divendres, d’abril 04, 2008

Sopar amb en Carretero

Acabo de trametre les confirmacions per assistir al sopar. Ja no queden llocs lliures. M’he dut una bona sorpresa de la quantitat de gent que hi vol venir. S’ha de dir que l’ajut de n’Elíes ha estat molt important. Ha estat un efecte de bola de neu. Pensa que rondem la setantena de persones. I entre els convidats, alguns de significatius.
Crec que serà un d’aquests actes per recordar. El bo i millor del sobiranisme, vaja. (Exagero, però tampoc gaire).

El tema serà aconseguir que les expectatives es vegin acomplertes. Crec que en Joan Carretero tindrà una gran oportunitat de poder llençar un bon missatge polític i de país. Espero que sigui molt conscient de quina mena d’auditori serà davant seu.

Jo diria que el món blogaire es caracteritza per una cosa: exigeix autenticitat. Allò que desperta interès, credibilitat, afecció, és la veritat. No hi ha tanta permissivitat amb la picaresca. El que crea adhesió als blogs és la càrrega d’autenticitat que pugui destil·lar. Quan tens la sensació que t’estan fotent el número en algun blog, el deixes de banda. Hi ha on triar i remenar i ningú pot fer-te combregar amb rodes de molí.

Molts van arribar a la vocació blogaire com a reacció. La gran decepció que va significar el curs polític en el qual entràvem amb el primer tripartit va esperonar l’obertura d’uns quants blogs. Hi ha un gran desig per tornar la política al seu lloc. Així es posa de manifest contínuament a la xarxa. Hi ha una clara voluntat de posar el país per davant els interessos de vol rasant, d’una visió miop de futur. A la xarxa aflora tot el que no reflecteix la premsa amiga, els mitjans totalment sotmesos, la docilitat dels mercenaris de la ploma. A la xarxa si que hi apareix Catalunya.

Si Carretero sap captar tota això, ens tindrà al seu costat. Serà imparable.

9 comentaris:

Roi ha dit...

...i tenint en compte que juga el Barça els quarts de final de la Champions, la gran assistència encara té més mèrit!!! ...o potser no aquest any... ;-D

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Practico un sport força minoritari des de fa uns 42 anys, la inmersió submarina amb escafandra autónoma complementada amb la fotografia submarina. Ara em dirás: i que cony méxplicas?. No, el cas no és explixcar-te l'esport que practico, que estic convençut que no interessa a ningú, és que volia anar a parar a que amb el pas del temps, en aquest el meu sport he pogut constatar que vagi a on vagi, sempre som els mateixos, amb puntuals altes i baixes al llarg del temps. Som com una familia adornada amb alguns passavolants que van cambiant.

Tot aquest rotllo previ que t'he fotut, és que, remenant per internet en foros i diaris electrònics, sento la mateixa sensació, vagis a on vagis, sempre trobes les mateixes persones, sembla que som quatre gats. Vols dir que tenim cap influencia?. No será que l'ùnic que fem és desbravar-nos de la mala llet que ens produeix la politica de baixa volada a la que estem sotmesos?.

Penseu-hi, m'agradaria equivocar-me.

Salut!.

Enric I. Canela ha dit...

A veure si tu i l'Elies segui així de forts. El manel Bargalló també està esplendid. A veure si aviat ens trobem tots els que volem el mateix.
Records

Elies ha dit...

Una descripció encertadíssima de la situació, motivacions, requeriments i fins i tot anhels. Es cotitzaran molt les places d'aquest sopar, he he he, tenir-ne una és una gran sort. A veure si en Carretero ens transmet això que anhelem sentir... i que és tan car de sentir. Gràcies per la teva empenta, Dessmond!

Anònim ha dit...

Enhorabona per l'èxit de la convocatòria. Em sap greu no poder venir...

Ja ens ho explicareu. Segur que el Carretero estarà a l'altura de les expectatives.

Jo sóc un d'aquests que van aparèixer a la blocosfera com a reacció. Ara volem una altra reacció, oi?



Salut i bon profit!

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Un dia, quan acabi aquest curs o el proper, t'haurem d'organitzar un sopar on tu siguis el convidat. Tu i el teu liberalisme patriòtic en aquests temps de desconcert i revolts inesperats. Però, dimecres, en Carretero.

Coincideixo plenament amb tu. Els personatges ho són, o ho demostren, amb autencititat, en directe. Cara a cara. Amb la paraula per a explicar-se davant d'encuriosits que poden preguntar i comentar-ho tot.

A mí, aquests esplèndis sopars que organitzen tant curosament i tant bé, em recorden una mica allò de les rodes de premsa a la Casa Blanca, sense periodistes, però amb gent que té opinió i anhels.I una certa preparació. I en viu i en directe, com cal.

Fins ara, i estic segur que dimecres en Carretero també ho farà, els personatges no solament no han defraudat, opino, ans ben bé el contrari, ens (si més no, a mí) han demostrat que són polítics amb llarg recorregut, amb principis i valors, i que donen confiança i mereixen credibilitat.

Algunes de les seves opinions no les compartirè, potser, però tenen fonaments, racionalitat i finalitat, i , per tant, merèixen marge de confiança.

M'alegra l'augment d'assistents. Senyal d'interès. I senyal que tots i totes les persones assistents hem decidit, exercint el nostre dret a decidir, que val més, ara, en Carretero en directe que el Barça en directe. Questió de prioritats.

Fins dimecres.
Amb agraïment,

Andreu

El veí de dalt ha dit...

Els Imparables també n'era una colla de poetes que després tampoc ho eren tant... Felicitats a tu i l'Elies per l'exitàs! A veure si els polítics comencen a veure seriosament aixà dels blogs!

Mikel ha dit...

Moltes felicitats per l´exit de convocatoria , la veritat es que l´ocasió s´ho mereix.
Llastima que la meva religio futbolistica no em deixi venir

Mikel ha dit...

Moltes felicitats per l´exit de convocatoria , la veritat es que l´ocasió s´ho mereix.
Llastima que la meva religio futbolistica no em deixi venir