dimecres, d’octubre 15, 2008

Temps de crisi

Són temps de crisi refotuda els que vivim. Sens dubte. Viure tan afartats no pot ser mai bo. El que ha fet la economia ha estat fer aflorar una recessió mental, més que material. També ha posat de manifest l’efecte indiscutible de la globalització i allò que en un temps se’n va dir “aldea global”. Ha deixat a la fresca tants eslògans de pòrex que sempre acaben afirmant que una altra cosa és possible. Sí, sempre que no es confongui desig amb realitat.

La crisi que bufa d’Amèrica ha fet escriure unes teories surrealistes sobre el capitalisme, el liberalisme i neoliberalisme. Tothom s’ha fet l’hamburguesa a mida, segons la gana exhibida. L’ha farcit com ha volgut i patapam: l’ha publicat. Ara, per exemple, acabo de llegir que el neoliberalisme fa un quart de segle que rutlla. Només em resta saber què és exactament aquesta cosa.

Fa dies que sento parlar amb una alegria sorprenent sobre liberalisme i altres derivats. És per aquí que apunta la crisi de debò. Perquè el que hom només gosava engaltar en una tertúlia de casino, avui es venta on sigui. Fins i tot amb segell d’informació “veraç i objectiva”. Les ments tan summament calentes d’esquerranositat posen al mateix sac “liberalisme”, “neoliberalisme”, “capitalisme salvatge” i “fi del capitalisme salvatge”. I més coses que ara em deixo, per no avorrir i per no abundar en el mateix: l’índex d’estupidesa mental exhibit darrerament, gràcies als Estats Units, posa de manifest una crisi molt profunda a casa nostra.

Les esquerres en aquesta banda de món fa dies que naveguen. Europa és el paradigma d’aquest fracàs. Els seus ideòlegs, fins i tot, han arribat a apostar primer per “terceres vies” i darrerament pel “liberalisme social”. Una i altra cosa són filigranes difícils de digerir quan, en realitat, el què hom que cerca és salvar els mobles.

Però ara els vents que bufen d’Amèrica permeten treure pit a l’amatent i disciplinat usuari del manual d’esquerra. Pot carregar amb veu alta contra el dimoni que suposa tot el que representa el liberalisme. Deixa al descobert la seva ignorància i s’arrapa com una fera al que vulgarment en diem el consol dels tontos. Que els altres tinguin problemes no significa que els teus quedin resolts.

Ara, quan arribes a confondre una xorissada, un delicte, un negoci fraudulent, una jugada indigne, amb liberalisme, malament. Mai he llegit enlloc que el liberalisme patrocini coses semblants, més que en boca dels seus detractors. Sí que es dona, en canvi, el fenomen de la prosperitat allí on s’aplica la llibertat individual. És això el que genera el pànic en un món somiat a l’esquerra. I és de tal magnitud que s’arriba a confondre un lladre amb un liberal, la qual cosa posa de manifest fins a quin punt hi ha resident una crisi d’intel·lectualitat a casa nostra molt fonda.

Passi el que passi a l’altra punta del planeta terra no podem renunciar a la llibertat. Això sí, els xorissos han d’acabar sota alguna mena de custòdia. Però tots. Els que propugnen negocis i polítiques fraudulentes. Receptar l’engany no pot quedar mai impune.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no en tinc ni idea, però em sembla que tot aquest merder va començar amb una intervenció: abaixar els tipus d'interès, gairebé fins a zero, per salvar el cul d'uns quants especuladors. Llavors els bancs van haver d'empescar-se-les per fer negoci i van donar hipoteques a gent insolvent.
A mi m'intervencionisme em fa més por que una pedregada, tant o més que la impunitat amb què es mouen els xorissos.

Anònim ha dit...

Dess,
calia esperar quasi una setmana sense escriure cap post per llegir aquesta brillant descripció de la por a la llibertat. Felicitats.

bacus ha dit...

l'esquerra marxista no té cap problema tenen els seus llibres i les seves tones d'escrits i ho tenen clar, funcioni o no ja és un altre tema però tenen clar el camí a seguir.

el problema és la suposada esquerra no-marxista que han arribat el punt de anomenar-se socialista i ser capitalista a la vegada.

aquests partits van més perduts que una vaca en una discoteca, segueixen +- amb la retòrica antiga però després quan manen ho han de fer en un sistema capitalista i senzillament copien els altres. Això només funciona si mentens el votant en la total ignorancia.

jo he arriba a la conclusió que si no es vol canviar el sistema millor que manin uns que si hi creuen en el capitalisme que uns que no i es dediquen a fotre pedaços.

jo m'imagino que el capitalisme pq funcioni tb tindrà els seus llibres i els seus dogmes, quan intentes fer-lo rutllar però surtin del camí amb una mena de hybrid capitalisme-socialista és quan ens anem a la merda.

l'esquerra està orfe d'ideologia i es dedica a carregar contra els altres per dissimular les seves vergonyes.

és allò de competitivitat i solidaritat al mateix temps, és contradictori però ells cap endavant fins l'enfosament total.

bacus ha dit...

i el més important en el capitalisme has de inculcar uns valors a la societat tipus fot-li una patada al vei abans que te la foti ell.

si inculques valors socialistes en un societat capitalista la gent quan té que començar a treballar no sap moure's ni reaccionar quan li foten una patada, pq li fotran.
i el primer que fan es anar a la cua del inem a buscar un curro de merda enlloc de intentar crear-se el seu propi auto-treball pq és capitalista i de dretes.

bacus ha dit...

Tot plegat em sembla que es culpa dels 40 anys de la dictadura “capitalista” si la dictadura hagués estat “socialista” viurem en un país millor ja que cap partit que es digues “socialista” entraria al parlament.

Segurament tb la majoria de polítics que ens manen al tardo franquisme eren maoistes, stalinistes i altres animalades i s'haurien imaginat que quan mori el dictador farem tot això però ves per on a la hora de la veritat la propietat privada no està tan malament, els vicis “burgesos” tampoc i un cotxe de luxe no està malament,

Han estat derrotats i no ho volen admetre i ens estan arrossegant a tots a la misèria pq no vivim en una autarquia i em de competir amb els països veïns com tot l'antic bloc de l'est que tenen les coses clares.

Hi ha un article sobre això del rubert de ventós que es força interessant quan el trobi ja el penjaré.

Només has de veure on porta els fills el maoista-socialista montilla. Si si d'esquerres però en aquesta selva que vivim els meus fills millor educats que els altres i de cara al públic la mateixa xerrameca de sempre.

o proposen un canvi de sistema o que es retirin.

Anònim ha dit...

L'equacio per alguns es simplement

rics = lladres

i para de comptar. Observacions:

1) Tal com dius tu, aquesta equacio no te res a veure amb el liberalisme --- de fet, jo crec que es compleix nomes quan no hi ha cap llibertat.

2) Ara, dit aixo, no costa gaire veure perque l'equacio sera mes popular que mai en els propers anys.

bacus ha dit...

No somos ni socialdemócratas, de Xavier Rupert de Ventós

http://www.elpais.com/articulo/opinion/somos/socialdemocratas/elpepiopi/20080406elpepiopi_5/Tes

salut i peles

Cesc. ha dit...

Benvolgut Dessmond,
A nivell nacional em sobta que els maoïstes que ens governen avui i fa 25 o 30 anys escrivien "burgueses os quedan pocos meses..." avui facin un discurs al Parlament de cultura de l' esforç, la reinversió i reclamin recerca, investigació i desenvolupament de nous productes i serveis...que simultaneament, sense cap tipus de complexe, dificultin l' intercomunicació entre polígons industrials i l' accés a ports, areoports i CIMs...
Els mateixos que han permès i encoratjat a societats ecspanyoles a endeutar-se fins a 12 vegades per sobre de la seva capitalització, els mateixos, sociates, que contra l' avantatge competitiu del teixit industrial i de serveis, en nom de l' "ecologisme", donaven llum verda a trinxar la Vall Fosca per un complex residencial i hoteler de dimensions siderals, que ha fet fallida no sense deixar esgarrapat el territori i impagades un munt de factures...
Segurament els entenimentats s' imposaran i acabaran escombrant tota aquesta colla d' impresentables que en nom de no sé quins ismes, convergeixen a sepultar el País i la Nació sensera a una traca del córrer i fuig, enriquits maldestrament, això sí, però sense cap substància ni herència al teixit productiu. Espero que un dia tots aquests maldestres seran processats i condemnats, si podem fer que paguin les seves malifetes engarjolats, com a mínim evitarem que els seus néts hagin de portar la càrrega de tenir un avi a l' infern.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Lliberalisme?. Ja quasi no en quedem de lliberals. Som una espècie en via d'extinció...perque...quí gosaría qualificar al "cartel" nordamericá de delinquants, saquejadors dels pressupostos anomenats "neocons" com a lliberals?...No fotem!!.

Saquejadors dels pressupostos he dit?...A qué em recorda aixó?... Ah si!!.

Ja veieu, els pressupostos pùblics s'han fet tant grans i tant "atractius" que a per tot arreu hi ha gent disposada a ficar-hi cullerada.

El que deia, gent disposada a viure amb els seu esforç i sense el paraigües de l'estat, per amor a LA LLIBERTAT, ja només en som quatre gats.

Fa dies que li dono voltes, i a aixó anomenat "neocons", crec que la definició que més els hi escau és la d '"anarcocapitalistes".

Cesc. ha dit...

Ep! Josep, que jo com en Sala i Matin sempre he estat més llibertari que liberal!
Neocon o sociata, MAI!
Salut!
Cesc.

Anònim ha dit...

Bé, Dessmond, bé.
Tot el que fa referència, de veritat, a la llibertat, individual i col.lectiva els hi fa molta por,molta por, als maleducats pels profes pseudomarxistes mallegits i en un sistema tancat com l'espanyol.

Por a la Llibertat, com el llibre aquell d'aquell que van convertir en un tòtem maligne, nomès perque no deia el que ells deien...

Jo, benvolgut Cesc, et veig més com a libertarià , en el sentit estricte dels libertarian's USA, això sí, disculpa, perdut en mig d'un gran pop d'arribistes ..
I jo, que des de ben jove em vaig autodefinir, per si calia, que no va fer falta, com a socialdemòcrata amb vinagre pallaquista escandinau, no nego que la sal liberal estigui augmentant. Però liberal liberal, com els de Hayek, en DessMond. LLàstima que no facin rebaixes, sembla.

I em resulta curiós:
a)- tot es culpa, com sempre, dels nordamericans. Quina bestiessa.
b)- com si la patacada de la crisi a Sapin no tingués arrels pròpies ben profondes i inexorables.
c)- Ningú, ningú, que jo sapigui, per ací, ha gosat engegar "a la merda" als grans sistemes de supervisió bancari que tenim, a tot arreu. Tant bons que són, ni varen flairar res de res. Ostia, si tinguessim sistemes, i centenars de milers de funcionaris, de supervisió, inspecció i control dels tranvies, a tot arreu, i de cop i volta, ens diguessin que ja no funcionen però que ara els arreglen.!!!

d)- Incompetència , com sempre, a molts organismes, bancs centrals, supervisors, economistes de totes les famílies, i ambició, per a no dir xoriçada dels audaços de les vanitats que quan troben una mica de petroli creuen que estan al seu cel.

Tanmateix, el que més m'agrada de la situacio es que el nostre govern català (el vostre, que no el meu, que no en tinc...) no ha dit ni mu sobre la questio. Total, com no tenen competències no poden parlar-ne. Burros i imbècils i botiflers que són.
Tant costa, si s'entén alguna cosa, dir quelcom per a donar confiança.

Però com no tenen competències, callen......Sort que tenim independentistes i progressisme al govern català. Son més limitats i incapaços del que ens pensavem els que els teniem al periscopi des de fa anys. Amb aquests cap a Itaca?..però si nomes saben on està l'oficina sinistra de fons publics i xoriçades diverses.

Cordialment,
Andreu

Ferran Porta ha dit...

L'autocrítica és poc invocada, avui dia, com a exercici imprescindible per millorar entre tots. Pel que llegeixo al post i a la majoria de comentaris, entre els "liberals" d'avui n'hi ha de "convençuts de tota la vida" i de "reconvertits", i es tracta de fotre canya a aquests últims.

A l'engranatge del nostre sistema se li ha de posar oli. No funciona com ho hauria de fer. Evidentment no es tracta que els "rics siguin lladres" o que qui més aconsegueix és perquè trepitja algú altre. Però hi ha una cosa innegable: la crisi actual ho és, sobretot, de valors. I això no admet etiquetes: maoïstes, marxistes, no-marxistes, sociates, liberals, ... Què és tota aquesta xerrameca???

Ni es tracta d'instaurar un sistema comunista (hola?? som al segle XXI!!) ni tampoc de dir que qualsevol crítica al sistema és filla de la histèria promarxista. El sistema trotolla, i ho fa en part perquè la tan cacarejada llibertat individual no és paraula de Déu, precisament, quan serveix per buscar el benefici propi a costa del que sigui.

Cal revisar alguna cosa, però no sé si hi estareu d'acord o em catalogareu de... trotskista? per suggerir-ho.

Salut.

Anònim ha dit...

Benvolgut Andreu,
Exacte! Et recomenaria la lectura d' un llibre, escrit uns anys abans del crack del 1929, per en Pessoa que porta per t´tol "El Banquer anarquista". És molt amè i disfrutaràs com un camell amb la lectura i l' argumentació entre àcrata i liberal del personatge.
Salut!
Cesc.

Anònim ha dit...

http://es.wikipedia.org/wiki/Nuevo_Orden_Mundial

bacus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
bacus ha dit...

Ideologia esquerres-no_marxistes-democràtiques:

economia:
capitalista (borsa, propietat privada, lliure mercat amb regulacions com en tota variant capitalista serà mes dura o més suau però tu no et pots posar a vendre cds al carrer sense tenir una llicencia o produir fuets sense els permisos corresponents) i uns serveis que dona l'estat en règim de caritat que vindria a ser la part socialdemòcrata, podríem dir que tots els partits europeus de dretes són socialdemòcrates amb tocs conservadors/tradicionalistes de moral no en conec cap que vulgui eliminar la sanitat pública per posar un exemple. Tenen la tara del seu pòsit marxista de que si una cosa la fa l'estat millor que la societat i aquí s'hi queden ajudats per la tropa de funcionaris que sempre protestarà si els hi treus algun privilegi que no té cap altra treballador de la economia real (aquí veiem una contradicció igualtat entre treballador públic treballador privat, no mai, en tot cas que els privats és fagin públics)

A mi els “serveis públics” m'agrada anomenar-los “serveis gratuïts” i això no els hi agrada gens ja que llavors l'estat podria subcontractar a la societat i perdrien el “control” i els privilegis.

moral:
liberal-socialista, accepten (els gays, el divorci, l'avortament...) però no ho fan com jo entenc d'una manera liberal al estil fes el que vulguis mentre no fotis ni molestis els altres sinó que han arribat a la conclusió que això és bó i per tant ha de ser legal, en canvi de moment, drogues, meuques, poligàmia, ... consideren que es dolent, dolent per la societat i per tant han d'estar prohibides, es a dir que no deixen la decisió, previa-informació això si, a la persona sinó que moralitzen. No són liberals moralment parlant senzillament van modificant la seva moral es podria dir modernitzant-la o fent-la “progressar” és una decisió d'un col.lectiu (el partit) no de la persona i la seva llibertat d'equivocar-se fins i tot.

Retòrica:
guerra de classes, anti-capitalistes, anti-liberals i anti moral-única-religiosa i en realitat són alta burgesia si ho mesurem pels seus comptes corrents (els de la porquera), capitalistes, proto-liberal-moral, moral-única-la-seva, llibertat per que les persones es puguin equivocar mai, ells saben el que està bé i el que no.

I com tu dius tenir un enemic per fotre-li tots els cops és imprescindible aquí amb el PP i 40 anys de dictadura ho tenen fàcil, contra CiU no tant però sempre surt algun cavernícola com en miró i ardevol o en duran que els hi facilita la feina.

Sempre està l'argument fonamentat els liberals esmorzen nens, dinen obrers i sopen jubilats, el “Xec” és un dimoni pelut amb cua i banyes si a sobre és negre/roig a la foguera heretge i tota la resta d'adjectius de manual que tenen memoritzats que es poden desmuntar un a un sense despentinar-se o ells ser-ho tb.