dilluns, de març 10, 2008

En clau de ressaca

Avui encara no he tingut temps de mirar la premsa. Ara, una lectura en diagonal de l’assumpte em referma en el que hem vingut parlant abastament: la inutilitat de votar en blanc. Ahir a la nit havia un bullici al voltant de les xifres. Cap porta-en-veu del votant en blanc a les tertúlies, cap entrevista als diaris avui, cap o poques referències al pes específic que han tingut en aquestes eleccions. És més, tothom es vantava de l’alta participació, quan la realitat segurament serà una altra.

Segona cosa: necessitat d’un espai comú i poc lletraferit del nacionalisme català. Primar l’eix ideològic per davant el nacional comença a demostrar-se empíricament catastròfic. La lectura, per exemple, dels resultats d’ERC no només es poden entendre en clau d’ERC. El desastre transcendeix al que seria exclusivament un fet de partit. Un panorama disgregat i empetitit del nostre nacionalisme afecta al comú denominador d’aquest nacionalisme. Temps al temps.

Les xifres absolutes no ho diuen tot. Ara, la idea era que ERC havia de créixer a costa del PSC i no està gens clar que la teoria s’acompleixi. Jo diria que si alguna cosa passa és just el contrari. El PP ha robat algun diputat al PSC, però aquest li ha fotut molta mà a ERC.

Tercer: el resultat de CiU dibuixa una línia de mínims –o de màxims-. La ceba ja no deixa anar més capes. Que guanyi un diputat no és significatiu de cap tendència, més que la de tocar fons.

Quart: el PSC és un invent difícil de catalogar. Ara, és una màquina política. Poc ideari, poques propostes, poc progrés, poc perfil dels candidats i magnífics resultats. Filosofia McDonalds aplicada al ram de la política. El desembre vaig escriure el post titulat “De Ferran al Nodo”. Quan el diputat socialista va fer aquell advertiment –amenaça?- en seu parlamentària, l’objectiu era el d’arribar al març amb l’eina ben esmolada perquè les seves enquestes feien fredar. I així ha estat. Els mitjans públics s’han posat a disposició de la causa. I espera’t. El següent pas és el d’anular els blocs electorals. Repeteixo: els socialistes són una màquina electoral i saben fer molt bé la feina. Sobre tot si troben la crossa adequada.

Darrer apunt, dedicat als malalts crònics de basquitis. Dues pinzellades per fer un retrat impressionista: la família abertzale propugna l’abstenció, vot en blanc, vot nul. Per primer cop el partit socialista guanya a Euskadi. Segon apunt: el PNB amb els seus sis diputats i algun de canari composen una majoria absoluta amb el PSOE. Veurem qui serà realment decisiu en aquesta legislatura.

Ho deixo aquí. Està clar, però, que la força de Catalunya serà conformant un espai més gran o no serà. Governant la Generalitat. I tenint la mirada cap al món, més que a Espanya.

22 comentaris:

BELLES IMATGES ha dit...

Et felicito per les teves fotos, però en política el teu objectiu té un color i no li permet fer una fotografia de veritat i veu que només un partit és màquina electoral encara que guanyi àmpliament a Catalunya i al País Basc hagi superat al PNB.

Clint ha dit...

Aquest matí he fet un raonament semblant al teu, el PSOE en tindrà prou amb els del PNV i algun més per tirar endavant sense massa problemes.
En clau catalana uns resultats ben pobres, em penso que acabaran avorrint-se allà al "Congreso"...ben poc decisius!
Per que no crec que el PSC vulgui fer allò del grup parlamentari propi oi?

Espero que sàpiguen gestionar els resultats i ara no comencin els balls de bastons interns per acabar d'anar llimant el sostre nacioalista...

Salvador Grifell ha dit...

A Catalunya amb la col·laboració del vot útil anti-PP i els emprenyats amb tots i amb tothom -vot en blanc- l'eix nacionalista perd força davant l'eix espanyolista.

Si al 2004 foren 20 diputats -10 CiU+ 5 ERC+2 ICV- ara tan sols són 15 -11 CiU+ 3 ERC + 1 ICV-. Quelcom per pensar...

Dessmond ha dit...

belles imatges,
Veig bastant més del que sembla. T'ho dic amb tota la modèstia que vulguis.
Ara, he de dir que a mi el que més em deceb del partit socialista és el perfil tan baix que presenta. Ells representen l'esquerra i els seus valors: intel·lectualitat, progressia, pluralisme... qui no sent una mica d'axiò dins seu?. En canvi, n'he vist poc de tot plegat. Poques propostes engrescadores i molta submissió al PSOE. I em sorpren més encara perquè anímicament són més a prop de CiU que cap altre opció política. De moment, és clar.
Gràcies per les teves amables paraules sobre les fotos.

Clint,
Segons diuen -tot i que no és del tot cert- amb cinc diputats pots fer grup parlamentari. Vol dir que el PSC solet en podria muntar cinc. Evidentment que no en tindrà cap. El PSOE no vol pollastres. CiU serà tan decisiva com el PSC. Hi ha maneres amb un preu reventat de tirar endavant aquesta legislatura. Ja veurem, doncs.

Salvador Grifell,
Anem perdent pistonada. Ara encara som a temps de redreçar les coses. Però la fórmula només és possible a base de concentrar esforços. Aquí ERC si que té la clau. Espero que no la torni a gestionar com fins ara. Pitjor no els els podia sortir!.

rA ha dit...

Jo m'en faig creus de com funciona el PSC-PSOE a Catalunya. El que fan ells no ho fa ningu. Son PSC quan manen a la Generalitat amb un partit nacionalista que rep alegrement totes les bufes; son PSOE a Madrid quan toquen a files i aixo els hi guanya el govern central???

Manel des de l'Exili ha dit...

Cal crear ponts de diàleg entre tots els sobiranistes, siguin d'esquerra o de dreta.
Cal fer entendre que a Madrid poca és podrà aconseguir si no tenim rés per negociar. Per això el millor és posar en contradiccions que sigui possibles al govern espanyol per demostrar als votants catalans que encara té a Catalunya que no son democràtics ni pensen per Catalunya, només per Castella.

El més difícil ara és fer un canvi dels polítics actuals a casa nostra, començant a ERC però també a CiU.

Entre tots hem d'ajudar a fer un front nacional contra el front unionista espanyolista

marc ha dit...

Efectivament, el vot en blanc no serveix per a res.

Comparteixo la teva diagnosi. El que no veig és la llum al final del túnel

espiadimonis ha dit...

Discrepo,

El vot en blanc sí que serveix. De la mateixa manera que un metge sap que un càncer no desapareix amb cataplasmes sinó amb extirpació, en el catalanisme també s'ha de treure allò que put a cadàver. De moment, els catalanistes que ens hem quedar a casa som en part responsables de la "clatellada còsmica" (i ben merescuda) d'ERC, i pel que fa a CiU, malgrat els esforços que ens pinten que diuen que són decisius, els auguro uns badalls solemnes al Congrés de diputats. Poden aprofitar el temps per pensar una mica en el futur.
Quan el nacionalisme, sigui de dretes o d'esquerres, es modernitzi una mica -per ara no es veu per enlloc que ni tan sols arribin a entendre que és necessari fer-ho- sortirem de la hibernació en que ens hem col·locat els que ja no volem fer-los el joc i els tornarem a votar. ¿Com voleu que sàpiguen que volem entrar al segle XXI si continueu votant-los?

Aucanada ha dit...

Ja sé que s'ha escrit i reescrit més d'una dotzena de vegades, però veure que a Catalunya el PSC ha obtingut un del millors resultats de la seva història, després de tot el que ha caigut al Principat (AVE, Carmel, apagada, rodalies...), em fa dubtar d'aquella valoració tan positiva que tenia del catalanet mitjà, de veres. Ho he pogut comprovar avui mateix a l'oficina on companys de feina que no són cap estruços afirmaven amb orgull que no podien permetre que el PP guanyès (tipus camaradas aquí no pasarán!!!!). Ni he volgut respondre...

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

Desarmat i derrotat -un cop més-, penso humilment, que el país no està preparat per a "fronts nacionals" com algú apunta. Cal centre-dreta nacional i centre-esquerra nacional. No podem obviar molta gent que viu i treballa al país. Cal treballar per fer atractives aquestes dues opcions, i "nacionalitzar" les persones que no s'hi senten. El front nacional només el veig quan ets sota un règim de terror (terror de veritat) o quan siguem aprop de la separació. Per a mí, un front CiU-ERC és absurd en les actuals condicions. A més, de no ser espectacular i instantàniament "perfecte", passaria per pèndol al front contrari ben aviat i, aleshores, sense alternativa. Com deia a l'anterior comentari, pic i pala sapadors!

Salut i independència!

L'anònim "dlpo"

joliu ha dit...

Magnífica explicació del fenòmen PSC.

És extranya aquesta mania catalana de preferir linxar al propi mentre l'enemic ens entra per la finestra.

El gran pecat d'ERC és l'entrega del poder català al PSOE al mateix temps que neguen el pa i l'aigua al companys de vaixell nacional. Doncs això és el que ha fet, democràticament, el nacionalisme català: Donar el poder català al PSOE negant-nos el pa l'aigua a nosaltres mateixos. Un cas clínic.

Anònim ha dit...

Lo de la basquitis que patim els catalans és ben cert! En el fons basco-navarressos i castellans són cosins-germans. Ells tenen Drets històrics i Concert Econòmic i nosaltres una Comunidad de régimen Común. Si no fem la feina mirant cap a dins ( la realitat social i cultural catalana) i no cap a fora ( el mirall basc )no ens en sortirem!!!!

Josep (sl) ha dit...

En gran part a desmobilització nacionalista explica l'èxit de PSOE a Catalunya i PP a casa nostra. el PSC sol ha millorat 9000 vots i les pèrdues són: d'ERC 350000 i CiU
100000. Però per desmobilització, gent que no anat a votar ni vot en blanc ni punyetes.

A vegades me penso que si els catalans* fóssim negres votaríem el Ku-klux-Klan.


* La frase original fa referència als valencians.

Un indígena ha dit...

Com a liberal de mena, hauria d'estar en contra dels blocs electorals, oi? El criteri del bon periodista, d'un color o d'un altre, hauria de ser suficient per donar una informació digna, oi? No a Catalunya. El PSC-PSOE suprimirà els blocs, s'omplirà la boca de llibertat informativa i deixarà que la brunete mediàtica socialista (és a dir, la pràctica totalitat de mitjans de comunicació del Principat) faci la seva feina. Chapeau Bolaño, Zaragoza i companyia.

Josep (sl) ha dit...

Per sort m'alegro què els resultats dels 11 diputats permetran treure suc, però no petroli. El PSOE difícilment pot negociar amb altres grups amb IU i ERC sols suma 5. CC governa amb el PP a Canaries i el PNV vol tirar endavant un peibicit a Euskadi. Crec que CiU coneix el PP què s'ho dóna i regalarà res.
I el factor Senat. PSOE+ERc+ICV sumen 101 i el PP 101. dels senadors electes qui trenca l'empat és CiU amb 4 i el PNV però sol n'hi té 2. Això pot ser una bona carta negociadora pels pressupostos per exemple.

popota ha dit...

Home, dessmond:

No sé si és que la informació no arriba a Catalunya, però l'esquerra abrtzale no és que hagi propugnat l'abstenció o el vot nul, sinó que el PPSOE no li ha deixat presentar candidatures.

En quant al resultat del PNB -i d'EA- són plenament atribuïbles a dues coses: el show d'Imaz, i les baralles internes.

Això sí: els bascos segueixen amb una autonomia financera del 87%.

Salut.

Dessmond ha dit...

Ra,
I una altra cosa. El cop que treuen pitjors resultats, aleshores governen. Montilla és president amb els resultats més pobre de la història del socialisme a Catalunya.

Manel des de l'exili,
Cal crear complicitats entre tots els que ens creiem que el país és la prioritat. Jo començaria per esborrar l'eix ideològic. Jo, per exemple, no em declaro d'esquerres. Però d'aquí no has de deduïr que sóc de dretes. Crec que parlar de comunió entre les esquerres i les dretes catalanistes no és correcte. A més de ser un fre real.

CiU mereix un post, també. ERC s'ha fotut la cleca. Però la gent de CiU també sembla que la balla.
Jo també estic per la tasca de sumar esforços. Digues-li front, difues-li Casa Gran o com vulguis. Però cal que comencem a donar símptomes de salut patriòtica.

Marc,
Jo si que tinc esperança. Crec que estem tancan un cicle. O que podem tancar-lo, vaja. Hem passat per uns escenari que si ens els expliquen no ens els creiem. S'estan aïllant moltes incògnites. I crec que hem de saber sortir reforçats de les crisis, que per això es van inventar.

Espiadimonis,
No insistiré més en el tema del vot en blanc. Més que res perquè tots hem fet o desfet amb el nostre vot el que ens ha sembla millor. Ara cal que mirem endavant. I si us plau, desterreu la paraula dreta o esquerra. Jo no em sento de dretes pel fet que no em senti d'esquerres. Parlem de nacionalistes, sobiranistes, catalanistes, independentistes. Desterrem el referent ideològic, que és un miratge.

Aucanada,
Sembla mentida que segons qui pugui caure de quatre peus a la galleda. Fas bé ni de respondre, perquè et costaria més d'un disgut dir el que honradament penses. Jo em demano, que ha de passar per què els socialistes punxin!. Espero que m'agafi ben lluny, perquè ha de ser una tragèdia nacional!.

Benvolgut anònim dlpo,
El dia que tinguem la independència al sac i ben lligada, comencem a esquarterar-nos en centre, centre-dreta, dreta-ultra, esquerra-tèbia, esquerra-ponderada, filomarxistes-d'esquerra, el que vulguis. Mentres tant, parlem sense la pinzellada ideològica. Ens farem un gran favor.Hom pot fer polítiques de dretes, de centre o d'esquerres si és amo de la seva butxaca o de la sobirania. Tot el demés són miratges que ens fan encara més presoners, més dèbils.
No sé si cal construïr el front, per concòrrer a les eleccions. No ho crec fins aquest extrem.El que cal és no caure en la ruqueria de no ser capaços de fer coalició de govern. Podem fer coalicions ideològiques, però no les nacionals?. Que algú m'ho expliqui ben a poc a poc.

Joliu,
Sí, un tret molt catalanet. Així ens llueix el pèl. Som un cas clínic.

Anònim,
Hem de començar a tenir clar qui som i que ens toca fer. No cal anar a cercar models per enlloc. Afortunadament, cal saber d'on venim per tenir clar cap on volem anar. I no pensar en fòrmules màgiques que sempre resulta que funcionen fora de Catalunya. I tampoc és això, ni de bon tros.

josep (sl),
Fixa't qui va promoure la desmobilització i qui n'ha rebut les conseqüències. Tu vas sentir mai un del PP o del PSOE que convides a quedar-se a casa o votar en blanc?. Nosaltres hem tingut des de dos Molts Honorables a tota una carrúa de gent de "carrer" que ho preconitzaven. És que dos i dos normalment fan quatre.

Indígena,
Jo també em considero liberal, però no imbècil. En una democràcia mínimament sana un advertiment tipus Al Capone en el mateix Parlament hagués suposat una dimissió o un alçament per part dels "professionals" directament implicats. Clar que no crec en la imposició dels blocs. Però estem parlant d'un mitjà que no gaudeix dels mínims de professionalitat esperada.

josep (sl),
Tant de bó serveixi d'alguna cosa. Jo sóc molt escèptic. Temps al temps. Si els anés de més diputats potser si que CiU seria imprescindible. Ara no. Una majoria relativa com aquesta és"pan comio" pels socialistes. Temps al temps.

Popota,
Al marge de si poden o no presentar-se, que ha propugnat la patum abertzale?. Et penses que el que representen és una xifra menyspreuable?. Et penses que la jugadeta de la justícia espanyola se li ha de contestar en forma de suïcidi?. Aquest és el model que t'engresca, potser?. I tant que arriba la informació a Catalunya. Hi ha qui només se la llegeix en diagonal.
No sé veure la relació de l'autonomia financera amb tot això. El concert basc els ve d'abans que el món abertzale sigui tan cafre. Si avui haguessin de negociar-lo la història seria ben diferent, amb uns socialistes tan crescuts dins el País Basc. Tot un model a seguir, vaja.

popota ha dit...

L'esquerra abrtzale no només ve dir públicament que sí es presentaria a les eleccions, sinó que ho va fer. I el TS ho va impedir. No sé si estàs demanant que el que haurien d'haver fet és reclamar el vot a algun altre partit perquè no em queda clar i et prego que dónis més dades, però el que sí és veritat és que van fer tot el possible per presentar-se.

D'altra banda, el concert es recupera a la transició, que és el període històric amb més terrorisme. Compte que no dic que hi tinguin a veure -de fet, també es va oferir el concert als catalans, que ho van rebutjar-.

D'altra banda, el creixement dels socialistes al país Basc és deudor, a més dels terroristes, del mandat escombreria que va fer el "seductor" Josu Jon Imaz al capdavant de l'EBB, que exactament igual que CiU té com a objectiu polític fer veure que renoven tota l'estafa del 78.

Dan ha dit...

Potser caldria una mica menys de teories sofisticades per explicar coses senzilles. El PSC ha guanyat de llarg perquè donava a la majoria de gent allò que volia: Una defensa enfront l'extremisme del PP. Els partits catalanistes potser també ho oferien, però, simplement resultaven menys creïbles.
La caiguda d'ERC no es una sorpresa (encara que no esperava la magnitud), però ben mirat, que oferien? Esforçar-nos perquè es parli català al parlament de Madrid? Això ens ajuda a ser independents? No hi havia res més important? Potser hi ha coses que em preocupen més que aquesta mena de fets simbòlics.
Jo diria que la veterania del PSC s'ha imposat de llarg a la innocència d'ERC.

Dessmond ha dit...

popota,
No crec que tota la qüestió resideixi damunt de n'Imaz. Però només dic el que he dit i tampoc volia començar un debat sobre el tema abertzale. A mi m'interessa de forma molt relativa. Aquí fem grossos els exemples del que no hauriem de seguir.

Dan,
Segurament les coses s'han de poder explicar de forma sencilla.
La diferència entre el PSC i els partits nacionalistes és que els primers, per exemple, no se'ls va passar demanar l'abstenció. Els altres per activa i per passiva. També hi ha això de la credibilitat, és clar.
Per descomptat que el PSC té molta més mili que ERC. Només cal veure com ha anat tot plegat. La rifada ha estat monumental. No hi ha color. I qui tenia la clau?.

Aucanada ha dit...

Dan,
o sigui, que la rao de ser del PSC es ser frontisa del PP davant la seva parroquia? Molt pobre, de veres. N'Anguita parlava fa una pila d'anys de programa, programa, programa...Be, no ho se veure per enlloc on esta el programa dels socialistes catalans, excepte que viene el coco, a mes d'enviar a fer uns bolos a l'escolaneta major del galtes.
Catalunya, al igual que a la resta d'Espanya, ha demostrat que el que importa es el vot anti, no el vot a favor d'un programa o aspiracio nacional.
I aixi ens va.

Jordi ha dit...

És inútil votar en blanc?

1. Tan inútil com era votar Esquerra quan tenia els mateixos vots.

2. Menys útils eren qualsevol de les altres opcions...

No me'n penedeixo gens d'haver-ho fet.

Salut!