Seguint la ruta de les taules rodones en la darrera Jornada Generacional d’Economia, assisteixo a una que l’han batejat amb el nom de “Identitat, cultura i globalització”. Hi parlen n’Albert Saez, en Jaume Roures i en Ferran Mascarell. Modera en Saül Gordillo.
Vistes les espases el primer miracle que obra és el discurs, que sona a música liberal. En Roures que, com aquell qui diu fa quatre dies es proclamava trotskista, protagonitza un sentit lament amb el tou d’intervencionisme que diu trobar al món de la cultura. De com se n’arriben a malbaratar d’oportunitats que ara mateix tenim plantades davant dels nassos. Assisteix a Esade Forum enfundat en uns texans que deuen ser el símbol explícit d’aquesta rebel·lia encara trotskista. Duu un posat de pagès que baixa de l’hort i, des de la meva cadira, em recorda un Woody Allen criat amb dieta mediterrània. El resultat és tot un Woody refetó i saludable. Però Woody a tots els efectes.
En Ferran Mascarell tornar a atiar la bandera de les ciutats. Amb aquesta visió tant i tant socialista que tomba d’esquena -pel que n’arriba a ser de socialista i barcelonauta-. Parla de la sorpresa que –ara- li causa el pols mantingut entre el Cap i Casal i la Generalitat. (Suposem que es remunta a la era pujoliana. I obvia dir que, a una banda d’aquest pols, el podries trobar empenyent com una vertadera bèstia de càrrega).
Afirma ell que un país d’èxit és aquell que sap posar-se a favor d’una ciutat, de la seva capital. Cita uns quants exemples, entre els quals hi ha Madrid. Però de tota aquesta meravellosa teoria, com a bon socialista que és -i com a cervell que ha estat durant tant de temps al servei de tantes teories d’aquest particular socialisme- sempre acaba obviant el perquè de tot plegat. El perquè, en el cas català, costa tant de trobar la complicitat del país vers la seva capital.
La raó és entre senzilla i immediata. Els socialistes han conduït la nau per uns viaranys que el país no reconeix. L’ambigüitat nacional amb la qual han dirigit Barcelona, és un escàndol de marca major. Més si tenim en compte que l’ha pilotat el sector “catalanista” d’aquest socialisme que pastura per Catalunya. Quin país al món donaria suport a la seva capital lliurada a una fe multicultural de base tan summament tronera?.
De la visió mascarelliana hom pot deduir, que malgrat les hores baixes que ara mateix Catalunya passa, no tot està perdut. Potser Barcelona s’ha convertit en una mena de suburbi d’allò que no és carn ni peix, al servei de la crosta. Però la resta del país, no fent costat a la capital demostra gaudir d’una salut nacional molt respectable. Perquè mira que en porta d’anys Barcelona intentant exportar el seu model tan indigne i insubstancial a la resta del país. I aquest, afortunadament, respon com toca. Paga amb indiferència, que és un dels càstigs més cruels que es poden infringir a persona o col·lectiu. Suposo que és per això, per aquest paper tant vergonyant que han exercit durant tants anys, que ara el socialisme “catalanista” deambula erràticament com aquella vaca maragalliana fotent tocs de cap d’aquí d’allà. Ni el país ni el propi partit els ha suportat.
4 comentaris:
Benvolgut Dessmond,
Si. Com molt bé dius, ha fracassat, tot i l'esforç, i els quantiosos diners de tothom esmerçats, l'intent d'exportar, manu militripartitisocialisti, el model de la barceclosa massificada,bruta,insegura,
congestionada, i incivica, a més de caríssima, a la resta del pais.
Sortosament no van guanyar el 1980. Altrament potser sí ho haguessin canfanguinitzat tot molt més.
Com molt bé digué en Vicens Vices, varen ser la gent de la muntanya i la gent del litoral, retrobats, per necessitats primàries, els qui van aconseguir reconstruir una Barcelona que, un temps, amb el noucentisme i amb una burgesia autòctona orgullosa de la seva ciutat i del seu pais, van pujar el nivell de Barcelona al del rerapais.
I aviat, amb el recanvi total a l'Ajuntament barceloní, el més "conservador i escleròtic" de Catalunya, podran tornar-se a retrobar, la Catalunya catalana (feliç expressió....) i la Barcelona que voldrà tornar a ser la capital de Catalunya.
Cordialment,
Andreu
Andreu,
Si el 1980 no arriba a haver un govern nacionalista que fes de referent a les generacions posteriors a Catalunya, avui no sé pas on seríem. Potser ni hauria aquest blog, entre d'altres tragèdies. I tu et rossegaries els punys per les cantonades!
Precisament, aquest matí m'entretenia pensant en aquest tema. I, la reflexió m'ha portat a fer-me una sèria de preguntes referides totes a la Barcelona. A la mida de qui han configurat els projectes, els ajuntaments, perquè Barcelona s'hagi convertit en el que és actualment? Els successius ajuntaments sociomaragallistes-closistes (Clos, aquell que deia, que la 'cultura (???!!)'del manteniment de la ciutat era molt cara (el molt lluç!). Al meu entendre, doncs, la pregunta clau és: quins grups de persones troben que la Barcelona actual està feta a la seva mida, a la seva imatge i semblança? Al marge d'identificacions nostàlgiques, quin col·lectius es troben bé i còmodament en el seu espai, a la Barcelona d'avui? Per mi, la llista de 'barcelonins beneficiats' pels diferents plans que ha posat en marxa el consistori és la següent: 1) col·lectius gais (sobretot masculins que han convertit Barcelona en la sucursal de Sitges) i lesbianes, cada un amb els seus respectius lobbys, formats al 50 per cent per ploramiques i executius, promotors d'establiments segregats per a aquests individus, 2)biciclistes infantiloides que han convertit tot Barcelona el seu pati de joc i han contaminat els turistes usuartis del bicing que estan convençuts que això és Xauxa, complementats pels motoristes vàndals que envaeixen la vorera quan els rota, 3) els col·lectius exòtics, per origen (restaurants, supermercats, massatges, contactes, màfies ...) i per orientació (okupes, multicultis, freaks sense noció de què és una ciutat i un espai públic, autistes funcionals...), 4)col·lectius reivindicadors d'avortaments, poble palestí, Evo Morales, Castro, etc. etc.), 5)turistes 'cutrangos' que cada dia més trien Barcelona per emborratxar-se, menjar porqueria, allotjar-se en pensions o dormir directament a la platja, 6) artistoides de tota mena, rars de collons(en especial llatinoamericans) que amb el qüento de la solidaritat socialista, han trobat la manera d'aconseguir una feina que per mèrits propis no aconseguirien mai, 7)ghettos protegits d'immigrats que no pensen marxar perquè prefereixen ser pobres aquí que no al seu país, 8)solitaris marginals i enyoradissos que estan contents si poden anar a les platges municipals i de tant en tant a un espectacle públic gratuÏt, per exemple, la inauguració (???!!) del castell de Monjuïc (hahaha). De cultura, parla Mascarell? De quina cultura? Qui l'ha de pagar, aquesta cultura? Aquests col·lectius emergents que els han propiciat? Que no estan contents amb el mosaic que ells solets han dibuixat i encastat en el teixit social de Barcelona? Doncs, home, haver-ho pensat abans. I, a sobre parlen de la cultura a altres ciutats de Catalunya? Es refereixen a aquelles sales mastodòntiques pensades per omplir-se només un cop a l'any, que els ajuntaments han bastit per fer que l'alcalde i els regidors se sentin prínceps renaixentistes de via estreta, de tant en tant? Aquelles agències clientelars sense criteri ni cap mena d'acció impulsadora? Aquestes agències de col·locació per donar una feina i un sou a directors i actors frustrats perquè la cultura, a casa nostra, és una entelèquia piramidal que va de dalt a baix i no al revés? De quina cultura parlen aquests prestidigitadors de la cultura a la seva mida, especialistes a colar projectes a càrrec públic? De què parlen aquests divins que només pensen en el seu negoci? En continuarem parlant.
LO PITJOR NO ES BARCELONA I EL SEU IMPRESENTABLE AJUNTAMENT, ES EL GOBERN DE LA GENERALITAT,VOTAT PER TOT CATALUNYA, I LA NOSTRE ACTITUT MASSELLA. GOBERNAR ES SERVI AL POBLE, ARA ES PODER I NEGOCI.
JUGANT AMB BCN.......
Publica un comentari a l'entrada