dijous, de gener 10, 2008

Gat escaldat

Mentre el sistema sigui aquest, el millor que podem fer és anar a votar. Encara que duguis una pinça al nas. Però cal fer-ho. Encara que ens dolgui, tot allò que pugui tenir de senyor, de justificat, d’honorable, de rebel·lió, l’efecte d’un vot en blanc s’esvairà molt abans que tanquin els col·legis electorals.

I al tanto: jo respecto molt qui decideixi fer-ho. O votar nul o abstenir-se. Però quan tractes de política el que has de tenir clar és que els gestos, el testimonialisme, són una delícia per a l’adversari. És el millor regal que li puguis proporcionar. Políticament parlant té el mateix pes que anar cremant retrats del rei. Si la independència penses trobar-te-la a cop de misto, vas dat.

El context actual de la nostra política es belluga entre el fàstic i el morbo. El fàstic s’arrossega des de fa dies, on la culminació de tot plegat fou la forma amb la qual es va tancar la negociació de l’Estatut a Madrid. Va ser un dels gerros d’aigua freda més bèsties que recordo haver experimentat mai a la vida. La part catalana fou explícitament decebedora. Tota ella no va saber estar a l’alçada. I d’aquella ruqueria tan nostrada com beneita, qui més se’n va beneficiar fou la part contrària. A més renúncia nostra, més satisfacció espanyola.

D’allò crec que tothom en va prendre bona nota. No sé pas com acabarà el cromo que és l’Estatutet, però penso que tots n’han fet la seva lectura. Al menys en clau interna. No hi ha res més alliçonat que un gat escaldat.

Cert és que la cosa arrenca d’abans, que amb el procés de l’Estatut la decepció es va engreixar i que la cosa continua després de viure episodis com les apagades, els col·lapses a la carretera, rodalies, l’aeroport del Prat, etc., etc. Jo mateix sóc un decebut confés, amb la meva ànima política que s’arrossega per les cantonades.

Però jo faig un altre tipus de càlcul. Per cadascun dels diputats que perdi ERC o CiU, no apareixerà pas un escó buit a les Corts. Al contrari, serà ocupat per un diputat espanyolíssim. Al servei fidel d’Espanya i a saber l’estimació que pugui tenir per a Catalunya. Votar en blanc, nul o abstenir-se i tant que n’és de respectable!. Però, ull viu, que parlem de política. Les mesures de força en política són les que compten. No el gest testimonial, per més legítim que sigui.

A més força que puguin tenir les formacions catalanes, més morbo tindrà la situació resultant. Podem passar del fàstic rematat a un escenari més obert del que sembla. A un somiat foc d'encenalls. Sempre que hi hagi un bon resultat, és clar. Jo encara confio molt en el gat escaldat. No en el mort i enterrat.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bon dia,

Avui estic completament d'acord amb el que escrius. Completament. Si no fas política te la fan. El primer cop que vaig poder deixar un sobre a l'urna va ser per dir no a l'OTAN. Sempre he anat a votar, encara que no militi a cap partit. Mai ha sortit la meva opció en cap dels tres referendums on he pogut votar. Però tinc clar que el vot en blanc, nul o abstenció afavoreix espanya.

Salut i independència!

L'anònim que, per ara, sempre ha trobat la porta oberta.

Carles TV ha dit...

Poder agafar pels collons a PSOE i PP seria l'escenari ideal, fantàstic. Això sí, ben agafats i amb doble nus!!

Josep (sl) ha dit...

Ara es quan el catalanisme ha de creíxer, per orgull nacional pròpi i per agafar pels ous al PP i al PSOE, en plena cursa per veure qui és més espanyolista. Què si han de anar llei per llei, ben collats tornaràn a parlar català en l'intimitat.

L'Artur de Comentaris liberals. ha deixat anar un magnífic comentari en un altre blog.

"El PSC té un comportament paradoxal i que pot arribar a ser incompatible: diuen que CiU=PP, però en el fons saben que poden dependre, a Madrid, més de CiU que no pas d’ERC. Engegar una campanya anti-CiU podria ser considerat com a suïcida. No votar, entenc, que és donar el vist-i-plau a la mediocritat, als polítics. Penso que de vegades es vota amb el nas tapat, però tal com diu Popper, la democràcia no és un sistema que permeti governar a la majoria: la democràcia és un sistema que et permet fer fora als que ho fan malament!"

La Rosa de Sang ha dit...

No hi podria estar més d'acord, però el que em fa por són dues coses, primer més que el vot inútil (blanc, nul) és el vot útil, al que el PSC està jugant molt hàbilment (ui que ve el PP). L'altra és que me'n refio tant poc del que puguin fer els partits catalans a MAdrid... quan no es comporten com simples comparses es dediquen a anul°lar-se entre ells.

Salutacions.

L'Espelt ha dit...

Bon post. Molt bon argument. L'entenc, però ho veig molt diferent.
El comentari que he escrit era ofensivament llarg per publicar-se aquí, així que l'he reconvertit en un post propi.
Gràcies.
Una abraçada Dessmond.

rA ha dit...

Costa defensar l'abstencio o votar un partit minoritari. Per altre banda, aixo es el que permet la classe politica seguir fent pena cop darrere cop.

joliu ha dit...

Com és habitual l'encertes. El que ens pregunten el dia 9 és la quantitat de diputats catalans que volem enviar a Madrid.

L'Espelt ha dit...

No oblideu que ens pregunten si aquests diputats que es presenten els volem a Madrid i quants. Els que es presenten, sabem qui son, com son i que faran. I és en base això que hem de respondre. Si jo no vull que en "pepito" em representi, no el votaré. Prefereixo perdre representació que tenir una mala representació. I per canviar els actuals representants i les seves estrategies, no hi ha altre camí que el càstig electoral, malgrat això comporti un reforçament circumstancial de l'enemic. És un mal inevitable si volem arreglar els problemes actuals dels partits d'aquí. Han de canviar radicalment d'estrategies, plantejaments i objectius, i haurem de passar per aquí si ho volem solucionar de debó.
No donaré legitimitat amb el meu vot a la seva política. No ho faré.

Dessmond ha dit...

Anònim,
La teva actitud em sembla admirable. No militar enlloc i tenir aquest alt grau cívic no és freqüent. Espero que segueixis amb el mateix ànim per molt més temps, doncs.
Si ets educat, encara que anònim, aquí sempre tindràs la porta oberta de bat a bat.

Carles tv,
Hahaha. Jo penso que en endavant els vots procedents d'aquí no poden sortir de franc. Espero que realment així sigui. A veure quan començarem a fer política majúscula.

josep(sl),
Desitjo que aquesta visió popperiana de la política s'acompleixi en aquest cas. Bona falta que ens fa!.

la rosa de sang,
Respecte de les dues coses:
El vot útil que reclama el PSC: en realitat posa de manifest la manca de mèrits propis. Quan un vol engrescar a base de fer por, malament. Ara, aquest votant, en el millor dels casos serà el seu. Així engresques ex- votants, però no fas política grossa ni grans resultats. Aspira a mobilitzar els seus, vaja.
El comportament dels partits catalans: jo no vull avançar coses. Desconec el comportament d'ERC, que penso estarà molt condicionat al post congrés. Per tant, si el resultat de les eleccions els és desfavorable, si no espavilen per raonaments propis, pot haver un congrés que apliqui correctius. En el cas de CiU penso que és allò del gat escaldat. Dubto que anar amb el lliri a la mà torni a repetir-se. Ho dubto.
Ara, com a conclusió estic rematadament convençut que el pitjor dels cassos que pugui oferir CiU o ERC mai serà el pitjor que ens pugui proporcionar el PP o el PSOE. Canviar escons de CiU o d'ERC per escons espanyols és sempre molt pitjor. Tingues-ho present.

l'espelt,
Ara vaig a donar un cop d'ull al teu post.
Agraït per les teves amables paraules.

RA,
Quan parles en abstracte, costa molt. Però en el cas català, el nostre cas, no podem permetre'ns fer segons quina mena de lectures. Anar a votar: imprescidible. Mal menor, però que molt menor: votar amb la pinça al nas. És així. Tot i que en el cas d'aquestes eleccions l'horitzó resultant pot ser molt entretingut. No ho oblidem això.

Joliu,
Ni més ni menys. Quants diputats catalans volem a Madrid, com a mínim per a que no n'hi vagin d'espanyols. Més clar, l'aigua.

l'espelt,
Hi ha moltes formes de castigar o de fer notar l'emprenyament. Moltes.
Ara, no votar en política dona volada grossa justament a l'oponent, que resulta ser, d'entrada, superior a tu. Això és l'autanasia activa. No pas un corrector.

espiadimonis ha dit...

Jo ja n'estic tip d'anar a votar amb la pinça al nas, pel que ha servit.... Només tornaré a apropar-me a un col·legi electoral per dues raons:
1a. Que m'obliguin anar-hi perquè m'han "obsequiat" amb una vocalia o presidència de mesa.
2a. Que hagin canviat el sistema electoral i es voti a la persona i no al partit. És a dir, llistes obertes.

Altrament, ja n'estic tip d'inútils, lladres de camí ral, hipòcrites i facinerosos que en el meu nom i en el del meu poble s'inflen les butxaques i viuen a cos de rei per acabar escopint-me a la cara i tractar el meu país com una bagassa parlant de cabòries radicals i pretenent que hi entenen més que un tècnic.
Mentre la gent vagi a votar en una proporció que els resulti acceptable, res no canviarà. Es limitaran a culpar-se mútuament de l'abstenció. El dia que no hi vagi ningú, potser entendran el missatge d'una punyetera vegada.
Ah! I no patiu, guanyi qui guanyi no estarem pas pitjor que ara.

Dessmond ha dit...

Espiadimonis,
Crec que tots, en major o menor mesura, podem sentir un afecte semblant al teu per l'acció política vista fins avui. Jo dubto que la cosa continui exactament igual que fins ara. Hi ha hagut canvis i fets a la política catalana que han estat molt alliçonadors.
Ara, posats a castigar, fes-ho a les catalanes. En aquestes, l'únic que fomentaràs és un escó espanyol -i poc amable amb la teva causa-, quan suposo que la teva voluntat és totalment la contrària.

espiadimonis ha dit...

Dessmond,
M'agradaria molt haver-me de menjar amb patates tot el que he dit en el meu anterior comentari i el que diré en aquest, però jo no comparteixo el teu punt de vista optimista. De fet, dins del món de la política catalana, que és de vol gallinaci, sempre hem vist com uns polítics han apel·lat al país i/o a la dolenteria de Madrid per seguir fent bullir l'olla o, als de l'altre bàndol, recórrer a la demagògia social i/o a les essències pàtries del país veí. Sincerament t'ho dic i reitero que voldria equivocar-me: per enlloc veig que les coses hagin de canviar, i si no, al temps.
(He posat un enllaç del meu blog cap al teu, espero no et molesti)

El veí de dalt ha dit...

Dess,
no sé, no sé...estava fermament convençut de no anar a votar (sempre ho he fet, en un sentit o altre). I estava íntimament convençut que quan més s'apropés la data, més m'hi repensaria i acabaria fent-ho. Però no entenc perquè un vot de càstig (en blanc o en abstenció) no deixa de ser un vot vàlid. Ja sé que tothom li atorgarà la culpa a l'adversari. Però quan estàs decebut de tots, què fas?

Dessmond ha dit...

Espiadimonis,
Jo puc entendre el teu cabreig. I molt, perquè jo em considero més cabrejat que optimista. Jo també estic fart de tanta mediocritat. De debó. Ara, en el cas de castigar en el sentit que proclames, jo això només ho veig "possible" com a molt en les eleccions catalanes. En les espanyoles, el teu càstic vol dir donar més opcions a formacions no catalanes. Si vols castigar, has de cercar altres mètodes, perquè l'escaldat seràs tu. Veure les coses així no és cap motiu d'optimisme, sinó sentit de la supervivència.
D'altra banda jo crec que sí, que ara hi ha més marge per a produir certa mena de canvis. Els catalans hem anat i tornat. Penso que això es reflexarà en cas de que hi hagi opció per maniobrar. S'ha acabat això d'anar amb el lliri a la mà.
PS: Agraït per haver-me enllaçat. Tot el contrari, un honor i faig el mateix. Salut!.

Benvolgut veí de dalt,
El que en dius vot de càstig jo crec que no és només això. Jo estic tan emprenyat amb la situació actual com qualsevol altre emprenyat. Tot i així no recomano aquesta mena de vot de càstig. Perquè en realitat és un vot de càstig i de premi. Càstig per a qui deixa de ser dipositari del teu vot i premi perquè dones més opcions a algú que no està en la circumscripció catalana. Els escons vuits o en blanc a les corts no es produiran. Algú els ocuparà. I segurament aquest càstig acabarà essent per a tu, indirectament. Perquè dubto que un diputat espanyol faci més que un català. Com a mínim en sentit positiu.
Quan estàs decebut has de meditar a fons el que vols fer. El que tu en dius càstig l'entenc més a les eleccions al Parlament de Catalunya o a les municipals que precisament a aquestes. Aquí el càstig l'acabaràs revent tu. I jo.
Si estàs decebut vota el mal menor. A mi em consola poc, però l'alternativa em mata. La política té aquestes coses. I de la política sí que no en podem passar.