Tinc l’impressió que comencem a ser davant un principi de tsunami nacionalista. Hi ha indicis per (mal?)pensar així. Suposo que estarem d’acord de fa dies en que allò que passa a ERC no són coses relatives a la seva estricta intendència. En el sentit que sigui, acaben repercutint directament al país. Bàsicament allí on fa més mal, com pot ser en la moral col·lectiva. Hi ha part d’aquest pastís de les responsabilitats que és atribuïble al conjunt de la classe política. Però hi ha un bocí molt concret, el que afecta al paquet format pels nacionalistes, en què l’activitat d’Esquerra pesa com una llosa. Insisteixo: ja sigui per a bé, ja sigui per a malament.Després d’una calma potscongressual aparent, tornen a venir les aigües remogudes. Aquest degoteig de dimissions ara en Renyer, ara en Carretero, fa pensar que la cosa no tingui una lectura final estrictament erky. Sinó que acabi tenint l’efecte de bola de neu. O bé te la pots mirar com va rodolant i agafant més dimensió o bé si bades massa se’t pot endur per endavant. I ara la piloteta no fa pas gota de por.
Segurament els dies que tenim a venir seran decisius. Decisius per a què?. Per a començar a poder destriar el gra de la palla. Quan en Renyer ofereix “tot els seu suport a Carretero”, encara a ERC, i acte seguit anuncia la renuncia a seguir militant la cosa sembla una brometa de mal gust.
Quan pràcticament l’endemà d’això és el mateix Carretero qui agafa els trastets, és fora d’ERC que ha de rebre tal suport?. Són, aleshores, fundades les sospites de la cúpula erky que interpretaven les paraules del doctor com la voluntat de formar un nou partit?.
Suposo que ben aviat podem posar els interrogants a lloc. De moment, però, confesso que em generen una certa intranquil·litat. El panorama nacionalista comença a bellugar-se altre cop. Vist del que som capaços, és una majúscula incògnita preveure cap on es decantarà el joc. Si a favor de la causa o bé serà l’enèsim gol en pròpia porta.
De moment, l’únic que puc fer és felicitar a en Tremosa. Que un militant d’un partit se senti tan amenaçat fins el punt d’haver de tocar el dos no convida precisament a “fer-li confiança”. Però el tema de fons no és aquest. La cosa rau en veure com es pot digerir més oferta electoral en un mercat que, tot i experimentar un cert creixement, ara mateix és bastant al límit. En un moment on seria bo gaudir d’una certa concentració –quines coses arriba a dir un liberal com jo!- de cara a poder girar la truita política del país, sembla que els tiros no apunten justament per aquí.
No trigarem gaire a veure cap a on es decantarà la balança. I si podrem seguir badant o bé començar a córrer, no fos cas que la pilota de tant grossa que s’ha fet acabi sortint de mare. És qüestió -per enèsim cop- de no perdre la fe quan, d’entrada, tot ho tenim ja tant perdut.
Suposo que ben aviat podem posar els interrogants a lloc. De moment, però, confesso que em generen una certa intranquil·litat. El panorama nacionalista comença a bellugar-se altre cop. Vist del que som capaços, és una majúscula incògnita preveure cap on es decantarà el joc. Si a favor de la causa o bé serà l’enèsim gol en pròpia porta.
De moment, l’únic que puc fer és felicitar a en Tremosa. Que un militant d’un partit se senti tan amenaçat fins el punt d’haver de tocar el dos no convida precisament a “fer-li confiança”. Però el tema de fons no és aquest. La cosa rau en veure com es pot digerir més oferta electoral en un mercat que, tot i experimentar un cert creixement, ara mateix és bastant al límit. En un moment on seria bo gaudir d’una certa concentració –quines coses arriba a dir un liberal com jo!- de cara a poder girar la truita política del país, sembla que els tiros no apunten justament per aquí.
No trigarem gaire a veure cap a on es decantarà la balança. I si podrem seguir badant o bé començar a córrer, no fos cas que la pilota de tant grossa que s’ha fet acabi sortint de mare. És qüestió -per enèsim cop- de no perdre la fe quan, d’entrada, tot ho tenim ja tant perdut.
13 comentaris:
D'entrada, al Carretro li agraeixo que hagi provocat que l'olla comenci a bullir. Jo penso que això és bo, i en certa manera és el que passa a la nostra societat.
Quanta gent coneixeu que ara és independentista i fa quatre anys no? No em digueu que no.
De moment el Carretero ho propiciat una pas endavant, un pas més. Els partits s'inquieten perquè el doctor no és com ells.
(Llegiu l'article del Galeano a l'E-notícies.)
Jo sóc optimista i encara que algú es faci mal ara, o a les eleccions, i potser per culpa seva, el moviment independentista és imparable.
El Carretero ha fet un pas molt important i s'acabarà notant de ben segur.
Marc,
Jo vull ser optimista. Espero que aviat podrem començar a dimensionar una mica millor les coses. Però aquesta mena de mogudes s'han de calcular molt bé, per no prendre mal.
Cert, la nostra societat s'ha radicalitzat més i més desacomplexadament. D'altra banda és una magnífica notícia.
Adrià Izard,
Jo espero que el desgel sigui a fi de bé.
Benvolgut Dessmó,
Ja saps que jo ho veig bé, amb optimisme incombustible, que en diries tu.
Hi ha massa sobiranista actiu al País que quan arriba l' urna fa gal.la d' abstencionista militant. Això s' ha d' acabar. Aquesta flor al cul que pretenia la direcció d' ERC de convertir-se en la versió i crossa sociata que ara són els fisiòcrates postcomunistes quedarà tallada de socarrel. La direcció pretenia quedar amb 10-12-14 diputats, dir que sent el 10% del Parlament no hi havia res a fer i vinga viure amb un òs a l' esquena.
Això s' acaba.Se'ls acaba la bicoca.
Ens n' hem d' alegrar tots els patriòtes.
Salut i independència,
Cesc.
Una mica astorat, he vist que s'ha obert una "inscripció" a l'associació RI. Però no veig en lloc a que es dedicarà aquesta associació.
I, políticament, a no ser que m'hagi despistat, no he sentit en lloc que en Carretero hagi dit que es posa al capdamunt d'una nova organització naixent per a intentar fer que? Anar a eleccions a obtenir grup parlamentari? Per a fer què?
Em dona una sensació no agradable de desordre, d'improvisació, i de manca de claredat. Potser s'ha precipitat, abans d'hora, el que no estava previst. No ho puc afirmar, però si observar unes pseudocorredises sense motiu aparent, per manca de concreció d'objectius. I en Renyer ha dit que es posa a disposició d'en Carretero, però que jo sapigui en Carretero no ha dit que li encanta tenir al Renyer al cantó....per a fer..que?
La confussió augmenta, però no es cap novetat. En un segment petit, però molt volàtil i hiperactiu en crear, desfer, i escissionar-se, del nacionalisme català verbalista això ja ho hem vist manta vegades.
Desitjo que això no sigui una nova repetició, sinó una nova manera, mès seriosa i rigorosa, d'intentar mantenir-se en l'escenari polític català.
Però trobo a faltar elements imprescindibles en moments com aquest.
Cordialment,
Andreu
Finalitats de l’associació Reagrupament:
Situar l’independentisme a l’eix del debat polític català.
Cercar la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la Nació catalana.
Creació d’un marc favorable al creixement de la base social de l’independentisme català.
El foment del debat, l’estudi i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans.
APUNTA'T A REAGRUPAMENT
Tothom pot fer les seves propostes al web d' Rcat directament o a la causa del facebook:
http://www.facebook.com/group.php?gid=74392709193
Del que es tracta és de sumar aportacions i evitar el desencís que ha portat centenars de milers de patriòtes a l' abstenció.
Salut i independència,
Cesc.
Si, si, amic Cesc.
Això ja ho vaig llegir.
I si mirem les finalitats de les plataformes pel dret a decidir , l'altra i la de mès enllà, també ho trobem.
Per això ho dic.No hi trobo cap claredat de que es vulgui afavorir l'independentisme electoralment, amb representació diferenciada al Parlament.
I quan no hi ha objectiu fonamental clar, les especulacions són lliures. I............això no es bó, mai.
Bé, potser caldrà esperar algunes setmanes, però, fredament, i crec que no es aixi, dona la impressió de que és una adhesió a una persona, a un personatge, que ha marxat de la E.I això està bé però no es el mateix que consolidar o crear una organització per a fer politica electoral, en forma de partit o d'associacio, que requereix organització i disciplina. I sent vituds d'en Carretero, no em sembla que molts dels qui piulen per aquests entorns siguin, precissament, aficionats a l'organització i a la disciplina.
Però ja ho veurem.
Cordialment,
Andreu
P.S.- T'imagines, fent un salt enrera en el temps, que en Miquel Roca hagues marxat donant portalada i hagues volgut seguir implicat de manera important en l'escenari polític, si hagues deixat el mateix forat negre de les Bermudes que ara sembla que hi ha?
El cas de la fugida d'en Pere Esteve (acs) cap ERC (per a tenir càrrec), va passar per una plataforma petita uns mesos, que va ser acollida a les llistes del 2003 d'en Carod. I pum, amb el càrrec, es va acabar.
L'oferiment i recordatori, concret, de que la Casa Gran està oberta sempre a Carretero s'ha fet, i publicament i privadament. Però no sembla que sigui un escenari a contemplar per alguns dels qui es mouen per internet. En Carretero calla. I jo no sóc partidari dels silencis com a norma d'actuació, sobretot quan es fomenten les especulacions de tot signe.
Después del que ha passat en els ùltims anys, no em qualifiqueu de "plasta" si us dic que no és bó entussiasmar-se tant amb les persones, que después venen els desenganys.
Jo, per si de cas, i com a bon escèptic empordanés que les ha vistes de tots els colors, estic a veure-les venir, i el temps ja m'aclarirá com van les coses, però de moment, no desacredito a n Carretero i el seu "Reagrupament", perqué l'he escoltat i m'ha agradat el que ha dit, però, com que fins ara només tenim que paraules i uns fets que possats a la balaça suman zero, tampoc li puc donar cap crèdit.
Aixó de la suma zero, és fàcil d'entendre: va donar suport al primer tripartit i después el va criticar fins al punt de ser-ne expulsat, o sigui que -1 + +1 = 0.
Però hi ha més, i és que en Carretero és una persona, i una persona sola, per molt Carretero que sigui, no és res, i els seus colaboradors, també suman zero, perqué en conec alguns que son +1 i altres que son -1, i al final, aixó, la gent que t'envolta i colabora, és el que més conta.
Carretero sol?
Manel Bargalló, Elies, Josep Sort, Cesc, ...
1256 membres al grup de suport a Carretero del facebook en només tres dies...
El PRC ja ha dit que hi vol col·laborar i espero que s'hi apuntin més grups.
Amb aquests generals i aquesta tropa ja es pot anar a presentar batalla a qualsevol lloc.
ES un moment històric, i per patriotisme i dignitat cal actuar.
Hem d'obrir la gàbia. Ara, no d'aquí 30 anys!
Cordialment
Amics Andreu i Josep,
En Mas ho veu millor que vosaltres, sembla, si obre la porta de bat a bat.
La Casa Gran té un dret d' admissió més estricte del que aparentment sembla, i el Dr. n' ha passat els requisits d' admissió en poques hores. Té el formulari a la bústia, cosa que no pas tothom pot dir. Personalment me n' alegro, sabent que d' ERC li van vedar l'estància, el van desnonar.
Quan Rcat parla de transversalitat i de sumar, dubto que pretengui fer una OPA a CiU o a ERC, més aviat pensa en l' abstenció galopant. Els convençuts ja són antisociates o prosociates, no abstencionistes.
Si RCat fos messiànica en Carretero no hagués estat mut des de fa onze mesos i RCat hagués pogut seguir amb la força que transmet. Això no vol dir que en Carretero no en sigui el líder.
Fins i tot vosaltres dos li demanaveu un pronunciament uns mesos enrere.
El que faci en Carretero ho farà més per compromís i patriotisme que per necessitat, el peu que calça tots el coneixem, el seu patriotisme també.
Tothom va coincidir durant la campanya a la presidència d' ERC que en Carretero comptava amb més suports fora que no pas dins d' ERC, jo també ho penso. I per tant, trobo bé que s' arremangui.
Salut i independència,
Cesc.
No contesto a ningú en particular, que consti.
Vull ser optimista -quin remei!-. Em sembla que cal donar un vot de confiança a en Carretero i a Reagrupament. Jo espero que tinguin una visió de país bastant més intel·ligent que la mostrada fins no fa tant per la cúpula dirigent d'ERC. Jo li dono. El seu discurs no se suma al carro de certa demagògia a la qual ens té acostumats la tropa erky, que ens porta directament al cainisme per a goig de la crosta. Espero que no hi hagi un canvi d'estratègia en aquest sentit per mirar de fer forat electoral.
Bé, amb el temps anirem veient com agafa forma el que ara està encara en procés de formació. Temps al temps, doncs.
Benvolgut Cesc,
Fins no fa gaire, era del tot escèptic amb en Carretero...ara ja dic que no el desacretido i que resto en stand-by a veure qué passa. Amb tot el que ha plogut al si d'Esquerda i la seua gent, ja és un pas important.
No esperis mai de mi adhessions incondicionals a ningú...ni tant sols a n Mas, que per a mi, per ara, només és un mecanisme per deslliurar-nos del tripartit PSOEmontillista.Els politics i els partits, son eines al servei de la Nació, i no fins en si mateixos.
I al tanto!, crec que en Carretero hauria de parlar am l'Agustí Soler del PRC, mira que et dic. L'agustí Soler ja ens advertia de la patuleia que son l'actual direcció d'Esquerda,als que coneix bé, molt avants de que es concretessin els tripartits, i aixó, ho sabem els que hem llegit el seu llibre "ERC-PI, escissió o cop d'estat a l'independentisme?"...i encara et diré més...per qué no haurian d'entrar, tots aquests a "la Casa Gran"?...si es tracta de sumar, quin motiu hi ha per no fer-ho?.
I una ùltima cosa: Quants agents al servei del CNI creieu que JA HI HA al voltant d'en Carretero fent-se passar com lleials colaboradors?. Digueu-me paranoic si voleu, però les coses funcionan així, i qui no ho vulgui veure, és un babau. A vosaltres, els seus colaboradors, us toca esbrinar-ho.
Ara et responc al cimera.
Publica un comentari a l'entrada