Pel bé del país

Ja hem parlat abastament de la tupinada basca –en aquest cas sí que els nacionalistes catalans en podem dir tupinada perquè, a Euskadi, CiU no s’hi presenta – i ara toca parlar una mica de les eleccions gallegues.

Vaig comentar que valia la pena parar atenció al paper fet pels socialistes gallecs. Ells també van resistir a un altre intent de tupinada. La novetat del cas és que era orquestrada des de l’interior.

A Ferraz, en Pepinyo Blanco ocupa un dels butacots preferents. Gallec com és, coneix molt bé com bufa el vent a casa seva. És així que va reclamar als socialistes gallecs que avancessin les eleccions. Pensant en el bé del país, se sol fer la jugada. Afegiria jo que en aquest cas hem de suposar que en Pepinyo es referia estrictament al bé representat per la gran família socialista. I els socialistes gallecs, que han de ser de molt bona pasta, van respondre que pel bé del país –el país sencer- les eleccions s’han de fer quan toca. Resposta que considero admirable del tot, vist els temps que corren.

En Pepinyo, que se la va veure venir, un mes abans de quan tocava fer les eleccions quan era millor pel país –és a dir, que no era el conjunt estrictament representat per la gran família socialista-, va fer maletes i es va plantar a Galícia. Al mateix peu del canó va dirigir la campanya. Trenta dies abans. Trepitjant el terreny.

Sobradament sabut és que els socialistes van fer un resultat similar a l’anterior. No van tornar a guanyar ni han quedat amb opció de poder formar govern amb cap crossa amiga. La lectura que van fer de tot plegat, aquells que pensaven en l’interès del país, és que els socialistes gallecs ja se’ls havia advertit que el carro anava pel pedregar i, per tant, el candidat (n'Emilio Pérez) Tourinyo va quedar de seguida penjat a l’estenedor. No va succeir el mateix amb qui dirigí la campanya al peu del canó, ja que ell ja havia apuntat el què calia fer per garantir el bé de la família socialista -que representa una part concreta del país-.

El més collonut de tot plegat, insisteixo, ha estat la lectura del resultat. La poca vergonya que pots arribar a exhibir si ets socialista reconsagrat!. Hem hagut de sentir sense cap mena de rubor que es van perdre les eleccions perquè no s’havien avançat!. En boca de socialistes de totes les latituds. Dels catalans, també. Aquells que tenen com a prioritat de país arrencar tota crosta que no sigui la seva.

Vist el panorama catastròfic general (atur amb salut de ferro, primera fornada de gent que ha exhaurit completament el subsidi sense haver trobat un nou lloc de treball i una economia que no la revifa ni el patriotisme social més salvatge) i vista la sensibilitat política que gasten els socialistes, no m’estranyaria gens que les eleccions gallegues hagin estat interpretades en clau de lliçó magistral. Vist que a les europees fan uns resultats prou dignes o àdhuc meravellosos si les comparem amb les eleccions al Parlament de Catalunya, estic segur que tenen un motiu de primera magnitud per plantejar l’avançament de les eleccions catalanes i fer-les coincidir amb les del Parlament Europeu. Sempre pensant en el bé del país. Aquesta part tan concreta que només ells representen, és clar.