divendres, d’octubre 03, 2008

Cara la galeria

Sembla ser que hi ha acord sobre el finançament. L’estira i arronsa que ha hagut en aquesta cursa em va descavalcar les ganes de fer-ne un seguiment diari. El cert és que un ciutadà “normal” no té una quantitat de temps semblant a la que pot gaudir un polític democràticament escollit, per invertir-les en coses altament improductives. De seguida veus que l’assumpte anirà d’afaitada en afaitada. Encara que al final uns ho bategin com el “millor acord” o els altres afirmin que el possibilisme no podia donar més de sí. Fet i fet, el que no pesa finalment és complir amb el que diu la llei. Que, d’altra banda, seria motiu més que suficient per plantar-se i deixar la dignitat intacta. Quan et roben, t’espolien, et maltracten o t’humilien no pots, a més, deixar escapar ni un bocinet de la pròpia dignitat. És una forma de perpetuar aquest estatus tan hostil.

Comença a ser una necessitat el pensar seriosament amb l’opció de plantar-se. Em demano què és pitjor, en un escenari de crisi global: si protagonitzar una encaixada de mans, per haver tancat un negoci tal que permet seguint donar corda a l’espoli, el robatori, al maltractament i la humiliació sostinguda o plantar-se. Quina capacitat de reacció podem suposar-nos en una situació de recessió sobtada si acceptem no poder ni cobrir els mínims?.

En el context d’aquesta suposada negociació hi pesa massa el factor galeria. Més que l’embolic al qual ens aboca un mal acord -o deixar de banda el que pugui dir la llei!. Encara està massa calent el mort de l’Estatut, que jeu damunt la taula. Així és que CiU no vol tornar a ser el primer en representar una foto que il·lustri un desacord. És una llufa que pesa com una llosa. Els socialistes han de generar el fum suficient, per poder fer-te creure la quadratura del cercle. Al cap d’avall són aquells que aquí signen la lluna en un cove i allí negocien asseguts al cantó de les espanyoles voluntats. ERC encara està intentant trobar la seva línia de flotació i vol arrapar-se al primer flotador que ha trobat en el seu imaginari, ara ja tan poc compartit. Ha repescat l’equidistància, en la versió més malmesa. No es pot ser jutge i part. No pots tenir la clau i fer veure que vols representar un centre de gravetat objectiu. I aleshores han convertit l’equidistància amb l’erc-quisdistància. El més semblant a patir una manca de criteri. Ells signen quan els altres hauran signat.

De cara la galeria arribarem a un nou desastre. Tractar al ciutadà “normal” com si fos una criatureta ha de tenir conseqüències, perquè no és la millor forma de creure en el sistema, de generar il·lusió, de retornar la confiança en la classe política. De cara la galeria només hi trobes les folklòriques o alguna altra mena de sapastre. Veure la nostra classe política tan orfe de coratge, tan poc disposada a jugar fins el final les millor cartes per culpa d’algun tipus de servilisme, és ben descoratjador. I fer-ho, pensat que de cara la galeria només hi ha innocència adolescent, inacceptable.

19 comentaris:

Elies ha dit...

Gran, Dessmond, gran... Coincidim en l'anàlisi!

Ferran ha dit...

Quan el pessimisme em pot, penso que potser som un poble colonitzat perquè no sabem viure d'una altra manera. Si dels nostres representants polítics en depèn, seguirem sent un poble colonitzat -mentre no desapareixem- pels segles dels segles.
Quin nivell més lamentable, déus!

thousayeth ha dit...

Fins la tercera frase del tercer paragraf podries haver estat parlant del rescat financer als Estats Units. Paraula per paraula...

Carles TV ha dit...

Entesos, però després de plantar-nos què ens queda? L'abisme? Em sembla que més val un mal acord que no res. El paper galdós que estan fent tots plegats n'hi ha per llogar-hi cadires. Cadires? Sí, allò que tenen enganxat al cul els erc-quidistants!

Josep-Empordà ha dit...

Vajam companys!, que ja som grandets, Catalunya és una Nació petita i tots ens coneixem.

Algú amb cinc cèntims de seny creia que quelcom dissenyat per en Maragall (margallada li diuen) per anar contra CiU i el PP i a més capitanejat pel tripartit PSOEcialista tenia CAP possibilitat d'acabar bé?.

Repeteixo una pregunta que no és la primera vegada que la faig: Algú creia que lliurar la Nació al pscPSOE no tindria consequencies?.

I CiU?. CiU no ho fa tant malament com sembla, perque té un problema, i és que com que no disposa de mèdias "amics", no pot fer arribar el seu missatge a la societat. Está jugant amb intel.ligència les seues possibilitats, perque un enfrontament frontal, seria desastros per la Federació. Tots els mèdia afins a Nicaragüa,és a dir, TOTS, ja estan preparats per si comet algun error, amb la colaboració entussiàstica d'ERC, off curse. O és que no heu sentit als "comissaris politics" PSOEcialistes a les tertulies ultimament?.

Però les contradiccions del pscPSOE en particular i del tripartit en general, son tant bèsties, que al final, acabaran pagant-ho. No tenen escapatoria i CiU ho sap. Cada dia que passa estan més entrampats.

Cordialment.

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Estic, èticament, moralment, amb la teva posició, clara i neta, però políticament entenc perfectament la posició de CDC, i la magistral descripció que en fa en Josep-Empordà.

Jo oloro eleccions, inevitablement, i això cal tenir-ho en compte, perque les properes si seran la mare de les batalles nacionalistes contra l'espanyolisme de les esquerres que viuen a Catalunya.

Em dona la sensació que el "seguidisme" que fa CDC d'ERC en aquest tema del finançament bilateralment (?) negociat(?) és molt més intel.ligent que el que diuen els dirigents d'ERC , amb aquesta frase tant lluent de que faran tot el que calgui per a estar junts amb CDC en això.

Pobrets calabresos.

Van negar la "major" (estatut 2006), fent-se aliats objectius reals del PP, per gelosia, nomès per gelosia d'adults "malfollats", i ara, en canvi, ni piulen, i volen fer de pegament i mig, funció celestinària per a la qual ningú els ha cridat.

Com més va més m'agrada l'escenari possible , postelectoral, d'una victòria clara de l'opció Mas front l'opció Montilla (i front l'opció tripartita inferior a 66), i el desig d'un govern monocolor nacionalista de CiU.

Per què, es clar, en ZP, encara que ho no recordem gaire, no tè tampoc majoria i bé desgoverna...o governa, com vulgueu.

Les llumeneres d'ERC ho aconseguiran. Tancar el cercle i tornar als temps d'en Jaume Rodri,..o del Doctor Reguant.

Cordialment,
Andreu

Josep-Empordà ha dit...

El Dr. Reguant!!

Benvolgut Andreu,

Conec al Dr. Reguant. Algún día en parlarem....És l'arquetip del politic d'ERC.

Com a metge, em mereix tots els respectes, però com a politic, aquest tipus de personatge, només pot fer carrera politica en un partit com ERC. Vaja!!, com els que ara mateix la diritgeixen.

Gràcies a ell, vaig tenir la ocasió de coneixre a n Colom en les seues frequents visites a Palafrugell.

I no ho diguis a ningú, però...a cap dels dos, els compraria un cotxe de segona má, encara que a n Colom li reconec unes virtuds que el fan molt vàlid pel catalanisme pels temps que corren...a condició de que estigui sunordinat a algú que controli la situació.

Cordialment.

garrofaire ha dit...

Ai! si l'Artur s'hagués emportat un notari a la Moncloa!

Dessmond ha dit...

Elies,
Celebro que t'hagi agradat!

Ferran,
Suposo que si hi ha un "nivell polític" tan baix és, també, perquè el "nivell ciutadà" fa aigues. Començo a pensar que no tota la culpa jeu en un cantó.

Thousayeth,
Fa dies que vull escriure sobre això. És un tema que ha excitat a la progressia. La més beneita, tot s'ha de dir.

CarlesTV,
Després de plantar-nos hi ha el tornar a discutir. Quan a un l'ensarronen, si té un mínim de dignitat es planta. Que no vol dir estripar les cartes, perquè com tu dius, anar de cap a l'abisme no és cap solució. Un mal acord, després de la col·lecció de mals acords que tenim, també podria significar anar a l'abisme. I aquí coincidim que no és la via.

Josep-Empordà,
Lliurar la Nació té un preu. Només faltaria que sortir de franc!. Té un cantó positiu, que és veure que le entenem tots per fidelitat al país, compromís al país. Ara les cartes són damunt la taula. Ara, encara pesa i massa el tacticisme.

Andreu,
Jo també entenc moltes coses, el que diu en Josep-Empordà i la postura de CiU. Ara, no crec que aquesta mena de funcionar sigui justament el revulsiu per a tota aquesta gent que viu desencantada la política i que, a més, veu prefectament aquest tacticisme.
Evidentment que no m'escolto el que diuen des d'ERC. Han perdut tota credibilitat i ascedent moral per anar dient segons què. Penso que CiU pot acabar sortint-li bé la jugada. Però no estic segur que això no se li pugui tirar en contra, tot i que ara pot donar-los bones cartes.
Hi ha coses que en un escenari de crisi cal lligar-les molt bé. Altrament, la crisi serà insuportable, per més que a la foto tots fem molt de goig.

Josep-Emporda i Andreu,
Qui és el Dr. Reguant?. En podeu fer cinc cèntims?. Mercès a la bestreta. Pel que dieu, promet.

Garrofaire,
Bona aquesta. No et falta raó!

LTE ha dit...

caiem a plom compatriotes, però en part entenc a CDC, estem entre l'espasa i la pared més que ningú...
Salut.

Dessmond ha dit...

Lte,
Jo també entenc a CDC, que consti. Ara, tots aquests desencantats ho entenen?

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Jo, que no el conec, al Dr. Reguant, explicaré el que recordo. Sense anar a buscar confirmacions detallades al pare Google. Un mixt de memòria, records i valoracions d'aquells temps.

Josep M. Reguant era, i és, un psiquiatra, que parlava bé, i que va ser un dels quadres mitjans/alts destacats, en aquella fase final de l'Hortalà , secretaria general d'en Colom, contestació a la parella Colom/Rahola i conspiracios anti Colom fins la seva sortida d'ERC.

Va arribar a ser diputat al Parlament, per Girona, quan en treien 2 (en Puigcercos i ell), però no va acabar una legislatura a les rengles d'ERC sino que va marxar al Grup Mixt.

Es va establir definitivament, personalment i professionalment, per Palafrugell, ara ja farà 2025 anys. Després d'alguns anys de silenci politic, reapareix, per a mí sorprenentment, a la política local de Palafrugell amb un nou grup que crea, a la seva mida i figura, i amb el que fa i treu alcaldes, i fa de tinent d'alcalde amb molt de poder, amb un alcalde convergent prou polèmic (Sunyer) i després canvia d'aliats, crec, i darrerament, ja no es presentà. Pero va condicionar la vida local de Palafrugell ben bé 10-12 anys.

Persona culta. Recordo algunes de les seves intervencions a alguns programes de la naixent TV3, amb bon tarannà i coneixements.

Dos o tres llibres escrits. Un sobre el darrer "guerriller de veritat", en Massana, el cenetista, que tot i la seva atzarosa vida, finalment, es va poder reintegrar a la vida de Berga amb la seva familia fins la seva plàcida mort. Es un llibre que he fullejat, molt ràpidament.
No recordo si explica en Reguant el motiu de la seva investigació sobre la vida d'en Massana, però realment va ser el que em va frapar, en el seu moment.

I després, o abans, ja no ho recordo, va escriure un llibre sobre els trencaments, conspiracions, mala llet, difamacions, a l'ERC que ell va coneixer molt bé ja que formava part del pinyol secundari, però d'un pinyol, i que duia el titol de "Radiografia d'una ruptura". No l'he llegit. Està a la gran llista de llibres que, si un dia veig per alguna biblioteca, agafaria. Pero no es l'unic.

Suposo que es un llibre, semblant a l'altre d'en A. Soler, amb una altra perspectiva, sobre la "mala gaita generalitzada de les persones que estaven per ERC i en voliu viure i molt bé, durant uns anys".

Es una explicació feta ja els 90, anys després.

I també té un llibre iniciàtic, en català, amb un títol suggestiu de "Home lliure, terra lliure", del 1983, que em sembla una mica equívoc voluntàriaament. Suposo que va ser el seu passaport per a entrar bé, bé, força bé, als cercles de l'Heribert, d'en Victor Torres o de l'Hortalà, i fer carrera al sí d'ERC.

Reguant va ser, crec, un conspirador quasipermanent, al sí de l'ERC. Com en Jaume Rodri, el de Cardedeu, però amb altres aliats, i suposo que amb altres finalitats.

Segur que coneix molt bé les personalitats d'en Puigcercos, i d'en Carod, sobretot, potser més que la d'en Colom i de la Pilar. En definitiva, va viure molt mullat aquella inclussió forçada -contra les bases i els quadres- d'en Carod (a qui no suportaven per Tarragona) a la llista per Barcelona, per assegurar-li un lloc i cales. I segur que va col.laborar en el finançament d'ERC, gestionant ajuts, prèstes o crèdits, que no va saber administrat pou bé la direcció d'ERC. A algun lloc recordo haver llegit una gestió seva davant una caixa del sud (Penedès ó Tarragona, no ho recordo bé) per a un o dos prestecs que permetessin sortir ERC d'una situació molt problemàtica.

Eren uns anys semblants als d'ara, de l'ERC, però molt més llibertins. Com no tenien poder, cada "baró" feia la guerra per la seva abanda. Cada "baró" intentava guanyar-se garrofes o ajuts de conselleries convergents a la seva manera, sempre de manera anarquica, o no centralitzada, i vagi vostè a saber que passava després. Allò era Icària. El matemàtic Bonet, crec que es diu, (ara senador per l'Entesa), el que no va treure ni un regidor per BCN a unes municipals però que es va emprenyar molt quan a les properes el van descavalgar de la llista, per posar-hi la Pilar Rahola, que fa formar el primer tripartit a l'ajuntament de BCN. Si, la Pilar, la meva coneguda i ben valorada, Pilar Rahola va ser la primera tripartita. Té nasos.

Després estaven en Reguant, en Jaume Rodri, els més honestos de sempre, el Victor Torres i els seus pocs amics de LLeida; el xupopter Miquel Pueyo, que fent-se el tonto, porta 25 anys amb càrrec;
els nouvinguts marxistesleninistes (però poc intel.ligents i gens patriotes) del Psan i de NE, Carod, Bargalló, Benach, ela corifeus d'en Colom provinents de la Crida (en Bosch, recordo),..allò sí que era una olla de grills. Molt mes que ara.
Un espectacle lamentable. Un circ de les vanitats de gent poc competent, vaja com ara.

El que sí recordo, i per això vaig fixar en la memòria el nom del Dr. reguant, és l'acussació que li feien altres sectors importants d'ERC, si, d'ERC, i en concret de la ciutat de Barcelona, d'assenyalar-lo com un "infiltrat", com un "espia" (dels serveis centrals d'informació de l'estat i/o d'algun servei d'informació d'algun cos armat estatal). Em va sobtar, però no eren 1 ó 2 les persones (no militants de base d'ERC a Barcelona) que ho deien en sopars, trobades transversals i xerrades diverses, eren mes, fins que va arribar a ser una llegenda urbana, petita, però que havia arribat a molta gent.

Pocs mesos després, altra gent d'ERC que coneixia i frequentava, em van començar a dir allò de que el "confident" era l'entrista Carod i els seus, i de feia anys, i em feien recordar - i es veritat- tots els finals en forma d'escissions destroçadores que s'havien donat als grups, partidets, plataformes o partits per on havia passat en Carod, abans.

I que a ERC estava fent el mateix.
I que la campanya contra en Reguant l'havien iniciat els carodiens, utilitzant altres sectors com a via de transmissió.

Bé, potser tinc algun que altre record més, però em sembla que com aperitiu, benvolgut Dessmond, ja està prou bé. Ara vindran els plats forts d'en Josep-Empordà, molt mes coneixedor que jo del personatge, de la politica local a Palafarugell i, també n'estic segur, dels tèrbols anys del període 1985-1996 al si d'una ERC plena de bvolxevics, menxevics, socialdemòcrates, liberals a punt de morir, i, sobretot, aventuristes que buscaven tenir un sou segur que no trobaven a la vida civil.

No es el cas d'en Reguant, crec, n'estic segur, que ha demostrat que sap viure de la seva feina de psiquiatra.

El que no sé, ni tinc idea, de si va aplicar els seus coneixements professionals a aquella boja ERC, o precisament la seva formació el va dur a marxar lluny.


Benvolgut Josep-Empordà: et passo el testimoni.

Josep-Empordà ha dit...

Renoi, benvolgut Andreu!, m'has deixat estorat!!.

Qué més puc afegir-hi?.

En Reguant provenia del mon llibertari, i ja fou expulsat d'ERC per en Barrera una vegada per la seua insistencia en impossar a ERC la "doble militància" CNT/ERC.

El seu "grupuscul" dedicat a la política municipal es diu AMP (Acció Municipal per Palafrugell), i encara existeix. Ell ja no s'hi presenta, ho fa una colaboradora seua, però és ell qui mou els fils. Com molt bé dius, amb un parell de regidors, va condicionar la vida politica local de Palafrugell durant uns quants anys. Tenía la seua consulta al C.A.P. com a veritable "oficina electoral".

Ara ja no té el predicament que tenia, perque, entre altres coses, está jubilat, i ja no té la "oficina electoral" a la seua consulta.

Recordo les frequents vingudes de'n Colom a Palafrugell amb el famós helicòpter. Aquestes vingudes, en aquella època, eran constants, i si, en Reguant sembla que li va solucionar a n Colom forces temes econòmics, que juntament amb les envejes que provocaba ellá pel Ripollés i el Gironés, foren la causa dels enfrontaments.

Si vols llegir el llibre "Radiografía d'una Ruptura", demana-li a n Cesc, al que li tinc "prestat", perque a les llibreries, no el trobarás pas.

És molt allissonador de la classe de gent que de sempre ha pululat per ERC i que ens ha portat fins a on som ara.

Cordialment.

Cesc. ha dit...

A veure, he fet un comentari que no ha sortit, suposo perque em faig un embolic de sortir com a comentarista blogger o amb nom...m' autoesborro. Coses de la voluntat de progressar. Dubto tant que en Dessmond m' esborri que de ben segur 100% que sóc jo que l' erro...si no fos així li faig la fimosi a mossegades. Deia al comentari que a en Dess li vaig enviar un resum del llibre que tenia en préstec d' en Josep, i que m' havia sorprès que digués que no en tenia ni constancia de l' existència del Dr. psiquiatre.
Josep, vaig ser diumenge a una regata infantil a Palamós, però estava tant enfeinat amb el post del Cimera que ni vaig telefonar-te. Els qui em van veure van pensar que era una rata boja de biblioteca...deixada anar al club nàutic. A la propera et telefono. El llibre el tinc acomodat a una lleixa de noguera de la biblioteca de casa. Boníssim.
Salut i independència,
Cesc.

joliu ha dit...

estàs bé?

Cesc. ha dit...

Benvolgut Dessmond,
Voldria disculpar-me pel tò del meu últim comentari. Portava una emprenyamenta molt forta per un tema professional, i va rebre l' Ichting de manera totalment immerescuda.
Una abraçada,
Cesc.

Dessmond ha dit...

Joilu, Cesc i resta de comentaristes,

1) Sento no poder respondre. Vaig de bòlid en més d'un front, que a més són poc productius. A vegades la vida obsequia amb aquesta mena de penitències.
2) Sento més no poder escriure amb la regularitat que ho feia. Espero que ben aviat podré tornar a agafar el ritme. A veure si avui m'hi puc posar.
3) Joliu, estic bé. De salut, bé.
4) Cesc, no calen disculpes. Veig que professionalment parlant anem ben calents. I patriòticament escaldats. Cal anar sempre amb l'eina ben esmolada. Fins quan vingui un altre juny... Ànims!

Joana ha dit...

No t'estressis...ara NO!
una abraçada!
Ja tinc les eines a punt !

Anònim ha dit...

[url=http://firgonbares.net/][img]http://firgonbares.net/img-add/euro2.jpg[/img][/url]
[b]convertinf eps images acdsee, [url=http://firgonbares.net/]sign shop software[/url]
[url=http://firgonbares.net/][/url] adobe acrobat reader 9 wont launch oem vs retail software
educational discount software [url=http://firgonbares.net/]quarkxpress free newsletter template[/url] coreldraw 8 templates
[url=http://firgonbares.net/]can i get photoshop cs3 for a non intel mac[/url] autocad viewer
[url=http://firgonbares.net/]cheapest software anywhere reviews[/url] purchase oem software
cheap windows software [url=http://firgonbares.net/]xp software for sale[/b]