divendres, d’octubre 17, 2008

Catalans emmirallats

Hi ha moments com aquests en els que voldria sentir altre cop un Joel Joan dient coses del tipus: senyor, gràcies perquè ens il·lumines. No sé que faríem sense tu!. Paraules d’un ridícul antològic que va adreçar públicament no fa pas tant al President basc. Si aleshores ja feien sentir vergonya aliena, en el context actual no sé quin dring poden provocar. I tants i tants catalanets que miren com a perfectes babaus cap a la política d’Euskadi sense garbellar mínimament la informació que d’allí ens arriba. L’emmirallament basc és una de les coses més ridícules i catalanetes que conec. Perquè es fa prescindint del context i donant màxim valor a la literalitat, ja siguin paraules o simples gestos.

Algun d’aquests reiets de la perpètua basquitis m’hauria d’explicar com es menja aquest recolzament als pressupostos del govern espanyol, tenint el concert econòmic sota el braç i la humiliació reiterada cada cop que hi ha un pla Ibarretxe a la vista. Encara és ben calenta la darrera i sonada afaitada nacional.

El galleguisme del BNG és molt més discret que el nacionalisme a Euskadi o a Catalunya. Ha anat creixent, mica en mica. Sempre que no era tocant cuixa, ni amb cotxe oficial. Sense fer massa soroll i amb molta constància ha anat traçant una línia ascendent. Ull viu, a Galícia, el nacionalisme són ells. Tots els ous al mateix cistell. Això sí, el PSOE fent-los l’abraçada de l’ós. Caldrà veure, doncs, la resistència en el temps d’aquest projecte.

En moments com els presents m’agradaria saber la vida que cal dedicar a un invent com Galeusca. Clínicament mort, des del punt de vista polític. Potser és una eina molt útil per organitzar congressos lletraferits, jornades folklòriques o reunions transnacionals de tuperware. Però poca cosa més. El resultat és què Espanya pot dormir tranquil·la. Lluny queden els temps en que a un president espanyol un invent semblant podia treure-li la son. Lluny haurien de quedar, també, els emmirallaments de tants catalanets.

23 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Els bascos, no tenen ni amics ni enemics, només interessos. I son espanyols en estat pur.

I aquí, mentres, fent el papanates.

Els bascos, ja tenen el que volen: un estat dintre de l'estat, i ara, la preocupació del PNB, és fer gestos per no perdre el govern, res més.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
El problema són els catalans, que ens mirem segons quines coses amb una visió bastant analfabeta.

Josep-Empordà ha dit...

Diari "El Pais"

"El nacionalismo más peligroso es el catalán"

http://www.elpais.com/articulo/cultura/nacionalismo/catalan/peligroso/elpepucul/20081017elpepucul_6/Tes

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
De tant en tant els agafa aquesta mena de rampells. Però depen del dia és més o menys perillós aquest nacionalisme. Avui, per exemple, fa riure.

Andreu ha dit...

Sóm diferents. Les tres nacions de matriu no castellana de l'estat actual.I per tant, sent diferents, i sent nacionalistes, cadascú ha de vetllar i intentar el millor per a la seva nació.

Ningú va crear Galeuscat amb l'objectiu de fer política concreta comuna contra el govern espanyol de torn. Es un referent de que hi ha altres, diferents dels castellans.

I es millor que hi sigui, que no hi sigui. I hi ha intercanvis d'informacions i contactes permanents útils.

Crec que són dues cares similars: els qui s'emmirallen en l'exemple basc (no sabia, aquesta ridiculesa del figureta Joel Joan.., gràcies Dessmond) i que , simultàniament, quan passa alguna cosa, es queixen de que Galeuscat no sigui un instrument català. Es absurd.
El que no pot ser no serà. Però Galeuscat va neixer per a altres coses, que està fent.

Cordialment,
Andreu

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Andreu,

En el meu primer comentari he escrit erroneament que els bascos son espanyols en estat pur. Volia dir castellans en estat pur.

Ells, no és que siguin de matriu castellana, és que els castellans, son, entre altres de matriu basca, d'aquí l'amor/odi que es professen...i que ni castellans ni bascos, no ens enganyem, professen als catalans.

Cordialment.

Síncirily Modgi ha dit...

No ens emmirallem pas. Més aviat els hi tenim puta enveja.

popota ha dit...

Dues coses:

-La reacció de Carod que blasmaves a l'anterior post ha estat exactament la mateixa que la reacció del Govern alemany, el Govern Francès i el govern d'Illinois a circumstàncies similars. Exactament. És el que passa en qualsevol país civilitzat que vulgui mantenir i fer créixer el sector industrial i sàpiga prioritzar entre els interessos de determinades multinacionals i els lobbies econòmics i els dels ciutadans.

-A mí em fa gràcia veure els malalts d'anti-basquitis aguda mirant de relacionar el sí als presupuestos amb els motius pels quals molts catalans mantenim una sana admiració per gent que sap ser seriosa, sap negociar i ho ha demostrat amb resultats, i és per aquest motiu que l'atur allà creix al 25% del que ho fa aquí. Sobretot, perquè qualsevol persona alfabetitzada té una lleugera idea de com estan les coses al sí del PNB i a quina de les dues tendències que s'han estat enfrontant en els últims anys pertany la paternitat d'aquest acord, i que per cert és l'única que ha jugat la carta d'aquesta martingala anomenada Galeusca, afegida a altres operacions similars com la de Nafarroa Bai.

Josep-Empordà ha dit...

El Pais Basc te la GRAN FORTUNA de no tenir partits com el pscPSOE o ERC. Aquest és el drama de Catalunya.

Si, aquests partits que tant de mal fan a Catalunya, encara tenen plomes que els defensen, i és que tenir la clau del pressupost, compra moltes conciencies.

Inclús la de "periodistes incorruptibles".

Dessmond ha dit...

Andreu,
Galeuscat no és un instrument català. Però és un invent uqe hauria de servir per fer determinades "polítiques comunes", no?. Al final només serveix per fer trobades literates, això sí, molt felices.

Síncirily Modgi,
Enveja sana?

Popota,
1) Com no deuria ser exactament el mateix que fan per França, Alemanya i fins i tot a Illinois, en Carod va optar per fer anar altres arguments de negociació. Pràcticament l'endemà va deixar aitals amenaces. Afortunadament.

2) Els patidors de basquitis permeten al PNB el que no permeten a CiU. Si ho fan els bascos, està bé. Si ho fan els catalans és que no hi ha collons o és pur regionalisme. Aquests patidors són els mateixos que fan ostentació de la equació Euskadi=Catalunya. D'aquí podem deduir que com que un i altre país són calcats passen coses com per exemple que l'atur és manifesta de forma diferent i, per tant, es demostra que els catalans som incompetents de mena.
Potser sí que correm el perill de caure malalts d'antibasquitis.
Els que no suportem la basquitis som uns grans defensors i admiradors del País Basc. El que no suportem són el "cut and paste" que es fa de situacions semblants només en aparença. Això és el que ha de descobrir encara els postulants de la basquitis crònica.

Josep-Empordà,
Sí, per exemple. O crosses tipus Iniciativa. El tripatit que hi ha ara mateix a Euskadi és impensable a Catalunya.

Jesús M. Tibau ha dit...

el que cal és tenir un projecte propi (tenir clar que volem ser quan siguem grans, creure-se'l i treballar amb fermesa per a aconseguir-lo

popota ha dit...

"2) Els patidors de basquitis permeten al PNB el que no permeten a CiU. Si ho fan els bascos, està bé. Si ho fan els catalans és que no hi ha collons o és pur regionalisme."

Això és victimisme. Jo, com a feliç diagnosticat de basquitis, i que entenc que els polítics bascos han mostrat una dignitat, una capacitat de lectura de la situació i una decència molt superior a la dels catalans -molt especialment en els dos momentos claus: la transició i l'entrada a l'euro- no "permeto al PNB el que no permeto a CiU". Ras i curt: CiU -i ERC, i IC, han fet santament amb les seves esmenes a la totalitat als pressupostos-, i l'actitut del PNB ha estat llastimosa. I una cosa més: no estaria de més deixar de parlar de collons, i parlar de la realitat: acció política i anàlisi de situacions.

Josep-Empordà ha dit...

El Pais Basc te la GRAN FORTUNA de no tenir partits com el pscPSOE o ERC. Aquest és el drama de Catalunya.

Si, aquests partits que tant de mal fan a Catalunya, encara tenen plomes que els defensen, i és que tenir la clau del pressupost, compra moltes conciencies.

Inclús la de "periodistes incorruptibles".

I hi afegeixo que cert, Popota, el mal de Catalunya bé de la transició...amb una Catalunya comandada per el PSOE, la UCD i el PSUC. D'haver estat liderada per CiU, de ben segur que tot hauria anat d'un altre manera, malgrat que els professionals de la desinformació i la construcció de "marcs mentals", els hi vulguin carregaar SEMPRE els neulers a ells per exonerar als responsables...que tenen la clau de la caixa d'on surten els "doblers".

Anònim ha dit...

Popota,

La frass d'en Dessmond respón, 100%, a la realitat.
I no es victimisme. Com no era victimisme, tot el que van explicar, escriure,dir, i reclamar, i treballar, des d'en Pujol, passant per en Trias Fargas, en Cullell, l'Alavedera,l'Homs i tots els conseller d'economia de la Generalitat. No era victimisme. Erem victimes, del finançament discriminatori.

Per cert, ni tu ni cap altre, s'ha excusat per titllar de victimistes tots aquells que parlavem de l'expoli fiscal i discriminacio en les inversions estats i en el finançament des del 1982. La realitat es molt toçuda.

A veure: els qui es van separar del PNB (garaitcoexea i col.leguis), els d'EA, Eusko-Alkartasuna, han estat molta anys (sobre tot la begonya, amiga d'en Carod, per cert, on està ara la Begonya? ha desaparegut? per que?) amics intims i consocis d'ERC, de la del teu Carod.

I si això hi hagues fet CDC, de fer-se consocis de EA en lloc de mantenir la relacio preferencial amb el PNB? Insults, insults, i insults. Els que no heu donat a ERC per intentar seduir la Begonya. I, els d'EA sempre han donat suport abans, al PNB, que al Psoe. Sempre, sempre, sempre.

Mai, l'EA basca ha fet ni hagues fet la traició de Carod del 2003 i del 2006.

El PNB pot ara, posar en revisio un sistema escolar de separacio , entre euskera i castellà, com a llengua vehicular. I no van seguir el model convergent, que es el que es va imposar a Catalunya. Ara creuen que es millor el sistema català i intentaran canviar-ho.

EA no els ha matxacat. Ni ERC, ha, ha.

Si a Catalunya, ara, CDC, popugnès un canvi de sistema educatiu, quant a llengua vehicular (que no es el cas..) la de bestiesses que soltarieu.

Això es el doble rengle. La hipocrea i fariseisme que us caracteritza, Popota.

Res mes.
Cordialment,
Andreu

popota ha dit...

"La frass d'en Dessmond respón, 100%, a la realitat.
I no es victimisme. Com no era victimisme"

Veig que passes olímpicament de rebatre el que dic per establir una comparació que no hi té res a veure. No només perquè jo he defensat públicament que el tripartit 2.0 ha practicat el mateix victimisme -no així el primer, que va tenir la valentia de fer una proposta i va caure per aquest mateix motiu-.

Com passes olímpicament del que he dit i hi afegeixes alguna notòria mentida -com és l'ocultació del paper dels comunistes catalans en el fet de que tots els nens s'ediquin en la mateixa llengua-, repeteixo el que ja he dit: la frase del dessmond és un excercici de victimisme, doncs es queixa de que els que tenim basquitis permetem al PNV el que no permetem als nacionalistes conservadors catalans. Aquest fet és notòriament fals, com posa de manifest el meu aplaudiment al no de ciu als presupuestos i la meva censura al sí del PNV.
Tanmateix, a tu t'interessa obviar tot el que he dit, i anar-te'n per petaneres essent fidel a la hipocresia i el fariseisme que caracteritza el teu(*) discurs. El meu no pot ser més clar: un 10 per C, per U i per CiU al no als pressupostos, i un 0 pel PNV pel seu sí.

(*): Dic teu i no vostre, perquè no participo de la subnormalitat democràtica espanyola consistent en obviar el que diuen les persones per encasellar-les en categories que em vinguin més o menys bé per atorgar-los idees i arguments que no defensen i així poder marejar la perdiu.

popota ha dit...

"i és que tenir la clau del pressupost, compra moltes conciencies."

Això val pels 23 anys de govern nacionalista? Hi ha pressupostos que compren consciències i pressupostos que no compren consciències? En què es materializà la compra de consciències durant els 23 anys de govern?

Josep-Empordà ha dit...

La teua Popota, lateua de conciencia. M'explico?...o vols que t'ho digui més clar, company?.

Andreu ha dit...

tripartit (o tripartits?).
Ningu sap que és el tripartit 2.0.Si mes no, jo. La terminologia informàtica no s'adiu amb la dels desgoverns.

Suposo que el tripartit-1 va ser el nascut a finals del 2003. El tripartit-2 va ser el que va durar, després de l'expulsió dels consellers d'ERC per part d'en Maragall, del maig al novembre 2006. I el tripartit 3 és el que hi ha ara,amb en Montilla president.

El 2.0 és, per a mí, una incògnita.
Però de victimisme, el mateix, l'1, el 2 i el 3. Tot es culpa dels 23 anys anteriors, tot es culpa de CiU, i farem la intemerata, ...però va arribar l'excursió fallida a Perpinyà, l'esvoranc del Carmel, i la corona d'espines de Jerusalem.

Ara, el victimisme ha estat el mateix, en intentar traspassar totes les responsabilitats als anteriors governs nacionalistes, quan l'exercici del govern es basa en decidir o no decidir sobre el que hi ha. Cap diferència de "victimisme hipòcrita", ni una.

M'ha arribat a l'anima aquesta mentida, però bona, amb bona fe, de posar la paraula comunista com protagonista de la inmersió linguistica. Pobres de nosaltres, fou obra dels comunistes? Qui eren els comunistes? els del Psuc, quins? Els d'el Guti, els d'en Ribó, els d'en Vazquez Montalban, els d'en Sole Tura, els d'en Frutos, els d'en López Raimundo, els qui van fundar el PCC? Amb mes sectes que forats al formatge, això de comunista, ho hauries d'aclarir i concretar, Popota. perque, saps, no va haver-hi cap conseller comunista ni socialista, fins el tripartit, i menys a ensenyament.

El Sr. Trias Fargas i el Sr. Pujol ja ho van aconseguir, abans del 1980, abans, i el Psuc, encara dominat pel Guti, hi va estar d'acord, però la iniciativa, publica, privada, política i organitzativa la van fer des de CDC, fil per randa. (Pere Pi-Sunyer, en concret, el primer conseller d'ensenyament, ja amb Tarradellas, i abans d'en Joan Guitart).

Com t'entestis en posar "comunista", jo m'entestaré en posar "liberal", si, perque eren polítics liberals de CDC. Però, noi, els comunistes i la inmersió linguistica a Catalunya és una cagada de tamany de vaca gran. Tifa grossa. Cap argument objectiu. Una història falsa que t'hauran explicat i que has interoritzat.

Jo no m'he referit en cap moment al tema dels pressupostos ZP, entre altres coses perque CDC no n'ha votat a favor ni un, ni el 2004, ni el 2005, ni el 2006, ni el 2007 ni, pel que sembla, el 2008. I CDC, en Mas, i en Duran, han complert, novament, com semopre, amb fets, coherents amb el que han dit que faran.I ho fan.

I el PNB mai havia dit que no els votaria. I ho havia avisat als seus bons amics de CDC, naturalment.
Però el mirall basquista, per a gent d'aci, anava i va per altres coses.
Salutacions cordials,

Andreu

Josep-Empordà ha dit...

Que els del BNG i els del PNB mirin pels interessos dels seus respectius paísos i els ciutadans que els votan, és natural, ara!, és també natural que els diputats del pscPSOE votin en contra de Catalunya sempre que en tenen ocasió i des de temps inmemorial i que, com a recompensa, els "independentistes" d'ERC els hi lliurin la nació sencera?.

popota ha dit...

"La teua Popota, lateua de conciencia. M'explico?...o vols que t'ho digui més clar, company?"

No a intoxicacions lamentables, gràcies. Sóc assalariat d'una pyme, sector privat, dedicada a quelcom que no té res a veure amb la política i comandada per un militant convergent. Mai he cobrat un euro de cap institució pública. Val a dir que podria fer-ho i la meva opinió seguiria valent el mateix en funció de les idees i arguments exposats, exactament igual que a ningú alfabetitzat se li acudiria atribuïr qualsevulla opinió de Mas al fet que, ell sí, menja d'això.

"Però el mirall basquista, per a gent d'aci, anava i va per altres coses. "

Ah, doncs si és això i el del mirall basquista que posava en dessmond no tenia res a veure amb les votacions pressupostàries i jo he entès malament allò de "Algun d’aquests reiets de la perpètua basquitis m’hauria d’explicar com es menja aquest recolzament als pressupostos del govern espanyol" retiro la meva explicació de com es menja el recolzament els pressupostos del Gobierno, i demano disculpes per la meva mala comprensió del text.

GukGeuk ha dit...

Kaixo,

jo el que no trobo bé és que hagi catalans que esperin més del País Basc que d'un país estranger. Perquè és això el que som, un país estranger.

Ara, que a Catalunya hagi qui troba admirable la manera de fer basca? és totalment lícit. Admirar un país no és necessariament esperar-ne res a canvi. Que molts catalans no admiren els EUA? d'altres Cuba. Esperen ajuda d'ells? tampoc nostra. No veig bé que per no deixar de fer el nostre país per a ajudar un altre se'ns hagi de treure admiració.

Pot ser també que molts catalans vegin al País Basc un caràcter agosarat que no troben al Catalunya. Un caràcter agosarat que ens ha donat quasi 1000 persones a la presó, moltes moltíssimes d'elles completament innocents. Això crea també romanticisme.

El que vull dir, en resum, és que tot em sembla una mena de "Alemanya és un gran país, té algunes coses que volem(d'altres no), una presidenta admirable, una gran qualitat de vida. Cabrons que no ens ajuden!!". Trobo que esperar alguna cosa de los bascos és fer-nos a tots dos, implícitament, espanyols. Si dels estrangers no esperem res, per què si dels bascos?

Andreu ha dit...

Chapeau, benvolguda TLP.

Dels bascos podem esperar el mateix que dels portuguesos. I els bascos dels catalans el mateix.

El que ens uneix es que no podem esperar res, a les bones, dels espanyols. I ens uneix fàcticament, sense voler-ho.

Crec, gukgeuk, que te'ns una perspectiva , més llunyana i menys podrida pel dia a dia, per a aportar-nos llum i claror on, massa vegades, ens ofusquem en veure petroli, quan no en tenim ni en tindrem mai.

Bona nit,
Andreu

Dessmond ha dit...

Gukgeuk,
Gràcies per la teva aportació. S'agraeix de debó. Espero que no sigui la darrera. I espero, també, que no sigui per parlar de basquitis. És un tema que m'aborreix sobiranament.