dissabte, de gener 03, 2009

Un país de merda

Ara que Israel torna a ser al bell mig d’un cap de fibló, em permeto recomanar-vos aquest joc. Tracta d’intentar mostrar una altra cara, més enllà del país de merda al qual els nostres media l’han convertit. S’hi pot trobar informació curiosa.

No vull entrar a jutjar la guerra. Sempre hi ha morts injustes. En tots els bàndols. Segurament, però, la majoria de baixes pertany al cantó més gran, que és en totes les guerres: la majoria silenciosa.

Per a mi Israel és un país a mirar amb respecte. És bastant més que una guerra contra palestins. Hauria de ser un exemple per a nosaltres, els que encara ens sentim catalans. Per la feina ben feta, per tenir claríssim un full de ruta nacional. Han fet brollar extensos camps de cultiu en mig del desert. Inverteixen esforços en desenvolupament i recerca tecnològica punta. Tenen un servei d’espionatge i defensa admirable. Són gent preparadíssima, cosa que per aquí ho considerem altament vulgar. En fi, que quan sento parlar tant d’un país de merda no sé ben bé cap on mirar.

PS: recomano la lectura d'aquest post, aparegut a Dies de Fúria i d'aquest altre, de'n Ferran Caballero.

23 comentaris:

Joan ha dit...

Hola,

Porto molts dies llegint missatges de suport a lo que esta fent Israel i m'habia fet el proposit de no possar cap comentari a cap d'ells, pero ja no m'aguanto més. No es un comentari concret contra aquest post, sino contra tots els missatges de suport que he llegit en aquest bloc i altres.

A veure si se explicar-me sense que a continuació caigue sobre mi la cavalleria, se m'acusi de manipulat, ignorant, etc, etc.

Israel te dret a existir, i te dret a defensar-se del terrorisme de Hamas i de totes les amenaces. Pero te dret a defensar-se mitjançant els mecanismes d'un estat civilitzat com predica que es. No es pot practicar el terrorisme d'estat. No es pot atentar contra un dirigent de Hamas arrasant la seva casa mentre les seves dones i fills estaven a dintre. No es pot arrasar una mezquita o una escola per moltes armes que hi hagin amagades a dintre. No es pot matar civils a proposit, saben que els mataras, per molt que els terroristes els utilitzen d'escuts humans.

La violencia engendra violencia i la violencia contra inocents genera futurs terroristes. Israel practica el terrorisme d'estat, no practica la legitima defensa. Amb aquesta politica, mai aconseguirà la pau. Be, pot ser si, quan acabi matant a tots els palestins. Com li deia aquell a una cosa similar? "La solución final"?

Be, ja està, ja ho he dit. Ara podeu començar a maxacar-me, a dir-me que si estic en contra d'Israel, estic a favor de Hamas i totes aquestes xorrades. Em dona igual, perque tinc la conciencia tranquila de no haver recolzat mai a ningú que hagi matat un inocent sabent que el matava i que era inocent, es a dir un terrorista.

Dessmond ha dit...

Joan,
Ets lliure de pensar el que creguis, d'exposar-ho i de ser respectat.
Jo l'únic que dic en aquest post és que Israel és bastant més del que es vol fer saber, a partir del conflicte amb els palestins.
Quan hi ha guerra sempre reben inocents, de tots els bàndols. Només ens falta la visió ideològica que s'imprimeix a la informació a casa nostra per acabar-ho d'adobar.
Ep, d'aquí no dedueixis que desitjo la desaparició del poble palestí. No van per aquí els meus "tiros".
Per cert, has vist el joc que proposo?.

Joan ha dit...

Dos coses més i ja no penso parlar més d'aquest tema.

Jo suposo que ni tu ni els altres dessitjeu la desaparició del poble palestí. Si ho suposes, us insultaria sense miraments. El que dic, és que la politica aquesta de "ma dura" i confrontació que practica Israel portarà a l'aniquilació (d'una manera o una altra) del poble palestí, perque l'espiral de violencia nomes fara que augmentar. De veritat creieu que es pot combatre el terrorisme matant gent inocent i reprimint i humiliant (a base de bloquejos i represió) a un poble? Creieu que els nens que veuen com moren els seus companys, pares i mares es quedaran de braços creuats?

I si, he vist el "jocs". Molt be, Israel es el pais més civilitzat de la regió, vale. En lloc de promoure el benestar del Palestins (els seus veins), comerciar, etc, es dedica a bombardejar civils. Es a dir, en el fons, es posa a la mateixa altura que els seus veins. A la guerra sempre reben inocents, es cert, pero es pot intentar evitar les morts d'inocents, no? Israel no ho fa. Mata inocents a conciencia, sabent que ho fa igual que ho fan els terroristes.

En fa molta gracia. Quan un suicida entra a un restaurant i fa esclatar una bomba i mata a la gent que hi ha dintre, es un terrorista i quan aquest mateix suicida, s'acosta a un control de soldats que estant ocupant la seva terra i fa esclatar una bomba, segueix sent un terrorista.

En canvi, quan Israel mata a un dirigent de Hamas i als seus guardaespatlles que van en un cotxe, es un acte de legitima defensa, propi d'una guerra i quan Israel mata al mateix dirigent de Hamas, pero en lloc d'anar sol o amb altres dels seus, esta a casa seva, amb la seva familia, i els mata a ells també llavors també es un acte de legitima defensa i propi de la guerra en la que també moren innocents.

Tots els protagonistes d'aquesta historia, TOTS son uns fills de puta, malparits i em produeix un fastic repugnant.

I em produiex molta tristesa que gent compromesa amb la llibertat del meu Pais justifiqui aquesta barbarie.

Bona nit

Dessmond ha dit...

Joan,
El que jo dic és que Israel, malgrat la desgraciada guerra que té amb els palestins, és un lloc interessant. Això és bastant diferent a dir que justifico la barbàrie d'aquest enfrontament. Ara si que t'has passat!.

popota ha dit...

Hola:

Israel no és un estat al qual tenir-li respecte: Israel és un estat al qual cal tenir-li admiració. I és per aquest motiu pel qual fora molt bò que ens estalviéssim paraules tant poc decoroses com "No vull entrar a jutjar la guerra", una frase ben allunyada de tot el que ens fa amics no només d'Israel sinó de molts israelians.

p.s: Felicitats, i no oblidis fregar-te bé les mans abans de canviar bolquers, les mans fredes també són una cardada per ells.

Andreu ha dit...

Caram,

Sembla que el terrorisme fonamentalista i anihilador palestí (Hamas, Hizbul.la, etc.) mai hagi matat població civil israeliana que estaven fent la seva vida quotidiana tranquil.lament..fins que els van assassinar terroristes finançats per Hamas.

Els dirigents terroristes de Hamas s'amaguen a hospitals, centres civics, escoles, prenent la població civil de la franja com a hostatges.

I els dirigents de Hamas a mi em mereixen un nul respecte, a diferència de la poblacio civil palestina. I cal recordar que els israelians avisen (i avisaren al mort dirigent de Hamas) per mòbil amb temps suficient , avisant que bombardejaran casa seva. I va preferir no marxar.

Amb Israel, per la defensa de les llibertats, de l'unic pais democràtic de la zona, i per l'acabament del fanatisme destructor, i que ha iniciat els atacs trencant una treva de mesos, del terrorisme de Hamas.

El "progressista" líder de Hamas que morí en l'atac amb misils, de l'aviació isrealiana al seu domicili, nomes tenia 5 dones. I no totes les dones estaven amb ell, ni tots els seus fills i filles. Com mantenia una plurifamília, del segle XVI, amb el seu treball?

Jo no ho sé.

Totes les forces politiques israelianes donen suport a l'acció defensiva duta a terme. I el govern israelià va votar l'inici de l'ofensiva amb l'entrada a Gaza, amb 10 vots a favor i dos abstencions.

Hamas també pren les decisions democràticament?

Una societat admirable, la israeliana.

Rodejada de l'oscurantisme, del despotisme i de la corrupció dels totalitarismes i fonamentalismes induits als estats veïns, on encara la població no ha assolit la categoria de ciutadans.

Fou una barbàrie el desembarcament a Normandia? Moriren milers i milers de soldats i civils. Sí. Una tragèdia. En una guerra. Si. No hi ha cap guerra limitada. Això es propaganda. A totes hi ha barbaritats. I població civil afectada.

I els cementiris normands en són una bona prova.

Però ens alliberaren, els qui desembarcaren, a tots, del jou nazi.

El joc, benvolgut Dessmond, una troballa. Gràcies.

Cordialment,
Andreu

GOS GÀNGUIL ha dit...

Joan: quanta barbàrie verbal! Aquí, l´únic poble amenaçat de mort que hi ha és el d´Israel. Qui et penses que hi ha darrere Hamàs?, una ONG? Hamàs portarà al poble palestí al desastre total...
Salut!

P.S. per cert, una criatura preciosa Dessmond, Enhorabona!....ja veuràs quan comenci a caminar i a parlar..

Josep-Empordà ha dit...

No puc evitar-ho, digueu-me tou, o sensibler si voleu, però no puc treurem del cap a les criatures mortes i els seus pares i mares.

No puc deixar de pensar en el que jo sentiria si els passes quelcom com el que succeeix a Palestina als meus fills o nets. I no parlo només dels palestins, sino també dels israelians innocents.

Tot plegat és una tragèdia tant inmensa que m'impedeix pendre part per cap de les dues parts.

Josep (sl) ha dit...

Preciosa criatura, felicitats Dessmond.
Jo penjo l'article escrit el Maig sobre l'Estat d'Israel a Base de l'informació recollida a diaris econòmics.
http://elsalouenc.blogspot.com/2008/05/mazal-tov-60-anys-obstinadament-dempeus.html

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Andreu,

Mira que coincidim en quasi tot!, però...la comparació amb Normandia em sembla excessiva.

Potser Hamas sigui tant sinistre com el nazisme, no vull entrar en aquest debat, al menys ara, ara be, el que és segur és que no son la Wermatch. Aixó de Gaza, fa més l'efecte de pescar peixos en una peixera, lo que al meu parer, és un excés grotesc...i els excessos no m'han agradat mai.

Perque...si ens deixem portar per aquesta dinàmica, igual pdriam justificar que a Gaza hi llencessin una bomba atòmica tàctica, i llestos, acabat el problema per sempre.

Jo si crec que ha d'existir la proporcionalitat en les respostes a les provocacions, que sense dubte, existeixen per part de Hamas.

Amb tot l'afecte i cordialitat.

ferrancab ha dit...

Moltes gràcies, Dess. Una abraçada

bacus ha dit...

Isreal
76% Jewish
19% Arab
5% minority groups


Nederlaand
41% Neet-religieus
30% Katholiek
21% Protestans
5,8% Moslim
0,6% Hindoe
1,6% Overige religies

els dos són països instruïts fins i tot el segon és liberal, la diferència que uns van pel bon camí deixant la rèmora de la religió i pels altres és un dels seus pilars sense ell no són res.

si vols jugar amb números també deuen valer els 70.000 metges de cuba


que vagi bé

"el Primo" ha dit...

Israel és un país subvencionat pels Estats Units, sense el suport econòmic i militar dels americans s'enfonsaria com un castell de cartes, igual que es va enfonsar Cuba quan es van retirar els soviètics. Pel que fa al seu full de ruta nacional, i a la seva democràcia, ja veurem que passa quan el 20% actual d'àrabs israelians es converteixin en majoria, cosa que es calcula que passarà el 2020. De totes maneres, en comparació amb Catalunya la qualitat de vida a Israel és molt pitjor, vull dir que no veig raó per emmirallar-nos-hi tant.

Joan ha dit...

Mira que no volia tornar a parlar del tema, però al llegir l’article de Iu Forn a l’Avui (http://paper.avui.cat/article/opinio/150231/pro/israelians/o/pro/palestins.html) i també les critiques que he rebut (i que esperava), no m’he pogut aguantar.

Hi ha la creença que en un conflicte, (o guerra) hi ha bons i dolents. Uns son els bons i els altres son els dolents. Si un acusa a una de les parts de “dolent”, automàticament, hom creu que està considerant a la part oposada de “bona”.
Doncs no senyor! En aquest conflicte no hi ha “bons i dolents” sinó “dolents i dolents” i és per això que crec un error possar-se al costat de qualsevol de les parts.
Els mètodes emprats per Hamas i pel govern i forces de seguretat d’Israel son igual de fastigosos. Son els “dolents”. I els Pobles Israelí i Palestí, les víctimes.

Andreu ha dit...

Els mètodes emprats per Hamas no són igual de fastigosos. Hamas no compleix els compromisos, les treves acceptades. Hamas vol destruir l'Estat d'Israel. Hamas no s'ha sumat als acords d'Oslo. Hamas agafa com hostatges tota la població civil de Gaza. Hamas està "ajusticiant" els seguidors de l'ANP a Gaza. Hamas es una banda terrorista. I aixi està catalogada internacionalment, arreu.

L'Estat d'Israel es la unica democràcia a l'Orient Mitjà. Hi ha pluralisme, llibertat, drets humans, drets col.lectius, eleccions periodiques, llibertat de premsa, i govern democràtic.


Es un infatilisme pervers, confus, i erroni, voler equiparar les democràcies amb les bandes totalitàries terroristes.

I cadascú pot tenir simpaties per qui vulgui. Faltaria mes. El no intervencionisme de les democràcies europees en el conflicte de la guerra civil espanyola.........va ser la posicio correcta? O el no intgervencionisme dels europeus davant les primeres annexions Hitlerianes?

Sort d'en Churchill i dels EEUU, que van saber actuar, per fi, contra el totalitarisme que es volia imposar, per por, i pels exercits, al mon. I el totalitarisme nazi va pactar el primer tripartit de la història amb el totalitarisme comunista de Stalin i el del militarisme totalitari japonès. Aquell primer tripartit totalitari no va triomfar, però va ser per les armes i pels sacrificis de milions de ciutadans de països lliures o que volien tornar a ser lliures.

Es cert, no hi ha "bons" i "dolents". No es tant senzill el mon real com les joguines dels nens petits. Però hi ha causes de la llibertat i causes del totalitarisme. I sempre estaré a favor de les causes dels països lliures quan s'enfronten al totalitarisme destructiu que els vol aniquiliar.

O sia, Isarel té raó, Israel ha d'acabar amb la capacitat terrorista de Hamas a Gaza, per la seva propia seguretat i per la seguretat dels palestins de Gaz.

Cordialment,
Andreu

Josep-Empordà ha dit...

El cas és que si ens possem a parlar d' història, en certa manera, a Israel, amb Hamás li ha passat una mica com als EE.UU. amb els talibans a Afganistán quant els finançaba, armaban i entrenaban contra els russos.

Hamás és una organització islamista que te els seus origens ideològics ens els "Germans Musulmans" d'Egipte. Creat per Ahmed Yasin al 1970 i que no era més que una organització islamista de tipus teòric que fins al 1987 no s'habia significat en cap acció antiisraeliana. Fou a partir de 1987 que va començar unes certes accions de baixa intensitat i hi ha qui afirma que fou utilitzada pels serveis secrets israelians per opossar-se als panarabistes socialdemòcrates...o directament socialistes d'Al Fathá i del F.P.L.P. Perque ni Al Fathá ni el F.P.L.P. foren mai islamistes radicals com son Hamás.
I segons es comenta, als mencionats serveis secrets israelians, sembla que aquests de Hamás, en un moment donat se'ls escaparen del control. Fou durant el que s'anomena primera intifada.

De fet, els enfrontaments entre Al Fathá i Hamás han sigut violentissims, fins i tot qualificats com guerra civil.

Per cert, fins l'eclossió d'Hamás, molt més radicals en la seua guerra contra Israel que Al Fathá eran els del F.P.L.P de George Habash, i aquest, no era musulmá que era cristiá palestí.

Andreu ha dit...

Josep,

Fil per randa. Ok total a la teva sintètica explicació històrica. Nomès matissar que el FPLP, titella del règim sirià, no va ser cap troç de pa, ni molt menys. I Al Fathà baixà del seu limb particular i radical, i tant, quan foren "exiliats" a la força a Tuníssia, primera part, i, definitivament, quan va caure el comunisme i es va desfer la Uniom Soviètica. Aleshores entraren en raons i acceptaren de bon grat l'ajut i el procés de Dayton i d'Oslo i reconegueren Israel.

A mi, particularment, em sembla que nomès Al Fatah acabarà amb el suport i amb l'organitzacio de Hamas a les terres de l'estat palesti pactat, però la influència iraniana ho està posant molt dificil.

Ben diferent, segur, però també veig el final definitiu d'ETA, sempre, en mans d'un PNB que manés en la fi de l'organitzacio terrorista, sense deixar que els serveis secrets de l'Estat espanyol la facin actuar, infiltrada com un formatge foradat, quan els hi sembli.

Si ara ens posem a recordar els 70 (Munich, segrestaments aeris, vaixells, etc, etc.) em sembla que nomes dos o tres sabriem de que parlem.

Molts records,
Andreu

P.S.- Ah, per cert, recordem que Al Fatah forma part, fa anys, de la Internacional Socialista, encara com observador. Allà estan els seus "germans ideològics actuals"..o els que els han acollit.

Josep-Empordà ha dit...

Si, Andreu, jo ho dic que el F.P.L.P. de George Habash era molt més radiacl que Al Fathá i que ambdós eran de tendencia socialdemòcrata...o directament socialista.

GukGeuk ha dit...

Doncs a mi personalment, Israel no em sembla admirable, no me'ls he admirat mai i no començaré pas ara. Però com que no ser d'un bàndols aquí implicar ser-ne d'un altre, m'hi avanço i dic que els palestins em semblen menys admirables encara.

No és estrany veure a la pijo-progressia defensant a cegues qualsevol acció palestina, ni ho és veure algun "demòcrata" amb la foto d'un munt de nens morts dient "és que es defensen" molt abans de dir "han matat nens petits".

I per cert, tant que s'ofén Israel amb els nens que envia palestina i els policies israelians no tenen més remei que disparar... No sé a què ve exactament això. Els mateixos que els hi van donar l'estat feien anar nens petits, molt petits, a la 2ª Guerra Mundial i això no l'importa a ningú. N'hi ha fotos, per cert, d'aquests petits cridats a la guerra. Era la Guerra, diràn... però també ara.I ais, com que tot s'ha d'aclarir, diré que no, que no estic a favor de que enviin nens a les guerres, només dic que, quan els nens s'han enviat, als jueus mai els hi ha importat gaire fins ara.

Si Israel es defensa i aquestes coses, estaria bé que almenys afinés una mica més la punteria. Que si la ONU diu "aquí hi ha civils" entenguin just "aquí hi ha civils", a veure si tindràn milions per a comprar misils i ni un duro per a un punyetero mapa.

La resposta és més aviat als comentaris, perquè el text ho trobo molt encertat. Bona tarda.

Dessmond ha dit...

Molta -per no dir tota- la informació que ens arriba directament pels mèdia és intoxiació o informació esbiaxada. No hi ha anàlisi de fons i, en canvi, massa protagonisme de l'anècdota.
Potser declarar-me admirador d'Israel en aquests precisos moments pot semblar una provocació. Però l'únic que he pretés és donar un punt de vista diferent al que ara mateix "toca".
Prescideixo deliberadament de la guerra. Sé sobradament que rebran persones inocents, siguin o no criatures. (No entenc perquè és pitjor la mort d'un nen que la d'un pare de família. Clixé que han sabut colar fantàsticament els media?). Per tant, que quedi clar que el meu no és un posicionament a partir de cap factor de tipus bèlic. Tampoc crec que cap país o estat pugui definir-se a partir de la guerra que pugui tenir amb els seus veïns més propers.
Per aquesta regla de tres, per la pluja informativa que ens alimenta, hauriem de concloure per exemple, que els catalans, a més de garrepes, som uns insolidaris. Perquè és així que ho venten els mèdia. I no som una cosa ni altra. En tot cas rucs. Rematadament rucs, però aquesta és tota una altra història.

Josep ha dit...

Per haver criticat el totalitarisme de HAMÀS m'han dit de tot:
http://descans.blogspot.com/2008/12/dones-progres-amb-hams.html

marc ha dit...

Totalment d'acord, Dessmond.

I ple que fa al conflicte, és molt fàcil criticar Israel quan a tu no et tiren coets. Jo crec que no podem caure en la trampa dels bons i els dolents.

Josep-Empordà ha dit...

Dessmond...vols que parlem d'informació?.

O millor ho deixem correr per no embolicar-nos més?.

Cordialment.