Política com a revulsiu
La meva entrada serà breu avui. Just per dir que el sopar va ser molt interessant. Molt. Hi ha coses, com deia aquell, que no te les han d’explicar. Les has de viure. I penso que en Madí, sense filtres, és molt Madí. Un gran revulsiu.
Que un polític intenti defensar l’ofici de la política resulta ser una tasca gairebé impossible. Per inversemblant. És un espectacle que no té cap mena de força si el contemples per televisió, per exemple. Però la cosa canvia radicalment quan hi ha el directe.
Cercaré una estona d’aquest cap de setmana per fer la “crònica”. Avui m’és impossible. Ara, ja avanço que hi haurà nou sopar.
Cal tenir present que dignificar l’ofici de la política és feina, sobre tot, dels que no exercim. D’això que tan ridículament se’n diu “la gent normal”. És molt difícil que aquesta tasca l’ataqui justament algú del ram. No se’l creurà ningú.
I un país sense política no és res més que un vil parc temàtic. No hi ha país civilitzat que pugui aguantar sense una classe política exigent. I aquesta exigència l’hem de trametre nosaltres. Els administrats.
Si volem tenir país, hem de tenir polítics. En aquesta tasca de trencar tòpics tots som fonamentals. I que cadascú l’ataqui com bonament sàpiga. Però que l’ataqui. Anant a votar, primer, i assistint als sopars, després.
1 comentari:
No és per portar la contrària, però estaria be que els professionals de la cosa (els polítics) hi posessin una mica de la seva part en això de la valoració de la política.
En aquest període de campanya que sembla més un festival de l'estupidesa que una època de propostes de país, els polítics estan fent gala d'un nivell intel.lectual i humà que desencoratja. Nivelazo!, vaja...
Publica un comentari a l'entrada