dimarts, de setembre 02, 2008

La gran crisi (i II)

De responsables d’haver provocat aquesta situació n’hi ha a les dues bandes. Els que ofereixen els duros a quatre pessetes i els que els agafen. Sabent que hi ha trampa, és clar. Tothom sap la part de fals que hi ha, per exemple, en el fet de passar de curs amb quatre assignatures penjades. Hi ha, doncs, el que ofereix el tracte i el que l’accepta. Les dues parts són bastants responsables de provocar una crisi de magnitud incalculable.

En aquest món irreversiblement global la subsistència la garanteix una gran capacitat per competir. Ser competent i incrementar generacionalment el coneixement d’un país esdevindran condicions fonamentals per mantenir la línia de flotació col·lectiva. El més ruc de tots, fins i tot aquest tros de corni, ho sap. Altre cosa és que s’hi avingui.

El paper de l’estat ha creuat masses límits, de forma impúdica. Ha convidat a delegar responsabilitats individuals a tercers. El mateix estat es converteix en dipositari d’una sèrie de competències personals que són intransferibles si hom desitja assolir un determinat nivell de solvència. Altres intents ja van demostrar abastament el fracàs de reservar determinats rols a l’estat quan haurien d’haver-ho estat exclusivament pels individus.

En aquesta mena de farsa es produeix el joc més pervers de tots. Perquè en nom d’una suposada sensibilitat social, el que s’ofereix al més desfavorit és la possibilitat d’accedir a un sistema educatiu farcit de temptadores dreceres. El que es fa amb això és matar qualsevol oportunitat de promoció real. Per variar, els únics que poden aconseguir l’antídot per combatre aquest socialisme de via estreta són els econòmicament ben servits. Pagant sempre pots trobar una opció que pugui proveir-te de la formació necessària. Aquí o a qualsevol punta del món.

Carregar-se l’oportunitat d’una bona formació és destrossar el futur, en més d’una generació. És una catàstrofe. En nom d’una suposada universalització de l’ensenyament el que s’està fent és convertir-lo en infinitament elitista. Perquè cal tenir un bon compte corrent i optar per anar més enllà de les fronteres catalanes, espanyoles o europees. Amb un model semblant de formació al d’avui Europa, Espanya o Catalunya tindran seriosos problemes per afrontar el futur. La societat que ara mateix genera és summament vulnerable a qualsevol intent de sobreviure, perquè la manca de preparació és la cosa més semblant a tenir la sida. No et mata, però et deixa sense cap mena de defensa. És un vulgar constipat el que pot costar-te la vida. Clar, si ets dels que no pots comprar la vacuna per aïllar el virus. Així de cru.

5 comentaris:

Toy folloso ha dit...

Vull comentar el cas d´un artesà que, en voler establir-se per el seu compte, com que no tenia "preparació", li han fet contractar a un responsable de taller, un xicot amb la formació professional de segon grau sota el braç.
No hi entèn res, si no va posar gens d´interès a l´academia, com voleu que li posi ara a treballar; "no serveix ni per estar amagat", diu el seu cap.
Però la seva signatura té un valor, que se li soposa donat els seus estudis.
Sort de la profesionalitat del "ruc" del propietari, que mai permetrà un, posem, abocament contaminant, que el "tècnic" no dubtaria en firmar, sense llegir-lo, (per la puta mandra).

Dessmond ha dit...

Toy Folloso,
Aquesta és la gran crisi: li donem valor al que en realitat no en té ni un bri. La titolitis no serveix per anar enlloc, només a on hi ha mentalitat soviet. I així els va anar.
Amb formació com la que descrius és impossible sobreviure a la globalització. Impossible. Fins i tot aquest energúmen que ni vol fer l'esforç de llegir -té problemes de comprensió?- sap que és un tros de suro.

El veí de dalt ha dit...

Hosti, Dess! Quan et llegeixo m'agafa sovint una depre que no me la trec de sobre. Em sembla que no em convé llegir-te..., pel bany de realitat que ens dones. SAlut i educació!

Dessmond ha dit...

Benvolgut Veí,
La mateixa depressió que m'agafa a mi, quan veig segons què. Em sap greu, però és que no ho veig d'altra forma. Salut i mota salut!. Perquè d'educació aviat no en quedarà.

manel ferran ha dit...

Evidentment, això és el que fa el Montilla i tot el govern tripartit. Els seus fills a l'escola alemanya!