diumenge, d’abril 06, 2008

Una pinça al nas d'en Carod

En Carod fa una intervenció al Consell Nacional. Parla de la pinça. No la que, suposo, ha de portar al nas per poder aguantar segons què. No. Parla d’una pinça permanent que diu han orquestrat el govern d’Espanya i l’oposició que representa CiU per ataconar la Generalitat.

Jo suposo que ha de dur la pinça al nas. Perquè ja m’explicarà quan va fer tal descoberta aquest prodigi de la política. Vol fer-nos creure que això de la pinça és un invent nou de trinca?. Allò d’intentar empresonar el President de la Generalitat perquè feia nosa, allò si que fou una pinça. Aleshores si que Catalunya era temuda. Tant, que la visió entre progre i feixista de l’època, va decidir tirar pel dret. Allò si que va ser una tenalla. La contundència amb la qual es va anar tramant tot allò va ser un escàndol majúscul. Carod, vols parlar de pinça?. Força una neurona i recorda.

És aquesta mena de desmemòria que un dia, pam, fa saltar de les sigles la “R” i la “C”. I no passa res. Ens hem tornat Esquerra, a seques. No sé qui realment fa la pinça a Catalunya, quan hom la tracta com si fos d’allò més accessori. De debò creu aquest homenet que és el govern d’Espanya el que ha de treure les castanyes del foc als catalans, en cas de sequera?.

Aleshores és quan Catalunya esdevé un eslògan. Una província espanyolíssima d’Espanya. No li cal cap pinça de fora per convertir-la en un tolit. Cal tenir la pinça al nas per avenir-se a rebaixar el teu país a la consideració de pueril regioneta, incapaç de fer res que no sigui rutinari i gestionat a cop de segell funcionarial. La mentalitat d’estat la hi reserva pel govern d’Espanya. No hi ha pitjor pinça que la mental.

Fer la pinça és ploriquejar quan el país reclama estar a l’alçada de les circumstàncies. Quin fart de fer el ridícul quan va passar allò del Carmel. La desgràcia l’accepto, perquè pot passar a qui sigui. El que és inadmissible, per aquell qui pensi que Catalunya és un país, que per adobar-ho aspira a viure lliure, és que el president d’aquest país no se li acudeixi altra cosa que dir que té un amic seu socialista que ens empaperarà de dòlars. I que la resta la hi posarà el govern amic. Això si que és fer una bona pinça. Això és tallar d’arrel qualsevol aspiració d’una Catalunya sobirana.

El dia que en Carod entengui que l’ordre correcte és: Catalunya, República i Esquerra, l’home començarà a veure les pinces allí on són. Mentrestant, la única que segurament coneix és la que porta al nas. Altrament, es fa difícil d’entendre com pot aguantar segons quina mena de ferum tant a prop seu.

19 comentaris:

Rita ha dit...

Lamentablement, pocs recorden el que volien fer amb el President Pujol i de les males maneres que van emprar. I dels que ho recorden encara n'hi ha que ho tenen força mal entès.

Pel que fa a en Carod no trobo res semblant en català a "palos de ciego", però això és el que em fa pensar tot el que diu i fa.

Anònim ha dit...

Quins analistes de pa sucat amb oli que sou, pobre país

Toni Ibañez ha dit...

Carod és un cadàver polític. L'ERROR de la seva vida (fer president Montilla) el pagarà molt car. De fet ja l'està pagant amb la davallada de vots. El problema més gros és que aquest ERROR ha perjudicat Catalunya moltíssim, tant que hem perdut 4 anys preciosos. Carod és un cadàver polític que tufeja. Tot el que pugui dir o fer ara (dir molt, fer poc o res, pallassades) són paraules de zombi, de fantasma.....

Josep-Empordà ha dit...

Mai he cregut que els tripartits es fesin sense el beneplàcit de Ferraz, potser el que passa, és que mai s'hagueren imaginat la magnitud de la catàstrofe, i ara, fins i tot allá s'adonen que aquesta catàstrofe també els está esquitxan a ells.

Crec que la "pinça" de la que parla en Carod, no és del tot imaginaria, però qué voleu que us digui, a mi, ja m'está bé, perque aquesta pinça, no crec que sigui consequencia de cap pacte, més aviat, és el resultat de la evidencia, de que amb un govern tant inùtil que més que un govern sembla un circ, no es pot continuar perque també els perjudica a ells.

I parlant de pinça, deunidó la que hem de dur els soferts ciutadans per poder soportar la farum d'aquest govern de saqueja-presupostos.

Josep ha dit...

D'això, Dessmond, jo em pensava que eres de CDC; reconec que no et segueixo cada dia, però sí de tant en tant, per això el fet que parlis en primera persona del plural per referir-te a ERC em sobta.

Com també em va sobtar veure un article teu al web de RCat. Jo sóc militant d'ERC, reagrupat, i tot i que ja m'agrada que gent d'altres bandes s'hi apropi, com entendràs, continuo sent d'esquerres jo (tot i que no sóc socialista). El cas és que al final tindran raó els qui diuen que RCat són de dretes. I acabo: no crec que ho siguin, i jo no hi militaria mai si ho fossin, com no hi seria si no fossin independentistes, cosa que per mi, a ERC, s'està diluint massa a favor d'un socialisme tronat que m'esgarrifa. La balança hauria d'estar al revés.

Apa, salut.

Dessmond ha dit...

rita,
Pocs van meditar com es va tramar. El què volíen era clar, però com ho volíen fer era escandalós. Clar que després va venir el GAL.
A "Palos de ciego" nosaltres en diem "Matar mosques a canonades".

Anònim,
Mai he pretès fer escrits erudits. Això és un blog personal i qui vulgui llegir, ho fa. I qui no vol, no ho fa. I aquí s'acava la història.

Toni Ibañez,
El que sap greu d'en Carod és que practica massa el tacticisme i ho destil·lat tant que en un temps rècord ha lograt dilapidar un hortizò polític que costa molt d'arribar. Això d'en Montilla va ser reblar el clau. I segueix fent gestos que ara són poc creïbles. El problema és que les seves pensades en arrosseguen a tots. L'hagis votat o no. Els seus errors -o encerts- ens afecten directament. És una llàstima.

josep-empordà,
En Carod, quan parla de pinça, ho fa des del descrèdit absolut. Quina postura tenia CiU amb el tema de l'aigua?. Fem un discurs rematadament demagògic amb un tema vital i després que ens l'arregli el govern de Madrid, que justament era un aliat dels qui anaven en contra de tot el que sorgís en el tema de l'aigua. Qui va fer la pinça a qui?.
I sí, la pinça realment la patirem nosaltres. Però fa dies que va començar.

Josep,
Jo sóc tot el que sigui nacionalista. No milito enlloc. No tinc carnet, però em sumo a les causes que posen per davant de tot la nació. Quan en Carretero diu que el seu ordre és Catalunya, República, Esquerra, aleshores em sento "carreterista". I no m'apunto fàcilment al cantó de la demagògia. He defensat també en Duran, per exemple.

Jo em considero poc o gens ideològicament d'esquerres. Avui algú m'ho haurà d'explicar molt bé què vol dir "ser d'esquerres". Ara, no sentir-me d'esquerres tampoc em fa sentir de "dretes". El que defensen aquestes esquerres en darrer terme són obvietats que pot defensar qualsevol, sense haver d'anar-se exhibint socialista o comunista. Un món millor, pau universal, bon rotllo a vessar... qui no defensa tot això?. L'esquerra?. No fotem!.

Jo em considero liberal. Que no vol dir ser de dretes. Vol dir que confio molt en la llibertat per poder assegurar la realització. Liberal vol dir, per damunt de tot, independentista.

Tinc bons amics a RCat. No en conec pas cap que sigui de "dretes". Ara, qualsevol que tingui una mínima infraestructura "mediàtica", que no és el cas de RCat, pot empastifar a qui sigui amb el fantasma "que venen les dretes". Com sabràs és el darrer èxit de la temporada.
Jo els cedeixo tots els articles que creguin convenient per a la seva causa. Ho faig encantat de la vida i celebro que els penguin. Si tu escrius, fes-los-hi arribar material. Salut!.

Joan Safont ha dit...

Sembla que no s'enrrecordi l'actitud del PSC durant la tramitació de l'Estatut: Com en Montilla va venir al Parlament a controlar el que s'aprovava el 30 de setembre (que no li va agradar gens), com ell mateix va dir l'endemà que totes les seves esmenes que no s'havien aprovat les tornarien a presentar durant la tramitació a les Corts, com l'Iceta i companyia seient al costat espanyol de la taula, com ERC va ser foragitada del Govern, etc...
La memòria sel·lectiva és molt poc creïble!

lrds ha dit...

Dessmond,

Se'm fa difícil conciliar aquestes dues frases: "per damunt de tot, independentista" i "He defensat també en Duran".

rA ha dit...

No trobo altre adjectiu que malaltissa per descriure l'obsessio d'en Carod amb CiU. De veritat, se'm passen les ganes de mai encaixar les mans amb ell---pero be, segur que pensa que les meves son brutes.


lrds,

Espero que no parlis seriosament. De veritat no podem estar d'acord amb ningu que no sigui independentista? Malament anem.

Amunt i Crits ha dit...

Siento vergüenza ajena cuando escucho a Carod, pero si se mantiene en órganos de poder de ERC seguirá perjudicando al partido. Alguna pluma importante del Principat afirma que tal vez ERC necesita un líder como Puigcercos. Yo ya no entiendo nada. En estas circunstancias y como si de una oración se tratara me refugio en lo que alguien escribió:

La Nació sense estat
Quan una nació no té estat i aquest té la voluntat política de destruir-la, es va produint al llarg del temps una desmembració social, encara que la nació sencera senti que está sotmesa. A poc a poc, per un efecte social, es crea una dispersió de forces que la segueixen afeblint. Quan arriba aquest moment, els habitants de la nació oprimida creuen que ells són els culpables per no ser capaços d'estar units, que el seu problema com poble és la falta d'unió en la lluita.

Estoy estupefacto al no comprender la estrategia del PSOE contra el Presidente de la Generalitat. Si de mi dependiera procuraría ayudarlo. Guste o no, tampoco Pujol actuó con sentido de Estado. Si así hubiera sido jamás hubiera sido recibido por Chirac. La diferencia entre él y los actuales gobernantes es que tenía fuertes convicciones y sin necesidad de llenarse la boca de independencia hizo bastante más por el país que ERC o ICV.

Sin necesidad de recurrir al Principio de Peter, algunas personas, en algunos momentos, son capaces de cambiar sus acciones y principios al comprender, desde su altura de responsabilidad, que tienen una obligación moral con su pueblo. No parece que sea el caso de los actuales dirigentes de ERC pero si tal vez del President de la Generalitat. ¿Una falsa ilusión? Tal vez.

Devolució Constitucions Catalanes

Amunt i Crits ha dit...

En estos momentos nos queda la ilusión o la Guerra guerrejada a la que Cardús hacia referencia recientemente. Yo me apunto a la Guerra guerrejada. Lo demás es catarsis. Pura catarsis.

Devolució Constitucions Catalanes

lrds ha dit...

rA,

És clar que si que es pot estar a favor d'algú que no és independentista, només faltaria.
El problema està quan tu acuses ERC de ser una mera sucursal del PSC i alhora dones suport a Duran que es vendria l'ànima per un ministeri. T'agradi o no és una contradicció.

reflexions en català ha dit...

Catalunya, República i Esquerra, aquest és l'ordre del Carretero (vegeu La Vanguardia de dissabte).

Tinc un cosí qu és militant i pro-Carod. Avui li he fotut un sermó que el pobre ha acabat cedint una miqueta, hehe. A veure si el puc acabar de convèncer.

Albert Miró ha dit...

Soc militant de Convergència des de fa vint-i-cinc anys, i nosaltres sempre em tingut com a prioritats Catalunya, la gent de Catalunya i la unitat nacional. Aquesta podria ser una definició de Convergència, per això tenim independentistes, regionalistes i federalistes, democratacristians, liberals, socialistes i ecologistes.

Tothom que cregui que Catalunya i la seva gent han de tenir una veu forta per defensar els nostres interessos davant de les administracions de l'estat, suma, i amb aquesta força podem.

Carod no és un cadàver polític, ni en Colom, ni en Barrera, ni en Maragall ni en Pujol. Totes aquestes persones mouen gent, generen opinió i poden sumar per aconseguir objectius.

Per exemple, hem de sumar per objectius que compartim com el Dret a Decidir. Si en Carod és capaç de moure cap aquesta posició en Montilla, encara que sigui amenaçant-lo amb perdre el govern, o si en Maragall fos capaç d'arrossegar una part menys espanyolista del PSOE en aquesta direcció, o si en Duran agafés un ministeri amb el compromís d'avançar en aquest sentit, o en Mas amb Galeuscat pogués sumar a la pressió a bascos i gallecs, i perquè no també a canaris o a qui sigui... Si sumem forces podem.

És com un equip que te uns jugadors boníssims, però que van a la jugada de cara a la galeria. Mai faran res. Si en canvi juguen en equip, passant-se la pilota, triangulant, obrint espais, despistant als contrincants.... potser podrem posar una pilota en disposició de remat i marcar.

Si tots col·laboréssim en lloc de tirar-nos els trastos al cap, l'afició s'animaria, s'activaria i tindríem un dotzè jugador, el més important del nostre costat.

La nostra gent, la catalanista es queda a casa perquè no anem plegats i per tant no aconseguim resultats.

A que punyetes esperem ????

sinblancaporelmundo ha dit...

Que s'us veu el plumerín altra vegada. Ara que necessiteu l'aigua, aneu i mendigueu a z. Però z no pot, perquè ara com explica que transvasament per a Catalunlla si, però per a Reino de Valencia, Murcia i Almería no.

Ufffff, s'us veu el plumerín, nenins

popota ha dit...

Carod s'ha limitat a constatar un fet real observable cada dia. Crec que és convenient fer un esforç per observar la realitat i aparcar aquesta mena d'ingenuitat tant contraproduent. Em refereixo a coses com desmentir el tema de la pinça, defensar que Ferraz no va fer tot el que va estar en la seva mà per impedir el tripartit 2.0 o frases tan còmiques com "Aleshores si que Catalunya era temuda" referida als anys 80.

"Liberal vol dir, per damunt de tot, independentista."

Aquest argument em sembla totalment desencertat per excloent. Ser liberal i independentista està tan relacionat com ser pèl-roig i funcionari. Són coses que no tenen res a veure l'una amb l'altra, i que al final només serveixen per excloure de l'independentisme a les esquerres.

"Tinc bons amics a RCat. No en conec pas cap que sigui de "dretes". Ara, qualsevol que tingui una mínima infraestructura "mediàtica", que no és el cas de RCat, pot empastifar a qui sigui amb el fantasma "que venen les dretes". Com sabràs és el darrer èxit de la temporada."

Pregunta tonta: quina és la infra-estructura mediàtica d'ERC aquest matí a primera hora?

"Com també em va sobtar veure un article teu al web de RCat. Jo sóc militant d'ERC, reagrupat, i tot i que ja m'agrada que gent d'altres bandes s'hi apropi, com entendràs, continuo sent d'esquerres jo (tot i que no sóc socialista). El cas és que al final tindran raó els qui diuen que RCat són de dretes. I acabo: no crec que ho siguin, i jo no hi militaria mai si ho fossin, com no hi seria si no fossin independentistes, cosa que per mi, a ERC, s'està diluint massa a favor d'un socialisme tronat que m'esgarrifa. La balança hauria d'estar al revés."

Heus ací una petita joia.

Nahmànides ha dit...

"Infraestructura mediàtica", benvolgut Popota, és, per exemple, tenir un diari al servei de la direcció, com El Punt. Diari, per cert, subvencionat amb 1,2 milions d'euros l'any des de la Generalitat i que diumenge, per exemple, va dedicar una entrevista-massatge a Joan Puigcercós, com fa tot sovint.

Potser no és gaire, però en tot cas és molt més del que pot gaudir Rcat, això segur.

Josep (sl) ha dit...

Exactament al contrari Popota.

http://youtube.com/watch?
v=89z8xZyzang

popota ha dit...

Amb perdó, executaré tot seguit un off-topic, en el ben entès que si et molesta, dessmond, tens no només tota la llibertat del món per fer-ho sinó a més el meu vist-i-plau.

Vull parlar del sopar amb Carretero. El primer és felicitar-te, tant a tu com a la gent que s'hi ha apuntat, per la iniciativa. El segon és, si és possible -no sé si el format, amb tanta gent, s'assemblarà més a un meeting que a un sopar amb preguntes-, fer arribar unes quantes preguntes al convidat. A veure si algú s'ho apunta i en planteja alguna al sopar.

- Quina opinió té del 3% i de les seves conseqüències polítiques -a saber: la presa de pèl de l'oficina anti-frau-?
- Quines possibilitats li veu, si és que en veu, a la proposta de llei de consultes del centre d'estudis sobiranista -tant pel que fa a la majoria per aprovar-la com pel que fa a les possibilitats que oferirà-?
- És capaç de comprometre's a no entrar a cap govern -amb ningú- que no es comprometi a convocar una consulta al poble ja sigui en clau sobiranista o en matèria de concert econòmic?
-Quan parla de prioritzar l'eix nacional per sobre de l'ideològic, quines renúncies creu que s'han de fer en l'eix ideològic que no facin perillar la prevalència de l'eix nacional?
-Com pensa integrar els derrotats en la seva ERC en cas de guanyar? Pensa seguir defensant les seves idees des de dins del partit en cas de no guanyar?
-Hi ha possibilitats reals de manipulació de les eleccions i el congrés per part de la gent que controla hui el partit, i quines són?