diumenge, de febrer 22, 2009

Barcelona nation

Divendres vaig assistir a la 3a. Jornada Generacional d’Economia. Un motiu per retrobar gent a la qual aprecio sentidament. Parlo, per exemple, n’Elies o de’n Marc Arza.

En la taula rodona titulada “El paper de Catalunya al món”, la directora general d’Innovació i Internacionalització de la Generalitat catalana, la Sra. Carme Botifoll va apuntar una idea que vaig trobar significativa. Sobre tot per entendre moltes coses de la visió socialista d’aquests darrers vint o vint-i-cinc anys. Segons ella, el desenvolupament planetari es troba focalitzat al voltant de determinades ciutats. La prosperitat i el progrés no són característiques nacionals, sinó d’àrees concretes de territori (ciutats), que mai abasten el cent per cent de cap extensió pàtria.

Aquesta visió del món la trobo reveladora pel cas que ens ocupa. Quan parlem de Catalunya, existeix una concepció que entén el país de conjunt. Però n’hi ha una altra que reivindica el pes de tal o qual ciutat i col·loca el concepte de ciutadania al mateix estadi que el de nacionalitat. Barcelona, en aquest sentit, abandera aquesta darrera línia de pensament. Bé, potser seria més correcte dir els socialistes que campen per Catalunya.

L’ajuntament de Barcelona sempre ha fet un paper de llast al –poc- poder polític que ostenta el govern de Catalunya. En aquesta mena de jocs de baixa estopa compta amb l’ajut inestimable de la Diputació. I no quedant satisfets de tibar així la corda, el punt àlgid arribà amb l’invent metropolità i la batalla es presentà amb la suma de ciutats que volten Barcelona. Demogràficament parlant representen el cinquanta per cent del país. Això va merèixer la seva dissolució institucional fulminant al Parlament, quan aquest conjunt ostentava ja bandera i himne propi. Acollonant i indigne a parts iguales.

De tant en tant encara cueja alguna ràfega d’aquest embat. El .bcn forma part d’aquesta visió d’una Barcelona sobirana. I amb més o menys conyeta de la que sembla, la darrera edició de la Barcelona Bread and Butter anunciava la darrera edició comtal amb un significatiu “Barcelona nation”.

6 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

El que realment maravella del PSOE-NE és la seua capacitat d'amagar l'ou, d'amagar les seues estratègies i politiques al darrera de decorats de cartró-pedra, la seua habilitat de ser un llop i fer-se passar per un xai.

Deu ser perqué n'estan convençuts de que els catalans som imbècils.

Mira que si tinguessin raó!.

esparver ha dit...

Josep-Empordà, vols dir que el problema no el tenim nosaltres que no sabem jugar les nostres cartes?

Ja està bé de queixar-nos de l'arbitre i no jugar a res.

Josep (sl) ha dit...

Un problema ven gros té la generalitat quan la Diputació de Barcelona gestiona més recursos que ella i és un ens completament opac.

reflexions en català ha dit...

No estic d'acord amb aquesta afirmació: "La prosperitat i el progrés no són característiques nacionals, sinó d’àrees concretes de territori (ciutats), que mai abasten el cent per cent de cap extensió pàtria."

Catalunya té una extensió que li podria permetre ser una ciutat nació. El que s'ha de veure és si aquesta ciutat nació serà Barcelona o Catalunya. En canvi, A Espanya és clar què passarà: ciutat nació de Madrit.

Josep (sl) ha dit...

El Socialisme català sempre ha amagat la seva condició de català. O s'ha definit com a Cosmopolita espanyol o Barceloní. Per ells català és una cosa folklòrica que convé amagar.

Agnès ha dit...

Barcelona com Singapur, Barcelona, la Bombai de la mediterrània. L'invent de la sopa d'all. Una Catalunya macrocefàlica que concentri tota l'activitat econòmica del país en l'àrea metropòlitana de Barcelona i un rerapaís depauperat i vell, amb zones paradisíaques però de difícil accés com l'Empordà, per exemple, per a diversió i gaudi exclusiu dels buròcrates del partit i altres carreguets sovietitzats (i els del país que els bombin!). Aquest és el model del socialistes. En economia, de models n'hi ha molts i alguns són radicalment diferents d'aquest que els socialistes defensen i molts millors i amb més èxit. El que cal és preguntar-se, per què els socialistes es decanten precisament per aquest tipus de desenvolupament més aviat típic de països subdesenvolupats i no per un altre? Una de les raons s'ha de buscar en la gran quantitat d'obra constructora i de totxo que té contruïda els ajuntaments de la banda del Baix Llobregat, sobretot (oh casualitat!) els de l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Feliu i Sant Just. Heu de pensar que de barriades antigues, més o menys ben conservades, n'han fet autèntics no-llocs, barris comercials amb edificis de 8 i 9 plantes, d'oficines o de pisos, que no compra ni lloga ningú, deserts i sense vida. Hotels i centres de negocis que són autèntiques rèpliques d'aquella ciutat fantasma que va construir aquell personatge pintoresc, el Pocero, al mig de la meseta. El complex lúdico-turístico-comercial del camp de l'Espanyol, que avança impertèrrit i que jo pronostico que tot plegat farà un pa com unes hòsties (em temo que el socialistes també s'ho veuen a venir). I etcètera, etcètera, etcètera. Amb aquest panorama al cap i amb aquest model de desenvolupament(arrambem cap a casa que així el consistori,i tot el que penja, cobrarà més. I, els altres... que es fotin), quin model vols que defensin aquests economistes subordinats i abduïts? Per això, i sigui dit de passada, jo votaré Tremosa. Principalment, perquè els seu model és diametralment oposat al que volen implantar els llondros dels socialistes. Tremosa té tot Catalunya al cap (el socialistes només l'àrea metropolitana); Tremosa ha estudiat, proposat i teoritzat sobre els pols potencials de desenvolupament a tot els territori nacional, els socialistes només busquen els propi benefici directe i personal a la vora de casa seva; Tremosa vol la Catalunya ciutat i actua en conseqüència, els socialistes volen la Barcelona-Singapur, una ciutat megacefàlica, situada enmig del mar verd i desolat de Catalunya.