Avui toca anar cap a València. A conèixer-la una mica millor. Amb el Grup Hayek. He de dir que aquesta institució ha organitzat sortides memorables, com la d’Andorra o Mallorca. En aquesta ocasió el programa altre cop promet i molt. Compartirem taula amb un conseller de la Generalitat Valenciana, amb emprenedors locals i, com no podia ser, amb n’Eliseu Climent.
Al Grup Hayek se li poden dir moltes coses, perquè es declara liberal. Però és –per a mi, és clar- una de les vies més bones que tinc per arribar a conèixer les coses tal i com són. No com diuen les cròniques, ni el corrent d’opinió oficial. Tal i com són. I sóc jo qui jutjo després en el sentit que sigui.
Una de les coses que més he valorat en aquest Grup és el coratge. Clar, que declarar-se liberal ja és una mostra de coratge explícit. Recordo en particular el cas de n’Heribert Barrera. Fa temps va haver una campanya contra el president Barrera, per unes declaracions que es van publicar en un llibre, que si no recordo malament el signava n’Enric Vila. Era una conversa. I pam, un bon dia comença a aparèixer tota una interpretació d’allò més recargolada de les seves paraules. La conclusió era deixar-lo com un empestat de xenofòbia. Recordo, també, com de miserables van ser la cúpula del partit per fer-li el buit. Van deixar-lo sol davant els gossos. L’important era que el primer tripartit no se’n ressentís. Quin acte tan vil!.
Doncs bé, el Grup Hayek va decidir organitzar un acte amb ell com a convidat. Amb quin motiu?: fer-li arribar afecte. Res més que pur afecte, agraïment, admiració. Que es trobés còmode i estimat en uns moments on tothom d’una forma o altra li feia el buit. Tothom de la oficialitat, vull dir. Aquells dies van ser per a mi una mostra de fins a quin punt a Catalunya es pot confondre filldeputisme i analfabetisme.
Després el GH va decidir fer-li un homenatge, públic. I va comptar amb l’ajut de la Fundació Catalunya Oberta. Liberals també, però amb bastants més quartos. I l’home només va demanar una cosa: res de polítics en actiu. Va ser un dia que no oblidaré mai a la vida. Van sorgir episodis de l’exili i dels primers anys del retorn de la democràcia, dels pactes amb CiU, de la seva presidència al Parlament que simplement feien emocionar. Aquelles dosis tan altes de concentració patriòtica us asseguro que són difícils de repetir. L’home va revifar.
Vaig convidar un fotògraf. Al final de l’acte em volia retratar amb ell. Aquesta tonteria al final es convertí en una llarga cua on els assistents volien acabar immortalitzats amb ell. Com passa a les bodes, que tothom es vol fer la foto amb els nuvis. L’home va acabar plorant emocionat. Quines imatges!.
No sé si el món tornarà més transfronterer, si l’economia oberta ens farà més lliures, si la iniciativa privada triomfarà per mor de la influència del Grup Hayek. Ara, jo de moment, el que ja he lograt és sentir-me patriòticament més ric, més ple. Molt més catalanament feliç. Coses que té el liberalisme a casa nostra. No s’ha d’oblidar que el liberalisme vetlla per la llibertat. Lli-ber-tat!. M’explico?.
Avui toca marxar cap València. Espero que fer-ho amb el Grup Hayek torni a significar una nova joia per a la col·lecció dels bons records.
12 comentaris:
El Grup Hayek i la F.C.O. son de les coses serioses que encara perviuen de la "societat civil catalana" no contaminats per la ximpleria tripartita.
josep-empordà,
Ja ho pots ben dir. Poques coses com aquestes són autèntic santuaris de resistència. Quin país!
Quan jo era una nena, a vegades sentia com a casa comentaven que s’estava perdent el respecte a la gent gran, que antigament fins i tot vestia tenir un avi o una àvia en una casa i que aleshores això començava a no valorar-se. Jo, com a nena, no ho entenia.
Avui, llegint-te, m’hi has fet pensar. Hi ha una sèrie de personatges, patums n’havia sentit dir fa anys, que malgrat que hi coincideixis més o menys, no es poden més que respectar i admirar. Han viscut èpoques dures, on defensar el país no era com ara, molts han hagut d’exiliar-se, o han estat a la presó, o s’han hagut d’amagar, i ni així han deixat de lluitar i defensar uns ideals que han procurat transmetre. Gràcies a tots ells, uns més que altres, probablement, però tots, perquè tots han fet coses, som on som i no ens han esborrat del mapa. No els podem oblidar i molt menys faltar al respecte, encara, insisteixo, que en algun moment no hi coincidim. Sempre es pot discrepar, però amb educació i des del respecte que ens mereix tothom, però encara més aquestes persones.
Em miro els polítics d’ara i no sé si gaires serien capaços de passar per la meitat de coses que van passar ells.
Quina envega em donau anant a València. Calen construir molts ponts entre valencians, illencs i catalans, al marge del pseudo-folckorisme-països-catalans. Aquests viatges al País Valencià i Mallorca, a més de trencar tópics i versions oficials, hauriem de servir per buscar aquests lligams amb gent amb una sensibilitat per la llibertat. Anims.
Aucanada
Vosaltres viviu al vostre món de colorins, colorits. La gent va per altre camí. És possible que tots aquests viatges, -pagats per qui? seria interessant saber- us assoleixi contactar amb gent més o menys de les vostres idees, però que sapigueu que el que volen és créixer sota el mantell de ERC, si és que arriba al poder de nou, que la veritat, em temo que no.
Sembleu una lògia masónica amb interessos ben obscurs. Pensant-lo un poc, fins i tot feu por. Quants crims s'hauran comès en grupets com els vostres.
No sou millor que una colla de albanokosovars que planegen assaltar una casa i matar una família, es a dir, la meva casa, la meva família
Bon viatge, guerrers liberals ..i bon retorn.
Benvolgut Dessmond,
Segur que, com tot el que organitzes o coorganitzes, sesrà ben profitós.
Un prec personal. Saber com està de salut i d'activitat patriòtica un gran homenot, en Francesc de Paula Burguera, del qual, fa ja massa temps, no en tinc cap notícia.
A més de patriota, també és un liberal de debó, castigat durament i innoblement, els anys de la pesta anticatalana, pels lermistes i abrilistes que van dur la confrontació al Pais Valencià. En Muñoz Peirats (a.c.s.)el van fer "retirar", però en Burguera aguantà mentre pogué.
Ja saps que, encara que no me'n consideri, respecto molt el liberalisme i moltes de les seves primeres "figures" polítiques catalanes.
Bon viatge!!
Cordialment,
Andreu
Ah, se m´oblidava, m´agradaria saver la teva opinió sobre el següent video:
http://pahasapa.blogspot.com/2008/04/11-m-cuatro-aos-y-un-mes-despues-y.html
Et fas entendré perfectament. el problema és què masses no entenen què és el liberalisme. I que significa.
No conec aquest grup... faré un cop d'ull a l'enllaç. M'ha agrat lo que comentes de l'Heribert... vaig comprar-me en el seu moment el llibre -polèmic- i en llegir-lo no vaig escandalitzar-me en cap moment. Diu coses de calaix que ara tothom diu però que en aquell moment ningú gosava anomenanr pel seu nom.
Deuria ser un homenatge sincer i merescut.
Una abraçada, ara feie dies que no passava pel teu blog i com semrpe m'hi sento ben a gust...
Molt interessant això del Gru Hayek, no ho coneixia. Afortunadament al país es donen aquestes intel·ligents iniciatives.
Rita,
Els polítics d'ara són una altra espècie. Només cal veure el sentit de país que gasten. N'Heribert podria tenir un cobriment, només mirant els seus!.
Aucanada,
Això és el que anem a pescar. A veure si serem capaços de fer coses conjuntes. És la part més complicada però més engrescadora.
sinblancaporelmundo,
Cada cop que fem un viatge cadascú es grata la seva butxaca. Vaja una pregunta!. Qui vol crèixer sota el mantell d'ERC?.
Em sembla que no saps de que coi parles i que t'has muntat una pel·lícula de terror per a consum propi, vaja. Quines coses dius!. Aquest cap de setmana sembla que ha fet massa calor per Anglaterra.
Una mica massa demagog, has tornat. Albanokosovars...
Andreu,
La única guerra que hem mantingut és amb una paella difícil de pair. Res més.
En Francesc de Paula Burguera va sortir a la conversa. Però està absolutament retirat/marginat. Sento haver llegit això tan tard!.
Realment ha estat una gran experiència. Trepitjar el terreny és el millor. A veure si servirà de gaire l'experiència. Gràcies pels teus bon desitjos. Salut!.
sinblancaporelmundo,
No sé quina opinió he de donar al respecte. No veig l'interés que pugui tenir saber on para la ferralla.
Estic al·lucinant amb tu. Primer em tractes d'assassí albanokosovar i ara expert en ferralla?. Qui coi et penses que sóc?.
josep (sl),
Ja és molt si ho tinc clar jo mateix. Celebro que tu entenguis el que dic. El consol és majúscul!.
Tondo Rotondo,
Va ser un gran homenatge. Va ser una injustícia difícil de qualificar. I penses, si a aquest home considerat com honorable se li pot fer això, qualsevol de nosaltres encara som més volàtils. Si això passa en un estat democràtic, no vull ni pensar que pot passar en plena guerra.
Celebro retrobar-te! Jo també estic content de trobar els teus comentaris!.
Júlia,
El Grup Hayek promou coses molt interessant. Però ser liberal és encara pecat. No sabem ben bé quina mena de pecat. Però ho és. Per això, els pecadors que lluiten a favor de la llibertat, compten amb la nostra solidaritat.
De fet liberalisme ve de liberalitat que no és pas el mateix que llibertat
liberalitat
1 f. [LC] Condició de qui és liberal a donar, a premiar.
2 f. [LC] Cosa donada amb liberalitat.
Publica un comentari a l'entrada