meu poble, els PSOEmontillistes tenen la costum de passar casa per casa a menjar el coco als veins.

Ahir vingueren per casa meua, i és extrany, perqué sempre, amb tota cordialitat, aixó si, surten enfurismats i avergonyits, tot a l'hora. Entre ells, sempre ve en Juli Fernández, que és un dels 25 que son a Madrid, i que ens coneixem per motius aliens a la politica.

Com que ahir estaba ocupat, tornarán avui, cosa que em dona avantatge. Ja estic acabant d'enllestir un dossier amb el guió que els imposaré mentres fem un café. Avui, la emprenyada i l'avergonyiment, seran dels que fan història. No crec que em tornin a diritgir la paraula.

Amb el teu permis, amic Dessmond, com a traca final deixaré la lectura del teu magnific post.

Cordialment.

joanoliu ha dit...

Dessmond, estàs molt i molt fi darrerament. Bé, en la teva línea. L'excel·lència no és cap sorpresa en aquest blog.
Josep, quasi em vénen ganes de venir encara que m'hagi de fer passar per lampista o netejavidres per veure que et berenes aquest traïdor de la colla dels 25.
No el deixis marxar sense arrencar-li la cua o trencar-li una banya. I sobretot queda't la forca com a record!

Dessmond ha dit...

Miquel,
Ho és i amb diferència. Aquest cop no cal fer grans exercicis mentals per veure quina és la millor opció.

Josep-Empordà,
Celebro que t'hagi agradat l'escrit.
En pots fer ús amb una condició: que ens expliquis com t'ha anat aquesta intrigant trobada!.

Joanoliu,
Gràcies pels teus amables comentaris. Venint de tu fan molt respecte.
Jo espero que en Josep ens faci cinc cèntims d'aquesta història seva. Em penso que no ens caldrà recòrrer a cap disfressa tipus "Mortadel i Filemó".

Andreu ha dit...

JoanOliu,

Ei!! Això s'avisa, i podriem haver-hi anat junts, a veure com berena en Josep i es menja els visitants.

De tota manera, queda pendent d'anar-hi, una tarda, fins el capvespre, no gaire mes tard, i berenar bé el que ens indiqui en Josep.

Fent camí, podriem recollir també algú de Vilassar i aixi sortiran diverses cròniques.

Però cal fer-ho, es de justícia, i la Costa Brava la primera quinzena de juny és una delícia.....que no podem deixar de disfrutar.

Aixi farem balanç de les europees...i com hi van els de l'altra cosa, no hi haurà motius de discrepància. He. He.

Records, i bon àpat, Josep, avui.!

Cordialment,
Andreu

Josep-Empordà ha dit...

No Andreu, no, d'apat res!...qué vols, que em faci mal el dinar?.

Deixem-ho en un café...i gràcies, que encara trio als meus companys de taula.

Per cer, que fins ara, no han aparegut. Si venen, ja us en faré cinc cèntims.

Carles TV ha dit...

Per mi en Tremosa representa la modernitat i la resta, caspa i més caspa.

Josep-Empordà ha dit...

No han vingut!...Es veu que se la ensumaven..he he!.

Bé, que hi farem!.