Vergonya aliena
L’acte de dijous, amb el Lehendakari, no va servir de gaire més que per excitació onanista. No sé si de gaire calat, però. En acabar em vaig fer un fart de tornar a sentir altre cop allò de que els bascos els tenen tan ben posats. Planava una excitació quasi infantil. Va haver aplaudiments llargs llargs en situacions on el power point era tan poc transcendent que fins i tot el mateix Lehendakari podia pensar “quina mosca els ha picat?”.
Amb l’olla bullint així, només va faltar el remat final de’n Joel Joan:"moltes gràcies per ser aquí, per portar llum a les nostres vides i per portar esperança". Si els intel·lectuals fent política provoquen por, els artistes fan... basca?.
Ni llum a les nostres vides, ni un retorçat bri d’esperança. No sé d’on coi surt tot això a la vista del que es va exposar. Ganes, moltes ganes del qui vol trobar-se la feina feta sense haver d’arremangar-se massa. I el que és pitjor: de creure que els altres de tan bé que ho fan encara ens trauran les castanyes del foc... Gràcies per portar llum a les nostres vides. Que hem perdut, fins i tot, el sentit del ridícul?.
21 comentaris:
A mi l'únic que m'agrada dels bascs és com van a la seva..ara ningú recorda el que van emportar-se per ajudar a no reprovar la ministra al congrés...Tot i que si aquestes trobades fan trempar algú i que es mogui més gent, mal tampoc faran espero!
Siguem realistes: Catalunya està en mans d'un partit españolista. (I la clau la tenen els independentistes.) Si hem d'anar més enllà, si hem d'aconseguir res, aquest ni és un bon punt de partida ni aquest estadi forma part del camí.
Quan un auditori pateix una crisi de basuitis aguda, quan s'excita amb “el que fan els altres” bo seria que algú s'aixequés per dir “Rucs! Nosaltres tenim majoria al parlament! Podriem fer el mateix!”
clint,
Si també ho dic que els bascos en saben molt. Perquè tenen clar que escombren sempre cap a casa. Cosa que a un papanates no se li passaria mai pel cap. Per això, perquè és un vulgar papanates.
tresinores,
Sí, és collonuda aquesta miopía que corre per casa nostra. Poden ser realment molt més decisius que el nacionalisme basc, en realitat estem en situació de paràlisi per culpa del mateix nacionalisme -català-. Només un cas alarmant de papanatisme pot duur-nos a semblant situació. Vaja, que t'ho expliquen i no t'ho creus.
TOTA LA RAÓ I MÉS!!!
Per què el Joel Joan no es dedica a fer teiatru i els papanates a fer el papanata a casa seva?
Dessmond,
acabo d'arribar de les astúries i és decebedor com ens veuen des de fora. I això que estava "entre amics", però ens veuen molt diferents dels bascos.
Ells tenen raó en tot i nosaltres no...ha estat una lluita tots els dies..al final la meva conclusió és la següent:
si el país basc obté la independencia no canvia res per a Espanya a nivell econòmic i es solucionen un problema social; en canvi si Catalunya es fa independent, Espanya s'estrangula econòmicament per tant no ens poden deixar anar, és així de cru..per això ho tenim perdut...
salut i país!
www.GUILLEMCAROL.cat,
Celebro que estiguis d'acord. Crec que tu també hi eres i, per tant, pots donar fe del grau d'exageració de tot plegat.
reflexions en català,
Doncs realment no ho sé. Tot i què les coses haurien de ser com dius tu.
Trina Milan,
Els catalans no som vistos iguals que els bascos, que els consideren col·legues.
Hi ha bona part del que dius. Catalunya pesa econòmica i demogràficament a Espanya, que no és el cas d'Euskadi. Ara, també és cert que aquest pes cada cop és més relatiu. Quan sigui menyspreuable, tremolem. Bé, si existim.
Ostres, i com a mínim vas poder tirar de favada? Sidra?. Si ni has pogut gaudir d'això, si que et compadeixo!.
Benvolgut Dessmond
3 breus comentaris sobre l'intel.ligent article teu i les interessants aportacions de sempre.
a)- Es curiós aquest abrandament adolescent de gent gran que no sap veure la realitat. Ibarretxe va anar a parlar, només, amb en Mas, a CDC, a la Casa Gran del Catalanisme. Va dinar amb els de la Trias Fargas i en Mas. I a la conferència ni en Carod ni en Puigcercos -quins milhomes!!- tenen nasos d'anar-hi, per por a ...que?(la bronca de Montilla, els xiulets de la gent ?).
Ibarretxe va esmentar, com fa temps, allò de l'estat lliure associat, que no seria associat amb Gibraltar, de ben segur.
A ell li permeten. I aplaudeixen.
A Mas, o Duran, si diguessin això, els hi dirien botiflers. Nans tontos!!
b)- Cert. La imatge a Espanya és horrorosa. però no hi podem fer més que governar bé. Els anys d'en Pujol també ens tenien tirria i odi, però reconeixien, en la intimitat, que era un governant i un estadista bo.
No es pot fer res. Ni pedagogia ni històries. Estem, els catalans, a Espanya, en mans del PP i/o del Psoe o de tots dos junts. Ja des de la Loapa. I en cada acord de finançament. Des del primer -molt bó- de Ramon Trias Fargas amb Garcia Añoveros (UCD), valid, legal, i que el Psoe del Guerra,Felipe i la Maria Izquierdo, i tots els sociates del Psc(Serra,LLuch, Raventos,Martin Toval,etc.) es van pasar pel darrera, aixi per les bones.
Es a dir, governar bé es el màxim que podem fer a Catalunya, i, si es governa bé, fer-ho saber a l'estranger, cosa que ni fan ara ni s'ha fet gaire.
c)- Ibarretxe, Arzallus, Ardanza, mai cap alt dirigent del PNB ha deixat anar això que diuen per ací massa gent il.luminada o fastiguejada, de no votar, o de votar en blanc, en una eleccio.
Collons, es la unica força de veritat, politica, que tenim. El Vot. Més que la paraula. O que el govern, que el podem perdre. Pero el vot es nostre, de cadascú de nosaltres, i si el malmetem és pur nihilisme suicida, antipatriòtic.
I, per acabar, m'agradaria que es jubilès d'aquest paper d'icona que no s'ha guanyat en cap elecció, sino a dit, el Joel Joan. Carrega massa, i no es una oposicio de funcionari.
La Maria del Mar Bonet, per exemple, m'agradaria molt.
Si més no és una gran, grandíssima cantant, nivell que no ha assolit, ni de bon troç, com actor, el J.J.
Maria del Mar Bonet d'icona de les plataformes, i sent mallorquina, els Països Catalans també es visualitzen.
Bona nit.
Andreu
Dessmond,
sortosament estava entre amics molt estimats i he pogut gaudir de la platja fantàstica de Xixon, del cap de Peñas, brutal, i del menjar asturià que és inabastable...sort d'això!
(per cert, amb que em diguis Trina ja faig...:-)
gràcies amic!
andreu,
Celebro que t'hagi agradat el post.
a) N'Ibarretxe té bastant clar què hi ha per Catalunya. Bé, el PNB té clar qui són els seus homòlegs per aquí, per més que ERC truqui a la seva porta. Hi ha una relació històrica que és bastant difícil de trencar. I menys per uns visionaris, amb una credibilitat que tendeix a zero des d'una òptica nacionalista.
b) La nostra imatge estarà malmensa i difícilment canviarà. Molt difícilemnt. Hem d'anar a la nostra. No hi ha massa més a fer. Més que fer-ho bé, per a nosaltres.
c) Tota aquesta gent fa dies que sap de què va la política. Que no té a veure amb la parauleria, la gesticulació o el testimonialisme.
A nosaltres en calen icones. Però icones que ens vinguin de la classe política. Tots els demés no faran altra cosa que marejar la perdiu.
Trina,
Vaja, com a mínim vas gaudir entre amics. Arreglar les coses políticament hagués estat la repera. Per fer això, en comptes de ser a Astúries potser havies d'haver anat a Lourdes!.
Faré anar Trina. Escribia Trina Milan perquè és tal com signes. Procuro sempre reproduïrl el que escriu cadascú. Però en endavant només faré anar Trina.
Dessmond,
gràcies, ja ho havia notat que era per reproduir la signatura, per això t'ho he dit...entre amics, amb el nom n'hi ha prou..
Trina,
Entesos. Així quedarà entre amics, doncs.
Doncs encara podem dir que en Joel Joan va estar moderat amb els seus comentaris ja que normalment en moments de trempera se li escalfa la boca i en diu de ben groses...
Una cosa que podríem aprendre dels bascos és com tenen de clara quina és la seva nació. Els diaris bascos parlen de TOT el País Basc. Els diaris del Principat parlen de les "quatre províncies". L'Euskal Telebista dos quarts del mateix. Aquí tenim tres televisions regionals. Els partits bascos estan implantats a tot el territori, aquí només hi estan els partits espanyols a tot el nostre territori -tret d'ERC, això sí.
Bon dia,
Benvolgut amfitrió, com se sol dir: "de bon rotllo", però ja portes tres escrits al voltant dels bascos/basquitis que sumen més de 40 comentaris. Buf...
Em sembla que això només porta a donar més importància de la que té aquest tema, en contra -crec- de l'objectiu mateix del teu discurs.
Com deien a casa: "cada terra fa sa guerra". Aviat esdevindran espanyoles eleccions que, de gust o per força, ens afecten més que qualsevol altra cosa. Independentment del que facin a Euskal Herria.
Salut i independència!
L'anónim, agraït, que troba la porta oberta, i a més, gosa opinar en casa aliena i amb desconeguts
N'estic d'en Joel Joan fins als cataplins. Que es dediqui a fer teatre i deixi la política per als polítics. Quin tiu més pesat!
mikel,
És el primer cop que el veia en escena, interpretant un paper improvisat. Deu ser que no tinc sensibilitat dels artistes.
mart de garriga,
Si els bascos diuen determinades coses és perquè poden. Avui la nació basca és molt més compacta que la catalana. Quan sents com parla l'Arzalluz és perquè pot parlar així. Si en Pujol hagués fet una insinuació del que tant tranquil·lament n'Arzalluz podia espetar cada cop que volia, aquí -el Principat- els 23 anys de govern nacionalista haguessin estat inexistents. No confonguem la realitat nacionals basca i la catalana. Greu, greu error.
anònim,
Raó no te'n falta i podria ser que encara surti alguna cosa més sobre Euskadi. Prego em disculpis. Ara, raó no te'n falta, ho reconec.
carles tv,
El problema de debó és el creure que tothom pot liderar la política. No, tothom és capaç de fer la feina ben feta, però la seva. No la dels altres.
Està molt bé l'Andreu aquest
Joliu,
Gràcies, però si algun dia ens veiem canviaràs de criteri, amb tota justícia, de manera instantània.
Ni la meva dona ni les filles serien tant gentils. Serà questió de la blogosfera i de la imaginació...............en aquest cas molt fallida.
Tampoc crec que sigui Frankestein....però normalillo en fase decadent, aixi em veig...al mirall.
I no està trencat.
Bona nit.
Andreu
Andreu,
jo havia dit està bé l'Andreu aquest no està bo l'Andreu aquest.
Em referia a les teves idees clares (qualitat gens rara a ca en Dessmond)
I pel que fa a la dona i les nenes segur que t'adoren més que no et penses.
Sí i no. D'una banda, això d'aplaudir per aplaudir no té gaire sentit, la veritat.
De l'altra, les relacions del PNB amb CiU són tirant a inexistents -si excloïm el transversal Imaz; ARzalluz, per exemple, no ha amagat mai el seu raonable i raonat menyspreu pels nacionalistes conservadors catalans-.
En segon lloc, els únics catalans que s'han assabentat de què va la pel.lícula són, sens dubte, els que han parat molta atenció al que venen fent els bascos mentre el govern d'aquí es suicidava abraçat al PP.
Publica un comentari a l'entrada