Dia d’estrena
El dia que estrenem el TGV, plou. Per moltes bandes. I ha un embús descomunal de trànsit rodat i hi ha, també, més problemes amb els trens de rodalies. Hi ha un interès molt descompensat, a banda i banda, per comprovar si corre o no el TGV de Madrid a Barcelona. Al cantó espanyol, el neguit és zero. Perquè tenen la joguina de fa anys. I a la banda catalana el que hi ha és tota aquella poètica que va impregnar el franquisme durant tan de temps. Servilisme i reverència a l’amo que t’estossina. L’autoritat competent nostra arriba a ser-ne tant de servil, que per més roja que es vulgui tenyir, li aflora aquella ànima que durant tant de temps vivia dins el cos ben blau del franquisme.
Les emissores del règim en van plenes del dia tan gran com és el d’avui. Hi ha tota una cantarella d’excel·lències oficials que abans només les hi veies fer als germans maristes o a monsenyor Escribà. Hi ha tota una claca oficial que no ha sabut donar resposta pròpia d’una situació democràtica. Hi ha la submissió de sempre. Brolla aquella Espanya que només et permet pidolar, amb la connivència dels cacis locals. Hi ha una absència total de l’ànima democràtica, que suposàvem entraria directament d’Europa.
Potser ho ha fet, però només la bossa. El 72% del cost del TGV el finança algun fons europeu. Però tota la caterva política és espanyola i en campanya desvergonyida. Igual que aquella Espanya dels Nodos. Una obra que arriba tard i el sentit de la qual ratlla l’absurd, des del punt de vista català. Tenir el TGV per anar a Madrid és bastant menys interessant que tenir-lo per poder vertebrar un eix mediterrani que connecti amb Europa.
El TGV és una peça més per a consolidar el gran Madrid, símbol de la grandesa d’Espanya. Mentalitat franquista tendra i radiant. Abans i ara. Molt pitjor avui, perquè a més de la democràcia de perfil baix a la qual ens sotmet el sistema espanyol tenim un horitzó a la vista que només ens empeny cap a la misèria material.
Després de tot el tracte rebut, dels anys que fa que aquesta infraestructura hauria de córrer, de veure que el gruix del cost el paga un altre que no es diu Espanya, si existís una autoritat competent a Catalunya, avui no hi hauria d’haver cap somriure oficial ni cap nota d’alegria. Democràticament parlant, no hi ha motiu. I seguim un pendent cap avall, com el que va programar el mateix Franco.
Avui no tenim cap indici de que aquest TGV sigui una eina que ens permeti afrontar els reptes d’un món global, de l’obertura a nous mercats, de poder competir en igualtat de condicions en aquest context mundial tant canviant. El TGV no ensuma res de tot això. Es repeteix el de sempre: tard i malament. I pobre de tu que no facis la reverència, perquè podria ser que passades les eleccions, ni això.
Avui som d’estrena, sí. D’una mena de franquisme posat al dia. Tenyit de demòcrata. Però efectiu com sempre, amb l’objectiu de sempre i amb el servilisme de sempre. Avui estrenem més misèria que cap altra cosa.
20 comentaris:
Avui, els trens de rodalies de Madrid, ja arriben fins Barcelona. Un petit esforç més i també ens arribará a Girona i serem una mica més provincians... o periferia, com diuen a Madrid.
"Tenir el TGV per anar a Madrid és bastant menys interessant que tenir-lo per poder vertebrar un eix mediterrani que connecti amb Europa". Cal dir-ho ben clar: el TGV a Madrid és un anacronisme. S'ha acabat allò de l'empresari català anat a Madrid a fer gestions o a demanar algun permís a un ministeri. Això és propi d'aquella Espanya centralitzada preautonòmica. Actualment el gruix de les exportacions catalanes són a Europa. El mercat català ja no és Espanya. Volem un TGV des del País Valencià fins a Europa. A Madrid només hi hauríem d'anar a visitar El Prado.
"...Avui som d’estrena, sí. D’una mena de franquisme posat al dia.." Concloent. Mirant cap a Madrid, no està malament, és clar que no. Però ara no tocaria. De fet, fa temps que hauríem d'estar mirant cap al Nord i encara en fa més que hauríem d'haver mirat vers l'Oest. País petit.
josep-empordà,
És això, perifèria pura i dura. Això és el que realment projecta l'Adif per a Catalunya.
indígena,
La premsa del règim ven tota una altra versió, encara que sigui escrita en català.
El mercat espanyol és l'única virtut d'aquest plantejament. Ara, comparat amb el que realment ens perdem, tota virtut es converteix en inconvenient. I no cal ser cap llumenera.
jordi.verdura,
A mi Madrid m'encanta, que consti. El que no suporto són les ensarronades. I avui, intentar fer veure que el TGV és el remei a no sé quina mena de mals, no. De remei, cap.
Sí, i a més a més, ha estat inaugurat a corre-cuita i en vísperes de campanya electoral. Quina casualitat!
Aquesta història em recorda molt a la del metro de Palma: tot molt bonic, tot per obra i gràcia del govern de torn i al final s'acabà esfondrant en dos dies. Encara el TGV ens tendrà reservat un bon disgust, segur.
Joan,
Sort que ningú hi va prendre mal, a Palma. Encara sort. Espero que en aquest cas, al menys, funcioni. Però si s'espatlla el juguet no el trobarem a faltar tant com el metro. En el nostre cas la necessitat corre per l'eix del Mediterrani, i per veure això encara ha de ploure molt més del que pot anegar tota la Plaça Espanya.
Alguns diuen que el desgavell d'aquest matí a rodalies ha estat fruit d'una atemptat a l'estació de Sant Andreu Comtal per celebrar l'arribada del TGV.
papitu,
No m'estranyaria. Tantes catenàries fetes malbé durant tant de temps...
Ara caldrà esperar, ves a saber fins a quan, el TGV de Barcelona a València... (perquè les 3 hores que tarda l'Euromed són una broma al costat de les 2'30 per a anar a Madrid!)
Ara tots a agafar l'AVE (denominació no nacionalista del TGV) i a passar el cap de setmana a Madrit. Que guai!
dospoals,
Caldrà tenir més vides que un gat per arribar a pujar en aquest TGV.
reflexions en català (marc),
Sí, el mateix que fan els de Santa Coloma de Gramenet. Que van a Barcelona a fer festa grossa.
Jo sóc ben bé de la perifèria... Ni us explico les aturades a Massanet de la Selva. Un aestació que si t'hi atures de nit no hi ha ni una ànima!
Bon cap de setmana , Des!
joana,
Quan el TGV arribi a Girona, tot això serà història!. El TGV ho cura tot, fins i tot la migranya.
Ostres amb rodalies!
Bon cap de setmana!
Ja ho pots ben dir,
franquisme en en colors
El Puigpelat l'altre dia deia: avui Madrid és més capital i Barcelona més perifèria. Doncs sí, ja estem satelitzats, ja és més fàcil passar per Madrid per anar a Bilbao o a Corunya que cap altre camí. I ja que passem per Madrid, bé que pararem a dinar a casa Lucio,... i potser algún museu,... i potser ens hi quedem a dormir....
molt encertat, Dessmond. Comme d'habitude! L'espectacle mediàtic català del dia de l'estrena era tan fastigosament provincià. Per favor.
ens estem consumint
cdecarbassa,
Sí, talment franquisme en colors!. Veig que estem en sintonia, doncs. A vegades tinc la sensació de predicar al desert. És un gran consol llegir el post, d'altra banda encertadissim.
Elies,
És desesperant contemplar el desgast mental al qual som sotmesos. Provicians com mai i contents que fa por. Espectacle mediàtic terrorífic!
ja s´ha de ser valent per pujar a un AVE.
Anar amb renfe te el seu que,et poden fer cualsevol putada i nomes et queda posar el cul.
Pero anar amb renfe a 300km/hora es com donarli pistoles a un nen que entra a la guarderia.
Valents velents els que ja han pujat
Els romans ja ens han construit un tros de la Via Nova Traiana i que n'estem de contents!. Per cert, busqueu a Wikipedia, en castellá "calzada romana" i veureu clar qué s'amaga al darrera del TGV.
ddriver,
Valents i turistes. Perquè per fer negocis encara funciona el pont aeri.
the monty phyton,
No hi ha res a la wikipèdia amb aquesta entrada. Què hi diu?
Cert Dessmond, no és via romana, és calzada romana, disculpa.
Diu aixó:
La calzada romana era el modelo de camino utilizado por Roma para la vertebración de su Imperio. La red viaria fue utilizada por el ejército en la conquista de territorios y gracias a ella se podían movilizar grandes efectivos con una rapidez nunca vista hasta entonces. En el aspecto económico jugó un papel fundamental ya que el transporte de mercancías se agilizó notablemente. Las calzadas también tuvieron gran influencia en la difusión de la nueva cultura y en extender por todo el imperio la romanización. El Itinerario de Antonino del siglo III, es la fuente escrita que mayor información nos aporta sobre la red viaria romana".
Publica un comentari a l'entrada