Pornografia
Hi ha una rara coincidència cada cop que entrem en pre-campanyes electorals. S’ha fet tan habitual i regular què, diria jo, ratlla l’espectacle obscè.
La justícia a l’estat espanyol jeu sota l’ombra del dubte. Tant hi fa qui governi o qui va llençar la primera pedra. Però el cas és que quan manen uns o altres –és a dir PP o PSOE-, per donar una espenteta a la cursa electoral, veus fins hi tot que la justícia empeny.
Hi ha un històric acumulat de fa temps, per concloure de tal forma. El cas Banca Catalana n’és un primer referent. Sortia a tota hora. I evidentment rebrotava amb virulència en plena campanya. Amb tot el talante que tu vulguis, però amb una mala hòstia que no te l’acabes. Aquí s’hi va haver de posar fre perquè encara hagués pogut sorgir l’efecte contrari al desitjat.
Un altre clàssic ha estat el cas Casinos. Una trama on s’hi barreja el joc d’atzar i el finançament irregular. Ha estat tant i tant constant material de campanya, que ara mateix no estic segur si ja ha rajat prou aquesta mamella o encara té diligències obertes.
O el cas Treball. Aquí s’hi donava el morbo afegit perquè tocava a Unió en exclusiva. En aquesta època ja era descarada la coincidència entre període electoral i rebrot de la causa. Després es va poder amanir encara millor amb el cas Turisme, que va esdevenir un magnífic culebrot.
Tancats la majoria de clàssics, la rebotiga es va a tornar a farcir amb la cosa del 3 per cent i Adigsa. Un material de primera, vist el signe dels temps, on el boom de la construcció permet fer recreacions argumentals fins l’infinit. Veuràs cada quan és que hi ha rebrot d’aquest bolet. Això i alguna altra presumpta irregularitat feta en aquests darrers 23 anys, porten camí de ser els nous clàssics.
Fixa’t, per exemple, com va funcionar de bé el tema Andratx, a Mallorca, i el moment en el qual va aparèixer. És innegable que tot el referent al totxo marxa de primera, coi. Justícia i totxo és una combinació que permet una quota de pantalla alta. No calen floritures per demanar pas.
I així com el firmament polític gaudeix d’un espectacle pirotècnic cada cop que hi ha la festa major de les eleccions, al País Basc no podia ser menys. Jo no sé entendre d’altra forma el cas del Suprem amb n’Atutxa. O tota aquesta corredissa rere les sigles que representen la descendència d’HB. Ha de ser ara, justament ara, que s’ha marcat el calendari electoral?.
El PSOE té problemes per convèncer els espanyols de la seva espanyolitat?. Fotem canya al PNB i a la tropa abertzale. Repartim a banda i banda, no fos cas que l’espanyolet del carrer pugui restar amb el dubte encès. Una causa oberta al 2003 ha de petar cinc anys després i els directament afectats se n’assabenten com tu i jo, per la premsa?. Això és porno dur. Les més altes institucions basques són tractades amb una vulgaritat i discreció tal, que hauria de fer meditar a qualsevol que se’n vulgui desentendre del sistema. Demà pots ser tu mateix qui es trobi sentenciat a restar amb el cul a l’aire. I no se t’ocorri demanar justícia!.
7 comentaris:
Benvolgut amfitrió,
Gràcies pel canvi de tema. El que ara presentes és brutal o, com bé dius, pornografic. Em sembla però, que el fals atzar que descrius, és el resultat del que l'A. Lopez Tena anomena "democràcia de baixa qualitat" (jo també m'he llegit el llibre) d'espanya: no hi ha separació efectiva de poders. A partir d'aquí pots fer i desfer, fer coincidir, o no, etc...
Suposo que és un tema fonamental que hauria de preocupar a qualsevol pressumpte demòcrata espanyol... cas que existeixi!
Per cert, el llibre del sr. Tena, crec que cal recomanar-lo. A mi, que no sóc liberal, m'agradat força. Cal reconèixer el treball de síntesi bestial de la part central del llibre i la seva claredat.
Salut i independència!
L'anònim de la porta oberta.
Anònim,
Sàpigues que vaig organitzar un sopar amb el Sr. López Tena, per parlar del seu llibre. Va estar tan bé que aviat en faré un altre, amb en David Madí. Si t'interessa, fes-me arribar un correu-e.
No sé que entens per liberal. Però si resulta que t'agrada el que escriuen els liberals, podria ser que ho fossis més del que et penses. I això si que no és pornogràfic. No passa res. La vida continua.
Sabies que liberal té a veure amb llibertat?. Entenc que a un independentista, encara que anònim, el tema de la lliberat li hauria d'anar, no?.
De fet l'any passat immediatament ni va haver un que va sortir per la culata. Just Abans de les eleccions catalanes. El periodico va deixar anar una "possible" relació entre un diputat de CiU, en Fernández Teixidor amb la Màfia Georgiana. Què va acabar esquitxant del tot a el Delegat del Govern Rangel.
Teniu raó amb la qualitat democràtica Espanyola. És imperfecta i no esta a la altura dels nostres veïns del nord, que en alguns casos tenen 3 segles de democràcia a l'esquena. Amb la agravant de què la justícia vol perseguir dictadors forans quan el nostre va morir al llit.
En aquestes eleccions el PSOE va a fer la Competència al PP en una carrera armamentística per demostrar qui la té més grossa... L'estima per espanya. I qui és més Espanyol en una cursa. De la que cada cop més veus que demanen que no puguin anar els nacionalistes al congrés, una aberració que deixaria sense representació política a més del 10% de la població espanyola.
Dessmond, molt ben escrit, molt oportú. Tens tota la raó.
Per cert, felicitats també pel post anterior, de vergonya aliena, el comparteixo totalment i a més a més em vaig autoritzar per enviar-lo a colegues diversos. Sobretot a gent que havia anat a l'acte. Realment el post estava molt bé i era convenientment àcid.
josep (sl),
Sí, em deixava el tema de'n Fernández Teixidó. Tampoc pretenia ser exhaustiu. Només vull fer notar certa mena de moviments just quan bufen els vents de campanya electoral.
Elíes,
Celebro que t'hagi agradat i t'agraeixo que hagis fet difusió de l'altre post. A veure si fa fortuna i fa caure la bena dels ulls.
Sempre que no et diguis Botín, és clar.
Sempre que no et diguis Botín, és clar.
Publica un comentari a l'entrada