Itching like grass

Descobertes

Aquesta nit un grupet de gent tindrem l’ocasió de sopar amb en David Madí. Fa dies que està anunciat i amb això no descobreixo res. El que espero sigui la primera descoberta és el fet de poder seure en la mateixa taula sensibilitats molt diferents, amb una preocupació comuna, Catalunya, i que sortim satisfets del sopar.

Aquests dies de campanya veiem com s’arriba a fer un reduccionisme absolutament de tot. Sembla que més enllà del blanc o del negre no hi hagi vida. Que la ciutadania també es mogui per uns impulsos tant summament primaris. I que tota aquesta visió de la política nacionalista, que sembla irreconciliable, sigui part de la realitat més domèstica.

Una de les coses que més em satisfan de la tasca blogaire és la de veure que pots tractar, encara que sigui virtualment, absolutament de tot. No hi ha lloc pels tabús. No hi ha aquesta gàbia plena de fantasmes que qualsevol aparell de partit aprofita per atiar, a veure si esgarrapa quatre vots. Aquí els esquemes prefixats no aguanten un telenotícies. Civilitzadament es pot intercanviar qualsevol opinió, qualsevol punt de vista i vas, també, reorientant les idees pròpies. Hi ha una influència mútua, impagable.

Aquest debat lliure de complexos que va tenint dia a dia és molt saludable portar-lo al “directe”. Poder tractar la situació política d’avui, en viu i amb un convidat com en Madí , sens dubte ha de tenir interès.

No es tracta de fer campanya, ni de redirigir cap vot, ni de fer volar un fantasma nou. No. Avui volem parlar de política, sense filtres, amb algú que hi ha intervingut força en aquests darrers temps al nostre país.

Jo sóc un defensor d’anar sempre a cercar la font. I de trencar clixés i de fer caure tabús. Quant més coneixement ens arribi per via directa, més lliures serem. El poder de la ciutadania rau en tenir informació fiable, de primera mà. Quanta més informació d’aquesta mena pots acumular per tu mateix, ets tu qui decideix si en Madí és o no aquest bandarra, prepotent, distant, suficient, etc.

Quan tu pots arribar a rebre informació d’aquest calibre i etiquetar-la tu mateix experimentes un descans interior, perquè estàs molt segur del que has vist. Decideixes en llibertat, sense cap por transferida.

Poder actuar en llibertat és el gran desastre pel signe dels nostres temps. Per a tots aquests aparells de partit i mitjans afins. Quanta més llibertat gaudeixes, més valor li dones al fet de créixer lliurement. I pot arribar el dia que sense additius ni pors atàviques decideixis que, si aquesta llibertat individualment és collonuda, col·lectivament ha de ser l’hòstia. I aleshores no hi haurà cap tàctica d’aparell, cap fantasma de llençol florit, que pugui coaccionar-te novament.

El sopar d’avui ha de servir, sobre tot, per ser més resistent a les pors transferides. Aquesta hauria de ser la gran descoberta.