divendres, de juliol 11, 2008

La singular tarda d'avui

Avui serà una tarda d’un 2.0. pujat de to. Primer trauré el nas al congrés de CDC. Hi ha una taula rodona on es parlarà de política 2.0. i blogs. Hi participaràn Saül Gordillo, Carles Puigdemont, Carme-Laura Gil i Marc Vidal. Crec que pot ser més que interessant.

Després vindrà un sopar amb paella, del qual n’és molt responsable n’Elies. Repeteixo: pa-e-lla-per-so-par. I aquí s’ha de decidir el futur de B*. Dia històric, doncs.

Pel que fa al congres de CDC, em sembla que hi ha dues grans fites que s’haurien d’abordar. La primera, encarar definitivament la famosa història de la Casa Gran. Cada dia que passa aquest invent es demostra més necessari. Però ha de saltar més enllà de les fronteres convergents. El repte, doncs, serà saber fer-lo quallar. Cal molt de tacte i decisió per abordar aquest tema. Ara, no fer-ho és la pitjor de les opcions. En aquest moments, la dispersió nacionalista ens està convertint en un país rematadament vulnerable. I els temps que vénen no es poden afrontar en aquestes condicions. Vull dir per sortir-ne amb èxit.

L’altre repte és el de generar il·lusió vers la política. L’altre gran drama és la desafecció ciutadana vers el sistema. Cal donar-hi resposta intel·ligent, perquè el problema és de dimensions considerables i encara pot engreixar-se. La solució, per exemple, no és la de trobar un perfum. No es tracta d’evocar res. Anem més sobrats de poètica que d’altra cosa. Ha d’haver una reflexió profunda que porti a propostes concretes i que després, si el periodisme ho permet, pugui fer-se arribar a la ciutadania.

El programa sembla voler abordar aquestes dues qüestions a fons. Per a mi això ja és un bon símptoma. A mi em preocupa bastant menys si a Convergència pronuncien la paraula independència. Al cap de vall el que compten són els fets. I jo començo a estar una mica –massa- saturat de segons quina mena de parauleria quan contemplo esgarrifat els fets. La independència ni es reclama, ni s’espera que arribi per art d’encanteri. S’exerceix. Tot el demés és folklore.

En fi, que si la paella m’ho permet, prometo crònica d’aquesta singular tarda. I mentre, que el d’allà dalt hi faci més que nosaltres.

6 comentaris:

Clint ha dit...

Estic d'acord amb tu que el repte és fer que la casa gran sigui GRAN. Fet que obligatòriament fa necessàries adhesions alienes a CDC, de fet poden començar a convèncer gent de Unió per anar practicant.

En quant al poder del 2.0, vols dir que encara no esta un pèl sobrevalorat? realment té el poder que des de dins se li vol donar en el moment de les decisions en el món real?...ja explicaràs!

Bon sopar!

Sin blanca por el mundo ha dit...

Bueno, niño, que te siente bien la paella, aunque creo que no vas a oír nada nuevo, pero por lo menos, que la pitanza valga la pena.

Te cuento una anécdota que viví antesdeayer en el Gran Bazar de Estambul:

Me paso por una platería y oigo cómo el vendedor habla en su español aproximado a una pareja. Hasta ahí, nada del otro mundo. Estaba por irme cuando la pareja habla entre sí en catalán, entonces extiendo mi antena. Al final pasan de comprar nada y les sigo. Después de cinco minutos, me dirijo a ellos en inglés y les pregunto de dónde son. No me entienden. Entonces les hablo en indio y digo mi, inglan an yu? Ahhhh, entonces me contestan: Nosotros, España. Ahhhh, España repito para despedirme diciendo en español macarrónico: España, gana Eurocopa, mucho bien... Se ríen y luego le dice el hombre a la mujer an aspanyol: Ya es el cuarto que me dice lo de campeones.

Bueno, esta pequeña anecdotilla para que te des cuenta de lo lejos que estáis de vuestro objetivo a pesar de treinta años de dictadura na ionalista.

Salva ha dit...

Paella per sopar?

No sé ben bé que vol dir això de la Casa Gran, si Casa Gran dins CdC, o complicitats al voltant de CdC. En tot cas, serà un gran pas que CdC aposti pel dret a decidir

Karbeis ha dit...

Osti, només volia comentar que he llegit la intervenció del que et diu "niño", i m'ha consternat. És burro, oi?

Josep-Empordà ha dit...

Si, recordo que al Gran Bassar d'Istambul, l'ùnica vegada que hi he estat, un venedor d'alfombres, al saber que era catalá, va començar a parlar-me del Barça i de Barcelona...amb un catalá bastant correcte, per cert.

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Benvolgut Karbeis,
T'has recuperat de la consternacio?
Més que burro, és "burra monya", vaja, allò que quan jo era petit deien "mari..ona".

Al ritme que tenen els turcs se li acabaran les piles, la bateria , el teclat i la pantalla en 3 dies.

Que bé. Un imbècil menys que escrigui.

Jo vaig ser-hi una setmana el 73, en un "viatge de l'equador", en plena dictadura militar, i a part les belleses arquitectòniques que tenen, i el Gran Bazar, ja vaig quedar servit per no tornar-hi més. Allò ni és ni serà ni hauria de ser mai Europa. Entre altres coses, perque no ho es.

Salutacions cordials,
Andreu