dilluns, d’octubre 20, 2008

Arran del congrés d'Unió

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el congrés d’Unió. Oli en un llum. Com sempre. Tot ha sortit tal i com s’havia planejat i fins i tot els corrents crítics rumien saltar per la borda. Poc partits tenen un maquinària més eficaç que la d’Unió. I un líder a prova de bombes.

A mi em sembla perfecte i respectable que en Duran aguanti vint-i-cinc anys o el que li quedi, encara, al front d’aquesta organització. Si li ho permeten, si l’aguanten, si no hi ha ningú més capaç, perquè hauria de plegar?. A mi em sembla un líder polític tan sòlid com solvent. A més, mai m’ha agradat això de la limitació dels mandats. Ni les restriccions, en general.

Ara, el que no m’ha fet tanta gràcia ha estat el discurs sobre la sociovergència i el sobiranisme, que tant han retrunyit amb la seva reelecció. Ha imprès un segell irreconeixible a la Unió real. M’ha semblat una forma una mica bèstia d’intentar marcar perfil, l’altre gran objectiu que es proposa aquest partit i que, més que una novetat, ja comença a ser tot un clàssic pesat.

Amb la humilitat que sigui i, des del respecte absolut, vull dir que em sembla contradictori renunciar al sobiranisme o aquesta cosa tan lletja (com radical) de La Casa Gran i apostar per l’Espanya confederal. A la confederació s’hi arriba des de la sobirania. O és què, com sol passar en aquestes latituds, quan parlem de confederació, ves a saber tu en realitat de què vols parlar, no?. Em sembla que cal tenir unes grans dosis de fe –a saber a què, també- per anhelar en aquesta Espanya un sistema confederal. Si una cosa més tèbia com pot ser el federalisme benintencionat ja fa dies que ha deixat les cunetes plenes de cadàvers (encara prou calents), ara aquest es despenja amb la passió confederal!.

Voler practicar la sociovergència, quan encara és tant viu el “no” als pressupostos perquè en ZP no ofereix cap garantia, penso –altre cop molt humilment- que ratlla el pecat. Per això i per molts altres motius semblants, evidentment. Però és un pecatot dels grossos. Fa dies que Duran es deixa tirar massa els trastos socialistes. Tant d’amor com li professa en Zaragoza no pot ser mai bo. Ni ver, ni substancial, ni desitjable. Ni creïble. Sort que n’Iceta, quan toca, toca de peus a terra. I els trastos te’ls fum pel cap. Em costa d’entendre, doncs, com es pot fer el préssec d’aquesta forma i amb tantes ganes.

Duran és l’artífex d’aquesta cosa estratègica que és el marcar perfil dins la federació. Suposo que aquest discurs que no vol sentir de sobiranies i que, en canvi, sent un amor sobtat pel socialisme és part de la mateixa comèdia. Unió sempre ha fet una mica massa el ruc amb el partit socialista. I, a vegades, encara fa més l’ase amb l’excusa d’anar a la cerca del perfil favorable.

Em sembla que comença a ser hora d’aprendre la lliçó. Després de tants anys de remenar la cua i acumular tant d’experiència, seria molt desitjable que el fet de voler tenir un discurs propi dins la coalició no suposi introduir-hi confusió. Si ara ja fa mal d’orelles sentir segons què, espero que en arribar les eleccions no hi hagi un darrer numeret, tal ja és costum en els prohoms d’Unió. Més confusió d’aquesta no crec que la puguem suportar.

10 comentaris:

Manel des de l'Exili ha dit...

Salut Dessmond,
molt bon anàlisi, jo només afegiria que en Duran, com a lider que és, vol sempre marcar el paquet davant d'en Mas. Estic segur que no ha paït que en Pujol decidís per en Mas i no per a ell, que estava tant ben preparat!.

Això marcarà sempre les relacions entre ambdos partits. Estic segur que en Duran espera el fracas d'en Mas , que no oblidem va dir que plegaria sinó torna a ser el president de la Generalitat, per eregir-se com el definitiu cap de la Coalició, que possiblement en aquell moment deixarà de ser per ser definitivament un partit.

Mentrestant aquestes declaracions son munició per als oficialistes d'E i IC. Però també son arguments que donen motius als indecisos nacionalment i que son d'esquerra que votin per al PSC.

La teva interpretació, la trobo molt escaient i valuosa, sobretot perquè els coneixes millor que molts dels blocaires independentistes que escrivint en la catosfera.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Manel,
El fet de ser una part d'una coalició té uns avantatges -electorals- i unes servituds -aigualir el discurs propi-.
Trobar un espai per fer notar que tens una vida, més enllà de la coalició és molt difícil. I segons com es fa més valdria no intentar-ho. Penso que aquesta Unió n'abusa molt i en aquesta cerca és prou desafortunada la via per fer-ho. I quan som prop de les eleccions és imperdonable.
D'altra banda, si t'hi fixes, al Comité de govern comença a haver prou gent que aterra des dels Joves d'Unió. És a dir, gent que és decididament sobiranista. Amb això vull dir que la imatge que projecta Duran amb totes aquestes proclames és molt molt erràtica. Només fa que provocar confusió i ben poca cosa més.

Cesc. ha dit...

Benvolgut Dessmond,
Tant i tant com en Duran m' ha alegrat l' esmorzar, sobretot quan he vist l' Iceta a l' Avui... i tu ara em vens dolgut.
A veure, el que n' opino del tactisme d' en Duran ho he escrit a ca l' Elies...que ha estat més matiner. Ara, ara ja puc dir que en Mas ha dit que no vol pas aigua al vi...que és el que tocava.
En Duran ja ha dit que vol ciusociata, n' Iceta que vol tripi, en Puig que ja se' n parlarà un cop hi hagi eleccions i en Mas que vol guanyar i no dependre de crosses, i menys sociates. Jo ho veig tot com toca.
Menys la Iceta, que s' ha precipitat...que era el que tocava.
I en Zapatero que no ha dit res, però ja sap el que valen els 10...el cap de la montilleja.
Respecte CiU la veig com ha de ser, una federació de dos partits...per repartir-se els papers.
Salut!
Cesc.

Andreu ha dit...

Per acabar-ho d'arrodonir us recordo que el "famós tema" dels fons europeus per a formació i les seves derivacions extra-administració comprén dos factors:
a)gestió per part de gent d'Unió situada a la Conselleria de Treball.
b)- Cornellà, amb l'alcalde Montilla, és el municipi d'Europa, i per tant d'Espanya, ergo, el municipi de Catalunya on es va produir més "corrupció", és a dir, on hi hagué la proporció més alta entre fons/cursos indicats amb mancança fortíssima de documentació indispensable i de veracitat en les declaracions, i total de recursos abonats al col.laborador, es a dir, l'ajuntament de Cornellà, de l'alcalde Montilla.

Pura casualitat?
Doncs serà que sí.
O no?

Tenen coses en comú gent d'UDC i gent del Psc-psoe? per exemple, això.

Que encara no ha acabat el peregrinatge judicial.

Però que, com es així de bíped, estic segur que acabarà en res.

O els dos moros, o els dos cristians. El que uneixen i ajuden a unir els fons europeus.

Salutacions cordials,
Andreu

Josep-Empordà ha dit...

En Cesc té raó, C i U es reparteixen els papers. És que no fan el mateix els del tripartit?.

Al menys, C i U, ho fa sense martingales d'equidistancies, son dos partits que es presenten junts a les eleccions, i amb aquesta "comèdia" dels desencontres, amplian el seu electorat.

Ja arribará el dia que trenquin, però primer que trenquin el PSC i el PSOE.

reflexions en català ha dit...

Bravo, Dessmond.

Si aquesta és l'estratègia d'Unió, perfecte. Ja comença a ser hora de mullar-se, tots plegats. Que ens diguin la seva aposta i prou d'ambigüitats. El Duran ja ha dit que vol poder, ara hem de veure si CDC vol poder a canvi de cedir.

Cesc. ha dit...

Benvolgut Marc,
A mi em sembla que en Duran no diu pas que vulgui cedir res, només tasa, posa preu, a l' estabilitat que demana l' embustero, hi ho cotitza ben baix, només demana el cap de montilla.
Per què després li diguin fenici, de fet, jo el trobo d' una generositat que frega la de rebaixes d' última hora. A l' embustero li costa el mateix que li va costar portar-lo, és el preu de retorn només, el que no m' ha quedat clar és qui en paga els ports...suposo que això són els serrells pendents a la negociació transaccional.
Salut i independència,
Cesc.

Tresinores ha dit...

Doncs no, mes no es pot suportat. Per que el que ha fet no te nom. D’entrada, llepar i llepar quan els socialistes estan pel tripi 3... si és que fot pena! Algú creu que CIU es pot presentar a unes eleccions amb un missatge tant engrescador com aquest?

Cesc. ha dit...

Ep! benvolgut Tresinores, que no ho ha fet CiU, no et desmoralitzis pas ara, ho ha fet en Duran. I ha fet saltar la Iceta com una llebre...que sí que ha vist com el posaven a la balança, amb la resta de visceres pel cap-i-pota.
En Pelegrí ja li ha dit a en montilla que convoqui eleccions. Jo ho interpreto com una guillotinada amb comandament a distància per no quedar ni esquitxat pel tall de la fulla alliberadora.
En montilla que marxi aviat a collir tomàquets al Penedès...que l' esperen...amb cap o sense, total?
Salut i independència,
Cesc.

Carles TV ha dit...

Cada vegada que els d'Unió obren la boca, CiU fa dos passes enrera per tornar a governar la Generalitat. Tan inútils i curts de mires són? Trencament ja!