L’avortament: “Sí” o “No”?
Forçosament ha de planar molta mala gana quan sents parlar de política. Sembla que des de la cosa més mundana fins empaitar el sexe dels àngels acabi tenint un tractament deformadament interessat. S’acaba convertint el que sigui en miserable, frívol, banal. Per les altes dosis de gremialisme ideològic.
Una mostra llampant de tanta misèria moral ho és el debat al voltant de l’avortament. Uns per atiar el foc, a veure si poden fer entrar en calor la seva hivernada parròquia. I els altres per fer-ne una conquesta de no sé ben bé què. Mai he pensat que sigui moralment admissible penjar una etiqueta ideològica a aquest debat. Perquè la considero una discussió de tipus interior, individual, profunda. Res a veure amb aquestes palles mentals de “dretes” o “d’esquerres”. Les persones, les normals, tenim bastant més de fons interior que aquest vulgar reduccionisme. Vaja, infinitament lluny d’aquesta mena d’espectacle pornogràfic amb el qual s’ha convertit. I que ressuscita puntualment quan hi ha flaires de campanya electoral.
Una decisió d’aquest calibre no crec que hagi ser mediatitzada per ningú. En cap sentit. Sempre he considerat que el debat de l’avortament té bastant més volada com per intentar reduir-lo a un “Sí” o “No”. És una opció que furga directament a la consciència, que mereix reflexions molt meditades, més serenes i que no és la tria fàcil que simplement balla entre aquest miserable “Sí” o “No”.
La considero una decisió de tipus personal i intransferible. Cap ideologia pot apropiar-se de la llibertat que necessita l’individu per fer o desfer davant la possibilitat d’avortar. Qui és vostè per gosar imposar el seu criteri en una decisió íntima meva?. Un desgraciat. Això és el que pura i rasament és vostè. Un cas perfecte de fill de puta.
Respectar la llibertat de les persones és el que realment està en joc. Furtar de mica en mica les cotes de llibertat és el que converteix la politiqueria en un producte a l’alça. Quanta més llibertat disposa una societat, més vulnerables són els polítics analfabets. El sistema té millors formes per drenar tota les deixalles, materials o humanes.
Aquest debat té més a veure amb la necessitat que hi ha de poder rebre informació, de gaudir d’una bona formació, d’assumir responsabilitats individuals sense interferències, o de creure efectivament que el més important en una societat són els ciutadans lliures. Però potser és demanar molt a qui només sap fer reduccions de la vida en forma de “Sí” o de “No”. Cap a la “dreta” o cap a “l’esquerra”.
15 comentaris:
M'oposo a l'avortament pel mateixos motius que m'oposo a la pena de mort, al genocidi o a qualsevol atemptat contra la vida humana. Si el respecte a la vida no és un valor absolut obrim a porta un menyspreu de la mateixa.
A mi és un debat que em fa mal, perquè tinc la sensació que tothom em pren el pèl.
Hi ha qui en fa panegírics insultants parlant de llibertat i qui en diu pestes sense saber de què parla... I tot plegat és molt més complexe que això.
Els valors absoluts solen ser una tautologia i, partidaris i contraris, parlen de valors absoluts sense miraments.
Mira que segurament estem d'acord, pero crec que t'equivoques de bat a bat. El debat sobre l'avortament no es sobre si has d'avortar o no! Es sobre si es legal o no. En aquest sentit el "fill de puta" que te el dret d'imposar el seu criteri es l'estat, de la mateixa forma que et tancara en una preso si lliurament decideixes endur-te el cotxe d'altri.
Estic d'acord quan dius
"Cap ideologia pot apropiar-se de la llibertat que necessita l’individu per fer o desfer davant la possibilitat d’avortar."
Pero l'argument (en singular) que trobo acceptable en contra de l'avortament no es ideologic; es simplement que no sabem molt be quan podem parlar d'una persona humana quan es tracta d'un fetus.
Estic d'acord que aquest argument es troba en companyia amb moltes imbecilitats (que involucren Deu cada dos per tres), pero es un argument valid i no mereix cap tracte despectiu.
Coincideixo plenament amb en Ra. El debat hauria de raure sobre la legalitat de l'avortament i sobre quin ha de ser el llindar. La decisió sobre fer-ho o no pertany al món privat de cadascú. Tenim el mateix problema amb l'eutanàsia o la mort assistida. I si us plau fugim de maniqueismes, estem parlant de bioètica.
Anònim,
Jo crec que aquest és un tema molt personal. Que la decisió és personal i intransferible. I el que faci jo no ha de ser bo o dolent perquè no coincideixi amb el que fa el veí.
esparver,
A mi també em molesta molt com s'afronta públicament aquest suposat debat. No m'aporta res de res i també tinc la sensació de presa de pèl.
ra,
Sí, el debat és aquest. De si és legal o no. Però se n'ha fet tal reducció que la cosa va de Sí o No a l'avortament. Clar, a la seva legalitat. Potser m'he explicat malament. Però creia innocentment que el context acotaba el tema.
Per a mi no es definitiu establir la frontera de quan podem parlar de persona humana en l'estadi de fetus. Encara que crec que la informació ha de ser la màxima per poder prendre una decisió correcta. És un argument molt respectable, que consti. Ara, l'important és prendre decisions conseqüents i responsables. Que les assumeixis de per vida, sigui quina sigui l'opció presa.
Avortar no és una decisió fàcil i parir una criatura, tampoc.
papitu,
Jo també penso que el debat hauria de ser aquest, de si és legal o no. Jo no he intentat postular-me com a pro o anti. Aquest és un tema que només em veig capaç d'afrontar en el meu cas, no en el d'altri.
Tot i que jo personalment pensi d'una forma, crec que la legislació hauria de ser totalment una altra. La que permeti la llibertat màxima.
Penso que el debat de debò és si s'està o no matant un ésser humà, i si la resposta és sí em sembla molt fort que la decisió estigui en la llibertat individual de cada u. No sé si la ciència ens pot ajudar a escatir-ne la resposta.
Sobre la demagògia que en fa dreta i esquerra totalment d'acord.
lrds,
La ciència ha d'ajudar, però la llibertat, i per tant, la responsabilitat ha de dels individus particularment. Potser em cal un altre post per mirar de fer-me entendre.
Benvolgut amfitrió,
No es pot obligar a casar-se, ni a divorciar-se, ni a canviar de sexe, ni a avortar,... Ni tot el contrari. Com bé dius, entrem en el terreny de la llibertat més íntima, aquella que et fa patir, per ser teva i no delegable. A aquesta llibertat no hi podem renunciar, malgrat hi hagi organitzacions que maldin per aconseguir-ho. Et poden arribar a oferir, fins i tot, l'eternitat. No es pot penar per fer tot això ni per no fer-ho. És un tema de llibertat, en el sentit més pur i dur.
Salut i independència!
L'anònim de la porta oberta.
Dess.,
Com m'agrada el teu post d'avui! On quedem els que no volem ni la criminalització total de l'avortament ni la seva banalitazació. Com sempre, enmig del soroll no hi ha espai per al raonament.
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Benvolgut anònim,
Estic molt d'acord amb el comentari que fas. És un tema de llibertat, per més que es vulgui marjar la perdiu.
Marc,
Celebro que t'hagi agradat.
Aquests que dius tu quedem perduts en combat o presoners d'aquesta guerra.
Per cert, que ets a Frankfurt?
Jo soc contrari a l'avortament lliure.
Les clíniques avortistes intervingudes ho han estat perquè cometien delictes penals. De fet l'avortament, és l'eliminació voluntària de un vida futura i esta penat.
No hem d'oblidar que l'avortament és delicte tret de suposats casos determinats.
com què la fecundació sigui a causa de una violació.
Signifiqui un risc per la mare.
O hi hagin malformacions en el fetus.
Sí veuria amb bons ulls l'ampliació del període en el qual és pot avortar en cas de malformacions greus.
No hem de buscar en aquest tema un debat ideològic si no intentar trobar un acord. No se fins a quin punt poder desprendre't d'un fill teu sigui una llibertat o fomentar la hipocresia defensant causes que dificultin l'avortament, crec que a ningú li agradaria que una filla menor vinguí per casa dient que esta embarassada.
Ens trobem ara què l'avortament on més esta creixent és en el sector de les dones immigrants, sobretot magrebines i de l'est, i les menors. Com a anticonceptiu de emergència.
No creieu què en aquests casos el que s'hauria de fer és més fomentar el us dels anticonceptius per no haver d'arribar a la "Solució final".
josep (sl),
Qui parla, el polític?. Jo crec que hi ha dues formes d'entendre el tema. El personal i el públic. El que tu pensis sobre la qüestió, que és molt i molt personal, no t'ho ha de condicionar res. Cal molta informació, molta formació, molta capacitat de reflexió. La decisió no és banal ni sencilla. Ni és extrapoblable el cas particular al general, que és el que s'acostuma a fer.
Jo a priori em considero antiavortista. De totes totes. Ara, també dic a priori. Com que no sé quina mena de sorpreses em pot portar a la vida, insisteixo amb això d'a priori. I crec que en la meva decisió de ser contrari a l'avortament és per formació, per conviccions, per entorn, per un fotimer de coses que les crec personals i intransferibles. Per això crec que és fonamental que tothom pugui actuar amb el màxim de llibertat, per què la decisió no és banal, ni senzilla i té un gran pes per a la consciència. Màxim de llibertat, això és el que crec fonamental.
Evidentment que els anticonceptius han de ser un recurs. Per això parlo de que cal formació, informació. Cal tractar el tema de conjunt. No de forma puntual.
Dess.,
Era a Frankfurt. De Fira. Ja he tornat.
Marc
Marc,
M'ho havia semblat. Espero que hagi anat bé.
Publica un comentari a l'entrada