dimarts, de febrer 12, 2008

A prova de bombes

Recordo de la meva feliç època d’estudiant que els més tarambanes de la classe sempre orquestraven teories increïbles per arribar a tocar un aprovat sense moure un dit. Una versió extraviada de la llei del mínim esforç. Intentar l'aprovat amb totes les garanties que podia oferir-te una “xuleta”. Feta a corre cuita, és clar. En el darrer moment. I també era clar que de l’únic que servia era per postrar-te en la misèria. Els que tiraven de veta amb aquest recurs mai van fer res d’especialment bo o digne de ser recordat. A l’extrem de tot això hi havia els qui s’ho jugaven tot als quatre gargots mal girbats que s’estampaven al palmell de la mà. Aquests sempre vaig creure que es guanyarien la vida apostant a la ruleta russa. Intentar encabir el temari d’un examen dins la mà és una de les pèrdues de temps més absurdes que conec. Clar que, aleshores, un dia sí i l'altre també, sortia per televisió la persona que t’escrivia els Evangelis segons Sant Joan en una llentilla i allò era tractat amb una admiració desaforada per part del presentador: un Evangelio en una lenteja!. Increible!. Cuente, cuente... i aquella personeta explicava molt ufana la seva proesa. Els dies i les nits que havia invertit, els sacrificis que ell i la dona havien hagut de patir per poder arribar a bon port. La de coses que havien hagut d’empenyorar per poder aconseguir el material per executar-ho. I sí. És realment increïble com se’n pot arribar a ser de poca cosa. Ja ho has explicat, torna-te’n cap a casa. Amb la cara d’idiota de sempre. El més bèstia de tot és que a la setmana següent apareixia el que havia estampat El cantar del Mio Cid en un gra d’arròs. I així anaven fent. Fins que aquesta mena d’exemples, tan publicitats, podien arribar a exercir alguna mena d’influència en els més vulnerables. A veure qui inventava la sapastrada més grossa. I tal com va venir aquesta febrada, va marxar. De cop i volta no se n’ha sentit parlar més d’aquesta mena d’estupidesa, encara que les “xuletes” sempre han gaudit d’una vigència a prova de bombes.

Fins que l’altre dia va irrompre una barreja dels dos fenòmens, altre cop a la televisió: el creuament del ruc de la classe avesat a fer “xueletes” del darrer moment, amb el paranormal que opta per fer redactats en un llegum o en el fons d’un didal. El programa de la Terribas va ser l’escenari on es va oficiar tal descobriment. I a diferència del que era habitual en aquests casos, el sentit d’admiració ni va fer el favor d’aparèixer. La puta de la Terribas, mentre es descollonava, va demanar al convidat que mostrés el palmell de la mà a l’audiència. I aquest va reaccionar igual que si l’haguessin pescat copiant. Curiós. Però ridícul. I la Terribas, plena d’incontinència, amb el seu fart de riure.

A la setmana següent, torne-m’hi. Mateix programa, mateix ridícul. Mateix fart de riure de la presentadora, amb lleus tocs de sorpresa. No pel que podia tenir d’heroïcitat intentar plasmar un programa electoral al palmell de la mà. No. Sorpresa per la ruqueria que pots arribar a exhibir pensant que "La nit al dia" és una mena d’examen i que tu intentis copiar de reüll, davant les càmeres que estan retratant sense embuts la més solemne de les incompetències.

Ruc de mi. Sempre vaig pensar que jugar-s’ho tot a una miserable “xuleta”, feta a corre cuita, al tot o res, era el més semblant a voler viure a base de guanyar apostes fetes a la ruleta russa. I no. També pots optar per fer de conseller o de ministre. Sempre que siguis immune al sentit del ridícul.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

Com vaig deixar dit en el comentari a la Balanguera, no tinc -voluntàriament- aparell de TV. És per això, com sovint em passa amb algun acudit, imitació i altres, que estic fora de joc. Quin polític (?) gosa anar "amb xuletes a la mà"?

L'anònim de la porta oberta.

Dessmond ha dit...

Admirat anònim,
No tenir aparell de TV vol dir tenir una grau de cordura superior a la mitja que respira el país. L'enhorabona. Ara, el fet de no tenir físicament aparell, no vol dir que no puguis veure per internet TV3. Si els valencians hi haguèssin caigut, tan se'ns en fotria les històries del tancament del seu repetidor. En fi, això és una altra història.

En Puigcercós i la Chacon. Segur que per Youtube corren els vídeos. Patetisme a prova de bombes!.

joliu ha dit...

Els blocs són una valuosa eina de crítica a l'acció política i fins i tot professional de qui convingui, però seria una bona norma garantir el respecte a les persones.
Amic Dessmond, puc entendre qualsevol crítica a la professionalitat de la Terribas, però et demanaria que tant aviat com puguis rectifiquis l'insult a la persona. No hi ha cap necessitat de crear enemics, i menys entre els amics.
Si accedeixes a fer-ho, agraïré també que eliminis aquest comentari.

Anònim ha dit...

Sr. Joliu,

Malgrat ser a casa d'un altre i no ser coneguts, em permeto fer una observació:

Ja m'agradaria que l'amfitrió es referís a mi en aquests termes. Crec, que en el context que són emprats, són tot un elogi. Avui en dia, trobar un/a periodista "puta" i que es descolloni front a un/a "polític", em sembla del tot educatiu i, com he dit, digne d'elogi.

Salut i independència!

L'anònim que, a més de trobar la porta oberta, gosa adreçar-se a d'altres convidats o visitants, això si, "de bon rotllo".

Trina Milan ha dit...

Admirat Dess,

et superes dia a dia....és més, si algú es preocupés seriosament de la política i de l'educació aquests dos polítics en concret, sabrien que apuntar-se coses al palmell de la ma és obsolet amb els bons mobils conectats que tenim...jajaja
Penso com Joliu que determinades paraules per la seva polisèmia poden ferir la sensibilitat de l'espectador/lector...però tú ets l'autor, en les teves mans està...
reverències mil....

Clint ha dit...

Fa molt que no miro la nit al dia, i desconeixia aquesta anècdota tot i que mentre anava llegint el post pensava que segurament es podia arribar a ser polític...de fet qualsevol ministre pot haver estudiat l'oposat al seu ministeri i no passa res.

Tot i això no he pogut deixar de pensar en els eterns paperets que duia en Pujol..o això no eren "txuletes"

(haig de dir que també estic intrigat per l'adjectiu a la Terribas, m'ha sobtat)

Dessmond ha dit...

joliu,
En absolut he fet cap crítica -en aquest post- a la Terribas. La vaig trobar deliciosa com es decollonava. Si em va encomanar el riure a mi!. Això de puta és en un altre sentit!. Quan un és un puta vol dir que és més llest que la fam!.
Joliu, a Mallorca se't fotrien els pèls de punta. Aquesta paraula es fa servir molt més i, evidentment, mai en el sentit d'insult.

Anònim independentista,
Celebro que hagis interpretat en el bon sentit la paraula "puta". I el teu bon rotllo.

Trina,
Però que està prohibit treure un paper o una llibreteta de la butxaca al programa de la Terribas?. Si és que fa brut, escriure a la mà. És que és summament cutre!.
Jo espero que la polisèmia estigui ara ja acotada. Puta no era feta anar amb el sentit que en Joliu li ha semblat.
Ho tindré present en el futur. Ara, no vull renunciar a un mot tant útil com nostrat.

Clint,
Però si treure els papers és el més normal del món!. El que em sembla una cutrada és fer això de rallar-te la mà, com aquells estudiants de pa sucat amb oli. Tot un conseller i tota una senyora ministra!. El que no entenc és perquè no van dur papers o xuletes.
Això de l'adjectiu crec que ja està parlat. Espero.


No sé si al final fer una lectura de l'inconscient d'aquesta paraula. Em sobta que només sigui conegut un dels sentits.
Per cert, només he trobat aquest enllaç, molt curtet, de la Txacón amb la Terribas: http://www.youtube.com/watch?v=_FRiC87Oi1w

reflexions en català (marc) ha dit...

Molt bo, Dessmond!

T'imagines el pujol amb una xuleta escrita a la mà? He, he.

Fa unes setmnanes, el Montilla, quan va firmar al llibre d'honor de l'ajunatment de la Seu, va treure's el bloc de notes de la butxaca i amb tota la tanquil·litat del món, sense vergonya, es va posar a copiar la xuleta que segurament algú li ha escrit de model.

Trist però cert.

Dessmond ha dit...

reflexions en català (marc),
Celebro que t'hagi agradat. Per cert, estaria bé que diguèssis com veus aquí el sentit de la paraula "puta", que li dedico a la Terribas. Hi ha gent que l'ha trobat fora de lloc. L'he feta anar bé?.
Ostres una "xuleta" al programa de la Terribas és justificada. Però en el cas d'anar a signar en un llibre d'honor és patètic. Com això de pintar-se la mà. Només ho fan els pàrvuls i en aquest cas s'entén.
Trist, trist.

perplex ha dit...

Jo li havia sentit dir al pare parlant d'algú: "És més puta que bonic" però ho deia rient. Penso que molta gent no coneix aquest sentit de la paraula i es pot sentir ofesa.

bacus ha dit...

Jo de les pocs que he fe fet és la de la taula periòdica al complet amb una impressora. Sabia formular a l'examen però tenia poca memòria pels pesos atòmics i altres. Els companys de classe la van veure i la ½ la van fotocopiar i quasi tots van suspendre ja que el important era formular no tenir una memòria d'elefant.

andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Cert. cert. El patetisme d'en Puigcercos i de la Carme Chacon, quan els va entrevistar la Mònica, va ser històric. I les pseudoexcuses de la Chacon, enxampada per la professora Mònica, encara em van fer riure més.

Als EEUU, o a Gran Bretanya, polítics "d'alta alcurnia i de baja cama" com aquests, amb xuletes a la mà, ja haurien acabat la seva carrera política. Aci, en canvi, com sempre, per als d'esquerres, no passa res de res.

La Mònica, la millor entrevistadora a polítics, i a no polítics, de les tele's, té moltes virtuds, que es resumeixen en dos: s'ho prepara molt i molt, tot, abans (treball i esforç), i es periodista-comunicadora: no deixa escapolir per la tangent a l'entrevistat. I segueix burxant, i segueix fent un giravolt, i torna a plantejar el que creu -i ho encerta- interessa a l'espectador mitjà. I finalment ho aconsegueix.
Sigui d'esquerres o de dretes o de centre. Liberal o socialista. Espanyol o sobiranista. President o diputat. La gent, famosa, però sense vàlua ni consistència, no se'n surten, a l'estudi de la Nit al Dia. Els homenots, les dones de vàlua, la demostren. Es el mèrit de la feina ben feta, que fa dia sí i dia també, la Mònica Terribas. Una gran, gran periodista. Una rara excepció en la mediocre graella televisiva.

No puc parlar per ella, però crec que té un fí sentit de l'humor, també, i no s'hagues empitat gaire o gens per la paraula que has emprat, en el context en que ho has situat.

Es llesta, molt llesta, però per que es molt intel.ligent i molt treballadora, i també molt honesta, en questió de diners. Encara més rara avis. Aquesta hiperrelacio possible, es la que l'hagues mol.lestat, en tot cas. Però tampoc gaire, suposo.

T'ha quedat un article preciós, molt complet, Dessmond. Enhorabona!

En el que sí dono suport a en Joliu es en que val més que no fem massa ironia continuada de la Mònica, per que no s'ho mereix. No sigui cas que se'n cansi i vulgués deixar de sortir cada dia. Que fariem aleshores?

En Cuní és tota una altra cosa. En molts sentits.Mès actor comediant que comunicador, crec. Un es creu la base del programa, i la Mònica creu que la figura és l'entrevistat, i el public, com ha de ser.

Cordialment,

Andreu

Dessmond ha dit...

perplex,
A Mallorca, quan volen dir que és molt lluny diuen que "és a ca una puta". És una altre sentit de la parauleta. Però és que dona molt de sí.
Ser més puta que bonic, s'acosta molt més al que jo volia significar. Crec que en el cas de la Terribas és perfecte.

bacus,
Igual que els ha passat a la majoria de "xuletaires"!. No tot és gaudir d'una gran memòria. Però normalment el que cal és pencar, que és per on sempre han fallat els "xuletaires" d'ofici.

Benvolgut Andreu,
Amb la Chacón va ser increïble. Després de veure com se'n va enfotre del Puigcercós, de com li va fer mostrar la mà i com es descollonava la Terribas, no entenc com ella, tan ministra, va i fa el passarell amb el mateix. El mateix!.
En qualsevol lloc del món, amb un mínim de dignitat, els protagonistes del ridícul haguessin plegat veles. Però en fi, aquí estem de rebaixes rebaixades.
Ah, a mi també em mereix tot el respecte la Terribas. Però és que em sorpren que sigui ella la que hagi agafat tan protagonisme, quan el blanc d'aquest post en són els politicastres.
Dubto que per més que digui el que digui, aquest blog no decideix el futur de na Terribas. El meu poder es limita a casa meva. I a estones.
Celebro que t'hagi agradat. Salut!

Elies ha dit...

Brillant, Dessmond, brillant!!!!

Dessmond ha dit...

Molt amable, Elies. Celebro que t'hagi agradat. Salut!.

Josep (sl) ha dit...

Al Puigcercós també el van caçar de manera similar al mateix programa.

Primer de tot fa lleig i no costa gents tenir un Ipod o pocket PC o unes tradicionals fitxes com les què feia servir Jordi Pujol per apuntar dades. I si eren Xuletes, xulles, etc. Ningú se'n adonava perquè tenia tanta versatilitat i espontaneïtat que no ho semblava.
Primer: siguin dades i fonts adicionals, fa lleig mireu la introducció.
Segon: Si realment són xulles vol dir que la entrevista esta pactada, que no diria res de bo de la imparcialitat de la cadena. I no volent malpensar i per respecte als professionals de la casa passarem al punt 3r.
3r: Com que la candidata ha escrit la Xulla, seguirà el seu propi guió sigui quina sigui la pregunta de la entrevistadora, ignorant a l'entrevistador. Lleig!
Quart: Amb el pobre discurs encarcarat, previsible i monòton que té realment li feia falta escriure un xulla.

eudald ha dit...

jo ja no tinc més paciència per escoltar-me'ls...
Tot plegat són les eleccions de les espanyes, i diguin el què diguin ja tinc clar qui votaré!
Això sí, cada vegada tenen menys prejudicis, per portar "xuletes" o per fer el ridícul. Les campanyes aviat seran més llargues que als estatsunitsdamèrica...

joliu ha dit...

Tots hem emprat col·loquialment el terme puta. Que n'ets de puta Dessmond et diré quan et vegi,... i ho faré amb una ma a la teva espatlla i un somriure a la cara.
Una altra cosa és que valgui la pena córrer el risc que un tercer, ni tu ni jo s'emporti una imatge equivocada de tu per una mala lectura en diagonal o fins i tot per treure-ho de context intencionadament, com li ha passat a l'Enric Vila amb la innecessària frase "països de merda" com a final d'un article brillantíssim.

M'alegro que et refermis en la teva redacció per que això confirma l'absència de mala bava. Però no ens confonguem, jo no discutia la teva intenció si no la conveniència.

Per acabar-ho de matar fem una cosa, convidem a la Mònica a dir-hi la seva que segur que s'ho agafa bé. Ara li envio el link.

Clint ha dit...

Així, totalment d'acord Dessmond.

Dessmond ha dit...

josep (sl),
En el cas d'anar al programa de la Terribas, portar una "xuleta" és molt diferent a fer-ho per passar un examen. En pots portar les que vulguis. Però de dins l'escala de les "xuletes", escriure al palmell de la mà és la cosa més cutre de totes. Què és la gran pensada que han tingut aquestes persones de govern. No es tracta tant de si et pesquen mirant o no el paperet. És que quan t'ho escrius a la mà, a més de ser marrà, et convida a estar fent-ne ús com si fos una cosa que no pots fer. O aniràs fardant de tenir la mà escrita?.
El que vull dir és que aquest recurs és el propi del tonto de classe, però del més ruc.
El més fort de tot és que tal i com va anar tot, tampoc es podia tirar tant de la mà escrita. En fi, em sembla impresentable de totes totes.

eudald,
Sí, el més preocupant de tot és que la política està essent protagonitzada cada vegada més per personatges d'una vulgaritat manifesta i inacceptable. En qualsevol país mínimament ambiciós, vull dir.

joliu,
Bé, si em dius això, així, no hauré d'ofendre'm pas.
Espero que no arribi a passar això que comentes de l'Enric Vila. Crec que ell té una repercussió bastant més gran que aquest humil blog. Espero que si mai passa res, doncs, ho parlarem com ara. I llestos.
Envia-li a la Terribas, si et sembla. Jo no sé on li hauria d'adreçar. Ja em diràs com s'ho agafa.

Clint,
Entesos, doncs.

Anònim ha dit...

Bé s'ho agafarà, li envio per que rigui una estona. Millor que li arribi ben explicat que no a través d'un tercer que ho manipuli i descontextualitzi.
Joliu.
Salut

Dessmond ha dit...

Anònim Joliu,
I qui li hauria de trametre una cosa semblant a la Terribas?. En fi, repeteixo que com a bon liberal que em considero, fes el que creguis. Ja m'explicaràs com acaba la història i la teva relació amb "La nit al dia".
Els camins del senyor... Joliu són indestriables.