Aquesta podria ser una bona història per a una d’aquelles cançons amb missatge. Hi ha moltes lectures possibles entre les línies d’aquesta tria. Sempre que llegeixis en clau catalana, és clar. El candidat Tremosa aportarà dosis de poètica mai vistes en campanya. Des d’en Llach que no haurem gaudit de res semblant pel Principat.
Suposo que és per la seva faceta de docent que en Tremosa aconsegueix fer comprensible al “ciutadà normal” una matèria tan aspra com és l’economia aplicada al cas de Catalunya. Produeix satisfacció immensa quan escoltes algú parlar de temes elevats i tenir la certesa que l’has entès. És un goig dels grossos. Imagina’t ara si això pot passar tractant-se de política europea.
Aquests dies també n’ha passat una altra de grossa. La dimissió de n’Emili Valdero, molt bon amic de’n Tremosa. En un determinat moment el primer va tenir una influència gran a l’hora de tibar el professor Tremosa cap a l’òrbita d’Esquerra. I ara, un i altre, campen ves a saber tu exactament per on.
El professor Tremosa és un home de fortes conviccions. En allò que creu s’hi dedica amb cos i ànima. I peti qui peti. Això és una gran virtut per a qui vol ser independent a la vida i espero que segueixi sent-ho per a l’home que ara entra per la porta gran de la política. Espero que una cosa tan banal com és la disciplina de partit no acabi emprenyant la feina de l’ara professor independent. Ull viu en aquest punt.
Dins del sac de la poètica, no puc deixar de pensar en això de la Casa Gran. El fitxatge d’en Tremosa també és una magnífica metàfora per descriure aquest projecte tant mesquinament fustigat. La celebració és de doble sentit. Per un cantó perquè des de Convergència resulta que es fa més feina que brama. Per una altre, si un personatge com en Tremosa es troba a gust en aquest terreny, que cadascú en faci la lectura que vulgui -o sàpiga-. Però és allò tant gastat del “Paraules, no. Fets.”. En aquest cas jo diria que poques paraules. I si alguna declaració voldria escoltar és la d’en Duran. A veure com ho digereix.
Estic refotudament content per la notícia. D’un dia per un altre hem passat del gris absolut al devessall de color. Una campanya electoral europea podria ser una cosa encara més dura d’empassar que les eleccions espanyoles. Jo, que aleshores vaig demanar el vot per en Duran molt convençudament, imagineu-vos què puc arribar a fer per una opció com la que representa en Tremosa. Gràcies, Ramon. O potser hauria de dir...: gràcies, Artur!?.
20 comentaris:
Dessmond, molt bon post. En aquests dies, però, has fallat una mica, al meu parer, en esmentar el Llach entremig de l'article, després de la seva assistència a la manifestació de la "performance". Ho sento per en Llach.
Salutacions.
Gerard,
Jo he intentat comparar-lo amb en Llach cantautor. Quan aquest personatge comença a fer de polític cau del tot. No sabia això de la performance, però sí que va en la seva línia. La que no cal fer esment, perquè com molt bé apuntes pot fer malbé les bondats de qualsevol post.
Gerard, vaig sentir en Llach llegint el manifest de la mani. Fou molt penós. Malgrat això LL.LL. seguirà ocupant un bon troç d'estanteria a casa nostra. També és en Coderch un dels meus arquitectes preferits i fou un falangista declarat.
Dess, comparteixo la teva alegria, amb en Tremosa no hi haurà abstencionista que se'ns resisteixi. Contra l'abtenció: il·lusió.
Jo recomanaria als de la cosa E que després de les lloances que ha vessat en Ridao, renunciin a presentar-se i demanin el vot per en Tremosa. Seria un gran servei a la pàtria.
M'aparto una mica del gran repic de campanes sobiranista que ressona des d'ahir a migdia. Aquest senyor ha acceptat una reponsabilitat molt gran, però no ha estat capaç de signar una butlleta de militant. És que li és més fàcil una cosa que una altra?
Això de la moda dels independents no m'agrada Aquest senyor representarà unes sigles, uns principis i uns militants. A sant de què no pot fer-ho com a militant? Per poder marxar quan vulgui? Per posar-se una pàtina de no sé què?
J,
Jo també sóc un admirador d'en Coderch. Molt. Ara, només em limito a mirar-lo com arquitecte en la seva literalitat. Tot i el rotllo de les arrels i la sabiduria popular, aplicades a l'arquitectura, mai va ser bo de parlar en català, per exemple. Un gran arquitecte, això sí. Al final de la seva vida va topar amb en Ballarín o en Raimon Galí. Dubto que fessin gaire forat.
Jesús Cardona,
Molt oportú el teu comentari. Te'l contesto més tard, perquè te la seva tela. Des del punt de vista del militant, com des del mateix Tremosa. Ara he de marxar corrent.
Voleu dir que el fet de que en Tremosa no sigui militant te la seua part positiva i metafòrica de la transversalitat de la "Casa Gran"?.
Jesús,
En una època com aquesta de desencís amb la política i d'abstenció altíssima, es detecta que el mercat de votants se sent molt deslligat dels partits, no té esma d'identificar-se amb cap partit.
Presentar un candidat sense carnet no és mala cosa. En un país on la immensa majoria detesten totes les sigles, se'ls farà bastant més fàcil votar Tremosa que votar CiU.
Un 10 pel Tremosa, i un altre 10 per Mas, per CDC i per CiU.
I per afegir una dada a les que esmentava el dessmond, és un orgullós usuari de la basquitis.
un 10 per Llach i el seu manifest
Convergents feu riure
Benvolgut anònim,
Trobo perfecte que en Tremosa hagi fet un pas endavant. Ningú li demana que faci vida de partit. Tampoc dic que un candidat hagi d'acreditar 25 anys de militància activa. Simplement constato que li ha estat més fàcil dir sí a ser cap de llista que signar la butlleta.
Si tant li agrada ser independent, també es podia haver presentat ell sol. La qual cosa seria fins i tot beneficiosa pels partits.
Ara, allò de que "les coses són així", m'exaspera. és clar, com que hi ha desencís, doncs queda bé no mostrar massa compromís i no lidemanem massa coses que ens dirà que no. Per aquests mons de Déu hi ha molta gent que dóna la cara i no va de vedette mediàtica i no ha demanat mai res.
De fet, no m'agraden els fitxatges. No escolliria cap candidat que no hagués entrat al local, i això va, sobretot, a nivell local.
No vull ser "cenizo". Però no hem d'oblidar com han acabat en Pizarro, en Garzón al seu dia i altres fitxatges estrella. Si al cap i a la fi són els "independents" els qui surten perdent, els partits es regeneren.
M'encanta. No he votat mai a les europees i ja tinc una edat. Però aquesta vegada ho faré. Ni que sigui per les estones amb el Màrius Torres: "...Assenyala’m, si et plau, el meu camí amb el teu gest, mutilat i diví… " Ramon, segur que hi posaràs l'ànima. Qui plega d'un treball i desitja sort a l'empresari perquè ell es queda i tu te'n vas?. En Ramon. No cal ser militat de butlleta per defensar el país.
Benvolgut anfitrió,
Algunes subjectives consideracions: aquesta candidatura m'agrada i no.
1.- Crec que la formació i experiència jurídica de López Tena era més adecuada per a les europees, però d'altra banda, algun estirabot seu hagués provocat, junt amb alguna ocurrència del Duran (antagònics del tot) més d'una situació en que Mas no sabria que dir.
2.- La formació econòmica de Tremosa la veig més útil al parlament principatí. Fins i tot a Madrid. A Europa no ho veig.
3.- No entenc com en tan poc temps un economista pel no pugui ser candidat d'un Mas que pactà amb en Zapatero l'estatutet.
4.- Vull veure si, finalment, hi ha candidatura conjunta a Europa amb més partits, o Mas ja "en te prou" amb aquest candidat.
5.- Malgrat qualsevol altra consideració i, com deia Anguita, el que relament vull saber i per a mi és vàlid: "programa, programa, programa".
Salut i independència!
Agraït com en d'altres cops,
L'anònim de la porta oberta
Benvolgut Dessmond.
Si. Si. Gran jugada de l'Artur Mas.
I d'en Tremosa, a qui cal agrair, ja d'entrada, el seu pas endevant i la claredat de totes les seves declaraciones, econòmiques, identitàries, sobiranistes, i polítiques.
Una generació més jove, representada, per en Tremosa, s'incorpora, per la porta gran, de la Casa Gran.
Es un candidat que, amb llistes obertes, treuria l'escó per qualsevol districte.
I que tingui o no carnet és , sempre ha estat aixi a CDC, el de menys. (Mas-Collell, Josep Laportes, els primers anys d'en Xavier Trias,..).
Reentrée amb gran pas endevant sobiranista. I, per acabar, ara, si volem comparar que hi ha?
Ramon Tremosa ó què? (Maria Badia que anirà la 7a de la llista del Psoe?, Obiols mes enrera? una xxx o Bernat Joan?.
Fa 3 setmanes els mèdia feien bullir l'olla criticant, com sempre, CiU, que no havia aclarit amb qui aniria a les europees.
Bé. I ara què?
Nomes hi haurà en Tresmosa de candidat de CiU?
I els altres o les altres.On són , on estan, quan s'aclariran,...he, he. La realitat s'imposa sempre.
Tremosa ó xxxx(desconegut)?
Cordialment,
Andreu
Jo no sóc massa de fer vida de partit, vull dir que no sóc convergent de professió. Amb tot, els missatges q surten són genials: penalitzem en López Tena que es va fer militant i obrim la porta als ciutadans pel canvi o pel càrrec, que quan els interessi, plegaran sols i a sobre diran que la culpa és l'organització perquè és involucionista, etc. Repeteixo, tant costa omplir una papereta alhora q s'accepta ser cap de llista? En qualsevol elecció hi ha compromís, ganes de canviar les coses, però´, en aq cas, també un cert aire vanitós en forma de candidat independent. Doncs de p. mare!
I amb tot aixó ens esteu diguent, qué en López Tena ja no te cap possibilitat de fer res per la Nació?.
No, és que ùltimament m'he tornat moderadament optimista i crec que al tripartit li cantarem les absoltes, amb la qual cosa estic convençut que en López Tena tindrá la possibilitat de fer quelcom de bo per la nostre Nació (com a ell li agrada que diguém).
I crec que amb l'estat llastimós en que deixarán la nostra Nació els que ara la malgovernen, de feina n'hi haurá per tothom per redressar-la. Fins i tot en Durán será necessari.
Cordialment.
En Tremosa és una opció encertada, en temes d' infraestructures necessaries en serà un bon defensor, i sobretot, un bon comunicador vers les empreses de per on van els trets i per tant cap on cal dirigir inversions per aconseguir sinèrgies i increments de competitivitat.
N' ALT també ho hagués estat, però potser és més important tenir un jurista del seu prestigi i bagatge preparant el full de ruta de la superació de l' etapa autonòmica des del Consell Consultiu, per exemple, que fent exercicis de dret comparat a Brusel.les.
Respecte si és més important la meritocràcia i la capacitat de servei o la militància estricta, jo ho tinc molt clar.
Salut i independència,
Cesc.
D'acord. Estem contents i espectants.
Ahir vaig escriure una llarga i detallada contesta a cadascun dels comentaris. No sé per quins set sous no ha quedat penjada.
En tot cas vull respondre a en Jesús Cardona, tal i com vaig dir-li. Amb la resta hi estic bastant d'acord amb tot. Només dir a en Popota que la basquitis d'en Tremosa la vaig descobrir anys enrere en un viatge iniciàtic al País Basc, en motiu d'un Alderdi Eguna. D'aleshores ençà la cosa no ha fet que més empitjorar. I em sembla que, hores d'ara, la cosa té mal remei.
Jesus Cardona,
Estic molt en sintonia amb el que apuntes. No m'ha agaradat mai la política de fitxatges estrella. Però en Tremosa és un cas més complicat. Ell ja va ser militant i va deixar el partit. Ja ha fet una certa mili en aquest sentit i em sembla que va fer el que hauria d'haver fet molta més gent. Dedicar hores al partit, formar-se i tornar-hi a entrar. Bé, ell ha tornat sense agafar el carnet.
La política dels fitxatges estrella, en la meva opinió modesta, el que tenen de negatiu és la forma amb la qual es passen pel forro al militant. De que coi serveix l'abnegada tasca de militar?. Per fer de claca?.
No té perquè repetir-se el que ha passat en d'altres bandes. Que les vedettes fitxades facin el número a l'hora de marxar. En Tremosa sap que és la política. D'altra banda a CiU ja se n'han donat casos poc afortunats de fitxatges i no van pas acabar tan malament. Sempre hi ha la vàlua del personatge. Recordo, per exemple, el cas d'en Joan Oró.
De tota manera jo ara miraria les coses en una altra clau. Sobre tot la forma com es veu aquesta jugada en la part de gent que no viu les coses en clau de partit. També és un costum convergent molt arrelat això de burxar el candidat. I això no ho dic per tu en concret. Aquests dies he comentat la jugada amb uns quants amics amb carnet i estan que pugen per les parets.
Són set sous o setze ous?
No donem la importància que es mereix a la gent que se sap explicar bé, quan és una qualitat fonamental que va més enllà de l'etiqueta 's'explica bé'.
La tria del Tremosa és molt encertada, només cal veure les reaccions dels altres.
Que s'escampi!
Publica un comentari a l'entrada