Guerra a les enquestes

A mi em fa l’efecte que tenim ben aviat alguna cosa de pes damunt la taula. No sé si nomenar-ho tant com eleccions avançades. Ningú sap del cert cap a on pot dur-nos exactament la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, per exemple. Però que hauria de fer el mateix efecte que una bomba de neutrons, sí. Ara, com que Catalunya cada dia es mou per pulsions més imprevisibles, ves a saber com pot acabar tot plegat.

De totes formes ja hi ha qui va agafant posicions. Pel que pugui ser, finalment. L’altre dia fou una de les versions més porno d’aquest govern i la seva escena titulada “taula sobre les infraestructures”. Els senyors d’Iniciativa van poder fer el seu espot, on van deixar clar davant Montilla (i tot Catalunya) que ells segueixen tant coherents com sempre. Res de fer cap carretera nova i van puntualitzar que no tenen res a veure amb cap cosa en aquesta matèria que pugui engegar el govern. Ens van mostrar les seves mans netes, vaja. Aleshores em va semblar una posada en escena descaradament pre-electoral.

Ara acaba saltar la notícia de la dimissió del director de l’Avui, en Xavier Bosch. Encara no fa un any que gasta el càrrec. Aquesta ja em sembla més significativa. Molt en la línia que marca el noi de la crosta i, per tant, amb molta més visió d’eleccions a la vista. Quan el diputat socialista va demanar en seu parlamentària que havia de reclutar professionals a TV3, hi havia el mateix horitzó: enquestes magres i previsió de convocatòria amb les urnes. Calia, doncs, allisar un camí ple de dificultats amb l’AVE que no arribava, l’aigua que no arribava, Rodalíes que no arribaven, l’electricitat que no arribava. I en ZP sí que havia d’arribar. A la Moncloa, però.

Si t’ho penses fredament, digues-me una cosa amb la que t’hagi fet trempar el tripartit. No vull posar-te contra les cordes. Amb una ja faig. Amb què significaries com l’obra de govern?. Polítiques socials?. Si grates per aquest cantó pots quedar extenuat, perquè és un sac on hi pots posar de tot i tu seguir patint les incomoditats de sempre. O més. El fet és que les enquestes ja no donen matemàticament tripartit. Ha de ser pel goig que provoca, és clar.

Quan les coses arriben en aquest punt, cal preparar el camí. Desbrossar més crosta. Seguint aquesta lògica aviat serà el torn del fiscal. Sempre ressuscita alguna causa quan flairem eleccions. El tres per cent, el cas casinos, el cas treball, el cas turisme, alguna d’aquestes causes obertes i mai tancades, que van i venen sempre en les mateixes circumstàncies. Jo estic esperant alguna novetat, com ja s’ha testat a les Balears. Suposo que ha de venir amb càmeres de televisió i els Geos ocupant una seu central. Tot en rigorós directe, en una franja horària de màxima audiència. Cal donar un gir a les sempre tant rebels enquestes.