Problemes de lectura comprensiva
Ara ve quan comença allò d’interpretar el missatge que “ens han enviat els votants”. Jo no sé si calen gaires floritures mentals quan se’n perden més de 300 000 en un temps rècord. A menys que siguis un d’aquest que l’informe PISA cataloga amb dificultats de lectura comprensiva, la interpretació del que ha passat és bastant clara. Una altra cosa ben diferent és reconèixer l’error de la tàctica emprada, que això si que esdevindria un fet insòlit en el món de la política.
Ahir en Puigcercós va anunciar que abandonava el govern. Amb el posat de’n Marco, quan decideix anar “de los Apeninos a los Andes”. Fa maletes per començar una llarga travessia que ha de garantir-li la subsistència passat el congrés del partit. És una lectura de la situació. Personal i intransferible. Però no queda massa clar si la lectura comprensiva d’aquest nou escenari és la correcta.
Potser rodaran colls. Estic segur que en aquestes maletes, més que calçotets o mitjons de recanvi, podria ser que hi hagués un excés de metall, en forma de ganivet o serra mecànica. Potser en aquest camí hi haurà algun capítol on el protagonista retrobarà velles amistats, que avui es presenten com a desencontres, però meravelles del destí, acaben del bracet. Recorde-m’ho, en Puigcercós marxa per dedicar-se al partit. Però tot el demés continua igual.
Assistirem, doncs, a retrobaments que fa dies que estan més que pactats. Així quan en Marco, després d’un llarg camí topa amb sa mare i l’escena provoca una mar de llàgrimes, tinc seriosos dubtes que passi el mateix quan en Puigcercós s’aferri al coll de n‘Uriel i es fonguin en una abraçada d’amor –polític.
Vol dir que hi ha d’haver tripartit pels segles dels segles, si el congrés no hi posa remei. En Puigcercós deixa el govern per que pensa que el partit s’ha descontrolat. El partit!. A més de dificultats per a la lectura comprensiva hi començo a veure símptomes de dislèxia.
Les declaracions de n’Uriel van en la direcció de repensar les bases del tripartit. D’adequar-les. Una pirueta per dir que cal una mica més de maquillatge perquè a la foto sortim ben lletjos. Però que li encanta la foto d’esquerres. En aquest congrés caldria que l’eix ideològic tornés secundari. La visió de país que il·lumina la travessia de’n Puigcercós i de n’Uriel. La que de moment condueix a Esquerra al desastre i arrossega Catalunya a la mateixa sort.
En Carretero faria bé de començar a treure llustre a les sabates. A fer maletes. Si cal plenes de metall, a vessar. Però és que si no comença una reacció des d’ara mateix, la tragèdia que pot viure aquest partit es convertirà en catàstrofe nacional. D’aquí fins a Puigcerdà. Per molt de temps.
En Carretero faria bé de començar a explicar que sense sobirania un país no pot decidir si vol ser de dretes o d’esquerres. Ni quina direcció poden prendre els avions que s’enlairin de la capital. Ni a celebrar judicis en la llengua pròpia. Ni evitar l’espoli. A menys que parlis d’un altre país. Que també podria ser, vist el grau de lectura comprensiva que gastem per aquí.
17 comentaris:
Els paries del PSAN i NE, varen instaurar a ERC la costum de solucionar els conflictes a ganivetades en l'època que feren fora en Colom per l'expeditiu i democràtic sistema d'ocupació fisica dels despatxos. La seua democracia, es basa en la bronca, la punyalada a la esquena i la traició a l'amic, previa a la seua defenestració. Sort de que el seu poder, és relatiu, sino, encara veuriem "gulags" a la Vall d'Aran.
Potser que passem pàgina i els deixem que es continuin consumint dins de la seua pudrició.
No son ùtils al Pais, i cal que el Pais, en prescindeixi, i cal que CiU, els remati, i qui sigui catalanista, ja sap el camí, i qui sigui PSOEcialista, també.
La sortida de Puigcercós del govern només s'explica per la voluntat de salvar el cap i defenestrar, des del partit, a Carod per tenir via lliure en ser cap de cartell d'Esquerra a la Generalitat.
Malauradament, rere la dimissió no hi ha cap crítica a l'estratègia política de seguidisme als socialistes, tan sol la voluntat de salvar el cul.
La desfeta d'ERC ha de fer-los pensar una mica més seriosament del que ho estan fent en aquest moment. Desprès del diumenge, amb un paisatge bipolar després de la batalla, que els partits independentistes de l'estat, uns estiguin a la presó i els altres desfets és conseqüència de la mateixa posició dels dos grans partits i l'estratègia d'anorreament. Per al que pertoca a Catalunya, si ERC no es planteja com fer-se gran, com fer-se evident front CiU, com fer-se valdre en un govern, tindrà un greu problema d'identitat que s'assembla perillosament a l'adolescència, i de l'adolescència es surt quan els grans s'acaben i es prenen decisions per un mateix..no sé si els caps visibles, Puigcercòs, Carod, Beltran o Carretero són la resposta, o encara està per sortir el lider adult..però hauran de decidir-se ja o algú els passarà la ma per la cara..
salut
Espero que tinguis raó, dessmond, i acabem veient un pacte entre Puigcercós i Bertran que s'acosti al que va ser el tripartit 1.0.
Salut
josep-empordà,
D'aquí al congrés pot passar de tot. Ara, certament cal una forta esbandida.
Salvador Grifell,
Jo també crec que és una jugada en clau personal. Perquè d'altra banda en Puigcercós anuncia "mas de lo mismo". O sia que segueix amb una mica -massa- d'autisme, encara. Crítica, poca.
Trina,
El cert és que fa dies que juguen molt perillosament amb el que hauria de ser el seu major actiu: la il·lusió, el recanvi a 23 anys d'un mateix color de govern, significar un salt qualitatiu en les ambicions de país. El resultat, en temps rècord d'execució, s'està esvaint completament. Potser si que hauriem de parlar d'u cert síndrome de Peter Pan polític. Salut.
Popota,
I que va ser el tripartit 1.0.? Un ball de bastons?. No crec ni que el mateix Puigcercós vulgui tornar a una època tan lluida com aquella. És més, no sé quina diferència hi ha amb l'actual. El president?. En Saura antisistema comanant els mossos?. Aquesta etapa, des del punt de vista de govern és bastant més tranquilet. Coses de la gestoria. Però l'anterior fou millor?.
A mí em costa un colló trobar diferències entre l'actual govern i els convergents que vaig viure. Bé, i no només a mí tenint en compte l'evolució dels pressupostos i el nombre de lleis recolzades per CiU.
Lo del Saura anti-sistema deu servir per fer titulars de diari, però a mí la seva feina em sembla igual de lamentable que la dels seus predecessors en el càrrec.
Del tripartit 1.0 em quedo amb la seva ambició i la seva aposta per reformar el país, dos coses que han desaparegut.
Però en fi, jo tampoco sóc gaire optimista amb respecte a que Puigcercós tingui gaires ganes de reeditar aquells moments.
En tot cas jo, com a disciplinat votant d'esquerra que sóc, i més partidari de fer d'oposició d'un govern sociovergent que de la situació actual, sí dic que mentre CDC segueixi dedicada als arts de l'estafa lèxica i la negociació a la baixa, esquerra se n'ha de mantenir al marge.
popota,
Doncs per sort meva, jo encara puc trobar unes quantes diferències entre l'actual govern i qualsevol dels de CiU.
Per sort -meva-, encara sé apreciar diferències entre en Saura i els seus predecessors i aquí fins i tot puc incloure-hi na Montserrat Tura.
Una ambició de país que dura poc menys que una legislatura no és un exemple a tenir com model d'ambició. Ni de país. Però és només un punt de vista, que no té perquè compartir ningú més.
Sempre he tingut admiració per la gent disciplinada. Són els únics que faran alguna cosa bona per a ells mateixos i de retruc és la unica forma coneguda fer rutllar el país. Ara, no crec massa en la sociovergència. Mira que n'està fomuda la cosa, però encara em sembla més possible un govern de coalició nacionalista que la tant vantada sociovergència.
Dessmond:
Quines diferències -i aquí incloc l'ambició, exactament igual ara que amb els últims governs convergents-?
Salut
Popota,
Una de primordial i definitiva: els governs de CiU estaven pensats en clau de reconstrucció nacional i els tripartits passen olímpicament del tema. Fins i tot estan per una Catalunya independent i ben espanyola.
Bon article, Dessmond, molt bon article.
El moviment del Puigcercós no té res a veure amb les eleccions, ni assumeixen cap crítica, ni res d'això. Té a veure únicament en parar als crítics, en fer-se l'amo perquè tot pugui ser igual.
Dessmond, em refereixo a realitats i no a eslogans.
Aquesta -sic- reconstrucció nacional, en quina mesura, o decret, o llei es veia?
No parlo de gesticulacions, de declaracions ni de calçotades.
Per posar un exemple, demanaria mesures en els següents camps:
"En Carretero faria bé de començar a explicar que sense sobirania un país no pot decidir si vol ser de dretes o d’esquerres. Ni quina direcció poden prendre els avions que s’enlairin de la capital. Ni a celebrar judicis en la llengua pròpia. Ni evitar l’espoli."
Dessmond,
no es pot dir que el vot en blanc hagi fet decaure el nacionalisme. El vot en blanc serveix i cada vegada servirà més. És un missatge democràtic vers el partit que penses pot defensar millor el teu país (digali CiU o ERC, el que prefereixis). Els dos han perdut molt; un més que l'altre. Em nego a votar amb el nas tapat.
ERC ha d'anar a cercar el votant i no el collons de militant, que amb el cervell ben rentat és el que buscarà PUigcer´cós per fer-se fort en el Congrés. A fer km's i vendre un model de país. En Carretero fa mesos ho està fent.
El que més em preocupa d'ERC és la seva nula capacitat d'autocrítica. Tot és culpa dels altres: del PP, del PSOE, d'Espanya, dels votants…
No cal tenir un doctorat en ciències polítiques per a veure què ha passat en aquestes eleccions al Principat: l'electorat independentista -probablement tan o més nombrós ara que el 2004- ha decidit quedar-se a casa. L'escàs creixement en vots del PSC o l'augment en un escó de CiU desmenteixen categòricament les excuses de mal pagador de Llansana, Ridao, Carod, Puigcercós i companyia. Per contra, la pujada de l'abstenció i la llei d'Hondt sí que expliquen dues coses a la veagda: la gran victòria del PSC -i del PSOE- i l'esfondrament d'ERC.
Sí senyors: avui ZP segueix a la Moncloa gràcies a la deriva esquerranosa d'ERC, que actualment s'assembla més a Iniciativa que no pas el que va ser fa un temps. Aquest home li hauria d'estar eternament agraït a Carod per a haver-li fet la feina. Potser fins i tot s'hauria de plantejar de nombrar Puigcercós nou "ministro catalán".
De totes maneres, dintre de la desgràcia per a Esquerra és una bona notícia que el seu electorat hagi preferit quedar al marge dels comicis abans que casar-se amb CiU o PSC: vol dir que segueix fidel a l'independentisme però no al seu partit, i que és fàcilment recuperable si ERC torna allà on havia de ser. Així que no ho tenen tan difícil tornar a tenir 8 diputats: basta que facin neteja profunda aquest estiu a València.
Joan:
Avui ZP no té majoria absoluta per dos motius: el tripartit 2.0 i la consulta basca.
D'altra banda, l'autocrítica d'erc, donat el nivell d'"autocrítica" que tenen els mitjans amb el partit, sembla més prudent fer-la de portes endins que ventilar-la als quatre vents.
En quant a l'explicació, totalment d'acord amb tu.
Salut
Hi ha una dita que diu que no discuteixis mai amb un imbècil, ja que corres el risc que et rebaixi al seu nivell, i et matxaqui amb la seva experiència.
A esquerra li ha passat igual fent el paper de "palanganeros". Per aguantar la palangana als socialistes ja hi ha els d'iniciativa -de moment-, que son més mesells i porten molts més anys representant el paperet. En saben més que ells, vaja.
Després de la "pluja fina" i el "marcar paquet", esperarem a veure amb què ens sorpren ara el poll ressucitat d'en Puigcercós.
T´he dedicat una entrada.
Publica un comentari a l'entrada