Solidaritat amb la classe treballadora

Feia temps que l'1 de Maig no se celebrava en ambient generalitzat de crisi. I que cal llençar càrregues de solidaritat cap als treballadors -i treballadores.

Ara que el món corre tant de pressa, que s’han de replantejar tantes coses, que ens hem de posar al dia constantment per mirar de no quedar enrere, que hem d’assumir el canvi a tots els àmbits, que les crisis són globals, que l’economia mana tant, que qualsevol pot veure-s’hi afectat, que han calgut tantes reconversions mentals damunt els models tradicionals, ara no seria hora de començar a repartir les mostres de solidaritat també cap els empresaris?. O cap els autònoms?. Vull dir que exceptuant funcionaris i banquers, tota la resta de la humanitat exerceix de treballador al ras per tirar endavant.

En un país com el nostre, on hi ha tanta petita i mitjana empresa, caldria tenir una visió més del segle XXI del Dia del Treball. El petit empresari o l’autònom són uns perfectes pencaires. Mereixen rebre el mateix tipus de solidaritat que qualsevol altre treballador. O treballadora.

El treball s’ha replantejat també amb el pas del temps. A Catalunya les fronteres dibuixades pel classisme social en molts –potser masses- casos han quedat difuminades fins el punt que es pot dir que treballador –o treballadora- és aquell que treballa. I quan hom arriba al punt de no tenir feina ajuda bastant a revifar la moral el rebre mostres de solidaritat.

La meva solidaritat, doncs, per a tot els treballadors. Sense excepcions.