dilluns, de març 31, 2008

No hi ha més

Aquest diumenge vaig tenir una llarga i distesa conversa de dinar. No seré gaire original si descobreixo que el tema central de la conversa fou, irremeiablement, el país. El Barça pot classificar-se hores d’ara de tragèdia nacional. Afortunadament. Fa llufa quan menys t’ho esperes. Ara, afortunadament parlem del Barça.

Altra cosa és quan enfiles la conversa presidida per la política catalana. La taula era formada per gent altament preocupada en la deriva que ha entrat Catalunya. Per exemple, hi havia un expert en “medi ambient i energia”. Va apuntar que anem cap a una situació de “ruptura”. I us podeu imaginar la cara que va posar quan li vaig demanar opinió sobre les “captacions temporals en situació d’emergència”?.

Vam xerrar de l’ensenyament i de com l’àmbit acadèmic, sobre tot l’universitari, és veu contínuament interferit pels aparells dels partits. Del mal que s’està gestant a base d’entendre com a normal el model educatiu sotmés a la politiqueria.

Va haver una crítica unànime a la grisor regnant. Al sistema viciat en el qual hem entrat, per tenir un model democràtic rotundament desfasat. Pensat per premiar els partits, les seves patums, i que ignora, per exemple, les llistes obertes. Això ens acaba abocant al simplisme més absolut, del qual en són un magnífic exponent les darreres eleccions. I la distància entre elector i escollit sembla esdevenir abismalment irreversible.

Hi ha un rún-rún latent en la nostra societat que cada cop és més extens. Hi ha un neguit que, a poc que furguis, sorgeix com un guèiser des del més sentit de l’ànima. Tot i la crítica que va brollar constantment durant l’àpat, s’ha de dir que aquest col·lectiu vol promocionar una iniciativa en favor de dignificar la política. Espero que ben aviat en sortirà algun full de ruta. De moment, vaig dir-los el que jo honradament pensava d’en Carretero. No s’ho van haver de meditar gaire per sol·licitar un lloc pel sopar del dia 9.

Tornant cap a casa vaig pensar que, mentre l’aparell erky s’escarrassa en redactar manifestos que només són capaços de signar els militants amb vinculació salarial, els que fan del partit un modus vivendi, en Carretero certament representa una parcel·la oxigenada lluny d’aquesta politiqueria de saló. En aquests moments, a Esquerra, l’única veu que pot liderar una visió d’acord amb el clam que hi ha fora les parets del partit són en Carretero i els seus.

Quan parlem d’ERC es fa necessari saber quin horitzó de país vol representar. Quan veig amb quina alegria es proclama la independència pel 2014, que el debat de l’autodeterminació sorgeix entre calçot i calçot i com es banalitza el sentiment independentista, em quedo garrativat de capa a peus.

Tornant cap a casa vaig pensar: a banda d’en Carretero, a qui més gosaries recomanar a la gent que sí que l’importa el debat polític, el país, pensar en clau de futur?. I no hi ha més, vist el que corre. No hi ha més!.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

I aix'o 'es aix'i perqu`e tot a Catalunlla ha d'`esser naZionalista. No teniu res a fer.

El veí de dalt ha dit...

Ja veig que ompliràs fins la bandera...del córner sobiranista. ;-)

Nahmànides ha dit...

Efectivament, company Dessmond, jo també penso que no hi ha res més. Per això és tan important que se'n surtin!

Anònim ha dit...

"L'única veu que pot liderar" és una construcció incompatible amb la democràcia. És ciutadans.

D'altra banda, hi ha força gent ben recomenable, començant per l'Uriel, seguint amb el Tardà i passant pel López Tena.

En quant al model educatiu i les llistes obertes, molt d'acord.

Sinblancaporelmundo ha dit...

Acabo de venir de la pàgina de Miquel i me n'adono que us heu fet "amiguitos" a través de la meva bitàcora.

Quina il·lusió em fa! És veritat aquesta dita de "Déu els cria i ells s'ajunten". A partir d'ara serà "Déu els cria, llegixen Sinblancaporelmundo i ells s'ajunten". Ahhhh, si és que estic fet una Celestina!

Dessmond ha dit...

Sinblancaporelmundo,
No entenc això de Catalunlla, ni això del nazionalista ni que hi hagi res a fer.

Veí de dalt,
Hi haurà plè i alguna assitència sorpresa.

Nahmànides,
Sí, justament penso això.

Popota,
És incompatible si la treus de context. I pot ser ciutadans o no. Bè, si vols confondre ciutadans amb el discurs d'aquest blog, endavant.
En López Tena de moment és convergent.
Celebro que trobis alguna cosa que no soni discurs "ciudadà". És un començament?.

Dessmond ha dit...

Sinblancaporelmundo,
T'agraeixo les recomanacions. Ara, no ho tractaria com cas de Celestinimse. Tu vas dir que ajudarias a independitzar Catalunya. I nosaltres, també. Som en el mateix vaixell.

Sinblancaporelmundo ha dit...

Si. Per descomptat. Però yatusabemiamol que per a mi la independència comença amb la retirada del Barça de la Lliga Espanyola, la retirada de totes les empreses catalanes d'Espanya, començant amb La Caixa i la prohibició de sortir de Catalunlla cap a Espanya a subjectes com el Buenafuente o Sardà.

Quan això es compleixi, jo mateix us donaré la independència.

Anònim ha dit...

"És incompatible si la treus de context. I pot ser ciutadans o no. Bè, si vols confondre ciutadans amb el discurs d'aquest blog, endavant"

Pot ser ciutadans i, de fet, ho és. No es tracta de fer cap confusió ni de descontextualitzar, sinó d'entendre que en política hi ha salvadors que tenen l'únic discurs decent, plus tota la demagògia contra l'establishment i, en fi, creixements milagrerus a internet amb força repercussió en determinats mitjans arrenglerats al servei de determinats interessos polítics.
A mí són discrusos que, tot i estar basats en la defensa de la regenaració democràtica, em semblen empobridors a més no poder precisament des del punt de vista de la cultura democràtica.

"En López Tena de moment és convergent."

I molt convergent, diria jo. Però és que malament es pot defensar el que defenso en el punt 1) si fos lo suficientment cretí com per creure que tota la gent bona està en un mateix partit o defensa una mateixa ideologia.

Anònim ha dit...

Des de la meua discrepancia total amb en popota, avui li he de donar la raó.

No perdem de vista que al final de la festa, qui decideix és el ciutada-votant. Aquesta és la grandesa-miseria de la democràcia.

La dictadura de la majoria (Tockeville).

Per aixó, en Carretero te raó però no se'n sortirá.

Dessmond ha dit...

sinblancaporelmundo,
I vols dir que les empreses espanyoles han de marxar del mercat català per criteris polítics més que econòmics?. No, no. El que compta és la llibertat. L'independentisme seriós el que vol garantir és la llibertat i no la dictadura. Aquesta és la diferència entre el nacionalisme espanyol i el català.

popota,
Jo la he sentit moltes vegades aquesta expressió. I no per res, però mai a ciutadans. No tinc el costum de seguir-los. Consti que no ho dic amb segones. He de filtrar perquè no arribo a tot. Amb això simplement vull dir-te que com a font d'inspiració, res.
Entenc el que dius i hi podria estar d'acord. Ara, també he de dir que a ERC no sé veure altra persona més capacitada que en Carretero. Hi ha més gent?. Sí. Ara, que tingui capacitat de redreçar la situació en clau de país?. Jo penso que no, vist el que proclamen. Simplement, no.

Josep-Empordà,
I en aquest cas el votant,qui decidirà, és el militant. Que no és el meu cas. Jo sóc un simple blogaire que opina en el seu blog.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

No ha sigut pas un lapsus, no, el militant, decideix en primera instancia, però después ha de ser ratificat pel votant, que és sempre qui te la ùltima paraula i qui decideix realment.

Salut!

Anònim ha dit...

Sincerament, crec que la gent d'Esquerra Independentista està més ben preparada per a assumir la direcció del part que el Reagrupament. Aquests darrers només fan que parlar d'independència desdibuixant per complet l'eix social, el que jo no li veig massa el sentit. A més crec que són bastant regionalistes.

Anònim ha dit...

Jo no acabo d'entendre la gent que acusa Carretero de desdibuixar l'eix social, de ser l'ala dreta d'ERC, etc.

Alguns arguments, si us plau.

Jo també aposto pel Carretero.

joliu ha dit...

Amb això de l'assistència sorpresa m'has deixat ben intrigat. Pot ser et refereixes a mi? ha ha ha.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,
Vindré al sopar, ara t' envio un mail.
Veig que tens per aquí un sapastre amb residència a londres...m' agrada trobar-lo, vaig conèixer un tal ATPC que calçava el mateix peu. Avui he dinat amb un banquer ecspanyol que busca passiu, com tots els que han viscut de la totxana, sense fer res més de profit, els de la Caixa que van encolomar a un pobre home andalús la bombolla de la Colonial...ara poden fugir d' ecspanya, i comprar bancs a l' est de l' UE o Hong Kong. L' andalús vol vendre a Abu Dhabi...ho té clar el desgraciat.
El Barça, que ja fa molts anys ha abandonat, per poc rendible, la copa borbònica, hauria de fer un pas semblant amb la LFP. Cap problema. El Barça a ecspanya només hi té desgast, és una lliga que no convé pas.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Salutacions,

L'anàlisi que has fet, sobre l'ànim de la gent, pot ser degut a que cada vegada és veu més evidentment les ganes de poder de la majoria de polítics a canvi de fer res per la gent i pel país. Naturalment, això no és esperançador, però per a mi hi ha alguns millor que altres.

Salutacions i ja comentaràs com ha anat el sopar!

Anònim ha dit...

Estic amb el que comenta el joan, amb una esmena. No crec que respongui a la realitat titllar de regionalista el reagrupament.

"Ara, també he de dir que a ERC no sé veure altra persona més capacitada que en Carretero. Hi ha més gent?. Sí. Ara, que tingui capacitat de redreçar la situació en clau de país?. Jo penso que no, vist el que proclamen. Simplement, no."

El que hi ha a ERC és la clara consciència de que en el mateix moment en que CDC s'apunti al sobiranisme -seriosament, és a dir, a partir del cinquè semàfor vermell del diari monàrquic, taurí i nacionalista espanyol que li n'ha dedicat algun al López Tena- s'haurà d'apostar per l'acumulació de forces nacionalistes -amb perdó pels que tinguin basquitis i es sentin ofesos per aquesta expressió-. Arribats a aquest punt, tan li fa que els que estiguin al capdavant del partit defensin l'entesa d'esquerres, perquè durarien cinc minuts i ni un mes. Mentre no arribi, no té cap sentit "redreçar" res, i moure tot el partit cap a una estratègia de front nacional que té com a únics valedors a tot Catalunya els del reagrupament -fa uns mesos, el propi Mas es va oferir a Montilla per pactar determinats temes al marge dels seus socis de govern-. Per ara, la millor manera de redreçar les coses és arrossegar cap a l'espai catalanista els sociates estirant-los de la cartera. I, és clar, si la cosa del finançament no surt com ha de sortir -i la de la sentència del simulacre de TC-, fer saltar el govern. El que no té cap sentit és fer saltar el govern abans de calibrar els resultats oferts per l'estratègia per la que s'ha apostat, i menys fer-ho a la recerca d'una aliança de la qual no hi ha cap notícia seriosa més enllà de quatre declaracions.

Salut.

"Alguns arguments, si us plau."

"Si fos espanyol, votaria el PP"

"Cal prioritzar l'eix nacional per sobre de l'eix ideològic"