Recompte final
Una de les imatges que trobo més gràfiques per mostrar com se’t pot arribar a estrènyer el món, és aquesta de veure una escampada de peixos agonitzants. Ara que parlem tant del canvi climàtic en veiem tot sovint. Ja no és cap vessament tòxic que deixa totes aquestes bestioletes agonitzant, sinó que la manca d’aigua fa, també, que l’oxigen que hauria de circular sigui menor. Pel simple fet de respirar, s’acaben cruspint el que els és vital. Així, sense més.
No puc deixar d’associar aquesta imatge amb la política catalana. El seu baix nivell, la manera tan gratuïta que estem cavil·lant els mateixos catalans per acorralar-nos. No necessitem ningú per a que ens cavi la pròpia fossa. Au, no vagis a votar. A qui et penses que castigues, tu?.
Em diràs que tal o qual polític t’ha decebut. Què és analfabet o pijo rematat. Les bestieses que tu vulguis. La roda de la política segueix el seu curs, prescindint d’aquestes humorades teves. El sistema el podràs combatre a partir de conèixer-lo bé, de saber-t’hi moure. No de fer l’estruç, per més que pensis que en tens tot el dret.
Avui, per exemple, tenim un Cercle d’Estudis Sobiranistes. Tenir, només, un López Tena és un luxe. Saps d’on collons arrenca aquesta història?. D’implicar-te en el sistema, de ser ben bé al moll de l’os. Si en el seu moment una força catalana no arriba a poder plantar un vocal al Consejo General del Poder Judicial, avui no tindries cap Cercle ni cap estudi sobiranista seriós. Tindries la mateixa impotència de sempre, que arrossega l’independentisme. El desconeixement no et fa lliure, en tot cas més vulnerable.
Anar a votar, entre d’altres coses, és dotar-te de més força. Encara que et costi de creure, el tema funciona així. Deshabilitant qualsevol opció per ser influent, t’estàs carregant qualsevol via d’entrada d’oxigen. No som en cap paradís, no plou sempre que vols i la revolució no es fa sense sacrificis.
Un dia trobaràs pel camí panteixant a en Carod, en Ridao, en Mas o en Felip Puig. Poc després, però ben poc, l’escena la contemplarà un senyor –o senyora- del PP o del PSOE, que farà el recompte més llarg encara. I tu hi seràs en aquesta llista. Encara que siguis el més anònim del catalans.
15 comentaris:
Bon post. Com sempre.
Si escoltar tant discurs abstencionista és frustrant per els que defensem de la utilitat del vot, deu ser realment esgotador per als polítics que tenen el valor de gastar la seva vida representant-nos.
Jo no sóc d'aquells que critiquen els polítics a cada pas i diuen que s'hi posen per que volen. Jo admiro a personatges com Carod, en Ridao, en Mas, en Felip Puig o en Duran. Encara que pugui no estar d'acord amb ells són els catalans que tenen el valor de representar-nos i defensar els nostres interessos. Entre l'oferta que tinc triaré. El 9-M votaré.
T'adjunto un fragment d'un article d'avui d'en Francesc Codina
(...)Així doncs, l'ombra d'un càstig abstencionista plana damunt CiU i ERC. És una reacció comprensible, pròpia d'un electorat exigent, però que si es materialitzés tindria efectes molt negatius. La lectura que se'n faria a Madrid és ben previsible. Una davallada significativa de CiU i ERC seria celebrada com una derrota del catalanisme. I com la prova inapel·lable que Catalunya no està pas gaire descontenta del tracte que rep.
Jo no entenc certes actituds, perquè no són gens realistes. Castigar els polítics no es fa a base de pasar o de votar en blanc. Cal fer arribar un missatge clar. Però això és més complicat i bastant més productiu.
No anar a votar no és sinònim de castigar, a menys que no et refereixis a tu mateix.
A Madrid esperen amb candaletes l'abstensionisme. Es freguen les mans, si no piulem serem com els peixos aquests que els falta oxígen. Jo sempre vaig a votar encara que cada cop em sigui més difícil decantar el vot...
Bon cap de setmana dess!
Joana,
Comfesso que és ben fomut haver de votar sense un bri d'il·lusió. Però posar les coses tan fàcils als que et voldrien veure enterrat encara em fa de reactiu.
Bon cap de setmana!
Els teus arguments perquè la gent vagi a votar partits catalans no sucursalistes són inqüestionables, com també és lloable la teva 'lluita' en aquest sentit.
Segur que convenceràs més d'una persona. I Això a mi ja em satisfaria.
Endavant i visca el López Tena i la gent que treballa com ell!!!
A mí l'argument de que tenim un CES perquè estem medrant a Madrid em sembla, com a poc, trampós, i em recorda força a allò que diuen els nostres enemics de que si fulanu presideix la generalitat no pot posar en qüestió l'estat perquè li deu el seu càrrec a la Constitució.
D'altra banda, tampoc comparteixo el pessimisme sobre l'abstenció. Si algú creu que la gent que paguem no està a l'alçada, el millor que pot fer és quedar-se a casa. No només perquè recolzar-los ve a ser el mateix que mirar de reanimar el Barça de l'"amic Joan" a base d¡aplaudiments en comptes de cardar-li les merescudes mocadorades.
Un país que depèn d'unes eleccions no és un país, és una broma. I més encara, vinculant el vot a una determinada opció política -en aquest cas, CiU-ERC-. Aquestes africanades són les que acostumen a fer els nostres veïns.
El catalanisme polític no depèn de que una colla de mediocres puguin solucionar-se la vida des de les poltrones. Ha existit molts anys fora del poder i seguirá existint.
reflexions en català,
Ostres agraeixo aquesta valoració que fas. A vegades no saps si estic matan mosques a perdigonades. A veure si servirà d'alguna cosa. Jo també em conformo si en logro convèncer un.
Sí, realment en LT és un cas. I que ens duri!.
popota,
No es tracta de medrar, carambes. Es tracta de conèxier qui tens davant, quina és la dimensió del teu oponent. No intento fer cap trampa. Al contrari, el que vull és que no hi caiguem. Quedar-se a casa només et perjudica a tu directament. Afeblint les opcions catalanes té una conseqüència directa: fas més fortes les espanyoles. El negoci rodó, vaja.
El catalanisme polític només s'ha donat fent política, no a casa. Clar que ha exisitit fora del poder, però ha estat quan no ha pintat res de res. Els mediocres no haurien de ser fent política, és clar. Però això depèn de tenir la clau per evitar-ho. És qüestió de fer-la anar. No de tirar-la per la borda.
Benvolgut Dessmond,
Paradoxalment, i ara ja amb estupefacció, em sembla a vegades que estiguem en una regressió temporal insospitada i irracional.
Resulta, ara, el 2008, que es volen deixar de banda les eleccions espanyoles, per inutils, per part d'un sector dels que ells s'han autodefinit, no se sap amb quina base, com a independentistes o sobiranistes. No ho sóm d'espanyols, doncs, no hi participem de debo. Però com cal donar-li vernís d'activisme, sempre, fem això del nul,del blanc, o, per que no, ens quedem a casa.
Primer, el meu agraïment personal,i el dels meus pares, avis, germans més grans, oncles, besavis, etc., i tants milers de persones que, ofegats per la dictadura, per les dictadures espanyoles, no pogueren participar en eleccions democràtiques representatives.
Alguns d'ells van, fins i tot, deixar la vida en la lluita per les llibertats i la recuperació o implantació de la democràcia representativa, donant veu real al poble, a través d'eleccions.
Suposo que aquesta postura també la sabrien defensar i argumentar davant aquests centenars de milers , millions de catalans i catalanes, que van ser privats d'un , de tots, els drets humans.
No es frivolitat, no. Es irresponsabilitat, nihilisme, individualisme, egoïsme, joisme, infatilisme i, donar mes poder a l'espanyolisme polític.
Recordo, tot i que ra molt jove, quan el 1977, el 1979 i fins i tot el 1980, a les primeres catalanes, gropusculs de sonats, d'extrema dreta feixista, i d'extrema esquerra ben leninitzada i imbecilitzada, també rebutjaren , de boqueta, participar a les primeres eleccions, espanyoles, municipals o catalanes, en nom del purisme dels imbècils. La presència massiva de la ciutadania, per a ells, no significà res. Encara pretenien tenir raó, i donar classes d'ètica, dient que no es podia anar a aquelles eleccions.
I eren pura superminoria de sonats.
Ara, 30 anys després, no uns sonats, sinó uns pseudopatriotes, uns pseudointel.lectuals, uns pseudoconsequents, però que no se la juguen com el Toni Negri, com els d'Accio Directa, com els del Grapo, com els de T.Lliure, individualistes ad límitum, pretenen fer-nos creure que no val la pena intentar tenir representació notable, o forta, dels nostres grups politics catalans més importants, i que cal tornar a l'etapa dels instituts, a fer alguna cosa per a disimular que no fem res.Res de bó. Res de positiu.
Pel contrari, paradoxalment, no es desgasten en argumentar l'absurditat patriòtica de votar a partits espanyols i espanyolistes, l'eina de destrucció catalana que ens vol destruir com a nació i com a poble. Això seria fer alguna cosa positiva.
I ells, els puristes, ja se sap, no en fan de coses positives. Volen seguir veient-se, enganyats, com a nens i nenes el dia de la primera comunió sota el franquisme. Per a poder-se seguir queixant-se després, encapçalant els rengles dels frustrats, dels qui han abandonat la lluita, tal com, i m'en torno encara més enrera, van fer molts i molts catalans a la postguerra, com molt bé van descriure en Raimon Galí i en Joan Sales.
Es una opció personal, evidentment.Respectable. Si, legalment. Però èticament , políticament i nacionalment reprobable, quan en fan publicitat, pedagogia i activisme reclutador.
Sense eleccions no hi ha representació democràtica. Sense eleccions no hi ha democràcia. I sense optar, sense decidir, no poden anar dient que lluiten pel dret a decidir de Catalunya, quan decideixen marginar-se.
Que es marginin, com els abstencionistes. Siguin pocs o molts. Però no invalidaran el resultat ni la validesa ni les consquències dels resultats electorals de les representacions.
I potser que no els hi fem mes el caldo gros, ni entrar a debatre que vivim a Catalunya, i que estem al mes de gener. Ja s'ho faran, i si es volen marginar, que s'ho facin. Però marginats plenament, en tot i per a tot. Com els marginats socials.
En definitiva, no són res mes que això. Ells i la seva postura.
Amb marginats no es debat. Serveis socials de cobertura, si els accepten, però no debats. Son marginats. Doncs que siguin consquents.
Bona nit,Dessmond.
Andreu
Dessmond:
1) No s'afebleix cap opció catalana no votant a CiU o ERC. S'impulsa una necessària renovació que implica abandonar el vell model fracassat del XIX pel sobiranisme -i quan dic sobiranisme vull dir el que s'entén per sobiranisme als països civilitzats, no vull dir peix al cove negociat en inferioritat disfressat de dret a decidir sobre el que s'aconsegueixi a la negociació de torn-, i s'impulsa una renovació dels polítics catalans, també inajornable perquè
2) Com bé dius, es tracta de conèixer quina és la dimensió del teu oponent. Aquí ens podem fer moltes palles mentals, però el nostre oponent, després de la farsa de l'estatut, ja té ben clar que CiU és un partit desesperat i amb un preu molt baix. Això, reitero, no és una opinió, sinó una constatació de la composició de lloc -al meu parer, encertada- amb que treballa el PPSOE-. Això és el que hi ha en realitat, i mirar de fer cap negociació en una situació de tanta debilitat com la present és quelcom suicida. Tot això no treu que
3) Jo tingui decidit el meu vot per Esquerra per la confiança que em mereix la gent que encapçala la seva llista, i tot i ser contrari al tripartit 2.0. Això és, votaré tapant-me el nas, però tenint ben clar que l'abstenció és una opció èticament decent, políticament responsable i nacionalment convenient i que, a més
4) Fer dependre un país del resultat d'unes eleccions és, es vulgui conscientment o no, fer-li una putada de l'alçada d'un campanar.
5) Al freak de més avall que propugna camps de reeducació per abstencionistes, és patètic que encara hi hagi gent que es pensi que vivim als anys 80, amb perills de cop d'estat i tota la melé de subnormalitat democràtica que va provocar que s'acceptessin moltes coses per fina força indecoroses. Com demostren tots els resultats electorals i totes les enquestes de l'última dècada, hi ha un relleu generacional que es va obrint pas i aquí els únics que s'auto-marginen són els nostàlgics, els vellards i els pensionistes que es pensen que es pot aplicar al 2008 i dins la UE la lògica infecta d'un país subdesenvolupat sortint de 40 anys de dictadura i autarquia.
Benvolgut amfitrió,
El meu punt de vista, evidentment personal: CAL VOTAR. Això és una guerra de supervivència i som menys. No podem abandonar cap trinxera. Si això queda molt violent (lleig d'explicar als nens), podem parlar de gran partida amb molts taulells simultanis. Si deixem sense atendre qualsevol dels taulells perdem segur. Cadascú al seu lloc i que faci el millor. Més crear i menys destruir (entre nosaltres). Pels puristes: mai trencarà un plat qui no els renta.
Amfitrió, estic quasi segur que no coincidirem en el vot, però si en que en les eleccions dels espanyols ens hi juguem una bona part de les garrofes. És molt facil criticar els polítics, però -de fa temps- penso, com vaig apuntar en teu escrit sobre química, que la corrupció, la falta de capacitat i altres, són en qualsevol organització. Em temo que ho estic fent massa llarg.
Salut i independència!
l'anonim de la porta oberta.
Estic bastant d'acord amb tu popota, no veig perquè hauria de votar a algú que no em representa només per responsabilitat democràtica. Per mi no existeix un govern català, existeix un govern espanyol a Catalunya, és el que veig cada dia. I tampoc no entenc que aquells que volen la independència hagin de fer cas a una constitució aliena.
Al Polònia d'ahir ho van representar prou bé quan volien etiquetar els números dels ascensors en català, i al parlar amb en Montilla es veu que l'havien trucat de Madrid, que ara les competències sobre els ascensors a l'estat les tenien allà.
No veig perquè m'hauria de conformar o d'amotllar-me en l'herència d'un passat que no vaig viure perquè encara no havia nascut.
Andreu,
Ostres, Déu-n'hi-dó!.
Jo crec que hi ha molta gent que no viu la política. Que la interpreta amb bases molt i molt subjectives. I que, a més, té un dèficit gros de memòria històrica. Hi ha molta -massa- gent avui que desconeix la dimensió de la figura de Franco. De la catàstrofe nacional catalana que va provocar. I fa anar el desconeixement com a mètode. En el fons ténen la política com un tema tabú. No toquem el tema, tema resolt. I no és pas això, ni de llarg.
Popota,
1) Si no votes opcions catalanistes, no apareixen escons en blanc a les Corts. Més evident, impossible. Si vols impulsar la necessària renovació, hauràs de forçar la imaginació. Perquè el que dius no provoca més que la decrepitud pròpia.
La renovació és inajornable, sí. Però fes-la realistament, amb allò que et condiciona.
No ens podem quedar en el titular de l'assumpte: per una altra cultura de l'aigua. I les fonts rajen igual que sempre. El problema segueix essent problema.
Renovació, sí. Però fem-la de debó. No amb opcions suicides.
2) Bé, és una opinió molt teva. Això de que a CiU estan desesperats és que no t'has informat de primera ma. Fa anys que sento aquest cant de la desesperació...
3) Em sembla molt bé que vagis a votar. És el que jo estic demanant aquí. I dintre del meu argumentari mai he posat en dubte la legitimitat de l'abstenció. Et prego que rellegeixis bé el que he escrit. El que poso en dubte, en tot cas, és la seva productivitat, que la trobo nul·la.
4) La nostra democràcia és la que és. Mira't com funciona i després opta, afirma, tria. Catalunya és on és i si vol seguir sent, cal que vagi alerta. Hi ha molta injustícia al món i a nosaltres ens toca la part que sigui. Però no la podem obviar alegrement.
Benvolgut Anònim independentista,
Celebro que el pragmatisme no t'hagi fet perdre el món de vista. A vegades penso allò que deia en Jordi Carbonell: que la prudència no ens faci traïdors. És una màxima que es pot aplicar en més d'un sentit. I és ben cert. Salut!.
Miki,
Si et consideres espanyol, pots fer o deixar de fer. Aquestes eleccions afecten tangencialment a l'interés d'Espanya. Si vas a votar o no, tampoc passarà res, perquè un o altre espanyol ocuparà cadascuan de les cadires que hi ha a l'hemicicle. Però si ets català, el teu vot en blanc o abstenció que li dediquis a una formació catalana, serà substituït per un de ben espanyol. Talment com aquells que preconitzen la independència a base de fer president un espanyol. "Lo nunca visto", que diuen els nostres veïns.
No m'he expressat bé, sorry:
no vull dir qeu si jo crec o deixo de creure que CiU està d'una manera o d'una altra, això és mera opinió. El que és cert és que tot el PPSOE sap, i treballa amb la hipòtesi de, que CiU és un partit desesperat i molt barat. Això és el rellevant, i d'això es segueix que passaran molts anys abans que ningú es cregui un convergent quan tracti de forçar una negociació. La credibilitat és una cosa que costa molt a guanyar i un segon a perdre.
d'altra banda, he malinterpretat el teu escrit, però segueixo defensant que l'abstenció és una opció productiva i positiva. prefereixo tenir un sirera o una cunillera de la vida promovent el sobiranisme a cop de fer el cavernícola al congrés que no un paiu donant encara més legitimitat democràtica a les coses que s'hi aproven allà.
per últim, catalunya no ha d'anar alerta per res. és una realitat sòlida i consolidada, que ve de molt lluny i que està en una posició raonablement bona amb força oportunitats de futur. Dir que el seu futur perilla per unes eleccions espanyoles és, salvant les distàncies, practicar el "se rompe España" de la caverna.
Ho sé Dessmond, jo soc dels que votaré, però única i exclusivament perquè la meva consciència em diu faci tot el possible per la Pau i la igualtat, aquí, a Espanya a Europa i a tot arreu on hi pugui tenir veu i/o vot, i ja que ho faig, millor sempre escombrar cap a casa està clar. Però em segueixo mantenint escèptic sobre la influència o beneficis que podríem obtenir pel fet d'haver-hi més o menys representació catalana a Madrid.
D'altra banda, penso que en un estat on es fa política als tribunals l'abstenció està més que justificada, però clar, cadascú té la seva balança de valors, i cadascú ho interpretarà com vulgui, i com sempre, moltes interpretacions no arribaran mai a fer-se públiques perquè no interessa a ja sabem qui.
Publica un comentari a l'entrada