Tensió informativa
És així com vivim a casa nostra tot el que s’esdevé al món: amb la tensió que marca el curs de la història. El calor del moment no és una cosa menyspreable, des del punt de vista informatiu. Per això, com reiteren els principis marcats per en Matías Prats Jr., cal posar tota la carn a la graella.
Els dies de grans gestes fins i tot els informatius experimenten una recomposició dels seus horaris. Aquesta graella de programació pateix sacsejades, per tal de poder servir-te, a tu, el precís instant i en directe els fets que mouen el món.
I és així que el dia en que el gran Alonso ha de fer la seva cursa de cotxes en patates, que la transmissió en directe passa per damunt d’un telenotícies. Aquest país de crosteta de la Senyoreta Pepis fins i tot hi aboca el seu conseller en cap, que és capaç de tirar-se hores i hores jugant a l’escalèxtric televisat.
I el dia que a Europa s’anuncia la proclamació d’un nou estat independent, a la nostra i vella Europa, des de la solemnitat del seu Parlament, no hi ha directe, ni cap home d’estat, ni valoracions en calent que acompanyi la importància del moment.
És un diumenge, és clar. I el reporter desplaçat ens assabenta que hi fa molt fred, que es llençaran focs d’artifici un cop s’hagi fet la proclama sobiranista. Que hi ha molta gent al carrer i que els veïns no accepten aquesta secessió. I en comptes de foc d’encenalls, el que pot passar és que hi hagi un ball de bastó. Una lectura profunda, atinada, del que s'esdevé.
La tensió informativa de TV3 és l’entrevista a en Cruyff o a les proeses del nostre Alonso. Que un país arribi a la seva independència és una cosa que te la poden servir enllaunada. Com gairebé tot el que es mou i que podria fer-te pensar més del compte. Llavors, aquest material, directe a congelar. I els polítics, els grans estadistes que dona aquesta terra, no els veurem fins la propera cursa del Gran Premi de nosequé.
7 comentaris:
I què t'esperaves? Sort en tenim, de l'internet!
El control socialista de tot és sens dubte un mal terrible que ens adorm mentre ens va tenallant a cada moment.
On és la crosta?
Ni el 3/24 va gosar retransmetre allò que la CNN, la BBC i d'altres seguien en directe. Trist!
És que TV3 mai ha estat una televisió nacional, sinó la tele d'un regió espanyola, destinada a què els catalanets del carrer tenguin la lliçó ben apresa: són súbdits del país veí. Els noms de TV3 i Canal 33 enlloc dels de TVC-1 i TVC-2 ja ho diuen tot. T'has fixat que pràcticament mai parlen del que passa a les comarques perifèriques dels Països Catalans?
I ara s'han negat a entrevistar Pere Sampol mentre expliquen en tot detall el que passa a qualsevol llogaret d'Andalusia. Sense comentaris.
Sincèrament: Els mitjans de comunicació s'adapten a les preocupacions dels ciutadans. I potser la preocupació de molts catalans un diumenge és la de veure que ha fet el Barça o saber si en Ronaldinho o l'Alonso han anat al lavabo o ves a saber que han fet en comptes de veure amb detall que ha passat en un territori molt llunyà, molt petit, castigat per l'enfrontament.
Que no se'm malinterpreti, però si les audiències de TVC anteriors a aquest diumenge haguessin registrat augments significatius al tractar el tema Kosovo potser el dia 17 hauriem vist un especial sobre aquest tema.
Això si, no se quin tracte se'n faria de la informació, em sembla que no veuriem gaire crosta...
Toni,
Sí, internet serà la salvació i la prova de què encara hi ha una racó de llibertat difícil d'ataconar.
roger t.,
Estem anestesiats. No sé què ha de passar per a que vingui una reacció. Un miracle, potser.
joliu,
La crosta no ha marxat mai. Allò va ser un avís per treure-li bé la pols.
papitu,
És que jo el 3/24 ni el tinc sintonitzat a l'aparell de TV. No podia esperar menys d'aquest "servei informatiu".
joan,
Sí, si. La funció normalitzadora d'aquesta TV cada dia més provinciana és la que dicta la crosta espanyolista del Sr. Ferran. Cada cop més volen plantar-te als nassos els problemes de qualsevol llogarret espanyol com si fóssin teu o del teu interés. És impresentable.
bobbin,
Jo això ho crec una veritat a mitges. Si a tu et donen cada dia a menjar una hamburguesa de McDonnals, per què és tan bona, tan fàcil de menjar, tan nosequè, al final la trobaràs acollonant. Prova d'això és que TV3 perd audiència. Però insiteixo, la televisió també crea patrons de sensibilitat. I l'efecte positiu que hauria de tenir el mitjà en la població és realment patètic. No és justifica el cost d'una infraestrutura com aquesta per fer el que fa. La televisió pública i catalana hauria de justificar un plus de valor afegit, que en absolut resulta del producte que ara mateix ofereix.
El tracte que dona l'altra crosta és com sempre: el que no interessa, s'amaga sota la primera catifa que ténen a mà.
Publica un comentari a l'entrada